Manresa recupera els clàssics

Un amic ha aconseguit viure de la música tocant a diferents conjunts. Un d'aquests és l' Amusic Skazz Band. Els Amusic Skazz Band tenien previst actuar ahir a Manresa, a la Festa Major Alternativa, però han hagut de suspendre el seu concert a conseqüència de la campanya desfermada contra aquest amic, al qui s'ha acusat de racista i sionista per haver assistit a la commemoració dels 65 anys de l'Estat d'Israel celebrada fa uns mesos a Barcelona.

Ja que estem recuperant velles fòbies com l'antisemitisme, fóra bo ampliar la campanya i recuperar d'altres odis i pors. Algunes de les que ja teníem oblidades i podíem recuperar:

— Gingerisme, o odi als pèl-rojos. Històricament els panotxos han patit discriminació, en anglès en diuen gingerism. Montague Summers, a la seua traducció del Malleus Maleficarum els relacionava amb bruixes i vampirs.
  — Persecució d'albins. A l'Àfrica sub-sahariana els negres albins eren vists com a persones maleïdes. En algunes zones rurals poden arribar a ser víctimes d'assassinats rituals, ja que existeix la creença que les extremitats dels albins serveixen per fer pocions que atorguen riquesa a qui les beuen.
  — Discriminació d'esquerrans. Si els bons cristians se seuen a la dreta del Pare, els que seuen a l'esquerra són menys bons? Teories religioses i pseudocientífiques han intentat justificar la discriminació o re-educació dels esquerrans. Bush, Clinton, Obama.... són esquerrans! A què esperen els anti-americans per a endegar una campanya contra la lateralitat esquerra?

— Gitanos, negres, homosexuals. Estan molt vistos. Podríem fer alguna innovació, un cross-over d'aquests:

Reflexions simbòliques de cap de setmana

Les víctimes de la violència simbòlica han de rebre indemnitzacions simbòliques?
Els culpables de la violència simbòlica han de rebre càstigs simbòlics?

25 de setembre de 1939

L'estiu del 1914, i en el context de la Gran Guerra, el Principat d'Andorra, país veí i amic de la República Francesa, li va declarar la guerra a l'Imperi Alemany.

Exèrcit, el que se'n diu exèrcit, ben bé no en tenien, però els andorrans entraren en guerra. Val a dir que tampoc patiren baixes. Tot i que sí que patiren una petita humiliació: per un lamentable error, no foren convidats a signar el Tractat de Versalles, així que no signaren la pau amb els alemanys.

Caigué el vell imperi del kàiser i vingué la República de Weimar, que també va caure i fou succeïda pel Tercer Reich de Hitler. Però Andorra i Alemanya seguien tècnicament en guerra.

Per a resoldre l'error diplomàtic i administratiu, andorrans i alemanys signaren l'armistici el 25 de setembre de 1939. Sí, heu llegit bé: VINT-I-CINC ANYS EN GUERRA. Vint-i-cinc anys de guerra i ni una sola víctima mortal, això sí que és una guerra sense danys col·laterals!

Cal aclarir que en l'armistici, i a diferència del que havien fet els altres aliats, els andorrans no li reclamaren als alemanys ni un cèntim en concepte d'indemnització.

Probablement per açò el Führer no els va atacar. I el Caudillo tampoc tingué pebrots de molestar-los.

Boadella's evolution

L'evolució d'Albert Boadella en només tres imatges

Geografia Econòmica

Va llegir a la premsa econòmica que l'Eurozona havia sortit de la recessió. Li va fer una ullada al saldo del seu compte corrent i va concloure que sa casa havia eixit... de l'Eurozona.

Coworking

La crisi era profunda, i molts professionals no tenien ingressos per a pagar-se el despatx professional. Per això s'acabà imposant el coworking: compartir local i recursos (internet, impressora...) per estalviar diners i, de passada aprendre coses noves.

Va començar com una experiència enriquidora. L'assessor matrimonial va aprendre la lliçó del publicista: posar-li un bon parell de mamelles, i l'enginyer proposava flors i sopars romàntics per a optimitzar els controls de qualitat
Però la cosa és torçà quan el veterinari proposà que el gos havia de canviar de parc i pipi-can, i el psicòleg infantil proposà el sacrifici del xiquet intractable.

Mil·lenari, primer apunt

Per mandra o per oblit, mai celebre els aniversaris, especialment els aniversaris blogaires. Ni el naixement del blog, ni quan he fet una xifra rodona.

Com qui no vol la cosa, aquesta és la entrada 973 i potser caldria anar repassant una mica aquest blog. Primer de tot, és aquesta l'entrada 973 o la 974? Fa un temps vaig rebre el següent correu de Blogspot.

D'acord amb les condicions de la Llei nord-americana de protecció dels drets d'autor (DMCA, Digital Millenium Copyright Act), s'ha notificat Blogger que determinat contingut del teu bloc infringeix presumptivament els drets d'autor d'altres usuaris. Com a conseqüència d'això, hem establert l'estat de les publicacions a \"esborrany\". (Si no ho féssim, podríem sotmetre'ns a una demanda per infracció dels drets d'autor, independentment de les al·legacions. Pots consultar els URL de les publicacions presumptivament infractores al final d'aquest missatge). Això vol dir que la teva publicació, juntament amb qualsevol imatge, enllaç o altre tipus de contingut, no ha desaparegut. Pots editar-la per eliminar-ne el contingut ofensiu i tornar-la a publicar, moment en què els teus lectors podran tornar-la a veure.

Si ens assabentem que has tornat a publicar la publicació sense eliminar-ne el contingut o l'enllaç en qüestió, suprimirem la publicació i considerarem aquest fet com un incompliment del compte. Les infraccions repetides de les nostres Condicions d'ús poden comportar que es prenguin més accions contra el teu compte de Blogger, entre les quals s'inclouen la supressió del bloc i/o la cancel·lació del compte. Els avisos de la DMCA relatius a contingut del teu bloc també poden fer que s'emprenguin accions contra qualsevol compte d'AdSense associat. Si tens dubtes legals sobre aquesta notificació, et recomanem que cerquis assessorament jurídic.

Quina és l'entrada en qüestió? Doncs una en la que es titolava Parental Advisory, i on parlava de l'ERO que havien anunciat a la meua empresa. Hi avia una foto de l'Eros Ramazzotti i un dibuix d'un himen, per a fer l'acudit d'ERO-Eros i INEM-Himen.

Apunts autobiogràfics 12

Mirant enrere i fent repàs veig que els meus (pocs) grans encerts es basen en no haver fet alguna cosa: no em vaig hipotecar, no m'he fet cap tatuatge, no he consumit drogues dures...
Si pogués tornar al passat el limitaria a no fer res. I de cara al futur ho tinc ben clar: no fotre ni brot.

Arma reglamentària

"En trenta anys de servei mai he hagut de desenfundar l'arma reglamentària, i n'estic orgullós", deia ufanós el veterà sots-inspector.
I és que el vell bòfia era un artesà, un amant de les coses fetes a ma, i per això amenaçava i torturava els detinguts amb les seus pròpies mans.

Enllaç relacionat.

Pagès neo-orgànic

La crisi sacsejava amb força el país, i eixe humil pagès no n'era cap excepció, ans al contrari: ell la patia molt més. No tenia diners per a comprar fertilitzants, així que la seua productivitat minvà dràsticament. És clar que les vendes també havien caigut, així que no calia patir per produir menys, ja que també es venia menys. Menys quantitat de gènere, i d'aspecte més auster.
I així, produint menys i venent menys, el pagès anà tornant-se, sense ell saber-ho, un pagès ecològic, que practicava l'agricultura orgànica.

Estivacions 2013 (primera)

La gent ja no envia postals quan va de vacances, però això no treu que vagi penjant per les xarxes socials fotos i vídeos dels llocs on va. En el context de greu crisi que patim, moltíssima gent no anirà enlloc aquest estiu. Fins i tot els que tenen segona residència han optat per llogar-la (el que en diuen apartaments turístics) i quedar-se a casa.

Vol dir això que enguany ens estalviarem les fotos i vídeos de les vacances? ROTUNDAMENT NO! 
Si us fixeu, en els darrers anys han proliferat molt els cursos de retoc digital. És més, si li feu una ullada a la carpeta spam del vostre correu veureu que algun expert en photoshop ofereix els seus serveis.

Que no has pogut anar al festival d'estiu eixe que tant t'agrada? Res home, penja un vídeo curt, de baixa qualitat i so estrident, enregistrat amb el telèfon mòbil a qualsevol festa major patxanguera, i digues que és del FIB, del PopArb, o de qualsevol altre. Ningú notarà la diferència.

Que no pots anar de creuer? Doncs res home, agafa alguna imatge promocional i enganxa-hi la teua cara. Important: assegura't que és un vaixell que no s'hagi enfonsat.

Que no pots anar a cap destí llunyà i exòtic? Penja alguna breu crònica, tot donant informació de la wikipèdia. Això sí, assegura't que no hi segresten occidentals, o hi ha cap catàstrofe natural.