Suïcidi 1

Fart de patir el menyspreu de tothom, sol i abandonat en aquesta vida, va triar la única opció que li semblava viable: el suïcidi.
Tal i com marquen els cànons, va deixar una nota de comiat dins d'un sobre, adreçada a qui pogués interessar. Dos anys després el sobre segueix tancat.

Diumenge de Pasqua

El declivi del cristianisme començà quan la resurrecció dels morts deixà de ser motiu d'esperança, joia i alegria, i esdevingué causa de pànic generalitzat.

George A. Romero, el veritable antiapòstol.

I què us esperàveu?

En plena Setmana Santa hi ha certa polèmica a les universitats perquè la professora Gloria Casanova ha fet afirmacions polèmiques  com "encara que el teu marit et siga infidel, la veritable prova d'amor és seguir estimant-lo amb llàgrimes als ulls, com Jesús plorava a la creu" o com "les dones maltractades no han de separar-se, perquè això és amor", o fins i tot "l'avortament en el cas de violació no és tolerable perquè d'una cosa terrible com la violació en treus una de bona, que és un fill, un do de Déu".

Cal aclarir que la senyora Casanova és professora de l'assignatura Doctrina Social de l'Església, i que ho és en una universitat privada (la Universidad Cardenal Herrera-CEU de Montcada). L'educació obligatòria s'acaba als 16 anys, i amb la ESO. No és obligatori anar a la universitat, i menys encara a una privada. Si et matricules a una universitat catòlica, ja saps al que t'arrisques.

Esperem que els què no estan a gust amb aquesta professora marxin i trobin plaça en alguna universitat laïca. En cas contrari, si cedeixen a les protestes, podem sentar un precedent que generi situacions com

— Estudiants d'Odontologia que no volen ficar la ma a la boca d'un desconegut.
— Estudiants de Podologia que no volen tocar els peus de segons qui.
— Estudiants de Psiquiatria que no volen tractar amb bojos.
— Estudiants d'Enginyeria Ambiental que no volen anar a una depuradora, que fa mala olor.
— Estudiants de Veterinària que no volen tocar animals malalts.
— Estudiants d'Enginyeria de Forest que tenen por de perdre's pel bosc.
— Estudiants d'Enologia abstemis.
— Estudiants de Medicina Forense que no volen tocar cadàvers.

Sàvies mesures

Angoixats pel patiment de la gent més pobra, els rics decidiren que el més solidari era deixar els luxes. La dràstica reducció del consum provocà contracció econòmica, que destruí molts llocs de treball. L'austeritat dels rics els portà a consumir només coses barates, pròpies dels pobres, i l'increment de la demanda feu pujar el preu dels productes consumits pels pobres.

La classe mitjana, temorosa d'acabar com els pobres, va decidir estalviar molt i gastar poc. Justificadament desconfiaven de la banca, i deixaven els doblers amagats a casa. La caiguda del consum feu baixar el PIB i el VAB. I l'allunyament dels diners de les xarxes de crèdit impedí als emprenedors tirar endavant nous projectes.

Atrapats per la caritat dels rics i les pors de la classe mitjana, els pobres decidiren practicar l'únic luxe que es podien permetre: menysprear els nouvinguts a la seua classe social, parlar malament dels nous pobres, com en d'altres temps es criticava els nous rics.

I és que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena.

Semipresencial

Fent un Erasmus va conèixer a qui podria haver estat l'amor de la seua vida, però un cop acabat el curs va comprovar que les relacions a distància no funcionen.
Instal·lat laboralment es va casar amb la que podria haver estat l'amor de la seua vida, però la quotidianitat matà la passió i va entendre que la convivència és incompatible amb l'amor.

Actualment manté una relació amb qui està destinada a ser la dona de la seua vida: una convicta amb trenta anys de garjola assegurats.
Una relació semipresencial, amb dues hores setmanals de vis a vis és la seua fórmula de l'èxit.

E330

Original de Marc Josa.

Era una persona molt preocupada per dur una alimentació natural i saludable. Per això, quan va descobrir que l'E-330 era àcid cítric, va deixar de menjar taronges i llimones.

Autor desitjat

Era l'autor més cobejat per la crítica literària: era tan mediocre, pedant, incoherent i ridícul que escriure la crítica d'una novel·la seua era tot un plaer

— Tant li fot el que digui la crítica, l'important és que la gent llegeix els teus llibres— deia l'editor quan l'autor es mostrava afectat per alguna crítica especialment punyent.

El que no sabia cap dels dos és que gairebé tots els exemplars eren comprats pels crítics, una dotzena cada crític. Ja se sap que els vicis són cars, tot i que un gremi que rep els llibres de franc per a esbudellar-los, s'ho pot permetre.

Els perills del pònting

Aquest cap de setmana ha estat notícia els perills del pònting. No parle de l’esport de risc consistent en saltar des d’un pont —convenientment lligat amb una corda— sinó a la pràctica vacançal consistent en combinar jorns laborables, amb dies festius, dies d’afers propis i baixes curosament ubicades al calendari, per així obtindre unes curtes vacances.

Si fins ara els estralls del pònting es donaven a les carreteres —amb terribles accidents i encara més terribles campanyes de sensibilització—, als aeroports —amb vagues inverses, on els milionaris (pilots i controladors) deixaven de treballar per a perjudicar els obrers— i als hotels —on a un galliner hi posaven el rètol d’ “alberg rural” i cobraven 100 €uros per nit—, aquest cap de setmana la tragèdia del pònting s’ha vist als caixers automàtics: aprofitant que el dilluns és festiu a Xipre, les autoritats del país (ço és: els alemanys) han decidit imposar un corralito. El primer corralito que viu la Unió Europea.
 
Les autoritats espanyoles s’han afanyat a dir que açò no passarà ací, però per si de cas algunes confraries de Setmana Santa ja estan preparades per a treure en processó el caixer automàtic (autèntic sant patró).

Corralito xipriota

El corralito a Xipre és només un aperitiu, en breu ací faran el mateix. Com que sóc un home previsor ara mateix trauré tots els calers del bancs i els posaré en un lloc segur.
On creieu que puc invertir 102.34 euros i treure'n el màxim profit?

Hablar en cristiano

Ara que el Papa de Roma és un argentí, cada cop que un integrista celtíber us etzibi allò de "Háblame en cristiano", vosaltres haureu de respondre quelcom semblant a això:
"Che boludo, ¿que kilombo tenés vòs, què querés? Ressien sho te ashudo: etee ... sentate en el diván que te psicoanalisso shèvere"

Fumata negra

Un altre misteri esclarit:

Ja veig JJ Abrams dirigint l'elecció del nou Papa de Roma.

Polidactília

Aquest és el papa, aquesta és la mama, aquest ven farlopa, aquest se l'esnifa tota, aquest furta cable de coure, aquest diu "piu, piu, que no n'hi ha per mi el caganiu"...

... i la resta del llibre de família es pot consultar al registre d'interns de Can Brians.

Anticapitalistes

L'Assemblea dels/les Revolucionaris/es Anticapitalistes havia decidit fer un homenatge als/les grans lluitadors/es contra el capitalisme.

Abandonant dogmatismes i apriorismes que tant havien perjudicat la seua causa, decidiren fer una llista de les persones i institucions que més havien fet en les darrers anys per acabar amb el sistema capitalista.

Malgrat el romanticisme de figures com Ernesto Che Guevara, Trotski o Rosa Luxemburg, malgrat l'abundant producció intel·lectual de Lenin, Gramsci o Beauvoir, malgrat els anys de poder acumulat per les famílies Castro i Kim, els/les integrants de l'Assemblea dels/les Revolucionaris/es Anticapitalistes volien homenatjar els autèntics lluitadors contra el capitalisme, i és per això que al seu mur de la fama hi aparegueren les fotos de Bernard Madoff, Jérôme Kerviel, Rodrigo Rato i els germans Lehman.

Cèl·lules Roges? Són més efectives les Cèl·lules de l'Abundància.

Solució definitiva

Havien trobat La Solució Definitiva. No era pas una solució definitiva, sinó la clau de volta de la solució definitiva: un remei provisional, còmodament provisional i indiscutiblement provisional, que evités el malestar per la seua perdurabilitat.
Així es féu la solució definitiva.