Sempre he estat un avançat als meus temps: als vint-i-tres anys vaig patir la crisi dels trenta, als vint-i-sis la crisi dels quaranta i als vint-i-vuit la dels cinquanta.
L'assignatura constava de set temes. L'examen era de cinc preguntes, a dos punts per pregunta. Vaig concentrar els meus esforços en estudiar només quatre temes, oblidant-me dels tres restants. Vaig treure un 8. De què anava l'assignatura? Combinatòria, Càlcul de Probabilitats i coses d'eixes.
Jo de petit tenia els ulls blaus, però amb els anys s'enfosquiren. Com molts altres nens.
5 comentaris:
La foto que has posat és preciosa.
Refent a l'avançament de les crisis, pensa en positiu...ja les has passat pràcticament totes. Ara a viure! :)
Aniré passant. Una abraçada.
Com a avançat al teu temps, ara deuries estar passant la crisi dels setanta: apagant llums, tancant portes i rondinant per tot.
Realment, el que fa la genètica. Et poc canviar la vida en un tres o ni res!
Benvolgut :):
ah, a veure si em paguen la jubilació ans de fer els 40 (que ja estaré per la crisi dels 90)
Benvolgut Jordi Cine:
passaràs de mi? Ben fet, qualsveol persona amb dos dits de front passaria d'un paio com jo.
Benvolgut JP Merch:
sí, i mirant les obres.
Benvolgut Pere:
sí, 23 parelles de cromosomes ballen com volen.
Publica un comentari a l'entrada