divendres, 29 de juny de 2012

La dansa de Medusa

La Universitat Lliure a Sants ofereix la setmana vinent un curs de Teoria Política Antagonista Postmoderna.
Comença el dilluns 2 de juliol, amb la presentació del curs: La dansa de Medusa, un llibre simbiòtic per contribuir a una gramàtica política de la postmodernitat. Un esquema general d'anàlisi, reflexió i debat. El cànon modern de la teoria política (liberal) i les seues alternatives genealògiques.

 

Dimarts 3 de juliol: Consideracions epistemològiques i metodològiques. Des de la Teoria Política. Antagonisme i agonisme: el locus d'enunciació.
Dimecres 4 de juliol: Individu o simbiont? L'antropologia política i la teoria de l'agència. La fundació del dret i la natura del poder.


Dijous 5 de juliol: Abraham o Faust? Modalitats de contractualisme i instauració de l'ordre polític. La revocabilitat del contracte i la desobediència civil.
Dilluns 9 de juliol: Democràcia absoluta o limitada? Règims polítics i formes de govern: estabilitat i moviment. La governança impossible del Leviathan.
Dijous 10 de juliol: Debat conclusiu.



A poc que pugui hi assistiré, i espere que ho feu tots els que pugueu. Ha de ser meravellós veure les exposicions dels temes, les preguntes dels assistents i les conclusions del debat final.
En aquests temps de crisi (financera, laboral, social i educativa) un curs així farà el vostre burrículum brilli amb llum pròpia, i destaqui com un estel enmig de la grisor de l'INEM.


dimarts, 26 de juny de 2012

Negres, dones i gais

Falten menys de cinc mesos per a les eleccions presidencials dels EUA, i segons els tempos polítics d'eixe país, ja estan (estem) en plena campanya electoral.
Fa quatre anys foren notícia Barack Obama, per ser negre (bé, mulato, però allà el consideren negre) i Hillary Rodham Clinton i Sarah Pallin per ser dones. Als EUA i a Occident en general s'ha considerat una cosa molt progressista donar càrrecs a persones membres (no pas representants) dels col·lectius tradicionalment marginats: dones, minories ètnico-racials (gitanos, negres, indis...) i homosexuals.

Benvolguts compatriotes: em plau comunicar-vos que els catalans ja fa dècades que vam superar aquests problemes i vam atorgar la màxima representació del nostre país als col·lectius històricament postergats. Us en faré un resum:

Minories ètnico-racials: Ací no tenim negres i mulatos com els dels EUA i Brasil, però tenim gitanos. I més recentment, també magribins i pakistanesos. Ara fixeu-vos bé en aquesta foto del Molt Honorable President Francesc Macià, observeu detingudament la foscor de la seua pell i no em digueu que no és un mestís de gitano i pakistanès.
Mireu amb quin duende proclama, millor que el Miguel Poveda!

Fixeu-vos quin gest més flamenc que feia el nostre President

Dones: Fa 62 anys que els catalans confiàrem el destí del nostre país a una dona, a Maria Josep Irla, presidenta de la Generalitat a l'exili, del 1940 al 1954. Molts replicareu dient que s'anomenava Josep Irla i era un home, ja... i quina cara feia? Duia barba o bigoti? No ho sabeu, oi!? No ho sabeu perquè ningú sap quina cara feia! És el president més desconegut de la nostra història recent.
Ací teniu el monument que tenen dedicat a Irla al seu poble natal, Sant Feliu de Guíxols. Com es pot observar clarament, era una dona

Una senyora molt elegant, tot sia dit

Gais: Hi ha moltes maneres de ser gai, com hi ha moltes maneres de ser hetero. Però quan la passivitat i la submissió masoquista es porten als màxims nivells, és quan hom esdevé president de la Generalitat. I hi instal·la un glory hole al Saló Tàpies, amb il·lusió.

diumenge, 24 de juny de 2012

Qui no plora


Diuen que qui no plora no mama, per això, quan li abellia una bona sessió de sexe oral, duia la noia al cinema, a veure un bon melodrama.

divendres, 22 de juny de 2012

Dones que valen la pena


Dels creadors de la clàssica Tots els homes interessants estan casats o són gais arriba la internacionalment aclamada, gran èxit de crítica i públic: Totes les dones que valen la pena són monògames o cobren més de 50 euros.

dimecres, 20 de juny de 2012

EuroVegas (strike 2)

La construcció d'EuroVegas a l'estat espanyol s'ha convertit en un dels culebrots d'aquesta primavera. Adelson ha demostrat ser un hàbil negociador, fent-se de pregar per totes les parts implicades. Els catalans en canvi hem demostrat que som radicals: o estem totalment a favor i farem el que calgui (discurs de CiU), o hi estem totalment en contra i bramem "EuroVegas ni ací ni enlloc" (discurs d'ICV i els nimbies).
Un servidor, en canvi, és de l'opinió minoritària: "EuroVegas? Doncs segons on i segons com". 



Mentre l'equip d'Adelson acaba de fer miques la margarida dels dubtes, jo us deixaré sis reflexions:

1) No cal que Adelson reclami rebaixar els drets socials dels treballadors: ja ho fan la CEOE i la majoria absoluta del PP. La inoperància dels dos sindicats majoritaris, vells i encarcats, també ajuda.
2) No cal tocar la Llei Antitabac: en una ciutat de clima mediterrani hi ha opcions arquitectòniques que permeten habilitar espais oberts (on es pot fumar) sense que la gent passi fred, ni es mulli els quatre dies que plou.
3) Casinos, hotels i centres de convencions no són fàbriques de satèl·lits artificials, centrals nuclears o sincrotrons d'acceleradors de partícules: no és tecnologia punta, no cal que vingui ningú de fora a ensenyar-nos com es fa, ens ho podem fer nosaltres solets.
4) No cal tocar els espais verds de la Regió Metropolitana: entre les fàbriques abandonades (en alguns casos, polígons industrials fantasmes) i les urbanitzacions fracassades (milers d'hectàres empantanegades) tenim espai de sobres.
5) La Regió Metropolitana té molts llocs dignes de ser visitats i coneguts. A part de l'aeroport d'El Prat, Sitges, i la Barcelona turística, els forasters poden visitar més coses. Casinos i centres de convencions poden ser un bon atractiu per a conèixer d'altres llocs.
6) L'accent local. Un casino a casa nostra, a part de tindre ruleta, poker i d'altres jocs internacionals, també pot oferir un bon grapat de jocs del nostre país: la botifarra, el truc, el bac-rebac i Sant Vicent, el copo, el sarangollo, el guinyot...  Recordeu: per a ser universal no cal deixar de ser local. Més aviat el contrari.

No tinc ni idea d'on s'ubicarà EuroVegas, ni si prosperaran les propostes alternatives, en tot cas no oblidem que ens vam quedar sense EuroDisney, i que això ens va permetre tirar endavant una cosa que ha anat millor, Port Aventura, i una altra que, si no fos per la mala gestió, també podria haver donat la campanada: Terra Mítica.


En fi, Marina d'Or:

 

diumenge, 17 de juny de 2012

Dubtes gastronòmics de cap de setmana

Si els vegans no mengen carn, ni peix, ni làctics, ni ous, ni res que tingui proteïna animal... tampoc poden menjar plantes carnívores?



Perquè, òbviament, els vegans tampoc es mengen les ungles.

dijous, 14 de juny de 2012

Fawase, l'importent

A la bústia de ma casa m'he trobat aquest paperet publicitari:


Què és la "IMPORTENCIA SEXUAL"? És donar-li massa importància al sexe? És donar-li massa importància a la impotència? És la impertinència de la impotència? O una impertinència imponent? O l'imposament de la importància de la impotència? La importació de la importància de la impotència?

Diu que dóna sort amb els exàmens, i a fe que ho fa: com si no va poder aprovar l'examen de llengua?

Un portent el Fawase aquest.

dimecres, 13 de juny de 2012

JASP


1912: Tu ves estalviant, que seràs el més ric del cementiri.

2012: Tu ves fent màsters i pràctiques no remunerades, que tindràs el currículum més brillant de l'IMSERSO.

diumenge, 10 de juny de 2012

Deures per aquest estiu

Benvolguts compatriotes:

com ja sabeu la situació econòmica és desastrosa i només la cartitat ajuda europea ens pot salvar. I quan diem Europa ens referim, òbviament, al Quart Reich comandat per Angela Merkel.

Estem en mans del govern alemany, és cert, però per sort l'actual Alemanya és un país democràtic, i els seus dirigents han de ser escollits pel Poble Alemany. I això és el que ens pot salvar: si li caiem bé als alemanys, si l'opinió pública alemanya està del nostre costat, ens en podrem sortir. I quan dic "guanyar-nos l'estima dels ciutadans alemanys" vull dir, guanyar-nos-la molt. Moltíssim.


Catalanes i catalans: aquest estiu esforceu-vos per la Pàtria, sacrifiqueu-vos pel Dèficit Públic i tingueu vosaltres allò que no han tingut els ministres d'Economia. Sí, ja sé que elles no es depilen i que ells semblen un dipòsit de gas natural amb cames, però aquesta batalla es lliura a les platges, càmpings i discoteques del nostre país, i l'hem de guanyar.

Catalanes i catalans:  valor i al toro (bé, a la vaca, o a la foca, o la morsa, ja m'enteneu).

dissabte, 9 de juny de 2012

Raig, radiant binari, sepultura

La Facultat de Física era un lloc ple de fenòmens paradoxals: eren més visibles els alumnes de la modalitat a distància que els de la presencial, els que empraven els ginys tecnològics més avançats eren els que anaven lents en els estudis i els professors que més investigaven eren els que menys publicaven. Per això, quan va veure la fila de boig que feia el seu interlocutor, va creure que es tractava d'una persona mentalment sana.
El raonament i els càlculs són correctes, però és massa despesa energètica només per moure un grapat de partícules.
Però ben útils i aprofitades que estan.
Digue'm agosarat, però amb tota l'energia disponible en aquest, petit, brut, trist i dissortat planeta, només es poden fer cinc o com a molt sis plegaments espai-temps dels que tu dius. I només es poden moure objectes sense massa, és a dir: fotons. I no li veig la utilitat a tot plegat.
Matar els virus i bacteris que amenacen la vida del planeta, et sembla poc? És més, també hem pogut acabar amb els pitjors genocides que ha patit la Humanitat.
I com, setciències? Concentrant-los a la retina dels criminals per a deixar-los cecs?
No xiquet, concentrant-los a l'úter de sa mare just quan encara eren uns zigots. Enraonava bé.
Una gran concentració d'energia, un plegament-espai temps per a moure un grapat de fotons ben carregadets i... podríem acabar amb malalties i genocides. És això el que proposes, futur Premi Nobel de les Utopies?


Ell parlava en condicional, però el seu interlocutor conjugava els verbs en passat. No li va donar més importància, al cap i a la fi els estralls de l'educació secundària havien deixat el país ple d'analfabets funcionals. Conjugar malament els verbs en una conversa al bar de la Facultat no tenia major importànica.
Però el seu interlocutor no conjugava malament els verbs:
Cap Utopia i cap Ucronia: és ben cert.
De debò?
De debò, ja ho hem fet.
Perdó?
Què ja ho hem fet.

No va gosar preguntar qui eren ells, sabia quins professors grillats estaven obsessionats amb els plegaments espai-temps.
Ja ho heu fet? Quan ho heu fet? Com ho heu fet?
Les apagades del passat estiu?
La mare que us va parir! I ha funcionat?
Totes les vegades.
Totes? Ho heu fet més d'un cop?
Quatre cops.
Quatre plegaments!? Però com? I per què? I per a què? I a on? I a quan?  li va sorprendre amb quina naturalitat havia formulat la darrera pregunta.

L'interlocutor va fer un somriure de satisfacció:
La primera fou a 11.000 anys, per acabar amb una espècie de bacteri del gènere Wolbachia que afectava els éssers humans. En pocs anys ens hauria exterminat per efeminament de la població masculina.
El segon cop?
Fa 2500 anys, per acabar amb una soca especialment contagiosa i mortal d'un virus pulmonar. La gent moria ofegada, després de mesos agonitzant i parlant com Datrh Vader.
El tercer cop?
Un fong paràsit que hauria acabat amb tots els conreus del Vell Món, fa 1700 anys. La "Irsih Potato Famine" era una operació bikini comparada amb aquesta fam terrible. L'interlocutor començava a anar una mica de sobrat i tot.
I la quarta vegada que vàreu salvar la Humanitat i el Planeta?  barreja d'incredulitat, fascinació i por.
Vam carregar-nos Tonk.
Tonk?
Tonk, el terrible emperador tuà.
Tonk, el terrible emperador tuà?
Sí, el criminal i genocida Imperi Tuà, o Imperi Pigmeu.
Un imperi pigmeu?
Sí, va matar el 99.99% dels humans no pigmeus. Fa 220  anys.

Entenc, heu salvat quatre cops la Humanitat. Fareu algun altre plegament salvador? Contra la pesta bubònica? Contra la SIDA? Contra Adolf Hitler? Contra Gengis Khan?
Ara estem calculant on i a quan hem d'anar per salvar el Món de la superpoblació.


dilluns, 4 de juny de 2012

El sig definitiu

S'anomena sistema d'informació geogràfica (SIG, o GIS en el seu acrònim anglès) al sistema informàtic capaç d'integrar, emmagatzemar, editar, calcular, analitzar, compartir i mostrar informació amb referències geogràfiques. Es tracta d'un programa amb el que els usuaris poden fer consultes interactives, analitzar-ne la informació espacial, i editar-ne les dades.
Els sistemes d'informació geogràfica poden utilitzar-se en la recerca, l'avaluació de l'impacte ambiental, els plans de desenvolupament, el cadastre o la planificació de rutes.
Per exemple, pot permetre el càlcul dels temps de resposta en cas d'emergència a conseqüència d'un desastre natural, o bé per a detectar espais que calgui protegir d'un determinat perill.

 
aquest andova és un sikh, no un sig.

I com sempre passa en aquesta vida, res no és pràctic ni seriós fins que no s'aplica a coses realment importants. De moment no s'utilitzen els sigs per a triar els millors emplaçaments per a mesquites o macrobordells, però hi ha gent que ja els empra per a trobar el millor lloc on refugiar-se en cas d'holocaust zombi: un fort aplaudiment per a Jesús Tebar.

 
 A les illes Pitiüses i Balears ho tenen fotut!
Més info ací.