Crònica del 29F

Us avise que no sóc a la manifa dels estudiants i que no us puc informar veraçment dels esdeveniments. Us informaré com fa tothom, sense veracitat:

Barcelona

― Una iaia crema els sostenidors davant l’edifici del rectorat i crida "la imaginació al poder", "prohibit prohibir" i d’altres eslògans del maig 68.
― Després de cremar els sostenidors, la iaia ha cremat la dentadura postissa i la faixa ortopèdica. Aplaudiments i crits de "Lady Gaga presidenta”.
― Per poder accedir fàcilment als estudiants concentrats, els mossos de paisà s'han disfressat de pakistanesos venedors de llaunes de cervesa.
― Hi ha detinguts a la zona de Balmes-Diputació. Un home de cuir s'ha ofert voluntari per escorcollar els arrestats, i si cal fer tacte rectal, per si de cas amaguen alguna cosa.
― Els manifestants arriben al Mobile World Congress i, armats amb perillosíssimes targetes de crèdit, arrasen amb ipod, ipads, tablets i blackberries.
― Els manifestants es desplacen a la comissaria dels Mossos de Les Corts per a solidaritzar-se amb les detinguts. Al tallar els accessos al Camp Nou, un grup d'automobilistes, homes madurs i casats, han reprimit amb violència als manifestants, que han hagut de ser protegits pels Mossos d'Esquadra.

Palma de Mallorca

― A causa d'un lamentable mal entès, els agents de paisà en comptes de caracteritzar-se com okupes, s'han disfressat de rens de Santa Klaus. En aquest vídeo podeu observar la previsible reacció d'una al·lota vestida amb el tradicional vestit mallorquí.

València

A la capital de l'Horta els manifestants violents, en comptes de llençar totxanes, han agredit les forces de l'ordre amb bosses de Louis Vuitton. Ja se sap, la construcció està en crisi i no hi ha obres al carrer, i les bosses de Louis Vuitton són un regal massa habitual.

29 de febrer

"Gaudiu del 29 de febrer, un dia excepcional que només passa cada quatre anys". Quan avui algú us digui una cosa semblant, pregunteu-li per la freqüència amb la que manté relacions sexuals.

Els Premis Patí: premiats

El Premi Patí al Pitjor Actor de Repartiment és per a... ROGER PERA, pel paper del basc que feia les eles geminades a la pel·lícula El Lobo.

El Premi Patí a la Pitjor Actriu de Doblatge és per a... MARIA MOSCARDÓ, que ha donat a una ciberpunk jove, baixeta i primeta la veu d'una peixatera grassa i cincuantona. A la trilogia Milenium.

El Premi Patí a la Pitjor Actriu de Repartiment és per a... AINA CLOTET, per interpretar una jove drogada en una discoteca com si fos una nena que fa mandres abans d'esmorzar. A la pel·lícula Joves.

El Premi Patí al Pitjor Actor de Doblatge és per a... IVAN LAVANDA, doblador de Tintin a Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn, després de dècades amb sospites i conyetes sobre la sexualitat de l'intrèpid reporter, la veu d'Ivan Lavanda ens deixa certeses sobre unes pràctiques que estan prohibides a 87 estats.



El Premi Patí al Pitjor Guió Adaptat és per a... VENTURA PONS, guionista i director de Mil cretins per haver aconseguit que el tòpic "em va agradar més el llibre" fos cert.

El Premi Patí a la Pitjor Direcció és per a... VENTURA PONS, director de Mil cretins. Perquè un gran elenc d'actors, un èxit literari i un bon cabàs de calers en subvencions no són garantia d'un bon film.

El Premi Patí al Pitjor Guió Original és per a... SANTIAGO LAPEIRA pel guió d' Entitat Sobrenatural Oculta (E.S.O)

El Premi Patí a la Pitjor Actriu Protagonista és per a... CANDELA PEÑA, que va començar la seua carrera cinematogràfica l'any 1994 fent Días contados i fins l'any 2010, que ha fet La isla interior segueix interpretant el mateix paper: el de tia borde i grillada.

El Premi Patí al Pitjor Actor Protagonista és per a... SANTI MILLÁN, per interpretar al matemàtic menys creïble de la història de la ciència al cinema. Ja ho diuen, un persona intel·ligent es pot fer passar per tonta, però una de tonta difícilment semblarà intel·ligent. Al film L'habitació de Fermat.

El Premi Patí Especial al Pitjor Director de l'Acadèmia del Cinema Català és per a... JOEL JOAN, un home que ha demostrat que és el pitjor director de l'ACC, el millor director de l'ACC i l'únic director que ha tingut l'ACC.

El Premi Patí a la Pitjor Pel·lícula és per a... Entitat Sobrenatural Oculta (E.S.O.) un film impagable (tot i que subvencionable) que iguala el cinema català amb la resta de produccions europees.

Premis Patí: actors

Seguim amb les nominacions. Si voleu, podeu afegir més noms:

Categoria Pitjor Actor Principal:

― Jordi Mollà (la meitat de pel·lícules del que porta de mil·leni)
― Santi Millán (Amor Idiota, La habitación de Fermat)
― Josep Maria Pou (Barcelona un mapa, Sévigné)
― Edu Soto (la meitat de pel·lícules del que porta de mil·leni)

Categoria Pitjor Actor de Repartiment:

― Santi Millán (Lisístrata)
― Jordi Mollà
― José Corbacho
― Carles Flavià (Lisístrata)
― Joan Pera (El Lobo)

Categoria Pitjor Actor de Doblatge:

― Ricardo "Rich" Costa
― Lluís Marco (Buscant a Nemo)
― Sergi Zamora (Manuale d'amore 2 (Capitoli successivi))
― Jordi Brau (Manuale d'amore 2 (Capitoli successivi))
― Xavier Fernàndez (Match point)

Primeres nominacions als Premis Patí

Els Premis Patí tenen per objectiu reconèixer les pel·lícules catalanes, els professionals que hi han participat i els professionals catalans que han treballat en pel·lícules no catalanes.

Poden optar als Premis Patí tots els films enregistrats en llengua catalana, independentment de la nacionalitat dels professionals que hi participin, i tots els professionals catalans, independentment de la llengua en la que s'hagi enregistrat el film en el qual han treballat.

Donada la poca volada que ha tingut el cinema català, i per ser la primera vegada que s'atorguen, els Premis Patí 2012 inclouran totes les pel·lícules filmades entre el 2000 i el 2011.

Categoria Pitjor Director:

― Ventura Pons
― Isabel Coixet
― Carlos Benpar
― Marta Balletbò-Coll
― Francesc Bellmunt
― Jordi Mollà

Categoria Pitjor Actriu Protagonista:

― Aina Clotet
― Esther Bové
― Dolo Beltran
― Anna Azcona
― Carmen de Mairena

Categoria Pitjor videoclip amb Aspiracions Artístiques:

És 2.0

Dels creadors de la clàssica És una merda, però és d'importació i de la guardonada És una merda, però és de disseny, ens arriba l'esperada SÍ ÉS UNA MERDA, PERÒ ÉS UNA MERDA2.0

Eugenèsia ja!

La forma de les coses

No és fàcil encertar a la primera la forma que han de tindre les coses. La història de la tecnologia és plena d'invents que en la seua forma original no prosperaren i calgué redissenyar-los.

De vegades es vol imitar formes i moviments presents a la natura. Mirem el cas de l'avió: les primeres aeronaus intentaren imitar el vol dels ocells, donant lloc a l'ornitòpter

També es tendeix a imitar la forma d'objectes de funció similar. Fixem-nos en els primers automòbils, que imitaven la forma dels carruatges arrossegats per cavalls.


I ara fixem-nos en el forma que té el robot de neteja


És baixet, rodanxó i de pell fosca. És un aparell que treballa amb poques ganes, que escombra ―tot i que no gaire bé―, que aspira ―però poquet―, que es desorienta amb facilitat, que li costa entendre instruccions senzilles...

Exacte: ÉS UN PAIOPONI!! Un paioponi electrònic, com si diguéssim.

Talent desaprofitat

Hi havia molt de talent desaprofitat. Feia temps que es sabia, i feia temps que tothom estava d'acord en que desaprofitar tot aquell talent era un malbaratament que no es podien permetre. És per això que engegaren una campanya de descobriment i aprofitament del talent: un grup d'experts sondejaven a cada persona per saber si tenia algun talent i, en cas afirmatiu, potenciar-lo i treure'n profit. Treure profit per qui el tenia, és clar, però sobretot treure profit pel conjunt de la societat.



La recerca fou un èxit i el resultat un fracàs: la majoria de la població tenia talent, talent de veritat, talent aprofitable i beneficiós pel conjunt de la societat.

Un cop completada la descoberta i aprofitament del talent, aparegué una nova figura laboral: el mediocre professional. Gràcies als mediocres professionals, als grisos oficialment certificats, la majoria brillant, la massa amb talent, podia gaudir d'uns moment d'exclusivitat i autoestima.

Els Premis Patí

El dilluns, tot fent el programa En Companyia, va sorgir la idea. I ahir, llegint el blog de Sandra Moncusive, em vaig ratificar: calen uns antipremis pel cinema català. Si els francesos tenen el Gérard, els espanyols el Yoga i els americans els Razzies, als catalans ens cal el nostre propi antipremi.

Humilment proposo Els Premis Patí com a complement necessari dels Premis Gaudí.



A les categories habituals (guió, actriu, actor...) hi podríem afegir algunes de pròpies: pitjor director de l'Acadèmia de Cine, pitjor gala de lliurament de premis, pitjor subvenció i pitjor recaptació. Bé, en aquesta darrera categoria hi hauria un empat múltiple.

Els Premis Dan Burros Nostrats

Dan Burros fou un jueu de Queens (Nova York) que, coses de la vida, odiava molt els seus. Era tan antijueu que es va afiliar al Partit Nazi americà i al KKK. La seua vida va inspirar el film The Believer. El de Dan Burros fou cas extrem d'autoodi.

A casa nostra també tenim autoodi. Potser no tan coherent com el del senyor Burros, que va acabar suïcidant-se, però sí molt esforçat. És per això que, en reconeixement als compatriotes solidaris que són patriotes amb la pàtria del costat (o, de vegades, ni això), per a premiar els sacrificis d'aquests que tenen tant d'autoodi, us propose els Premis Dan Burros Nostrats.

Propose les següents categories:

― Institucional: polítics, funcionaris i qualsevol persona que tinga un càrrec públic
― Esportiva i cultural: artistes, intel·lectuals, esportistes i similars.
― Empresarial: empresaris, o si més no persones que dirigeixen una empresa, o alguna organització gremial o patronal.




Si algú vol proposar més categories, que ho digui. Si algú vol suggerir on i com fer la cerimònia de lliurament, l'escoltarem.

I, el més important, podeu proposar els premiats on posa Comentaris.

Apunts autobiogràfics 3

No tinc antecedents penals, tinc antecedents penosos, que és encara més greu.

Contràriament al que el meu aspecte garjol puga suggerir, no tinc cap tatuatge. Per què mai m'he fet un tatuatge? Doncs perquè no crec en el matrimoni.

M'he esforçat molt en no aprendre a parlar francès. De moment ho he aconseguit, però els efectes secundaris són terribles: quan vull fer comentaris hedonistes parle en occità aranès. (Òla gojates, voletz hèr ua associacion de tres?).

No he vist Bambi. No he llegit Els Pilars de la Terra. No he anat a cap concert de Sopa de Cabra. No he viatjat mai a Nova York.

Tampoc he vist Amélie.

Un vi excepcional

Era més que un vi bo, era un vi excepcional. La comarca, l'anyada, la conservació... totes les variables havien confluït fent d'aquest un vi únic, d'altíssima qualitat. I com que era un vi tan bo, calia una ocasió igual de bona per assaborir-lo.

Però passaven els anys i l'ocasió no arribava. És més, anaven passant els anys i els motius d'alegria eren menys, i de menor intensitat. Però tampoc les penes eren tan grans, i un vi tan bo només podia ofegar penes de gran magnitud. Cap gran tragèdia ni cap gran alegria l'acompanyà en els darrers anys de la seua vida.

Passà el temps i l'ocasió no es presentà. Avui en dia els seus néts tenen un vinagre excepcional, que amanirà la verdura que estigui a l'alçada de l'ocasió.

Reflexions històriques de cap de setmana

Al general Joan Prim i Prats, comte de Reus i vescomte del Bruc, li digueren de tot i al final el mataren a trets.
Francesc Pi i Margall va patir presó i exili, igual que Estanislau Figueras i de Moragas.

Tenint en compte com tracta Espanya als polítics catalans, sobretot als progressistes i federalistes, és comprensible que faci 130 anys que cap català governi a l'estat espanyol. I sincerament, és una sort per a Carme Chacón i Piqueras no haver estat escollida secretària general del PSOE.

Alejandro Cao de Benós de Les i Pérez, un talent polític progressista català que ha explorat nous horitzons i ha triomfat a Corea del Nord. Que n'aprenguin els del PSC!

Estat d'emergència i emergències d'estat.

― Avui no podré anar a treballar
― T'has quedat aïllat per la Gran Nevada?
― No, m'he quedat a l'atur i amb la Gran Retallada.
― Ui, doncs em sembla que els equips de rescat trigaran molt en arribar.

Apunts autobiogràfics 2

No m'assemble gens a mon pare. Mon pare tampoc s'assemblava a son pare. I el pare de mon pare tampoc s'assemblava gens a son pare. Podríem concloure doncs que sí que tinc quelcom en comú mon pare. Coses del cromosoma Y a la 23a parella, m'imagine.

Sempre he estat un avançat als meus temps: als vint-i-tres anys vaig patir la crisi dels trenta, als vint-i-sis la crisi dels quaranta i als vint-i-vuit la dels cinquanta.

L'assignatura constava de set temes. L'examen era de cinc preguntes, a dos punts per pregunta. Vaig concentrar els meus esforços en estudiar només quatre temes, oblidant-me dels tres restants. Vaig treure un 8. De què anava l'assignatura? Combinatòria, Càlcul de Probabilitats i coses d'eixes.

Jo de petit tenia els ulls blaus, però amb els anys s'enfosquiren. Com molts altres nens.