Juliol

Per què el mes de juliol passa tan ràpid? Ja puc estar estudiant, treballant o a l'atur; ja puc viure a cals pares o tot sol; ja puc tindre parella o estar solter; ja pot ser calorós o plujós, que sempre em passa el mateix: El mes de juliol em passa volant i mai tinc temps de fer res del que tenia pensat fer.

Em sembla que, per tal d'aprofitar millor el temps, passaré d'aquest mes del vell calendari gregorià i em refiaré del racionalisme del calendari republicà. A partir d'ara, amb les calors d'estiu, jo viure al més de Messidor.

Curiosament, durant el mes de Messidor no acostuma a haver-hi futbol.

Una de zombis

Quina fou la primera història de zombis?

Cercant he trobat aquesta, a l' Evangeli segons Sant Joan, capítol 11, versets del 39 al 44:

Jesús digué:
--Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
--Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
Li respon Jesús:
--No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
--Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat. Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.
Havent dit això, cridà amb tota la força:
--Llàtzer, surt a fora!
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador.
Jesús els diu:
 --Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

1 d'agost del 1914

L'u d'agost del 1914, i en el marc de la Gran Guerra, el Principat de Mònaco li va declarar la guerra a l'Imperi Alemany.

Vull aprofitar aquest blog per a postular-me com a comissari de l'exposició i dels actes de commemoració del centenari de tan magne esdeveniment de la història militar.

Soldat monegasc cobrint una part del territori nacional.

Contaminació acústica i canvi climàtic

Amb un mes i mig de retard, l'estiu ja ha arribat. Com passa cada estiu, fa calor i la gent surt a sopar al balcó. Al no tindre parets que esmorteixin el so exterior i reforci el propi, els que dinen a la fresca criden més. I, com que la tele és dins de casa, l'han de posar més forta per a poder-la escoltar (o la música, o simplement la conversa). Com que tothom ho fa, es multipliquen els decibels. La gent que vol llegir, dormir o gaudir del silenci s'ha de tancar a casa, i per no patir calor han de posar l'aire condicionat. L'aire condicionat allibera SEOs (substàncies que esgoten l'ozó, com els CFC) i GEH (gasos d'efecte hivernacle) cosa que incrementa el canvi climàtic.

Sí, he trobat la relació entre contaminació acústica i canvi climàtic.

Voleu salvar el planeta Terra? Voleu seguir gaudint dels coffee shops holandesos, dels night club tailandesos i de les guinguetes de platja tan nostrades, i evitar que la pujada del nivell del mar els negui?
DONCS DEIXEU DE CRIDAR AL BALCÓ, I POSEU-VOS AURICULARS PER MIRAR LA TELE!

Mentre espero que em donin la Creu de Sant Jordi, em podeu dir on he de presentar la sol·licitud per a rebre el Premi Nobel?

Completant Salazariev

Quan et sentis trist, escriu.
Quan et sentis feliç, escriu.
I quan no sentis res, escriu.
Perquè escrivint trist,
portaràs el dolor a les paraules.
Escrivint feliç, les faràs felices.
I escriure sense sentir res,
et farà sentir.
... Tu escriu i calla, que quan m'interessi el que dius ja et llegiré.

K. Salazariev

Religió triomfant

La perfecta combinació entre politeisme i mercadotècnia: per a fidelitzar els creients, quan tenien una antiguitat mínima de cinc anys els elevaven a la categoria de semidéus . Si, a més a més, portaven tres nous fidels, els ascendien a déus menors.

Postempàtic

Era tanta la seua empatia, que sentia vergonya aliena d'ell mateix. Per sort la seua heurística li permetia canviar fins a ser autoresilient.

Apunts autobiogràfics 11

Mai m'han agradat les persones que pretenen explicar-me la meua vida. Sempre són persones que no em coneixen, es basen en tòpics i no encerten res.
És clar que més em preocuparia que l'encertessin: o bé he acabat sent un tòpic, o bé hi ha gent que de debò em coneix. I totes dues opcions són neguitejants.

El pes de la història

Mentre desactivaven una bomba caiguda durant la darrera guerra, els va explotar una de la penúltima. Per sort va frenar l'ona expansiva una muralla construïda durant l'antepenúltim conflicte bèl·lic.

19 de juliol de 1918

El 19 de juliol del 1918, i en el marc de la Gran Guerra, la República de Honduras li va declarar la guerra a l'Imperi Alemany. Tres mesos després els alemanys es rendien.

 

 Vull aprofitar aquest blog per a postular-me com a comissari de l'exposició i dels actes de commemoració del centenari de tan magne esdeveniment de la història militar.

Escandalosa escandalització

Avui dijous, el full parroquial que dirigeix Mossèn Capdevila ens ofereix una nova homilia (en diuen  "editorial"). En el sermó d'avui Mossèn Capdevila s'indigna perquè la societat i els mitjans no es fan prou ressò d'un cas gravíssim: una mare reincident en el delicte d'obligar a la seua filla, discapacitada psíquica, a prostituir-se.

El seu diari també dóna la notícia, és clar, a les pàgines de Societat. Però ocupa poquet, una breu amb una petita foto d'arxiu. L'editorial que critica l'escàs ressò de la notícia ocupa més del doble d'espai que la pròpia notícia.
Home! Com a mínim podria predicar amb l'exemple i dedicar més espai a un fet greu i dolorós com és aquest. Això, o no criticar que els altres en parlin poc.

Xim-pom

Convençut que si es diuen amb música, les coses s'escolten millor, i sabedor que les notícies dolentes calia donar-les d'un sol cop, es va acostar a la que encara era la seua muller i, movent les mans com si fos un director d'orquestra d'envelat de festa major, li va dir a la dona: "TXIM POM".

Aferradetes

Era tanta la passió de l'abraçada, que no només li va robar el cor, sinó també la cartera.

El Registre Oficial

Cercant per les diferents administracions públiques he trobat més de mil registres oficials: Registre Civil, Registre Mercantil, Registre Central de Penats i Rebels, Registre de Marques i Patents, Registre de la Propietat Intel·lectual, Registre d' Instal·lacions Radioactives.... però per més que he buscat no he trobat cap Registre Oficial d'Ofenses.

Com és que no tenim un lloc oficial on els ofesos puguin registrar les ofenses que ha rebut!? Ja que no totes les ofenses poden anar per la via judicial (i quan hi poden anar, van massa lentes), i tenint en compte que fins i tot ens volen treure el Síndic de Greuges, estaria bé que els ofesos poguessin deixar constància oficial de l'ofensa que han patit.

El Registre Oficial d'Ofenses hauria d'incloure: el nom de l'ofès (persona física o jurídica), el mitjà de l'ofensa (ràdio, Tv, internet, vestimenta...), i la causa de l'ofensa. També, però amb caràcter optatiu, l'ofès podria proposar mesures correctores a l'ofenedor.

Potser no resoldria gaire res, però els ofesos es desfogarien, i els ofenedors podrien riure una estona.

Si creus que tot té un límit, per què t'ofens quan et tracto de persona limitada?

La princesa daltònica

I per més que cercava el seu príncep blau, només en trobava de grocs, la pobre princesa daltònica.

Mono de ràdio

Aquests dies un servidor hauria d'estar celebrant la fi de la temporada radiofònica 2012-2013, però no ho farà per una raó ben senzilla: la temporada es va acabar amb les rebaixes de gener.

Ja fa un parell d'anys vaig tindre l'honor d'entrar com a col·laborador d'un programa de ràdio que acumulava tres dècades de vida: EN COMPANYIA, a Ràdio Martorell.
El programa havia nascut 32 anys abans a Ràdio Ciutat de Badalona, com un programa nocturn, i havia canviat d'emissora, de dia i d'hora fins a convertir-se en un programa de migdia. El que romania inalterable eren els seus dos conductors: Ricard i L'Avi. I aquesta era la clau del seu èxit: dos amics que s'ho passaven bé fent petar la xerrada, i aconseguien que aquesta xerrada fos interessant per a d'altres persones (els oients).
Els col·laboradors eren importants, sí, però no eren l'essència del programa. Per això, quan el Ricard va haver de deixar el programa i jo el vaig substituir, allò ja no va ser el mateix. Seguia sent un bon programa (perdoneu-me la immodèstia) però ja no era En Companyia: li faltava un dels dos elements.

La resta de la història, per repetida, és previsible: crisi, retallades, emissores locals que no poden cobrir-ho tot... i el programa es va deixar d'emetre.

El Ricard i L'Avi, ninotaires veterans, segueixen fent la seua, publicant acudits i llibres (i cobrant quan es pot, que aquest sector és dur i desagraït).

Però a mi m'ha quedat el cuquet de fer més ràdio. Algun productor a la sala?

Versions i diversions

Hores d'ara tothom haurà vist aquest vídeo:

Però molts poc haureu vist aquest altre, penjat set mesos abans:

 

Només faré tres reflexions:

1) Després d'haver vist una dotzena de versions del mateix tema, cap està a l'alçada del videoclip original.
2) La paròdia hauria de ser més breu que l'original, quatre minuts és massa.
3) La intenció compta molt: el vídeo que volia ser de denúncia (el segon) no ha generat cap debat, ni cap escàndol; en canvi, el que volia fer un favor, ha provocat un allau de riures, un allau de crítiques, demandes de dimissió i compareixences a l' Ajuntament.