Homes de poca fe 2

— I tu, de quin equip ets?
— Jo? Del que guanyi més títols!

— I tu, quina religió professes?
— Jo? La que tingui més dies festius!

29M, serveis mínims

Com ja sabeu, hi ha una vaga general convocada per avui dijous 29 de març. Els sindicats ja han donat bons arguments per anar a la vaga, així que jo donaré arguments pels que no volen fer vaga:

— No tinc feina.
— Si no vaig a treballar comprovaran que l'empresa funciona igual de bé sense mi, veuran que sóc prescindible i que em poden acomiadar.
— Si no vaig a treballar comprovaran que l'empresa funciona millor sense mi, veuran que sóc una nosa i que és necessari fotre'm fora.

Tenint en compte que aquest blog és un servei essencial, m'he vist obligat a oferir els serveis mínims.

Com que la majoria veniu ací buscant sexe, sexe de mínims us donaré. Al cap i a la fi, amb poca cosa ja aneu ben servits/des.



I recordeu que al pot petit hi ha la bona confitura: la que no engreixa, i vosaltres ja heu començat l'operació bikini .

Una dona romàntica

Ella era una dona romàntica, sensible a la bellesa i a les mostres d'afecte, i capaç d'entendrir-se quan veia dos enamorats. Per això es va quedar embadalida veient aquella parella abraçant-se i fent-se un llarg petó. Una abraçada forta i suau a la vegada, un petó intens i passional, però al mateix temps dolç i tendre. Una imatge que els fotògrafs voldrien capturar, que els cineastes intentaven filmar i que pocs pintors podrien plasmar: Una parella donant-se amor

Malauradament ell era el seu marit i ella la seua neboda. Però la dona era sensible i romàntica, i no volia espatllar eixe moment, així que va desar la destral de doble fil, la coltellina i el sac de calç viva que havia preparat i els va deixar sols, gaudint del seu amor. Per una estoneta, si més no.

Anuncis breus al diari QUE

Avui divendres 23 de març del 2012, el diari QUE ha publicat aquests anuncis breus:


Anem a pams

— Un anunci contra l'alcoholisme que es basa en "veig poc a ma filla". El trobe poc encertat: una característica dels borratxos és que veuen doble.

— Un joier que compra or, fins ací molt habitual. El detall és que compra aliances de boda i solitaris, cosa que demostra una visió integral del negoci: et divorcies i vens l'anell de noces, i vas de solitari; et cases, compres un anell de noces i ja no et cal el solitari. També anuncia un outlet en lletres ben grosses, ço és: ell mateix et revèn (amb un cert marge de benefici) la joia que algun desesperat s'ha venut abans. Tant per tant, m'espere a la porta de la joieria i, si veig algú que hi entra amb cara de pomes agres, li faig una contraoferta per la joia que es vol vendre.

— Un anunci d'un tal MAESTRO MOU. Diu que és molt competent, que porta sort i que et protegeix dels enemics. Podeu suggerir les teories que vulgueu, així com fer acudits sobre el Real Madrid CF, on posa Comentaris.

El micro i el macro

En el llenguatge públic actual (el llenguatge de periodistes, polítics i similars) el prefix macro té connotacions negatives. Allò que és macro sembla excessiu, abusiu, malbaratador, imprudent, perillós i perjudicial. Per exemple:

— La macromesquita de Salt (o de Barcelona, o de Lleida, o de Terrassa).
— El macroprostíbul de La Jonquera (o de Mataró, o de Benidorm).
— La macropresó Llevant 2.
— El macroampollot de la festa major.
— La macronarcosala.
— El macroabocador.
— El macroparc eòlic.

En canvi, el prefix micro s'associa a tot allò que és acurat, precís, estalviador, prudent, inofensiu, fàcil i fet a escala humana

— La microelectrònica.
— La microcirurgia.
— El microcrèdit.
— El microrelat.
— Les microintervencions urbanístiques.

És clar que sempre hi ha excepcions.

porno amb micropenis, dones planes i ejaculadors precoços: el futur!

Històia i Geopolítica

Cauen els murs, s'enfonsen els règims i es reanomenen els països i els estats. És una constant de la Història i no ens n'hem d'estranyar pas.
Pèrsia es convertí en l'Iran; l'Imperi Rus en la URSS, i la URSS en Rússia de nou; Ceilan en Sri Lanka i Birmània en Myanmar.

Però el canvi de conseqüències més dramàtiques fou el que patí el Regne de Siam, en passar a anomenar-se Regne de Tailàndia. El protagonista de la nostra història cercava el luxe asiàtic i, tot cercant dues germanes bessones tailandeses, va contractar dues germanes bessones siameses.

El més decebedor fou que les bessones siameses, a l'estar unides pels malucs, només presentaven un orifici d'entrada.

Banderes Sense Fronteres

¿Eres un ciudadano español constitucional y no-nacionalista? ¿Te sientes constitucionalmente agraviado cada vez que ves un balcón consistorial catalán sin su pertinente y no-nacionalista enseña nacional? ¿Sabías que la mayoría de ayuntamientos catalanes no cuelgan la bandera no-nacionalista nacional porqué no tienen dinero para pagarla?

Si quieres cambiar las cosas, tu ONG es BANDERAS SIN FRONTERAS.

Haz un donativo a Banderas Sin Fronteras! Cuanto más aportes, más banderas podremos enviar a ese país del quinto mundo.
Pon el número de tu tarjeta de crédito, así como el código secreto, dónde pone Comentaris, y nosotros nos encargaremos del resto.

Batlle emmanillat

I quan la policia s'endugué emmanillats al batlle i sis regidors més de Bildu-Amaiur, acusats de cobrar suborns, malversació de diners públics i delictes urbanístics, els bascos respiraren tranquils, sabedors que Euskal Herria començava a ser un país normal.

El termòmetre

A Santa Eulàlia de Provençana he pogut comprar el termòmere que veieu en aquesta foto.


La majoria de vosaltres pensareu que aquest objecte és una brúixola. Però, tot i constar d'una agulla imantada i una rosa dels vents, està escrit en portuguès: TERMÔMETRO. I a sota, en una arriscada combinació de text vermell sobre fons blau, PRODUCTO DE CONFIANÇA.

He consultat el diccionari i en portuguès un termòmetre és un termômetro i una brúixola és una bússola. A la part de darrere ens detalla les instruccions del típic termòmetre de mercuri.

Arribats a aquest punt ens hem de preguntar: què ha passat Si tenim febre ens indicarà com arribar a l'hospital més proper? Si el pacient no té febre sinó que ja està fred, ens dirà com anar fins el cementiri?

I si tot plegat és només el complement d'un termòmetre rectal-vaginal. Siguem sincers: hi ha cavitats on s'hi podria allotjar un regiment sencer. I per orientar-se allà cal una brúixola, un mapa i un GPS.

Deixant empremta

Hi ha persones que deixen empremta allà on van; d'altres ni tan sols deixen empremta dactilar quan es fan el DNI.
Després de tants anys, quina empremta he deixat jo a Sants? Bé, supose que aquesta empremta.

L'inevitable post del Vuit de Març

El Vuit de Març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora, fem-li'ls doncs un sentit homenatge:

Eps, no s'ha de confondre el Vuit de Març amb el Vuitton de Marca, de la també dona i també treballadora Rita Barberà.

36 fonemes infernals

Una de les característiques de la Brunete Mediàtica és la seua catalanofòbia, i un dels locutors de ràdio més divertidament obsessionats que hi ha en aquesta divisió cuirassada és en César Vidal.
Una característica d'aquest radiopredicador és que comença el seu programa fent una editorial que conté una cita històrica. Sovint aquesta cita la fa en una llengua estrangera, i després la tradueix. Quan la cita és en anglès, l'home la fa en un anglès americà perfecte, cosa que demostra que coneix bé eixe idioma i eixe país. Quan la fa en llatí, en grec clàssic o en hebreu clàssic, no podem saber si la pronuncia bé (és el que tenen les llengües mortes), però en tot cas el locutor s'hi esmerça.
La setmana passada, dijous i divendres, féu les seues cites en francès. Per sort només foren uns segons... però en pocs segons es poden matar les setze vocals, les disset consonants i les tres semiconsonants de la llengua de Valérie Tasso.


L'andova afirma que el català és un dialecte del provençal (i a sobre es pensa que açò és ofèn). De les seues teories lingüístiques ja en parlarem un altre dia. Però crec que he esbrinat perquè ens odia: pels nostres fonemes.

Non cau apréner anglés, era lengua deth futur ei era occitana d'Aran.

Externalitzant

Dels creadors de l'aclamada No és que et fotem fora de l'empresa i després et contractem via ETT pagan-te menys, és que hem externalitzat els nostres recursos humans,
arriba l'esperada Aquesta noia que veus al llit no és una prostituta, el que he fet ha estat externalitzar la nostra vida sexual.

L'home pronom

Era un home-pronom: de vegades personal, de vegades relatiu, pocs cops reflexiu, en ocasions possessiu, sovint interrogatiu i gairebé sempre feble.
I ja se sap que passa amb els pronoms febles: són àtons, es poden agrupar i canviar fàcilment de lloc... i l'ordre no n'altera el sentit.