dijous, 30 d’agost de 2012

Qüestió de noms

Scarlett, Halle, Nicole...
Era exasperant: quan feien l'amor, ell deia noms d'altres dones que no eren ella. Ella sabia que ell li era fidel, però no estava disposada a tolerar que les fantasies del seu xicot rondessin pel seu llit.
Ell li va prometre que s'esforçaria en que no tornés a passar.
Però l'amor tot ho pot, i ella es va consolar pensant que, en el fons, tots els noms es corresponien a sex-symbols reconeguts mundialment, dones desitjades per milions d'homes. I això, vulguis que no, et fa pujar l'autestima: el seu xicot la veia com una sex-symbol més.

George, Brad, Matt...
Havia deixat de ser exasperant per a ser inquietant: un bon dia va començar a recitar noms d'home. Eixe dia va comprovar dues coses: que no sempre és bo que el teu xicot compleixi la paraula donada, i que el seu estimat no era digne de compartir llista amb en Brad.

diumenge, 26 d’agost de 2012

Preparant pancartes

Només queden dues setmanes per a la manifestació de l'11S i cal anar preparant les pancartes que lluïrem.
Ja tenim Economistes per la independència, Arquitectes per la independència i Nudistes per la independència, però ens calen més col·lectius.

FILATÈLICS PER LA INDEPENDÈNCIA:  Perquè els segells de la República Catalana seran cobejats pels col·leccionistes.
NUMISMÀTICS PER LA INDEPENDÈNCIA:  Perquè al revers de les monedes hi quedarà molt millor la senyera que no pas l'assassí d'elefants.
ALOPÈCICS PER LA INDEPENDÈNCIA: Perquè estem farts que Espanya ens prengui el pèl.
CORRUPTES PER LA INDEPENDÈNCIA: Perquè amb Espanya i la seua casta política i funcionarial, patim competència deslleial.
ESPANYOLS PER LA INDEPENDÈNCIA:  Perquè fins i tot els espanyols que viuen a Catalunya estan farts d'Espanya.


dijous, 23 d’agost de 2012

Reflexions santsenques de Festa Major

El cementiri de Sants no és a Sants, és a Collblanc. Ja se sap, les fronteres es mouen, sobretot quan les antigues viles desapareixen.
Malgrat la situació laboral que patim, han tancat les tres oficines de l'OTG-INEM de Sants (La Farga, Berlín i La Marina-Zona Franca) i els desocupats han d'anar a fer els tràmits lluny de casa.

Podríem concloure que Sants exporta cadàvers i aturats.


Per això a Sants fem la Festa Major: per compensar la resta del país. Per això, durant vuit durs dies, acollim a pinxos, killus, paioponis, borrokes i putots verbenerus d'arreu.

dilluns, 20 d’agost de 2012

Els complements


Quan es va vendre el cotxe es va adonar que ja no li calia pagar l'assegurança del vehicle, ni el lloguer de la plaça d'aparcament.
I quan per fi es va divorciar, va constatar que ja no li calia una amant.

dijous, 16 d’agost de 2012

La Penya Bogarde


Si l'autoritat ho permet i el temps no ho impedeix, aquest cap de setmana començarà la Lliga de Futbol Professional. Com ja sabeu jo sóc futbolísticament agnòstic, i del Barça només quan guanya, per això no em puc estar de recomanar-vos visitar el web de la Penya Bogarde.

Encara no he visitat el seu local, a Premià de Marx, però quan en tingui ocasió ho faré.

dimarts, 14 d’agost de 2012

Exili garriguenc 5

S'anomena Síndrome d'Stendhal a la malaltia psicosomàtica que causa una acceleració del ritme cardíac, vertigen, mareig, confusió i fins i tot al·lucinacions quan l'individu és exposat a una sobredosi de bellesa artística. El primer cas diagnosticat fou el d'Stendhal, quan va visitar Florència.

S'anomena Síndrome de Jerusalem a la malaltia psicosomàtica que pateixen alguns visitants de Jerusalem i causa una psicosi que s'exterioritza amb deliris de caràcter religiós. L'afectat s'identifica amb un personatge dels llibres sagrats i actua com a tal.

També s'han descrit la Síndrome de Las Vegas, la Síndrome de Wall Street i la Síndrome del Visitant d'Hiroshima, segons si hom visita Las Vegas (i cau en els vicis típics d'allà), Wall Street (i es creu que és un tauró de les finances) o Hiroshima o Nagasaki (i es pensa que està afectat per la radioactivitat, ell i tothom que l'envolta).

No sóc metge, però hauríem de començar a diagnosticar i tractar la Síndrome de les Garrigues:
 
— Desorientació temporal: si el pacient no està sentint campanes cada quinze minuts perd la noció del temps. S'han donat casos de pacients que pagaven amb pessetes, d'altres amb morabetís, denaris i sestercis.
— Migració capil·lar: els cabells marxen del cap i s'instal·len a les orelles i l'esquena. Aquesta patologia afecta tant a homes com a dones.
— Addicció a la carn de porc: fins el més fanàtic musulmà, o jueu, o vegetarià, es torna addicte a l'embotit. Això, o mor per inanició.
— Irrefrenables impulsos lúdics: el pacient sent la necessitat imperiosa de participar en les festivitats locals, com el llançament de cabres des del campanar, el toreig de senglars, el fist-fucking del pollastre

diumenge, 12 d’agost de 2012

Exili garriguenc 4

Al poble dels meus sogres hi ha ermita i església, i com a gairebé totes les esglésies, hi ha un campanar. Al segle XIX només les catedrals i les esglésies importants tenien campaners professionals i/o campanars mecanitzats. En canvi les esglésies dels pobles petits només tenien campaners no professionals, que feien sonar les campanes per les festes de guardar i per esdeveniments especials.
A partir dels anys 60' del segle XX van començar a automatitzar-se moltes, i a finals dels anys 70' ja ho estaven gairebé totes. I eus ací la paradoxa: quant l'Esglèsia Catòlica començava a perdre poder polític i començava a baixar l'assistència de fidels a les misses, ells van aconseguir que els campanars que qualsevol població, per petita que fos, sonessin constantment. Com a recurs de màrketing és, com a mínim, discutible.
Al poble on estic passant aquests dies de calor el campanar sona tot el dia i tota la nit: cinc cops cada hora. Sona als quarts i a les hores en punt, i cinc minuts després de les hores en punt. "Per si algú s'ha descomptat" t'aclarixen.
El més interessant és que el mossèn de la parròquia, el responsable de que les campanes sonen 70 cops cada dia, no viu al poble i no n'ha de patir les coseqüències. És normal: hi ha pocs sacerdots i han d'atendre moltes parròquies de molts pobles, però per una d'eixes casualitats de la vida, allà on ell dorm no sona cada nit el campanar.


És interessant veure com els ajuntaments que tanquen pubs perquè fan massa soroll i prohibeixen als musulmans fer la pregària del Ramadà al carrer "perquè les pràctiques religioses no poden molestar veïns i visitants" permeten que les campanes del seu poble repiquin tota la nit a més de 75 dB.

dijous, 9 d’agost de 2012

Exili Garriguenc 3


Avui és el Dia Internacional de l'Orgasme Femení i també el Dia Internacional dels Pobles Indígenes. Casualitat? No ho crec pas.
Als "pobles indígenes" abans en deien primitius i sense civilitzar. A Europa només queden dos pobles indígenes: els lapons i els garriguencs. I com les dones d'aquestes tribus arriben a l'orgasme és d'allò més antropològic (i antropofàgic):

dimecres, 8 d’agost de 2012

Els que ho fan



Un servidor escriu guions per hobby, però gairebé mai s'han fet realitat (només el programa de ràdio i alguna escadussera col·laboració en una tele). Hi ha gent però que escriu i, a més a més, ho intenta fer realitat.
Mireu-vos l'episodi pilot de #Benimaclet, val la pena: http://vimeo.com/43146499

dilluns, 6 d’agost de 2012

Exili garriguenc 2

No és cert que a la comarca de les Garrigues no hi haja grans esportistes, el que passa és que nosaltres no estem preparats per entendre les seues especialitats esportives. A tall d'exemple:

Hoquei sobre sorra. Molt més ecològic i sostenible, i perfectament integrat al paisatge garriguenc.
Volei duna. Ve a ser com el volei platja, però només amb sorra, sense el mar, i sense les hamelgues en bikini. En tot cas en burkha, que és més típic d'allà.
Llançament de cabres des del campanar. Amb diferència, l'esport més espectacular i popular d'eixa comarca.

divendres, 3 d’agost de 2012

Exili garriguenc 1

Les darreres reformes del govern de Rajoy estableixen que les persones a l'atur (com és ara mateix un servidor)  no poden viatjar a l'estranger, sota pena de perdre el subsidi.
Tenint en compte que el paisatge de les Garrigues s'assembla més al d'un país del Sahel que al d'un d'europeu, puc proposar de quedar-me a casa i no anar a cals sogres?

dijous, 2 d’agost de 2012

A què vols que em deixi guanyar?

Quan un espanyol diu "Soy espanol, ¿a que quieres que te ganes?" el que vol dir és "Només m'interessen els esports on guanyen els espanyols".