dimarts, 31 de desembre de 2013

Llista Negra 2014


Seguint la vella tradició, li fem una repassada a la Llista Negra 2013 i presentem la Llista Negra 2014:

Kirk Douglas, actor.
Joan Manuel Serrat, cantant i poeta.
Joaquín Sabina, cantant i poeta.
María Jiménez, cantant.
Charlie Sheen, actor.
David Bowie, cantant i actor.
George HW Bush, 41è president dels EUA.
Blas Piñar, polític espanyol.
Sebastian Vettel, pilot d'automobilisme.
Fidel Castro, líder comunista cubà.
Diego Armando Maradona, futbolista argentí.
João Havelange, expresident de la FIFA.

diumenge, 29 de desembre de 2013

El període d'estudi

En acabar l'afaitada i la dutxa posà davant del mirall. Es mirà els cabells brillants, les abdominals ben definides i els braços —lleugerament musculats, sense artificialitats—. Es fità als ulls i li preguntà a l'espill:
— Amb quantes dones t'has anat al llit al llarg de la teua vida?

El mirall se'l mirà sorneguer i li respongué amb una pregunta:
 — I amb quantes ties t'has llitat en els darrers trenta dies?

Callà, i cap cot s'acabà de vestir.

dijous, 26 de desembre de 2013

Després de l'holocaust

L'holocaust zombi havia truncat vides, enderrocat ciutats i destrossat el país sencer. Després de la por i el combat, els sobrevivents es trobaren amb que havien de començar de nou, havien de partir de zero.


La majoria visqueren aquesta circumstància amb un poc dissimulat somriure: abans de l'holocaust estaven a menys 10. I de menys 10 a 0, la millora era evident.

diumenge, 22 de desembre de 2013

Bones festes, i tal

El jove entrà a casa, es llevà la jaqueta de pana i saludà els familiars. Agafà la copa de xampan —el gest dels braços li donà simetria als pantalons acampanats— i cridà
—Bones festes i feliç 1979



1979, o 1976, o 1972 ... no n'estic del tot segur... amb aquest govern del PP costa calcular fins on estem reculant.

dijous, 19 de desembre de 2013

Les dues vares

Conscient del difícil moment econòmic, polític i social que vivia el país, l'inventor agosarat i emprenedor va patentar la doble vara de mesurar extensible. Entre els extres hi havia un multi-conversor d'unitats de mesura.
Òbviament, es va fer ric.

diumenge, 15 de desembre de 2013

Llibres als llibrell


Tafanejant per internet he anat a petar al blog de la senyora Anita Noire. La darrera entrada d'aquest blog està dedicada a la Llibreria Ona de Barcelona, i el seu tancament. Ací en teniu l'enllaç.

Si us fa mandra llegir-lo sencer, us adjunte una de les seues perles:
"Me produjo cierta molestia mezclarme con los oportunistas que buscaban, sin encontrar porque allí no han estado jamás, los últimos chollos en sombras eróticas y demás munición que sirve para herir de muerte a la buena literatura".

Classisme. Sovint sentim queixes sobre el baix nivell cultural d'aquest país. Que si la gent no llegeix, que si la gent no va als teatres, ni als museus... però ver ací que quan s'ofereix teatre (o museus) de franc, o quan es venen llibres a baix preu, llavors venen els allaus de compradors i visitants... I també l'allau de queixes dels anteriorment esmentats! No estan mai contents? O tal vegada són uns elitistes als que els agrada formar part d'una minoria —pretesament culta— i criticar la majoria, faça el que faça aquesta majoria?

Dia dels museus, dia de l'espectador, liquidacions... quan la cultura és de franc, o de baix cost, la gent reacciona i consumeix cultura. Tal vegada el nostre no és un país de baix nivell cultural, sinó de baix poder adquisitiu.

El comentari. No m'he pogut estar de deixar el següent comentari:
"Ves a la Llibreria Europa, que segueix oberta, 
 ☺☺☺"

La rèplica. La senyora m'ha contestat açò:
"En mi blog, en el que escribo lo que quiero, no aguanto impertinencias de nadie, y menos de quien no conozco de nada. Por eso el comentario anterior ha sido borrado e invitaría a Josep a que deje de visitarlo si tiene que servir para ser un impertinente. "



Arribats a aquest punt potser caldria fer matisos i aclariments:

 1) Gestió i mercadotècnia. Són unes quantes les llibreries "de referència" que han anat tancant, a diferents ciutats catalanes. Per un costat hi ha el vessant estrictament comptable: les despeses de pagar el lloguer, les factures, els impostos i les nòmines no compensen els ingressos obtinguts per les vendes. Sense entrar al detall, els elevats lloguers i l'elevat IVA cultural —que ha frenat el consum— han tocat de mort molts d'aquests emblemàtics comerços. Però vet ací que hi ha una llibreria que resisteix, i aquesta és la Llibreria Europa.

Per què aquesta aguanta i les altres tanquen? Hi ha dues raons: la venda on line i la identitat de marca. La venda per internet ja sabeu el que és, i aquesta llibreria nazi ofereix material (llibres, discos i pel·lícules) que no són  presents a les altres botigues, així que copen aquesta quota de mercat. Però allò que els fa sobreviure és la identitat de marca, una cosa a la que aspiren els directors de màrketing, però que pocs productes ofereixen: la plena identificació entre la marca i el client, que no canviarà de marca encara que n'aparegui una de més barata o més bona. L'exemple que donen els manuals és Harley Davidson.

En el cas que ens ocupa, cap de les llibreries emblemàtiques que ha tancat havia aconseguit crear una identificació de marca, un lligam estret entre comprador i venedor, que anava més enllà de la relació qualitat-preu. La Llibreria Europa, en canvi, sí. A banda de llibres nazis, també s'hi venen best-sellers de Dan Brown i Stieg Larsson, i encara que els tinguin més cars, els nazis van allà a comprar-los. Per què? Doncs perquè és la seua llibreria, i és allà on es volen deixar els diners, encara que els isca més car.


 2) Fàstic i aprenentatge. La referència a una llibreria nazi haurà provocat rebuig a la senyora aquesta (i a molta altra gent). Però del que es tracta és d'aprendre: per què a uns els rutlla el negoci i a uns altres no? Prou lamentacions i més observacions! Per aprendre cal superar el fàstic.
Us imagineu en quin estadi es trobarien ciències com l'anatomia, la fisiologia, la parasitologia o l'entomologia si els científics diguessen "Aix, jo això no ho vull tocar"?


 3) Mitjans de comunicació. Som a l'any 2013 i alguns encara no han entès que internet és un mitjà de comunicació? Encara no han assimilat que allò que s'emet en obert és accessible per a tothom? Qui s'exposa al públic s'exposa a la crítica. Un blog no és un dietari íntim.
Segons el comptador de Google, aquest blog oscil·la entre les 5.000 i les 10.000 visites al mes. No conec personalment tothom que el visita, ni tampoc tothom que hi opina, ni tan sols els que hi opinen habitualment. I, contràriament al que diu la senyora Noire, jo ho trobe una virtut: que gent que no em coneix em llegisca és la prova de que alguna cosa interessant —o, si més no, entretinguda— escric.

Com sempre, podeu dir la vostra on posa Comentaris.

dissabte, 14 de desembre de 2013

Eviterns


No és que aquells éssers estiguessin dotats de vida eterna, el que passava era que, de tan avorrida que era, semblava que no s'hagués d'acabar mai.

dijous, 12 de desembre de 2013

Que s'imposi el títol


L'any 1996 el científic nord-americà Alan Sokal va publicar un article titulat Transgressing the Boundaries: Towards a Transformative Hermeneutics of Quantum Gravity («Trencant Fronteres: Vers una Hermenèutica Transformativa de la Gravetat Quàntica»), a la revista post-moderna de estudis culturals Social Text. L'article era un frau, ple de poca-soltades (entre d'altres, que la Llei de la Gravetat era subjectiva) i es basava en les tres màximes dels articles i conferències post-moderns:

1) Que soni complex, carregat de tetrasíl·labs i paraules cultes.
2) Citacions i referents innecessaris a persones reconegudes.
3) Que reforci els prejudicis ideològics dels editors/organitzadors.

L'any seguent, Alan Sokal i Jean Bricmont publicaren l'assaig Impostures Intel·lectuals (Fashionable Nonsense: Postmodern Intellectuals' Abuse of Science), una dura crítica a la pseudo-ciència i al relativisme post-modern.

Però sempre hi ha gent disposada a creure's els seus prejudicis, així que en aquests darrers setze anys han seguit publicant-se articles i llibres plens de disbarats pseudo-científics i post-moderns, mentre que a internet proliferaven blogs escèptics i racionalistes que feien befa d'aquests mudarnillus. I mentre uns organitzaven caríssimes conferències amb títols de tres línies, els altres publicaven coses divertides com aquest generador aleatori de títols de conferència.


Avui comença a Barcelona el simposi Espanya contra Catalunya (Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)).

Un títol breu i entenedor? Escàndol assegurat.

Que s'imposi el simposi: títol ve de titola?

dimecres, 11 de desembre de 2013

Les 09.10 del 11/12/13


Després de quatre dies d'homenatge i transcendència, arran de la mort de Nelson Mandela, ha tornat la ximpleria habitual. I la d'avui era previsible: som a dia 11 del mes de desembre de l'any 2013. Molts ho han celebrat a les 9 hores i 10 minuts: les 9 i 10 de l'11 del 12 del 13.

És clar que en català hauríem de dir un quart menys cinc de 10. I en anglès dirien que avui és 12/11/13 (primer posen el mes i després el dia). Així doncs, per a ells fa un mes, el dia dotze de novembre, la data màgica.

I ja posats a celebrar ximpleries cronomètriques, podríem considerar que hi ha més calendaris:

El passat dos de novembre sou el dia 22, del mes 2 (Brumari) de l'any 222.
El proper 24 de desembre serà el dia 11 del mes 12 (Desembre) de l'any 13 del calendari julià.
El proper 24 de gener serà el dia 5 del mes 7 (Adar) de l'any 5775 del calendari jueu.
L'any 2020 serà l'any 1441 del calendari islàmic.
L'any 2062 serà l'any 1441 del calendari persa.

Ei, mireu: capicua! 


Els nombres romans poden ser sugerents.

divendres, 6 de desembre de 2013

L'article 170


— A mi, l'article que més m'agrada de la Constitució Espanyola és el 170. Diu just el que cal.
— Però sí la Constitució Espanyola només té 169 articles.
— Per això xiquet, per això. Ni una paraula de més, ni una coma de menys.

dimecres, 4 de desembre de 2013

Rigau i els immigrants


La Consellera Rigau s'ha quedat curta: els immigrants no només són responsables del baix nivell educatiu, analfabetitzant la resta de nens, sinó que també estan envellint el conjunt la població.

Per exemple: L'any 2003, quan no hi havia tants immigrants, jo era 10 anys més jove.

diumenge, 1 de desembre de 2013

Dos homes i un prepuci


L'Ofri és israelià i israelita, i segueix les tradicions del seu poble, però no m'atreviria a dir que és jueu, sinó que és ateu. La seua família sí que ho és de jueva, però ell no s'acaba de creure segons quins dogmes de fe.

Com cada any, i perquè sé que segueix les tradicions, l'he trucat per a felicitar-li el Khanukà. I com cada any hem quedat per a fer unes cerveses, un cava, i fer-la petar (i fer el peta, que ell és molt porrero).  I aquest any ha sorgit la disputa: anar o no anar a l'encesa de llums de khanukà que fan a la plaça de Sant Jaume de Barcelona? Jo sóc un gran partidari d'anar als llocs on no has de pagar i et donen menjar i beguda de franc. Ell també. I jo no tinc cap problema en veure minories exòtiques cantant cançons tradicionals. Ell tampoc. Quin és el problema doncs? Molt fàcil: per a ell veure una colla de jueus no té res d'exòtic. És més, no vol trobar-se amb segons quins coneguts.

Suposo que aquesta és la meva gran virtut: respecto els seus i no sóc un dels seus. Malgrat que alguns diguin el contrari, jo no he trepitjat una sinagoga en ma vida. I hi ha una xifra considerablement elevada de dones que poden testificar que sóc descapotable i no pas descapotat.

Així doncs, per a tots aquells que volen celebrar el Khanukà sense els inconvenients del Khanukà, el Nadal sense els inconvenients del Nadal, i l'Id al-ad·ha sense els inconvenients de l'Id al-ad·ha tenim el tradicional Fèstivus.




Nota: L'Ofri és l'ésser humà menys 2.0 que he conegut mai, així que trigarà anys en llegir aquesta entrada.