Els nous rics i els nous pobres

Si una cosa tenen en comú els rics i els pobres és el menyspreu envers els nous rics. Sembla com si uns no volguessin nous socis al seu selecte club, i els altres no toleressin desercions a les seues nodrides files. Trista condició la del nou ric, menyspreat pels seus antics iguals i els seus nous col·legues. 

En aquests temps de crisi perpètua que vivim, una nova categoria social ha fet irrupció: els nous pobres. Curiosament, aquests no pateixen tant de menyspreu, però tampoc reben gaire solidaritat. Per alguna estranya raó fan més peneta els que fa poc que són pobres que els que ho són de tota la vida.

I ara us deixo, que he d'anar a la meua segona residència: l'oficina de l'OTG-INEM.

Apunts autobiogràfics 7

— No us exigeixo que penseu el mateix que jo, però sí que us demano que penseu.
— No critiqueu els meus plagiadors, en el fons milloren les meues obres. La prova és que, quan jo els plagio a ells, no me n'adono que l'original era meu.
— No és la meua muller, ni la meua amant: és la meua ONG.
— Vaig intentar vendre la meua ànima al Diable, però em va dir que ja havia invertit massa en actius tòxics, i que el mercat d'ànimes havia patit l'esclat d'una bombolla. "Un dia comencen a pujar, et diuen que és una inversió segura, i quan te'n vols adonar veus que has comprat unes bírries que no valen ni la meitat del que vas pagar per elles" em confessà desolat.

Ningú menteix

La sèrie House va posar de moda la màxima que 'Tothom menteix', i l'actualitat econòmica, política i judicial no fa més que corroborar-nos-ho. Però jo, sincerament, crec que es menteix molt poc. En realitat passen tres coses:

1) No es menteix, simplement no es diu tota la veritat. Per exemple una persona diu "he sortit de la feina al polígon, he fet un cafè amb els companys, he fet benzina, he aparcat el cotxe i he comprat alguna cosa per sopar" en comptes de "he sortit de la feina al polígon, he fet un cafè amb els companys, he fet benzina, he contractat els serveis d'una prostituta de carretera, he aparcat el cotxe i he comprat alguna cosa per sopar".

2) No es menteix, simplement s'exagera la veritat. Per exemple una persona diu "he estat treballant moltíssim". Mitja hora de treball, exagerant una mica, esdevé una setmana de feina esgotadora. Poc, molt o moltíssim són inconcrecions que diuen poc.

3) No es menteix, simplement es tracta objectivament allò que només pot ser subjectiu. Per exemple una persona diu "em vaig lligar una tia espectacular, una top model que estava boníssima", està emetent una opinió subjectiva, ja que ser baixeta, grassa, guenya, geperuda i asimètrica també és ser espectacular, és un model a estudiar i per a segons qui (per exemple, pels cucs gnatostomúlids del desert del Gobi) és estar molt bona per dinar.

Es menteix molt poc.  Mentir implica crear una realitat alternativa, implica fer un guió amb personatges, llocs i accions. I la creativitat, admetem-ho, és un bé escàs.

Els topònims de la tragèdia

Un any després de la massacre d'Utøya els mitjans de comunicació catalans (premsa de paper, internet i televisió) segueixen escrivint Utoya en comptes d'Utøya. Vilaweb.cat és l'honrosa excepció, i les emissores de ràdio, per raons òbvies.
Ara que els incendis tornen a castigar el nostre mediterrani país, no ens podrem pas queixar si els mitjans noruecs escriuen Emporda en lloc d'Empordà, Villa Romana dels Tolejassos per Vil·la Romana dels Tolejassos o Llanca en comptes de Llançà.

El clau del segle

Quan la seua parella ―per fi!― va accedir a complir amb tots els requeriments sexuals que li eren sol·licitats, ambdós feren el clau del segle. Sí, així és com es podia anomenar, com el coit del segle:  les edats de tots dos sumaven 100 anys.

28 dies després

Fa vint-i-vuit dies que ho vaig fer. Pel Twitter em va arribar una convocatòria d'una productora que buscava un guionista. Vaig veure l'oferta el dia 20, i el 21 m'hi vaig posar, ja que el termini era fins el dia 22.
El dijous 21 de juny pel matí vaig pensar el tema i em vaig posar a escriure. Mai abans havia escrit un monòleg, així que vaig visualitzar uns quants vídeos per agafar el ritme. Tot i que feia anys que no escrivia en espanyol, me'n vaig sortir sense dificultats (llarga vida as corrector de Word!). Calia adjuntar un burrículum i el meu, a part de penós i ridícul, no té res a veure amb el món audiovisual. Ho vaig resoldre dient la veritat, i afengint notes en cursiva i blau a cada dada, enfontent-me de mi mateix, és clar. Començant pel nom (un nom compost)  i acabant per l'apartat d'altres.

El dijous 21 al vespre vaig enviar el burrículum amb el guió. Vint-i-vuit dies després no m'han respost, ni m'han trucat, així que he de deduir que no compten amb mi. Bé, podria intentar autoenganyar-me, ja que si han rebut 800 guions, encara no hauran tingut temps de llegir-los tots. També puc autoenganyar-me pensant que han perdut la meua adreça, els ha petat el servidor, jo em vaig equivocar d'imeil o, la millor (i més egòlatra) de totes: sóc massa bo per a ells.

Malgrat tot l'experiència ha estat satisfactòria. M'he demostrat a mi mateix que puc ser creatiu també sota pressió. I qui ha llegit el monòleg diu que està bé.

Apunts zombis

▬ Les causes de l'holocaust zombi variaven segons l'expert consultat. Pels homes de ciència calia cercar un virus, un bacteri o una neurotoxina que provoqués aquell estrany i perillós comportament. Pels homes de fe calia llegir les profecies que ja avisaven d'aquest apocal·lipsi, i entendre els rituals vudú. Segons els tertulians d'Intereconomia, la causa estava en el matrimoni homosexual, les subvencions al cine espanyol i l'ensenyament en català.

▬ Que l'epidèmia zombi hagués tingut el seu origen en el Parlament de Catalunya no hauria de sorprendre ningú: "No són de dretes ni d'esquerres, no són monàrquics ni republicans, no són espanyolistes ni independentistes... enmig de tanta indefinició és normal que siguin morts-vivents, o vius-morts, ja és el que els va, no ser ni carn ni peix... i anar perdut i menjar-se el cervell de les persones sanes també encaixa en el perfil del diputat mitjà" afirmava un expert analista.

▬ Hi hagué grans discussions entre els experts del termcat sobre com anomenar els afectats. Uns proposaven mort-viu, d'altres viu-mort, els més científics proposaven necrobi i cefalòfag, i els més influïts per sèries americanes com The Walking Dead, suggerien noms com morts caminants, traspassats passejadors i fins i tot desenterrats que ixen a fer un tomb.

▬ Era previsible el conflicte amb les companyies asseguradores: al ser uns no-morts, els seus familiars no podien cobrar l'assegurança de vida. Com que la malaltia tampoc estava catalogada, no hi havia barems de compensació. Només el gremi d'enterramorts va aconseguir que els seus agremiats afectats rebessin la compensació per accident laboral.

▬ És cert que els infectats atacaven les persones sanes i se'ls-hi menjaven el cervell, però també és cert que, per causes etològiques i nutricionals que encara no entenem del tot, només devoraven el cervell de les persones amb un CI inferior a la mitjana. Aquesta epidèmia resultà providencial, i en només un any Catalunya passa a liderar els resultats de l'informe P.I.S.A. "És com la fil·loxera, tu, una epidèmia que ens ha permès millorar molt" va declarar cofoi el Conseller d'Ensenyament.

Un meublé d'èxit

Era un meublé d'èxit, el més conegut i visitat de la ciutat. Era discret i apartat, però fàcil d'arribar-hi, com tots els altres meublés; era elegant i acollidor, com qualsevol altre love hotel; era net i polit, com s'espera d'un motel per hores... tenia tot el que tenien tots els altres meublés, però aquest havia sabut trobat el target triomfador, el tipus de client que els faria multiplicar les vendes.
Havien localitzat la clientela que els calia i li havien facilitat el que necessitaven: habitacions petites i llits individuals.

Perquè els masturbadors solitaris també tenen dret a un hotel íntim, discret i acollidor.

Tips de tipismes

Ell era el típic paio que començava les seues observacions, asseveracions i judicis personals amb la crossa "Tu ets el típic... ".
Val a dir que les observacions, asseveracions i judicis personals era tan prescindibles com aquesta entrada al blog.

Causa perduda

No és que jo sigui un defensor de les causes perdudes; el que passa és que, tan bon punt rep el meu suport, fins i tot la més victoriosa de les causes acaba derrotada.

El dia de la teta

Com cada Primer de Juliol ^* arriba el Dia de la Teta. Seguint el pols de l'actualitat, el pitram seleccionat ha estat aquest:

^* Sí, avui és dia 1 de juliol. Si la teua xarxa social és Google + , si eres de MAC en temps de PC, si tenies un vídeo BETA quan tothom emprava un VHS...  el teu calendari és el Calendari Julià.
Deixa que la majoria alienada segueixi amb el calendari gregorià, tu ves amb el julià i gaudeix del plaer de fer quadrar agendes amb la calculadora

La Història es repeteix?

"la història sempre es repeteix, primer esdevé en forma de tragèdia i després es converteix en una comèdia" Karl Marx
Espanya, any 2010, Iker Casillas i Sara Carbonero:

Espanya, any 2012, Tomás Roncero i Lucy:

En el cas espanyol, primer com a comèdia romàntica i després com esperpent.
La espanola cuando besa, es obesa de verdaz.