dijous, 31 de maig de 2012

Movent les fitxes

El president José Maria Aznar tenia el sa costum d'anar a Quintanilla de Onésimo (Espanya) a jugar al dominó. El dominó no és com els escacs o el go, però també té la seua estratègia; I Quintanilla de Onésimo tampoc és com Montecarlo o Las Vegas, però anar-hi a jugar també té el seu què.
El cas era que l'any 1999, per a descriure els moviments diplomàtics entre Espanya i Cuba, el president Aznar va dir que "ara li toca a Cuba moure fitxa". L'expressió va fer fortuna, i tretze anys després encara és d'ús habitual entre tertulians i periodistes dir que algú "ha de moure fitxa".


Si a la frase "A nivell de tot el que vindria a ser el tema moure fitxa" hi afegim un "amb la que està caient" i "la xocolata del lloro" ja tenim feta la tertúlia, l'anàlisi i la calúmnia d'opinió.

dissabte, 26 de maig de 2012

El senyor Ramon


El senyor Ramon, pressumptament, ha setjat les treballadores domèstiques.
El senyor Ramon, pressumptament, setja sexualment molta gent.
Els pobres treballadores domèstiques quan se'n van al llit,
tururut, tururut,
qui gemega ja ha rebut.

dimecres, 23 de maig de 2012

Alternatives a la gran xiulada

Si no hi ha cap canvi de darrera hora, el proper divendres es jugarà a l'estadi Vicente Calderón de Madrid la final de la Copa del Rei entre l'Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona. 

Aquests dies hi ha molta polèmica per la més que probable xiulada massiva contra l'himne d'Espanya. Per tal de trobar solucions i evitar el conflicte, us proposo algunes alternatives. Voteu les que més us agradin.

1) Qui creus que hauria de cantar l'himne d'Espanya?

Francesc Ribera "Titot".
Fermín Muguruza.
Georgie Dan.
Carmen de Mairena.
Cap dels anteriors.
Tots els anteriors junts, excepte l'anterior, perquè llavors la cosa seria una contradicció lògica.

Fermín Muguruza: a man who looks like an old lesbian.



2) Amb quina lletra de s'hauria d'interpretar l'himne espanyol?

La clàssica: "Lo, lo, lo, lolo lolo, lolo-lo lo-ló, loroloroló".
Una de paritària:  "Lo, la, lo, lalo lalo, lolala, la-lo-lo loraló, loralolaraló".
En català: "Lol·lo, lol·lo, lol·lo, lol·lo, lol·lò lol·lol·lò àdhuc, tanmateix, nogensmenys".
Una nova versió, més positiva i afirmativa, que cantanc en basc, fos obertament internacional, i donès a entendre el nostre  missatge al Món sencer: "Bai, bai bai, bai bai, bai bai, bai bai, bai bai, baibaibaibai".



3) En cas de jugar-se a porta tancada i sense públic, on s'hauria de disputar la final?

Al museu Guggenheim de Bilbao.
A la plaça de toros Monumental de Barcelona.
Al recinte del Fòrum de Barcelona.
 A Cornelprat, al camp del RCD Espanyol de Barcelona.
A qualsevol altre lloc on mai hi ha gaire públic.



Ja aniré publicant els resultats de l'enquesta.
Podeu deixar més propostes on posa Comentaris.

Actualitzant marcadors:

1) Fermin Muguruza 45 vots; Titot 45 vots; Carmen de Mairena 44 vots; Kurt Cobain (via psicofonia) 42 vots; Tots els anteriors 39 vots.
2) En basc 57 vots; en català 22 vots.
3) A Cornelprat 82 vots; a la Monumental 80 vots.

"Només em crec les enquestes que jo mateix manipule". Winston Churchill

diumenge, 20 de maig de 2012

De la tele a les aules

Entre el 1977 i el 1982 la cadena nord-americana CBS va emetre la sèrie Lou Grant. Aquesta producció fou un èxit d'audiència i estigué guardonada amb molts premis i, segons es desprèn de les dades de matriculacions a les universitats americanes, va multiplicar les vocacions de periodista als EUA.

Segons han observat els experts en la matèria, els èxits televisius que perduren en el temps ―quatre o més anys― fan augmentar les vocacions relacionades amb el que s'emet. Així doncs hi ha una clara relació entre l'èxit de la sèrie L.A. Law entre 1986 i 1994 i l'augment del nombre d'estudiants de Dret als EUA; o entre l'èxit d' ER del 1994 al 2009 (també coneguda com Urgencias) i l'increment de matriculacions a la Facultat de Medicina.


A casa nostra, de moment, no s'ha fet cap estudi sobre la matèria, i és una llàstima. Qui sap, potser algun dia descobrim que els èxits de Sota Terra, Veterinaris i Caçadors de Bolets han fet del nostre un país d' arqueòlegs, paleontòlegs, veterinaris i micòlegs.

dimecres, 16 de maig de 2012

Apunts autobiogràfics 6

"Fillets meus, el que hi ha a casa és de tots, ací no hi ha propietat privada".
"Nosaltres som els pares, tenim més experiència i volem el millor per a vosaltres: Nosaltres planificarem l'economia de la llar".
"Nosaltres som els teus pares i volem el millor per a tu: No et controlem, et protegim".


Efectivament, ni a Elx ni a Barcelona, jo em vaig criar a la RDA.

diumenge, 13 de maig de 2012

Les lliçons de Pablo Escobar

Pablo Escobar Gaviria (Rionegro 1949 — Medellín 1993), fou un narcotraficant colombià. També va exercir com a polític i va arribar a ser escollit representant al Congrés de Colòmbia, l'any 1982.
Com a líder del Càrtel de Medellín, va ser el màxim dirigent del crim organitzat a Colòmbia, i amb el comerç de la cocaïna va fer la fortuna més gran de tota Llatinoamèrica. Anomenat «el Tsar de la coca», es calcula que el seu patrimoni s'aproximava als 10.000 milions de dòlars, i el 1989 la revista Forbes va declarar Escobar el setè home més ric del Món. Recents investigacions han calculat que el narcotràfic li va portar beneficis de més de 25.000 milions de dòlars, per la qual cosa va arribar a ser, probablement, l'home més ric del Món.
Malgrat que el seu negoci era il·legal, els colombians mai el delataven. No el denunciaven per por a les represàlies? Sí, és clar, però sobretot no el denunciaven perquè era una persona respectada i estimada per una part important de la població colombiana, sobretot al departament d'Antioquia, on tenia la seua seu el Càrtel de Medellín.
Pablo Escobar va pagar de la seua butxaca l'aslfatat i el clavegueram dels barris més pobres de Medellín. Va pagar la construcció d'hospitals i la rehabilitació d'escoles i instituts, va becar milers d'estudiants de famílies humils per a que poguessin treure's el batxillerat i, fins i tot, carreres universitàries a l'estranger. Sota la seua direcció, el Càrtel de Medellín va oferir al govern de Colòmbia pagar tot el deute extern del seu país (cosa que rebutjaren els presidents Betancur i Gaviria).

Pablo Escobar sabia fer-se publicitat, i fins i tot va aconseguir que molts llatinoamericans veiessin el seu negoci com una mena de resposta/revenja de Colòmbia a l'intervencionsime nord-americà.
Gairebé vint anys després de la seua mort, encara hi ha milers de colombians que van a deixar flors a la seua tomba, com a símbol de respecte i agraïment.

Sí, Pablo Escobar era un criminal, responsable directe de la mort de centenars de persones (policies, agents de la DEA, narcotraficants rivals...) però sabia fer-se estimar o, si més no, fer-se respectar més que no pas els seus enemics. Al cap i a la fi, Pablo Escobar repartia una part dels seus espectaculars beneficis entre la seua gent, i aquesta gent, pragmàtica i agraïda, li era fidel.


Aquest diumenge he fet el meu primer #novullpagar. Hores d'ara tothom sap —o hauria de conèixer— quins són els espectaculars beneficis d'Abertis (empresa que controla les concessionàries d'autopistes Acesa, Aucat, Aumar i Autema). Hores d'ara tothom és conscient —o hauria de ser conscient— de l'escandalós greuge territorial i manca d'inversions en infraestructures que patim en aquesta part de l'estat. És per això que, quan he tingut l'ocasió, m'he afegit a la protesta i m'he negat a pagar dos peatges (0.70€ i 1.48€)

La meua protesta no era només pel tracte discriminatori que patim els catalans, ni per la vergonyosa actitud dels governs de Pujol, que van prorrogar les concessions, sinó que també contra la manca d'intel·ligència i pragmatisme que han mostrat els gestors d'Abertis.
L'actual sistema de peatges no mostra cap mena de sensibilitat social (paguen el mateix els rics que van en cotxes de gamma alta que els pobres que es desplacen en cotxes humils), ni ambiental (paga el mateix un vehicle elèctric o amb motor d'alcohol que un que contamini molt), ni territorial (els que són usuaris habituals no gaudeixen de cap mena de descompte). Qualsevol millora (VAO, hores vall...) s'ha fet amb desgana, tard i malament. 

És una llàstima, sense deixar de guanyar moltíssims diners s'haurien ficat molta gent a la butxaca i, de passada, penjar-se moltes medalles. Per exemple:

Medalla Social: 5% de descompte per a famílies nombroses, jubilats i menors de 25 anys. Estudiants en període d'exàmens, 10% de descompte.
 Medalla Ambiental: 5% de descompte per a vehicles amb motor elèctric. 10% per a ve
Medalla Territorial: persones que fan habitualment el mateix trajecte (per feina o estudis), 10 viatges a la setmana pel preu de 9.

Al cap i a la fi, als pobres se'ns fa contents amb poca cosa. Però Abertis s'ha passat de cobdiciosa i no ha sabut guanyar-se l'apreci, o almenys el respecte, dels catalans.
Patrocinar la tertúlia de RAC1 no és la millor manera de guanyar-se la nostra simpatia.
És evident que Salvador Alemany no ha après les lliçons de Pablo Escobar.

dissabte, 12 de maig de 2012

O dia das letras galegas


El proper 17 de maig és O Dia das Letras Galegas, és a dir El Dia de les Lletres Gallegues. En aquest dia Galícia ret homenatge a les seues Lletres i a la seua Llengua. Cal recordar que aquest darrers anys ja han tancat gairebé totes les publicacions en gallec (en paper i digitals) i que l'edició i venda de llibres en gallec segueix a la baixa.

Si els gallecs volen retre un homenatge a la seua llengua, sense que aquest homenatge sembli un funeral, potser haurien de començar a homenatjar i a reivindicar algunes lletres que els anirien d'allò més bé a la seua llengua i literatura. Són aquestes:

   ã Ã, â Â, ç Ç, ê Ê, õ Õ, ô Ô.


I ja posats, també podrien eliminar aquesta: ñ Ñ.

dimecres, 9 de maig de 2012

Apunts autobiogràfics 5


Els meus amics tenen dos trets distintius:
A) M'estimen molt.
B) Tenen moltes hores lliures.

diumenge, 6 de maig de 2012

Conjugacions verbals


En el llenguatge quotidià és normal cometre errors gramaticals, però de vegades, segons quines coses es diuen no són un error, sinó una trampa amb missatge ocult. Analitzem un parell de casos:

Hauríem de baixar la bossa d'escombraries. El nostre interlocutor empra la primera persona del plural del condicional però, en realitat, en el metatext, està conjugant la segona persona del singular de l'imperatiu: Tu has de baixar la bossa d'escombraries.
S'hauria d'arreglar l'aixeta del lavabo. El nostre interlocutor utilitza el pronom reflexiu i la conjugació verbal de la tercera persona del singular del condicional, quan en realitat vol dir Arregla tu l'aixeta del lavabo o també Busca tu algú que ens arregli l'aixeta del lavabo.

Darrerament, els dirigents polítics, financers i empresarials del país estan emprant els mateixos recursos gramaticals:

Hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. El nostre interlocutor vol dir Jo he gastat els diners de tothom sense criteri o també Tot i tindre un màster en ESADE, he prestat diners a gent insolvent i ara farà fallida l'entitat de crèdit que dirigeixo.
S'haurien de retallar algunes despeses innecessàries. La lectura hermenèutica és Com que jo tinc una bona mútua i porto els fills a una escola  privada, no passa res si retallem una mica més en sanitat i ensenyament.

dijous, 3 de maig de 2012

L'objecte no identificat

I com que ningú sabia per a què servia aquell objecte, van concloure sàviament que no servia per a res.
I com que no havia de servir per a res, els més proactius van decidir destruir-lo, no fos cas que acabés servint per alguna cosa.

dimecres, 2 de maig de 2012

Primer de Maig

Resum de l'1 de maig: mentre un paioponi amb el pentinat d'un vocalista de Los Chunguitos és capaç d'expropiar la filial boliviana de Red Eléctrica Espanola, ací encara paguem els peatges i patim les tisorades. Això sí, per compensar-nos, el Conseller Felip Puig ha fet que els secretes deixin de ser secretes.


El Conseller Saura va fer bona a la Consellera Tura, i el Conseller Puig està fent bo al Saura. Si seguim així, ja sabem qui serà el següent Conseller d'Interior: