Història econòmica

Els experts en història econòmica van donar una resposta acadèmicament impecable, políticament innovadora i socialment poc sorprenent: quan l'esclavatge era legal no hi havia gens d'atur.

Energia interior

El públic estava atent i predisposat, però el missatge del ponent no acabava de cuallar.
— La vostra força interior, la vostra energia interior, la vostra gran energia interior!!
 L'orador hi posava ganes, però convidar un digestòleg expert en aerofàgia a un congrés sobre energies renovables havia estat un greu error de protocol.

Temps i oratge

Els comerciants es lamenten i els clients se n'alegren: fins que no comencen les rebaixes d'hivern no fa fred de debò.
Els esquiadors es lamenten i els contribuents es mosquegen: quan li cauen 65 centímetres de neu, tanca l'estació de La Masella.
Abans d'acusar el temps d'estar boig, no hauríem de ser nosaltres els que reviséssim el nostre calendari?

Miracle viral

Un virus intestinal m'ha deixat quatre dies noquejat. No entraré en detalls, però han estat quatre dies durs. El més curiós —i més positiu— són les seqüeles que aquest virus m'ha deixat:

— Internet i xarxes socials. Si no dones senyals de vida durant 48 hores ningú t'enyora ni es preocupa.  Bon senyal: podeu fer vida fora de la pantalla!
— Estalvi. Per sort o per desgràcia el virus m'ha enganxat per Sant Jordi. Per primer cop en ma vida no he comprat roses, ni llibres. Trists, sí, però un estalvi de temps i de diners.
— Operació Bikini. Els kilets que sobraven estan marxant tots solets. Sense fer dietes, ni matxacades al gimnàs, ni liposuccions, ni sacrificis .
— Addiccions. Ja no prenc cafè, ja no necessite el cafè. Tampoc em cal la cervesa que em prenia gairebé cada dia.  Realment ja no tinc ganes ni de ser addicte.



Biotecnòlegs catalans: a la meua femta trobareu l'RNA del calicivírid que us farà rics! Anem a comissió?

Tecnicismes jurídics

Per tal d'evitar malentesos i estigmatitzacions, el ministre del ram havia decidit reformar les lleis processals i introduir canvis nominatius, com canviar imputat per encausat.
Però, com les patates fregides, les qüestions nominatives mai es prenen amb moderació, i per això, i per un lamentable lapsus col·lectiu, el secretari judicial va dir alt i clar:
— Que s'aixequi el culpable!
I el magistrat es va posar dempeus.

Fins als borbons

Per si algú de vosaltres ha emigrat al Waziristan i no sap a quin dia som, us notifique que s'acosta Sant Jordi.
Avui us recomane un llibre per a llegir i també per a regalar. Però no és un llibre per a regalar a qualsevol, sinó a persones que realment el necessiten. Qui són aquestes persones?

— El veí que diu que el rei és proper i campetxano.
— El cunyat trunyu que diu que a la Corinna se la faria dreta.
— La veïna encantada amb l'elegància i glamour de les noces reials.
— El jove que ignora l'existència d'altres formes de govern (àdhuc desgovern).
— La tieta que creu que el 23 de febrer de 1980 el Rei Joan Carles es va convertir en un superheroi, i ens va salvar.

Dubte gramatical: Fins als borbons o Fins els borbons?

L'admirador d'Augusto

I quan va despertar, el pesat que imitava en Monterroso encara seguia allà.

(r)Evolució estètica

Quan els nostres pares tenien ideals (o una cosa semblant als ideals) els revolucionaris vestien amb l'uniforme de guerriller.

Ara que els nostres pares són iaioflautes que només pensen en l'encariment del seu camell institucional (ço és: el copagament), els revolucionaris van en xandall.

En un futur no gaire llunyà, els revolucionaris lluiran una batamanta.

Escrache 3

L'escarni públic era diari, massiu i humiliant. L'ex-alt càrrec no havia trobat la complicitat judicial que demanava (que implorava!) i cada matí —i cada vespre— havia de patir l'atac de la massa.
Privat d'escortes i cotxes oficials, cada dia anava a la feina en transport públic, i allà la gent (la gentada i la gentola) el castigava ignorant-lo, envaint el seu espai vital, tot omplint-lo de sorolls i olors que li eren des agradables. 
Ni tan sols tenien la pietat d'odiar-lo una mica: així d'insignificant havia esdevingut.

Plenitud domèstica

D'ençà que visc on visc que hi ha una sèrie d'elements que no rutllen. O, més ben dit, que mai han funcionat simultàniament, i quan un està arreglat l'altre falla :

— La porta d'entrada a l'edifici.
— L'intèrfon.
— La clau de l'ascensor per accedir a l'aparcament.
— El comandament a distància per obrir la porta de l'aparcament.
— La porta del balcó.
— La persiana del balcó.
— La persiana del dormitori.
— El llum del lavabo.
— La caldera.

Quan ja estava a punt d'assolir la plenitud domèstica i tindre-ho tot arreglat, s'ha tornat a espatllar el comandament a distància de l'aparcament.

Si algun dia les meues amants fan un congrés (Satanàs no ho vulgui) es sentiran frases com aquestes:

— "Em va dur a sa casa en cotxe, però l'habitació estava a les fosques i sense ventilar"
— "L'habitació estava ben il·luminada i ventilada, però ens vam haver de dutxar amb aigua freda"
— "Doncs quan jo hi vaig anar hi havia aigua calenta, però ens havíem de dutxar a les fosques"
— "Doncs jo em vaig dutxar amb llum i aigua calenta, però el cotxe el vam haver de deixar al carrer"
— "Doncs jo tot molt bé, tret que, per poder pujar al pis, vam haver de trepar per la façana"

Viure de pressa

—Viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver— va dir ell
—Lo què?— va respondre ella

Preparant Sant Jordi

Un any més arriba la setmana de Sant Jordi. I un any més, autors i editors frisen per aconseguir els favors dels lectors (o, si  més no, dels compradors de llibres).

Seré clar i breu: aquest blog té 10.000 visites mensuals. Vols publicitat pel teu llibre? Fes la teua proposta on posa Comentaris.

Suïcidi 3

El patiment era insuportable. Fart de patir pel mal que havia ocasionat, trist i penedit, va triar la única opció que li semblava viable: el suïcidi. Va decidir engegar-se un tret al cap.
Conscient del mal que havia fet, i del mal que podia tornar a fer, va decidir engegar-se un tret al cap, però a la pistola li va posar silenciador.
Mai és tard si es vol millorar.

Suïcidi 2

Fart de patir la incomprensió de tothom, víctima de tota mena de malentesos, sol i abandonat en aquesta vida, va triar la única opció que li semblava viable: el suïcidi.
Tal i com marquen els cànons, va deixar una nota de comiat dins d'un sobre, adreçada a qui pogués interessar. Dos anys després els interessats seguien sense treure'n el trellat. Tot i haver contractat els serveis dels millors criptòlegs, encara no n'havien entès que carai deia la nota eixa.