divendres, 30 de novembre de 2012

Culpables

Obra escrita per Èric Romero, dirigida per Serapi Soler i interpretada pel veterà Lluís Altés i el debutant Manel Pinero.



El teatre és un gènere on la comèdia i el drama funcionen molt bé, però el misteri, la intriga o el terror no acostumen a funcionar. Un servidor ha tingut la desgràcia de veure Poe, un conte musical de terror, dels Dagoll Dagom, però també la sort de gaudir d'excepcions con Pluja constant, de Pere Ponce i Joel Joan.  L'aposta era arriscada.

Lluís Altés és un actor nat, experimentat i bregat en papers difícils, però en Manel Pinero no té experiència en el teatre (la proximitat del públic i la impossibilitat de repetir l'escena són dos inconvenients que no es pateixen al cinema i la televisió) i, a sobre, és conegut per interpretar un paper còmic a l'APM?. Aposta doblement arriscada.

Però l'aposta ha sortit bé, molt bé. El text d'Èric Romero és àgil, té ritme, provoca una pluja se sentiments diversos i no dura ni un minut més de l'estrictament necessari (dura 70 minuts). L'escenografia és senzilla i complerta: té tot el que cal per entrar en situació, no té elements que distreguin l'espectador i apareixen els elements que han d'aparèixer quan toca i com toca.


La podeu veure al teatre Porta 4, al carrer de l'Esglèsia 4-6 de Gràcia (a tocar de la plaça de la Virreina). L'obra la representen els dissabtes a 2/4 d'onze (hi pots anar després de sopar i en acabat sortir a fer un toc).
La part dolenta és la incomoditat del local, i el preu (bé, aquest mal el tenen tots els teatres del país).

Reflexió post-funció: després de veure l'obra i les motivacions dels dos personatges, hom es pregunta si s'assembla més al segrestador o al segrestat. Acumulo rancúnia contra els altres, o els altres contra mi?

Si us interessa afanyeu-vos, que només queden tres representacions per fer.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Decebuts 2012

Seguint una bonica tradició iniciada pels votants del PSUC l'any 1977, donem inici al Concurs de Decebuts 2012.

Els catalans d'esquerres acostumen a ser exigents, alguns són perepunyetes i d'altres assoleixen la categoria de torracollons. I quan un partit d'esquerres triomfa (el PSUC el 1977, el PSC-PSOE el 1982, ERC el 2003) de seguida afloren els votants decebuts. El votant decebut fa pública la seua decepció (carta al director d'un diari, trucada a la ràdio o la tele, comentaris a un fòrum d'internet, entrada a un blog, grup de facebook, piulada al twitter) i esgrimeix els seus arguments.

Per tal de premiar les millors decepcions post-electoral es va crear aquest concurs, que consta de diferents categories:

1) Velocitat. Es premia el primer en queixar-se i prometre que mai més tornarà a votar l'opció decebedora. Hi ha diverses categories segons el mitjà: diari de paper, diari digital, twitter...

2) Formes. Es premia la queixa més original en referència als canvis en el logo de la formació política, la indumentària dels seus representants o la manera de prometre el càrrec.

3) Incomplients inevitables de programa. Es premia la queixa més divertida referent a l'incompliment de programa electoral. Cal que les promeses incomplertes no puguin ser complertes per manca de temps, falta de pressupost, no tindre competències en la matèria, estar a l'oposició o ser una promesa inexistent en el programa electoral.

En l'edició d'enguany, a la categoria de Partit Revelació, tenim la CUP.
I recordeu, com que el vot és secret, no cal votar un partit per a decebre-se'n i prometre no votar-lo mai més (ni tan sols per primer cop).

PIM-PAM-P.U.A. la festa continua

dijous, 22 de novembre de 2012

Espais gratuïts: PHC

Fa sis anys, el Partit Humanista de Catalunya ja va predir tot el que passaria.


Alguns acusen al Partit Humanista de ser una secta. Si és així els hem de felicitar: almenys tenen un líder que encerta les profecies!

dimecres, 21 de novembre de 2012

Espais gratuïts: PPV

Si creus que els polítics actuals són de perfil baix, si les campanyes electorals et semblen avorrides, si ets dels que pensen que els discursos dels polítics estan allunyats de la realitat, mira't aquest espot electoral del Partido Proverista.
Quatre minuts i mig que et faran veure la política actual amb millors ulls:


"He vingut sense toga".
"Constant inducció a la bogeria i al suïcidi".
"El judici del negre que tenia l'ànima blanca i el blanc que tenia l'ànima negra".
"Traduzco al sevillano para que me entienda la senora Presley"

diumenge, 18 de novembre de 2012

Es pot canviar

Amb motiu del seu aniversari la seua parella li va regalar una capseta de sensacions per regalar. "És una escapadeta romàntica, tres dies als Alps, en un hotelet acollidor...  si no t'agrada es pot canviar".

El regal era gairebé perfecte, i per acabar-ho d'arrodonir fa seguir el consell de la seua parella i va fer un petit canvi: va canviar d'acompanyant.

dijous, 15 de novembre de 2012

Algarrobo is on fire


Franciso Garrobo Raya aka "Algarrobo" ha estat militant de Ciutadans i de la UPyD. Es va ficar al moviment del 15M i a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, PAH.
Després de fracassar a tot arreu (o de triomfar a tot arreu, tampoc sabem ben bé quins són els seus objectius) l'andova milita al Partit Pirata.
Com que al Partit Pirata tampoc li fan gaire cas, el paio s'ha apuntat al sindicalisme no-pacífic i fa unes hores ha estat detingut per la policia per haver participat en uns aldarulls.

Com que aviat ell ja fotrà el camp del Partit Pirata (o serà bandejat), jo li propose noves destinacions on lluïr-se:

Falange Espanola: si ets espanyolista, fatxa i bronques, aquest és el teu partit. Sense complexos, Algarrobo!
PACMA: un partit que defensa els drets dels animals ha de tindre un autèntic animalot entre els seus afiliats. Vinga Algarrobo, que et donaran aglans dels que t'agraden!
PxC: l'Anglada sens fa gran i ha de triar el seu hereu.
CUP: i per què no? Si volem que la política sigui interessant, ha de tindre girs argumentals propis de Night Shyamalan. Algarrobo, si no et donen l'acta de diputat, t'emportes un Oscar de Hollywood (o un Premi Gaudí).

dimecres, 14 de novembre de 2012

Piquets #14N

Això és gravíssim
Els piquets estan sabotejant a tort i a dret, no respecten el dret al treball i estan impedint el normal funcionament del país. Ací teniu alguns exemples:

Els piquets estan impedint l'enlairament i aterratge d'avions a l'aeroport de Castelló.
Els piquets han aturat les obres d'Eurovegas al Baix Llobregat.
Els piquets han tancat vàries plantes als hospitals i ambulatoris catalans.
Els piquets estan impedint que els passatgers puguin pujar a l'AVE de Cuenca, Guadalajara i Requena.
Els piquets han augmentat les ràtios a les escoles públiques.
Els piquets estan impedint la recepció de Tv3 al País Valencià, i d'Ib3 a Catalunya.
Els piquets estant subvencionant terratinents, com al Duquesa de Alba.
Els piquets estan bloquejant l'arribada dels avals per la candidatura d'UPyD a Girona.
Els piquets han aturat les obres de la Línia 9 a la Zona Franca.
Els piquets estan impedint que Cristiano Ronaldo guanyi la pilota d'or.
Els piquets no permeten que el RCD Espanyol marqui gols.
Els piquets estan impedint que la plaça de toros Monumental visqui una altra tarda de glòria taurina.
La violència dels piquets no ha deixat que el mes de novembre tingui 31 dies.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Els falsos amics


En traducció s'anomena fals amic a una paraula que té una ressemblança en l'escriptura o en el so amb una altra paraula d'un altre idioma, tot i que en cada llengua el significat és diferent. Sovint es tradueixen erròniament.

Ací teniu alguns exemples en anglès:

  En anglès    S'assembla al català      Però en realitat vol dir 
 actual actual real
 argument argument  discussió
 carpet carpeta catifa
 devil dèbil dimoni


Ací teniu alguns exemples en francès:

  En francès    S'assembla al català      Però en realitat vol dir 
 atterrir aterrir aterrar
 chandail xandall jersei
 constipé constipat  restret
 grange granja paller


I per últim teniu alguns exemples en espanyol constitucional:

  En espanyol constitucional    S'assembla al català      Però en realitat vol dir 
 autonomía autonomia centralisme moderat
 federalismo federalisme autonomia moderada
 solidaridad solidaritat  espoli
 universal  universal espanyol

dissabte, 10 de novembre de 2012

David Petraeus

El director de la CiA, el general David Petraeus ha dimitit arran d'un afer extramatrimonial. Que als EUA hi ha molt de puritanisme ja ho sabíem, i que per qualsevol clau fora de casa et poden estroncar la carrera, també. I malgrat el seu brillant currículum, en Petraeus ha hagut de plegar. Però no deixa de ser sorprenent que per a fer d'espai calgui ser un marit fidel. Serà que les pel·lícules de James Bond ens han donat una visió distorsionada del gremi.


No sé qui serà el proper director, però humilment jo propose a la seua muller, a la senyora Holly Petraeus. Si ha estat capaç d'espiar i enxampar al director de la CiA, és capaç de portar els serveis d'espionatge a límits mai vistos.

El senyor i la senyora Petraeus.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Cogitationes poenam nemo patitur

Un servidor —pobre, prudent, desconfiat i sense crèdit de cap mena— viu voluntàriament de lloguer, però si entre els lectors hi ha algun afectat per la hipoteca, crec que aquesta informació li pot ser d'utilitat.

Segons la legislació hipotecària que patim,  els deutes hipotecaris prescriuen als vint anys.  Potser us sembli molt de temps, en eixe cas heu de saber que, segons el Codi Penal vigent, el delicte d'assassinat també prescriu als vint anys (article 131).

Ara us sembla massa poc? Bé, podeu fer aquestes reflexions amb els director del banc amb el que heu signat la hipoteca.

dilluns, 5 de novembre de 2012

El valor del silenci


Primer vingueren a buscar els comunistes,
i jo no vaig dir perquè no era comunista.
Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes,
i jo no vaig parlar gens, perquè no era ni una cosa ni l'altra.
Després vingueren pels jueus,
i no vaig badar boca perquè tampoc era jueu.
I després vingueren a buscar-me a mi,
i fou aleshores quan em donaren una medalla en reconeixement dels servis prestats.

diumenge, 4 de novembre de 2012

Espanya 1977


"Cal que tots els ciutadans espanyols mostrin el seu suport a la nova línia democràtica, si la UCD treu majoria absoluta, Europa i el Món sabran que això va de debò però si no la treu aleshores no ens faran cas, no respectaran les aspiracions democràtiques i tornarem al franquisme", us imagineu Adolfo Suárez fent aquestes declaracions l'any 1977? Doncs això és el que ara estan proclamant molts convergents, com en Jordi Pujol.

Però l'any 1977 la UCD no era la única formació política que volia la democràcia. El PSOE, el PSC, CDC i UDC (encara no anaven plegats) també volien enterrar el franquisme.

I a la Catalunya del 2012 hi ha candidatures com SI, CUP i ERC que aposten desacomplexadament per la independència, sense malabarismes semàntics i sense cap Duran i Lleida que vagi posant pals a les rodes.

L'any 1977 la UCD no va treure majoria absoluta, i li va tocar entendre's amb el PSOE, el PCE i el PNV. Encara sort: una constitució feta a mida d'uns franquistes reciclats encara hauria sortit pitjor.... si fa no fa, com una independència proclamada per autonomistes reciclats.

divendres, 2 de novembre de 2012

Un vot misteriós a Tarragona


Fa uns dies, l'escriptor Josep-Lluís Carod-Rovira deia que no sabia a qui votar i, que com ell, moltes altres persones d'esquerres i independentistes no tenien referent electoral clar.
Avui, en una entrevista al diari Ara, ha afirmat que "Cada vegada tinc més clar qui votaré, vaig tenint l'opció presa". En una democràcia el vot és lliure i secret, però tenint en compte que en Carod-Rovira ha estat vicepresident de la Generalitat amb seu a Barcelona, és lògic que hi hagi curiositat per saber a qui votarà.

Ja s'han publicat les candidatures presentades, i les que pot triar a Tarragona (on viu i vota) són una dotzena. Quina triarà?

ERC. És d'esquerres i independentista, però ell en va estripar el carnet.
ICV-EUiA. És d'esquerres i partidària de l'autodeterminació, però va formar part del tripartit.
CUP. És d'esquerres i independentista., i encara no ha patit cap escissió seriosa.
PxC. No és d'esquerres ni independentista, però li donaria un gir argumental digne dels millors novel·listes.

En Josep-Lluís Carod-Rovira té una dilatada carrera política. Abans de liderar ERC va militar al PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), al MUM (Moviment d'Unificació Marxista) i a NE (Nacionalistes d'Esquerra).

Val a dir que quan era un adolescent de només dotze anys va començar el seu activisme polític a Cambrils, el seu poble natal, on amb un amic va fundar el partit Catalunya Unida i Lliure. No és descartable que torni als seus orígens i voti pel CUL.