Pablo Escobar Gaviria (Rionegro 1949 — Medellín 1993), fou un narcotraficant colombià. També va exercir com a polític i va arribar a ser escollit representant al Congrés de Colòmbia, l'any 1982.
Com a líder del
Càrtel de Medellín, va ser el màxim dirigent del crim organitzat a Colòmbia, i amb el comerç de la cocaïna va fer la fortuna més gran de tota Llatinoamèrica. Anomenat «
el Tsar de la coca», es calcula que el seu patrimoni s'aproximava als 10.000 milions de dòlars, i el 1989 la revista
Forbes va declarar Escobar el setè home més ric del Món. Recents investigacions han calculat que el narcotràfic li va portar beneficis de més de 25.000 milions de dòlars, per la qual cosa va arribar a ser, probablement, l'home més ric del Món.
Malgrat que el seu negoci era il·legal, els colombians mai el delataven. No el denunciaven per por a les represàlies? Sí, és clar, però sobretot no el denunciaven perquè era una persona respectada i estimada per una part important de la població colombiana, sobretot al departament d'Antioquia, on tenia la seua seu el Càrtel de Medellín.
Pablo Escobar va pagar de la seua butxaca l'aslfatat i el clavegueram dels barris més pobres de Medellín. Va pagar la construcció d'hospitals i la rehabilitació d'escoles i instituts, va becar milers d'estudiants de famílies humils per a que poguessin treure's el batxillerat i, fins i tot, carreres universitàries a l'estranger. Sota la seua direcció, el Càrtel de Medellín va oferir al govern de Colòmbia pagar tot el deute extern del seu país
(cosa que rebutjaren els presidents Betancur i Gaviria).
Pablo Escobar sabia fer-se publicitat, i fins i tot va aconseguir que molts llatinoamericans veiessin el seu negoci com una mena de resposta/revenja de Colòmbia a l'intervencionsime nord-americà.
Gairebé vint anys després de la seua mort, encara hi ha milers de colombians que van a deixar flors a la seua tomba, com a símbol de respecte i agraïment.
Sí, Pablo Escobar era un criminal, responsable directe de la mort de centenars de persones
(policies, agents de la DEA, narcotraficants rivals...) però sabia fer-se estimar o, si més no, fer-se respectar més que no pas els seus enemics. Al cap i a la fi, Pablo Escobar repartia una part dels seus espectaculars beneficis entre la seua gent, i aquesta gent, pragmàtica i agraïda, li era fidel.
Aquest diumenge he fet el meu primer
#novullpagar. Hores d'ara tothom sap —o hauria de conèixer— quins són els espectaculars beneficis d'
Abertis (empresa que controla les concessionàries d'autopistes Acesa, Aucat, Aumar i Autema). Hores d'ara tothom és conscient —o hauria de ser conscient— de l'escandalós greuge territorial i manca d'inversions en infraestructures que patim en aquesta part de l'estat. És per això que, quan he tingut l'ocasió, m'he afegit a la protesta i m'he negat a pagar dos peatges
(0.70€ i 1.48€).
La meua protesta no era només pel tracte discriminatori que patim els catalans, ni per la vergonyosa actitud dels governs de Pujol, que van prorrogar les concessions, sinó que també contra la manca d'intel·ligència i pragmatisme que han mostrat els gestors d'Abertis.
L'actual sistema de peatges no mostra cap mena de sensibilitat social (
paguen el mateix els rics que van en cotxes de gamma alta que els pobres que es desplacen en cotxes humils), ni ambiental (
paga el mateix un vehicle elèctric o amb motor d'alcohol que un que contamini molt), ni territorial (
els que són usuaris habituals no gaudeixen de cap mena de descompte). Qualsevol millora
(VAO, hores vall...) s'ha fet amb desgana, tard i malament.
És una llàstima, sense deixar de guanyar moltíssims diners s'haurien ficat molta gent a la butxaca i, de passada, penjar-se moltes medalles. Per exemple:
— Medalla Social: 5% de descompte per a famílies nombroses, jubilats i menors de 25 anys. Estudiants en període d'exàmens, 10% de descompte.
— Medalla Ambiental: 5% de descompte per a vehicles amb motor elèctric. 10% per a ve
— Medalla Territorial:
persones que fan habitualment el mateix trajecte (per feina o estudis), 10 viatges a la setmana pel preu de 9.
Al cap i a la fi, als pobres se'ns fa contents amb poca cosa. Però Abertis s'ha passat de cobdiciosa i no ha sabut guanyar-se l'apreci, o almenys el respecte, dels catalans.
Patrocinar la tertúlia de
RAC1 no és la millor manera de guanyar-se la nostra simpatia.
És evident que
Salvador Alemany no ha après les lliçons de
Pablo Escobar.
