Personal ben format

— El seu restaurant és considerat un dels millors del món i ha rebut tots els guardons possibles.
— Doncs sí. Això no seria possible sense un personal entregat i ben format. Tots els que treballen ací s'alimenten amb el carnet de manipulador de persones. 
— Voldrà dir que totes les persones que treballen ací tenen el carnet de manipulador d'aliments.
— Veig que encara no sap quina mena de clients tenim.

#politicsblocadors2012

Com ja sap tothom, el proper vint-i-cinc de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. I tal i com mana la moda, la campanya electoral serà 2.0. Ho mana la moda, i la crisi econòmica.

Vídeos del Youtube, llistes de correu electrònic, fòrums, xats, blogs i xarxes socials. I actualment, el servei de microblogging i xarxa social que ho està petant és Twitter.

En 140 caràcters només es poden posar enllaços (sobretot a vídeos i articles d'opinió), eslògans, insults i amenaces. En comunicació, com en moltes altres coses, la mida sí que importa. És per això que uns usuaris hem endegat el concurs #Politics Blocadors 2012.
El joc és molt senzill: consisteix en aconseguir que un polític et bloquegi en el seu compte de Twitter, però, molt important, sense insultar ni amenaçar.

De moment la cosa va així:

▬ Toni Conti  ha estat blocat per Jordi Cañas (de Ciutadans)
▬ No Cardem //*//  ha estat blocat per Albert Rivera (de Ciutadans)
▬ Un servidor de vostès ha estat blocat per Josep Anglada (de la PxC)

Si teniu compte de Twitter, animeu-vos i participeu

Rara avis

Era una espècie biològica tan rara, desconeguda i difícil de catalogar, que cap religió havia estat capaç de prohibir-ne el consum.

Sexe i sentiments

—El sexe sense sentiments no val res.— Va afirmar ella rotundament. —El sexe necessita anar acompanyat de sentiments. —  Va acabar-ho de reblar

—Això inclou els sentiments de culpa? —  Va preguntar ell amb una sinceritat difícil de copsar.
 

Materfamilia

Estava tan ocupada en fer de bona mare que no tenia temps de ser una bona mare.

La mala educació

Josep— Per què has esborrat el meu comentari al mur?
A.R.— Perquè ets un mal educat. T'has passat tres pobles i he hagut d'esborrar-lo. Has estat molt groller.
Josep— Mal educat jo? Però si no he insultat ningú, ni he dit, ni insinuat res indecorós, ni he amenaçat ningú, ni he dit cap mentida. Ni tan sols he emprat les majúscules cridaneres. On és la grolleria?
A.R.— Has demostrat amb proves irrefutables que jo estava equivocat i que els meus arguments eren només un grapat de prejudicis i ximpleries, i que no s'aguantaven per enlloc. Et sembla poca falta de respecte!? Hi ha ofensa més gran? Ets un mal educat!

L'un per l'altre

Havia acumulat tal quantitat d'enemics que ja podia anar ben tranquil, sense amagar-se ni prendre proteccions. Els seus enemics el veien i pensaven: "bah, ja no val la pena fer-li res, és tan odiat i provoca tanta hostilitat que algú altre ja s'encarregarà d'atonyinar-lo".

Bielorússia ▬ Espanya

Aquest cap de setmana la selecció espanyola de futbol ha fet la golejada més gran mai vista al futbol televisat. Mai vista perquè, per primera vegada a la història, cap cadena de televisió espanyola (ni pública ni privada) ha volgut emetre el partit. Segons sembla, l'empresa propietària dels drets d'emissió demanava un milió i mig, mentre que cap cadena semblava disposada a pagar més de 400.000 €uros.

És una pena, i no pel 0 a 4, sinó per haver perdut l'ocasió d'aprendre algunes coses sobre tan bonic país. Ací us en faig cinc cèntims:

1) Bielorússia és una democràcia avançada. "Democràcia avançada" vol dir que ja saben el resultat de les eleccions per avançat. una setmana abans d'anar a votar. I és que el president Lukaixenko aixeca tanta passió entre els seus electors, que alguns s'entusiasmen i el voten fins a tres vegades.

2) Bielorússia és un país de grans esportistes. Els seus atletes han guanyat 53 medalles olímpiques: 6 d'or, 18 d'argent i 29 de bronze. Esperem que als propers jocs olímpics encara guanyin més medalles d'or, ja que els odontòlegs del país en fan molt d'ús. De les dones esportistes només direm que guanyen medalles en halterofília.

3) Bielorússia celebra la seua independència el 3 de juliol. Eixe dia commemoren que els soviètics els van alliberar dels nazis... però no celebren el dia en que ells s'independitzaren de la URSS. Perquè Lukaixenko, com un Duran i Lleida eslau, no volia la independència, però se la va trobar i s'hi va adaptar.

4) Igual que passa en d'altres països, com França o Israel, a Bielorússia també hi ha quotes de música autòctona a les emissores de ràdio. Un 50% concretament. És clar que a Bielorússia tenen gèneres musicals tan particulars com el neomedieval, l'slavic punk,  i el pagan metal.

Un gran país! Ja sabeu, si aquest estiu voleu estar fresquets, aneu a passar les vacances a Bielorússia.

Bandera de Bielorússia per a daltònics

Banderes tristes

Per anar de presa i no sobrecarregar el braç lesionat, decideixo tornar del gimnàs en metro. L'agafo a l'estació d'Hostafrancs i em trobo un fotimer de banderes espanyoles. La primera reacció és de sorpresa, la segona d'aguait, i la tercera de tranquil·litat: són pocs, però les banderes es veuen molt.

Els joves i pelats són a un extrem del comboi i no em poden veure. Jo sóc a l'altre extrem, i al meu vagó els que venen de la concentració espanyolista de la plaça de Catalunya són només tres grupets: un de tres jubilats, dos killus i una família de tres membres. Tots vuit comparteixen la mateixa bandera i la mateixa mirada trista. Mal oratge, poca gent o sensació de comiat?

La família es composa per un pare de quaranta-i-pocs anys, una nena de vuit o deu anys i una noia d'uns divuit. La nena és la filla, li diu papa a l'home. La noia tant podria ser una filla, una germana o la seua parella. Pare i noia tenen smarts phones dels cars, i sembla que estiguin seguint l'actualitat pel Twitter.

Fixe la mirada en la família, el pare em veu i es posa neguitós. Jo estic potinejant el meu mòbil, una andròmina sense càmera, però el pare procura fer de pantalla i donar-me l'esquena. Té por de ser retratat, ell i la seua família.

El pare aparenta quaranta-i-pocs anys. Com era de joe? Feu el servei militar, o fou objector? De ben segur que no fou insubmís.  Va ser skin, bakala, gòtic o heavy? Per on eixia de festa? 

Baixe a Santa Eulàlia, amb els jubilats i els killus. Els killus estan desorientats, cosa que m'estranya. Pot ser que no siguen del barri? Els vells, en canvi, saben molt bé on van: a tancar-se al seu búnker, la Casa Gallega de Santa Eulàlia.

Pel carrer veig killus i garrulets que no han anat a la manifa. El seu és un espanyolisme alegre i es limiten a celebrar les victòries de La Roja. No tenen la tristor ni el ressentiment dels que han anat a la concentració.

Vaig a comprar uns dürüms, on els pakistanesos m'atenen en català. Miren BTV, on fan un reportatge sobre l'Àrtic. Deixe el canvi a la guardiola dels afectats pel terratrèmol d'Haití.

********************

  Nota: Si sumem tots els que no han anat a la manifa del 12O, ni a la de l' 11S, què tenim? Majoria absoluta del PSC. Ànim Pere Navarro, que ja et veig President!

Bec clos

Recordeu: en boca tancada no entren bales del calibre nou mil·límetres parabellum.

Traducció

Traducció al castellà d'un original català:

"Es una vergüenza que las fuerzas políticas españolistas no hayan sido capaces de articular una candidatura conjunta. Es una lástima, y es desazonador, que PP, UPyD, Ciudadanos y PxC no hayan tenido valor y generosidad suficientes para hacer una gran coalición unionista, españolista y antiindependentista para las elecciones del próximo día 25 de noviembre.

Estoy tan decepcionado que no votaré al PP, ni a la UPyD, ni a Ciudadanos, ni a la PxC. En estas elecciones me taparé la nariz y votaré a Esquerra Republicana de Catalunya."

Darrerament, han aparegut dos conceptes lligats a la traducció: la localització i l'adaptació. Es tracta de transformar un producte o contingut de tal manera que els usuaris locals el percebin com si hagués estat desenvolupat o creat per membres del seu mateix entorn. Aquest procés té en compte tot tipus d'aspectes culturals: unitats de pesos i mesures, lleis, usos i costums, referents socials i culturals, emplaçaments geogràfics, entre d'altres.

Accident

Ahir al vespre vaig patir un accident a la via pública. L'ambulància va trigar 16 minuts en arribar, em van immobilitzar el braç i en van dur al CAP de Manso. La diagnosi fou dislocació de braç i luxació. Em punxaren calmants, em feren radiografies i em posaren el braç a lloc. Em van atendre bé i eficientment, malgrat les retallades que pateix la sanitat pública. Amb mi foren amables i bons professionals.
Ara tinc el braç embenat i en cabestrell, i vaig dopat de calmats i anti-inflamatoris. Així doncs, els propers dies escriuré poc, i amb molta menys coherència del que ja és habitual.

Us conec prou bé, i sé que us estareu preguntant com afecta aquesta lesió a la meua vida sexual. Doncs bé, afecta poc.

Per cert, pels que esteu fascinats per vertigen polític que vivim aquests dies, sabeu a quin carrer va ocórrer aquest accident? Al carrer Constitució.
Spain is pain.

Cavalls i canaris

El President Mas no és cap heroi, ni cap màrtir, ni tampoc cap enze. Si aposta per la independència és perquè sap que és el cavall guanyador.
Com el canari que duien els miners, hi ha indicadors que no fallen: si el Grupo Godó abandona la causa espanyola, és que aquesta ja no té cap marge: ni diplomàtic, ni econòmic, ni militar.