Solidaritat amb Abertis

Aquests dies de pont és notícia la campanya #novullpagar. Com hores d'ara ja sap tothom, aquesta campanya consisteix en negar-se a pagar els peatges de les autopistes catalanes. Sense amagar-se'n, sense faltar al respecte i sense violència, tot fent un simpa a Abertis.

Entenc les motivacions dels impulsors de la campanya, i dels milers de catalans que l'estan seguint, però deixeu-me trencar una llança a favor d'Abertis.

— Protegir-nos de la crisi: Quina és l'única part del territori català que no ha estat afectada per la bombolla immobiliària? Les autopistes! Als peatges catalans no hi ha hipoteques, ni urbanitzacions abandonades. Si tot el territori català fos d'Abertis, no patiríem la crisi del totxo.
— Estalvi energètic i menys contaminació: Abertis promou l'estalvi energètic i limita eficaçment l'emissió de gasos contaminants; perquè amb el que et costa el peatge se't passen les ganes de fer kilòmetres i cremar combustible.
— Igualtat social: A les autopistes d'Abertis tots els automòbils paguen el mateix. El ric que condueix un Ferrari paga el mateix que el pobre que circula amb un SEAT Panda. No és un bonic exemple d'igualtat social? En quantes ocasions el mort-de-gana del Panda estarà en igualtat amb el  milionari del Ferrari? Sí amics, la igualtat comença quan es baixa la barrera del peatge! (i s'acaba quan un dels dos treu la VISA Or).
— Turisme de proximitat: Amb el que paguen per kilòmetre els usuaris de les autopistes d'Abertis, eviten fer llargs trajectes i gaudeixen del paratges més propers a la seua residència habitual. Gràcies a Abertis es promou el turisme de proximitat.
— Defensa: Si Catalunya es proclama independent, qui frenarà els tancs espanyols? Els peatges d'Abertis, la barricada del segle XXI.
— Seguretat nuclear: En cas d'accident nuclear a Vandellós, la radiació es quedaria aturada al peatge de L'Hospitalet de l'Infant.
— Holocaust zombi: Heu vist mai un zombi amb teletac? Oi que no? Doncs ja sabeu, en cas d'invasió zombi, els peatges ens permetran organitzar millor la defensa i la resistència.
— Hub aeroportuari: Els dies que hi ha poc trànsit, es pot aprofitar l'AP7 i l'AP2 per ampliar amb una nova pista els aeroports de Reus, El Prat i Girona-Costa Brava.
— Integració dels immigrants: Què hi ha més català que un bandoler assaltant camins, com en Serrallonga? Què hi ha més espanyol que un bandoler assaltant camins, com en Curro Jiménez? Gràcies a Abertis, no només ens buida la butxaca l'andova del peatge, també un simpàtic grup de peruans ens pot furtar el que ens quedi de valor.
Dóna gust veure com els immigrants s'integren i aprenen els nostres oficis més tradicionals.

Enemics de disseny

Després de tres anys i mig, i 768 entrades, estic per tancar aquest blog. No és que m'hagi cansat d'escriure, ans al contrari, m'agrada i em sembla una teràpia més barata (i més saludable) que anar a cal psicòleg, a la taverna o al prostíbul. El problema el tinc amb Blogspot i la casa Google.
Primer em van redissenyar el servidor de correu Gmail. Després em volgueren espanyolitzar el blog posant-hi el .es (que vaig treure fàcilment) i ara m'han redisssenyat a traïció l'editor del blog. Tant en Gmail com en l'editor de Blogspot van estar unes quantes setmanes oferint les dues versions, la vella i la nova, cosa que demostra que totes dues són tècnicament simultanejables. Així doncs, si una no exclou l'altra, per què ens la treuen? És més, per què no ens consulten si volem el canvi o no?

És cert que hi ha dissenyadors brillants, que combinen amb èxit bellesa i utilitat, però siguem sincers: la gran majoria són uns mudarnillus que no saben el que es maneguen. La majoria d'aquests ulleres-de-pasta només saben entabanar el client, que és el que s'empassa l'estafa del disseny i paga la broma, i els usuaris fastiguejats, i emprenyats perquè no ens han consultat i ens han imposat el canvi, acabem canviant de marca.
On em mudo, a wordpress o a blog.cat?

Comptant coets

Dóna gust veure que l'eliminació del Barça genera més alegria a Espanya que l'eliminació del Real Madrid a Catalunya.

Dóna gust perquè el Real Madrid està deixant de ser l' etern rival... perquè Espanya està cada dia més lluny. Sense rancúnia.

L'endemà de Sant Jordi

Fidel al meu compromís cultural, enguany tampoc he tret cap llibre per Sant Jordi. Una cosa que comentaven els lletraferits i els antaradillus de la cosa cultural, és que el llibre es mor, víctima dels ginys digitals.

Un cop més es confon el contingut i el continent. L'escriptura és un dels grans invents de la Humanitat i res ens fa pensar que desaparegui. En tot cas, el continent on es presenti aquesta escriptura canviarà. El llibre electrònic és pràctic i, algun dia, serà barat. Vol dir això que morirà el llibre de paper? Bé, el llibre de paper es quedarà en títols molt especial, pels que valgui la pena la tapa dura, el paper de bon gramatge i la tinta de qualitat —la Bíblia, l'Alcorà, el Tirant lo Blanc...— i la majoria de títols, a un preu molt més baix, es vendran i llegiran en digital.

No sé si això passarà el 2013 o el 2083, però acabarà passant.

Al cap i a la fi l'escriptura va nèixer abans que el paper, i per això existeix una ciència anomenada epigrafia.

El papir va matar les taules d'argila

Apunts autobiogràfics 4

Sóc un home molt fidel, gairebé sempre faig el salt amb les mateixes amants.



No m'agrada perpetuar els tòpics masclistes. No m'agrada que les dones depenguin econòmicament dels seus homes, és per això que tinc el costum sortir amb dones que guanyen més diners que jo. I és per això uqe sóc polígam.

Eurovegas = I+D+I

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha declarat durant la col·locació de la primera pedra del Parc Tecnològic de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, que Catalunya té capacitats d’atraure tant un projecte turístic com és Eurovegas i al mateix temps apostar per una economia basada en la tecnologia, la recerca i innovació.

He de dir que es nota que el Molt Honorable President ha estudiat a ESADE, com d'altres brillants genis com Iñaki Urdangarín. Jo encara dic més: Eurovegas no només és compatible amb l'alta tecnologia, sinó que la fomentarà: microcàmares per saber quines cartes té el rival, nanotelèfons mòbils per comentar-se les jugades, petits ordinadors per a fer càlcul de probabilitats... les possibilitats són infinites!

Agafa els calers i fuig del tron

S'ha dit i escrit molt sobre l'afer del Rei a Botswana. Sobre aquest particular només diré dues coses:

1) El temps passa. Si això hagués passat el 1992, en plena febrada olímpica i espanyolista, quina hauria estat l'opinió majoritària? Probablement: Ole tus cojones.

2) Fer calaix i pensar en el néts. El Rei Joan Carles va néixer a l'exili, a Roma. I son pare, Joan de Borbó, als divuit anys ja es va haver d'exiliar. Un exili daurat, sense passar cap penúria, tot sigui dit. Però cal recordar que cap dels dos havia fet res de dolent per a ser expulsats del país, només ser fill i nét del rei Alfons XIII. Alfons XIII fou un rei desastrós i còmplice de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, recordem-ho, tot i que durant molts anys fou un rei molt popular (campechano i tot).
En tot cas la lliçó està clara: agafa els calers i estalvia, que mai saps quan hauràs de fugir corrent.

Tenint en compte els antecedents familiars, era previsible.
MITROFAN, NI OBLIT NI PERDÓ!

#Benimaclet

No tot està perdut en el panorama audiovisual català.

Sense subvencions, sense famoseig, sense additius, ni conservants ni colorants: #BENIMACLET
Els podeu seguir al seu Facebook o al seu Twitter.

Burkha pasqual

Curiosament, aquests dies de Setmana Santa, els partidaris de prohibir el burkha callen.

I ara flipareu: a la Ciutat de la Justícia NO S'HI FA CAP PROCESSÓ PER SETMANA SANTA!
Ací els penitents només desfilen els dies laborables.

Reflexions lingüístiques de cap de setmana

Quin nom han de rebre els veïns de La Ciutat de la Justícia?

— Els Justets? Una mica ofensiva, però descriu perfectament a molts dels treballadors de la Ciutat de la Justícia (ja siguin aquests adscrits al Departament de Justícia, al d'Interior o al d'Objectes de Subjectes Perduts)
— Els Justiciers? N'hi ha pocs, però són destacables.
— Els Ajusticiables? Una mica inquietant, però s'adiu molt bé a la gran majoria d'usuaris (els emmanillats i els entogats), així com els que vivim al costat dels palaus de justícia.

Quin gentilici és el que ens fa justícia?

Quan sigui beatificat, Charles Bronson haurà de ser el nostre sant patró, oi?

Ai, què diran de nosaltres?

Cada vegada que un català provoca incidents violents a Catalunya, la imatge de Catalunya en surt perjudicada.
Cada vegada que un català provoca aldarulls a l'estranger, la imatge de Catalunya en surt perjudicada.
Cada vegada que un estranger ve a Catalunya a participar d'actes vandàlics, la imatge de Catalunya en surt perjudicada.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora i ens posem a pencar de debò, aconseguirem que cada vegada que un estranger faci el brètol a l'estranger, la imatge de Catalunya també en surti perjudicada.