El reu va confessar el seu delicte i se'n va penedir. No tenia antecedents penals i l'il·lícit comès tampoc era tan greu, raó per la qual el jutge va considerar que no calia enviar el condemnat a la presó, i que, aplicant generosament la legislació vigent, n'hi hauria prou fent-li pagar una multa i fent-li fer treballs en benefici de la comunitat.
Reunits en comissió executòria, per tal de trobar el millor treball que podia realitzar el delinqüent, l'advocat, el procurador, el fiscal, el magistrat i el secretari judicial escoltaren les opinions dels pèrits convocats i arribaren a la conclusió que, tenint en compte les capacitats del condemnat, el millor que podia fer en benefici de la comunitat era deixar de respirar.
I ho feu, atès que era el millor per a tots.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bona conclusió
descansi en pau... però no al teu bloc ;-)
lamentablement .....els hi tocaria a uns quants aquest verdicte
Sens dubte un final inesperat, que convida a la reflexió també.
un plaer visitar-te josep, ens veiem a la presentació del llibre !!!
salutacions des de mataró
joan
I el banc s'hi conformava? Que rar.
Publica un comentari a l'entrada