Llista Negra 2013

Seguint la vella tradició, li fem una repassada a la Llista Negra 2012 i presentem la Llista Negra 2013:

—Kirk Douglas, actor.
—Eminem, cantant i actor.
—Joaquín Sabina, cantautor i poeta.
—María Jiménez, cantant.
—Fidel Castro, líder comunista cubà.
—Hugo Chávez, president de la República Bolivariana de Veneçuela.
—George HW Bush, 41è president dels EUA.
—Blas Piñar, polític espanyol.
—Baixar al-Àssad, president sirià.
—Fernando Alonso, pilot de Fórmula 1.
—Stéphane Hessel, filòsof i polític indignat.
—João Havelange, expresident de la FIFA i delinqüent d'alt standing.

Extra Bonus: tot i que aquesta llista només afecta a persones, s'hi podrien incloure també institucions, empreses i moviments. Com Facebook, per exemple. I de cara al 2014, Twitter i l'Euro.

Semblances i versemblances

Es va llevar, es va mirar al mirall i va comprovar horroritzat que ja no s'assemblava a ell mateix. Incrèdul es va fregar els ulls, va canviar de mirall (a la casa n'hi havia dos més) i d'il·luminació, però el resultat era el mateix: ja no s'assemblava a ell mateix.
Angoixat va parlar amb familiars i amics, que amatents i preocupats pel seu patiment miraren de tranquil·litzar-lo:
—Això avui en dia ja no té cap importància, la societat és molt tolerant— va dir un cosí.
—Li pot passar a qualsevol— el va consolar son germà.
—Mira d'extreure'n la lliçó de superació— va proposar un amic que llegia massa autoajuda.

Però com sempre, qui de debò va trobar la manera d'ajudar-lo fou la seua àvia. Amb la mirada dolça i la veu calmada el va animar tot dient-li:
—Ai fillet meu, però si tu mai t'has assemblat a tu mateix!

Alguna cosa hauran fet

Les dues darreres setmanes el bordell empordanès Paradise ha estat víctima de dos atemptats terroristes, el primer amb llançament d'explosius i el segon amb un cotxe bomba. De moment ignorem qui ha perpetrat aquests atemptats, la policia està investigant el cas i encara no s'ha fet cap detenció.

De tota manera, a mi el que més m'ha sorprès és la reacció de l'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez Juli (CiU), que no ha condemnat els atemptats terroristes. No només no els ha condemnat, sinó que ha exigit l'immediat tancament del local "precisament per evitar aquest tipus de fets".

Amb una lògica jurídica pròpia d'un caḍī‎ del Waziristan, la senyora Martínez Juli considera que la víctima d'un delicte és la culpable d'haver patit el delicte. Si la seua filosofia jurídica prospera, aviat veurem com es tanquen comerços (per a que no pateixin robatoris ni atracaments), com es prohibeix dur bosses penjant (per evitar furts amb estrebada) i com es confinen les dones a casa, prohibint-les eixir soles al carrer (si es queden tancades a casa, segur que no són violades per cap desconegut).
També es prohibiran els ordinadors (per evitar els delictes contra la propietat intel·lectual) i tots els menors de 18 anys passaran a tindre 18 anys (així s'acabarà amb la delinqüència relacionada amb menors).

L'alcadessa també ha dit que episodis com aquest "perjudiquen greument la imatge de la localitat", així que no és descartable que cada vegada que algú vagi a comissaria a denunciar un delicte sigui multat per la policia. En els casos més extrems, quan la víctima mor, l'Ajuntament expropiarà l'herència que deixi el difunt. 

No sé si viurem més segurs, però Sònia Martínez Juli pot aconseguir que tinguem les estadístiques de delinqüència més baixes del Món.

... res no val

El vell refrany "Per Nadal, qui res no estrena, res no val" havia deixat de ser un tòpic consumista per esdevenir una amenaça terrible: entre els parents asseguts a taula hi havia un cirurgià plàstic i un venedor d'armes.

Àpat d'empresa

Per un lamentable error de càlcul van notificar l'ERO poc abans del dinar nadalenc d'empresa. La manca de recursos i la seguretat de qui no té res a perdre van fer d'aquell àpat un banquet de caníbals.
Era un directiu de tercera, però uns segon plat de primera.

Sobrat d'onasmes

Sovint tenia l'hàbit, costum i tendència de parlar amb pleonasmes, repeticions i redundàncies tot emprant mots i paraules d'igual o idèntic sentit i significat a la mateixa frase o oració.

Nou èxit periodístic

Fa vint anys el periodisme va assolir una fita en el gènere del debat amb aquesta intervenció de Paco Umbral:



Ahir a Malgrat de Mar en Ramon Plaga, un dels autors de Rescatallats em va entrevistar en el seu programa de ràdio Del Dret i del Tort. L'objectiu de l'entrevista era parlar de premsa satírica i del seu llibre, l'anteriorment esmentat Rescatallats.
Efectivament, en Plaga és un dels autors, però no pas jo. I ací és on s'observa la nova fita periodística: ara ja no és l'entrevistat qui va a parlar del seu llibre, ara és l'entrevistador qui porta un entrevistat per a parlar del llibre del propi entrevistador.

Divendres a Malgrat

Amb permís de l'autoritat i si l'oratge, la RENFE i ADIF no ho impedeixen, avui divendres un servidor serà entrevistat a ONA MALGRAT.



A les 20.00 i en el marc incomparable del programa Del Tort i Del Dret, un servidor serà interrogat sobre resCATallats, premsa satírica, actualitat i ves a saber què més. 
Si sou a prop de Malgrat podeu sintonitzar el 107.4 de l'FM, i si no us el descarregueu d'internet.

Un banc és un banc

Malgrat la dramàtica situació econòmica que patia, cada dia anava a portar menjar al Banc dels Aliments.
La gent n'admirava l'altruisme però ell, pobre, estalviador i pessimista de mena, s'estava fent un raconet per quan les coses anessin a pitjor.
"Un banc és un banc, i si donen interessos tot això que he guanyat". Afirmava tot esperant temps encara pitjors.

Amb la llengua

Passades les eleccions els del PP han amagat la seua moderació (sí, per increïble que sembli, estaven moderats) i ataquen de nou. Ataquen de nou, però sense recursos nous, sempre amb el mateix.
Ara tenim l'impagable ministre Wert atacant el model d'escolarització en català.

Alguns han reaccionat amb vídeos com aquest:

Però jo en reivindico d'altres, més adients per arribar a la majoria social:

Treballs comunitaris

El reu va confessar el seu delicte i se'n va penedir. No tenia antecedents penals i l'il·lícit comès tampoc era tan greu, raó per la qual el jutge va considerar que no calia enviar el condemnat a la presó, i que, aplicant generosament la legislació vigent, n'hi hauria prou fent-li pagar una multa i fent-li fer treballs en benefici de la comunitat.

Reunits en comissió executòria, per tal de trobar el millor treball que podia realitzar el delinqüent, l'advocat, el procurador, el fiscal, el magistrat i el secretari judicial escoltaren les opinions dels pèrits convocats i arribaren a la conclusió que, tenint en compte les capacitats del condemnat, el millor que podia fer en benefici de la comunitat era deixar de respirar.

I ho feu, atès que era el millor per a tots.