Era una escola d'elit, i els antics alumnes feien el seu sopar anual —cita inexcusable— tot exhibint triomfs i gaudint d'una cuina excel·lent.
Era una escola normaleta, i a través del Facebook havien intentat fer alguna trobada d'antics alumnes, però costava quadrar la data, i només aconseguiren fer-ne una, i només els solters hi assistiren per a torrar-se i oblidar les penes.
Era una escola marginal, mancada de recursos econòmics i humans, enfonsada arquitectònica i moralment, indigna del nom escola. Els seus antics alumnes sopaven junts cada dia, al menjador de la presó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Summa cum laude.
I segurament és un dels sopars mes sincers el darrer sense necessitat d' aparenças que no ens pertocan.
Somnie amb el dia en que els antics alumnes de la primera escola --si no tots, una bona colla-- compartiran taula (i dutxa) amb els de la tercera...
Quedar a sopar amb gent que t'importa una merda. I fer com que t'ho passes bé. El pla ideal.
No m'enredaran pas per anar al sopar d'ex-alumnes, tot i que ja ho han intentat diverses vegades.
Benvolgut JP Merch:
moltes gràcies!
Benvolguda Marta:
doncs sí. És el que té compartir quatre parets i cinc barrots.
Benvolgut Alfred Russel:
eixe dia aplegarà quan es faça la revolució.
Benvolgut CETINA:
sí, antics alumnes, companys de feina, parentel·la diversa... un drama, un drama!!
Benvolguda Marion:
a mi no m'enreden, directament m'ignoren, no em conviden!!
Prenc nota. Com a mestre, em preocupa el fenomen de creació de delinqüents des d'una escola com eixa.
Publica un comentari