El teatre és un gènere on la comèdia i el drama funcionen molt bé, però el misteri, la intriga o el terror no acostumen a funcionar. Un servidor ha tingut la desgràcia de veure Poe, un conte musical de terror, dels Dagoll Dagom, però també la sort de gaudir d'excepcions con Pluja constant, de Pere Ponce i Joel Joan. L'aposta era arriscada.
Lluís Altés és un actor nat, experimentat i bregat en papers difícils, però en Manel Pinero no té experiència en el teatre (la proximitat del públic i la impossibilitat de repetir l'escena són dos inconvenients que no es pateixen al cinema i la televisió) i, a sobre, és conegut per interpretar un paper còmic a l'APM?. Aposta doblement arriscada.
Però l'aposta ha sortit bé, molt bé. El text d'Èric Romero és àgil, té ritme, provoca una pluja se sentiments diversos i no dura ni un minut més de l'estrictament necessari (dura 70 minuts). L'escenografia és senzilla i complerta: té tot el que cal per entrar en situació, no té elements que distreguin l'espectador i apareixen els elements que han d'aparèixer quan toca i com toca.
La podeu veure al teatre Porta 4, al carrer de l'Esglèsia 4-6 de Gràcia (a tocar de la plaça de la Virreina). L'obra la representen els dissabtes a 2/4 d'onze (hi pots anar després de sopar i en acabat sortir a fer un toc).
La part dolenta és la incomoditat del local, i el preu (bé, aquest mal el tenen tots els teatres del país).
Reflexió post-funció: després de veure l'obra i les motivacions dels dos personatges, hom es pregunta si s'assembla més al segrestador o al segrestat. Acumulo rancúnia contra els altres, o els altres contra mi?
Si us interessa afanyeu-vos, que només queden tres representacions per fer.
