Apunts meteoro il·lògics

"Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Segons els experts en climatologia i meteorologia, enguany la Candelera està sota els efectes de l'òxid nitrós.

L'òxid nitrós (N₂O), més conegut com a Gas del Riure.

Pàtria monya

Després de dies de cerca i càlcul a les pàgines d'experts d'arreu del món, he arribat a la conclusió que els colors menys habituals a les banderes nacionals són el rosa, el lila i el fúcsia.
Reflexionem-hi.

En els gens dels pares

Milers d'investigadors fan treballs seriosos sobre la relació entre genètica i conducta, i entorn i conducta, tant en humans com en d'altres animals.
Milions de cretins cada dia pontifiquen sobre el que fa o diu una persona en funció del que feia o deia (o sembla ser que feia o deia) el seu pare, o el seu avi, o el seu besavi.
El darrer cas ha estat Hermann Tertsch, com anteriorment ho havien estat Zapatero, Vidal-Quadras, Fèlix Millet, José Bono, Aznar i centenars de persones més.
Que el pare de Tertsch fos nazi, ha fet que son fill sortís nazi? Evidentment hi ha influït, però no n'és pas la causa.
No em vull posar d'exemple, però mon pare, com la majoria de valencians de la seua generació, va començar a treballar de ben jove i no va parar fins que el cos li va dir prou. Jo, com la majoria de catalans de la meua generació, he conegut l'atur, la poca feina, el relax estudiantil i els moments de mandra.
Mon pare treballava dur, jo no. Mon pare parlava francès, jo no. Mon pare fumava, jo no. Mon pare era abstemi, jo no.

Adverbiant

Afortunadament, moltes coses s'acaben. Malauradament, moltes coses s'acaben. Com podeu veure, la vida és qüestió d'adverbis.

Llum

La bona notícia és que ja es veu llum al final del túnel. La mala notícia és que, després del túnel, hi ha un precipici.
I, a sobre, hi ha un peatge tot just eixir del túnel.

La forquilla

D'acord, voleu una forquilla, però per a menjar QUÈ? Perquè a veure, que nosaltres som vegetarians i no volem la forquilla si ha de ser per a menjar carn, peix o marisc.
No estem en contra de la forquilla, però ha de ser per a menjar una amanida, o una graellada de verdures. Tampoc rebutgem la cullera, sempre que sigui una sopa de verdures, o el ganivet, si és per a tallar pa o fruita. Tot i que, si cal, la fruita ens la mengem amb les mans i a queixalades, sense coberts de cap mena.

Així doncs no ens oposarem a que reclameu una forquilla, i els coberts que calguin, SEMPRE I QUAN, sigui només per a menjar verdura. Perquè, si no és el vostre menú vegetarià —o vegà, per alguns dels nostres companys— no volem coberts, ni taula, ni cadira.

Si ha de ser per a menjar carn, ja podeu seguir passant gana.

Ziani, per exemple

Sobre l'expulsió de Noureddine Ziani només faré una petita reflexió: si és cert el que diu el CNI i té lligams amb els salafistes i treballa pel govern del Marroc, i tenint en compte que els salafistes són enemics declarats del govern marroquí, ens trobem amb que el senyor Ziani és un agent doble.

Sabent com sabem que Ziani està ben relacionat amb el moviment independentista, si és un agent doble l'únic que hauria de fer el CNI és oferir-li un bon preu a Ziani i així atacar l'independentisme des de dins.

Així que una de dos: o els del CNI són bastant ineptes, o els del CNI meteixen.

És clar que, coneixent una mica la història d'Espanya, ben bé podrien ser les dues coses a l'hora.

Repassant optimismes

Primavera 2007: ara venen dos anys de baixada, però tornarem a remuntar.
Estiu 2009: un parell d'anys més de crisi i ja estarem millor.
Tardor 2011: a finals del 2012 o primers del 2013 ja tornarem a pujar.

O se m'ha espatllat el calendari, o els optimistes van igual d'errats que els pessimistes.

Eixe lloc

El valencià és un poble singular, fins al punt que, per a un sol gentilici, pot emprar fins a sis topònims: Regne de València, País Valencià, Regió Valenciana, València, Llevant i Comunitat Valenciana.
Avui les Corts valencianes han aprovat, amb el suport del PP i el vot en contra de tota l'oposició (PSPV-PSOE, Compromís pel País Valencià i EUPV), el vet a qualsevol escrit oficial que no respecte “la denominació oficial de la Comunitat Valenciana” recollida a l' Estatut. Aquesta proposició no de llei implica la prohibició de l'expressió País Valencià —que actualment empren partits polítics, sindicats i tota mena d'associacions—.

Arribats a aquest punt, i tenint en compte l'extraordinària creativitat dels valencians, podríem engegar un nou concurs: Poseu-li Nom al País:
— Comoditat Valenciana: a part d'impulsar la indústria del moble, reflectix la realitat socio-política dels votants del PP-CV.
— Terra Típica: i que tot el país siga un parc temàtic.
— Transsènia: que quede clar que no és el Principat de Catalunya.
— Deltebre: a vore si aixina recuperem el P..H.N. i animem un poquet més la cosa.
— Múrcia Septentrional: al cap i a la fi és el que molts volen
— Ponent: qui ho diu que els valencians som el Llevant peninsular? El Llevant de la Península Ibèrica, però el Ponent de la Península Italiana,  molt més propera social, cultural, i judicialment.

Innovació militar

El besavi era un home ocurrent, un innovador que sovint anava contracorrent. Per això, quan el cridaren per a participar en eixa guerra en terres llunyanes i contra persones desconegudes, decidí sorprendre l'enemic contradient el que deien els manuals de tàctica militar: la cavalleria també podia ser una unitat defensiva.

La novetat fou un èxit: el ferotge enemic era cruel i despietat amb els humans, però incapaç de fer-li mal a un animal tan bell i noble.
Acabada la guerra, els defensors dels animals intentaren processar-lo per crims contra l'equinitat.

Carregar-s'ho tot

S'ho volen carregar tot, blasmaven els sindicats i tota mena d'organitzacions progressistes. "S'ho volen carregar tot", deien, però oblidaven que, quan hi ha tan poc, és molt fàcil carregar-s'ho tot.

Apunts autobiogràfics 10

Quan era petit i algun ganàpia es ficava amb mi, jo avisava el meu cosí de zumosol. Mon cosí es dedicava a la cançó protesta, a ritme de heavy metal.

Si la cosa es posava peluda, a part del cosí de zumosol també avisava a la tieta de don simón, que feia encara més por.

Quis?

 Quis custodiet ipsos custodes? Preocupats i centrats en l' Ètica i el Dret, els clàssics es preguntaven Qui vigilarà el vigilant? 

 Quis emerenet ipsos ementes? Avui en dia ens hauríem de preguntar: Qui comprarà els compradors? Qui comprarà venedors? Qui vendrà venedors? Qui vendrà compradors? Qui llogarà el local de l'empresa que es dedicava a llogar locals??
Proveu de trucar al 653 864 151, igual us ho poden respondre.

Rànking del Dia de la Mare

Per Sant Jordi el Gremi de Llibreters fa un rànking dels llibres més venuts. El Gremi de Floristes també comenta les novetats més destacades, però de moment no hi ha roses mediàtiques.
Si per Sant Jordi es fa un rànking de llibres més venuts, per què pel Dia de la Mare no es pot fer un dels presents més regalats a les mares?
Jo crec que la cosa aniria així.

4.— Un diamant és per a sempre. Sobretot si el fas amb les cendres de ton pare. Ta mare sempre podrà dir "El meu marit era una joia".

3.— Un club social. Ta mare fa poca vida social, sobretot d'ençà que ton pare la va abandonar per una de més jove i més maca?  Ta mare té menys de 50 anys i està de bon veure? Regala-li una inscripció al club social Club MILF. Allà farà amistats i es distraurà molt.

2.— Unes curtes vacances. Ta mare es mereix un descans? Un descans etern? A la residència geriàtrica Auschwitz-Birkenau la teua progenitora podrà gaudir d'uns dies de relax.

1.— Un test de l'ADN. Per només 119€ podeu fer feliç  a la vostra mare i demostrar el que molts fa temps que sospiten: a la  maternitat es van equivocar de nadó.

Raig X

Si hagués sabut que passaria a la posteritat, la senyora Röntgen hauria anat a fer-se la manicura abans de deixar que el seu marit li fes la primera radiografia.

I ja posats, i mal està dir-ho, s'hauria tret l'anell de casada.

Un poquito de paciencia 2

El problema de l'atur juvenil és fàcil de resoldre: només cal una mica de paciència i esperar que els joves sense feina compleixin els vint-i-cinc anys.

Enllaç Un poquito de paciencia 1.