Després de segles de tirania de les
bates negres el poder passà a les
bates blanques, i aquestes canviaren el pecador pel malalt i els dimonis pels patògens. Malgrat tot, moltes coses seguiren igual i només canviaren de nom. Tal fou el cas del
pecador sodomita, reconvertit en
malalt que patia homosexualitat (un trastorn de la conducta).
Frenòlegs i psicoanalistes primer, neuròlegs, endocrins i genetistes després, intentaven esbrinar en quin racó del cervell, del genoma, o del delicat equilibri endocrí, es trobava la causa de l'alteració de la conducta.
Amb els anys la societat evolucionà i la malaltia deixà de ser-ho per a convertir-se en opció.
Passarem més anys, i al direcció de la recerca biomèdica deixà d'estar en mans de bates blanques (reduïts a la condició de proletariat altament qualificat), polítics ben intencionats i militars mal intencionats, i passà a estar dirigida per les
americanes llampants.
I les americanes llampants, amb el seu legítim afany de lucre, armats amb sondatges mercadotècnics i campanyes publicitàries, trobaren quina era la clau de volta. La conducta a modificar, allò que realment calia canviar, era l'heterosexualitat.
Als homes els feia fàstic la menstruació, els angoixava l'embaràs no desitjat i envejaven dels gais la facilitat, eficàcia i manca de compromís que tenien a l'habitació fosca de les discos d'ambient.
A les dones els decebia la impotència, els frustrava l'ejaculació precoç i envejaven el coneixement del terreny que tenien les lesbianes.
Tal i com estava previst, les píndoles per a tornar-se temporalment homosexual foren l'èxit comercial del segle.
(Un segle en el que les fronteres entre biològic, mèdic i comercial estaven molt difuminades)