Llista Negra 2015

La bonica tradició de cada any, els 12 noms:

— Andrés Pajares, actor
— Gérard Depardieu, actor
— Kirk Douglas, actor.
— Joaquín Sabina, cantant i poeta.
— María Jiménez, cantant.
— David Bowie, cantant i actor.
— George HW Bush, 41è president dels EUA.
— Jordi Pujol. polític.
— Fidel Castro, polític.
— João Havelange, expresident de la FIFA.
— Rama IX Bhumibol Adulyadej, rei de Tailàndia
— Olivia de Havilland, actriu

Expre

En un rampell d'optimisme, i fart de la gent que s'autodefinia com a ex (ex-marit, ex-treballador de tal cosa, ex-veí de qual lloc...), decidí definir-se com a pre: pre-doctorat, pre-marit, pre-pare, pre-autor d'èxit...

Malauradament la vida el posà a lloc, inaugurant la categoria de EXPRE. Li va saber greu, els triomfadors de debò só PREEX.

Èxit polític

No deixa de ser meritori que el mateix partit a Castella és titllat de pro-etarra, a Catalunya sigui acusat de neo-lerrouxista.

Què seran de debò? Ja ho veurem... si és que els deixen!

Partit Acèfal

Després d'analitzar detalladament els resultats de les enquestes, els spin doctors decidiren fer l'aposta/proposta guanyadora: un partit sense candidats i sense programa.

Del "més val dolent conegut que bo per conèixer" al "més val anònim desconegut que els desconeixedors de sempre".

Irrompre

"En España, resistir es vencer" Camilo José Cela, segle XX
"A Catalunya, irrompre és vèncer", La Crua Realitat, segle XXI.

Tot a punt

Friso per celebrar el Fèstivus d'enguany!

Solidaritat asimètrica?

Casualitats de la vida, ahir estava llegint sobre la Banda Bonnot i els il·legalistes durant la Belle Epoque, i avui em trobo amb l'Espadaler detenint "terroristes anarquistes" a Barcelona.
 Després de mirar el mapa i el calendari i comprovar que, efectivament, som a la Catalunya del 2014, no he pogut evitar encardar-me de l'Operació Pandora (o és Operació Pandereta?). Com tothom per les xarxes socials.

El problema ha vingut quan més tard també he criticat els anarquistes de saló, i quan he recordat a la gent de l'esquerra independentista (majoritàriament cupaires), que si els escorcollats i detinguts fossin ells, els anarkes no es solidaritzarien pas. I ací és quan ha començat el sidral i m'han dit de tot.

Fins ara he pogut veure i viure (i participar) de nombroses mostres de solidaritat de l'independentisme català amb el basc, però fins aquest any no he vist la primera mostra de solidaritat de l'independentisme basc amb el català.
He vist centenars de mostres de solidaritat de l'esquerra independentista catalana envers els anarquistes, però mai he vist cap mostra de solidaritat dels anarkes envers els indepes.
I fins i tot he vist mostres de simpatia dels anarquistes amb els islamistes, però mai he llegit enlloc cap mostra de solidaritat o simpatia de l'integrisme islàmic envers l'anarquisme.

Sembla com si la solidaritat fos un fenomen asimètric. Les possibles causes són tres:

1) Incapacitat material. Jo puc solidaritzar-me amb algú que està empresonat i en règim d'aïllament, però difícilment aquesta persona empresonada podrà solidaritzar-se amb mi.

2) Diferent gravetat. Els catalans podem mostrar-nos solidaris amb els saharians, però els saharians consideraran que els catalans ja estem prou bé i que no cal que es solidaritzin amb nosaltres.

3) Superioritat moral. Quan hom creu que la seua causa és millor i superior a la dels altres. O que ells lluiten de debò. Pel que sembla, açò és el que passa amb els anarquistes catalans, que són els primers a exigir solidaritat cap a ells, però que després no en mostren gaire envers els altres.

En fi, felicitem un cop més el Conseller Espadaler, que ha aconseguit crear un problema allà on no hi havia. Catòlic com és, segur que li ha posat una espelma a la seua verge preferida per a que les mostres de solidaritat acabin amb aldarulls.
Fa temps que ho dic: el pal més gros a la roda és UDC.

Temeritat

Erròniament el titllaven de temerari. Tenia molta por de morir, però encara tenia més por de deixar de viure.

Àpats nadalencs

El restaurant estava ben ubicat, tenia una carta bona i variada, uns preus més que raonables i salons per a banquets, motius pels quals sempre hi havia grups que anaven a fer els inevitables àpats nadalencs.

El cambrer, observador i perspicaç, era capaç de saber quina mena de persones integraven cada grup.

— Els grups d'empresa gran es caracteritzaven per l'alt nombre d'assistents, la formació de grupets i els intents de dissimular la jerarquia i el piloteig.
— Els grups d'empresa petita tenien menys comensals, i la sobretaula acostumava a ser més curta.
— Els antics companys d'escola es caracteritzaven per tindre tots la mateixa edat, comentar com els havia canviat el pas del temps i fer broma sobre els vells professors.
— Els amics de la universitat vestien exageradament informals, parlaven de perspectives laborals i malparlaven d'altres col·lectius professionals.
— Els jugadors d'un equip esportiu comentaven els resultats de la temporada i parlaven de com millorar-los.
— Els seguidors d'un equip esportiu comentaven els resultats de la temporada i criticaven els directius del seu club.
— Els creatius 2.0 (tuitaires, blogaires, instagramers, youtubers...) exhibien enginy i, discretament, anotaven les bones idees que tenien els altres assistents.

I tots els grups tenien un tret en comú : criticar els que no havien assistit.

Però aquell grup era diferent, i no encaixava en cap grup dels anteriorment descrits. A l'hora de pagar i marxar, el cambrer holmesià no va poder més, s'adreçà al membre del grup que havia fet la reserva i li preguntà quina meda de grup eren.
L'organitzador no semblà sorprès per la pregunta i respongué: "Els he recollit pel carrer, som tots els que no hem estat convidats a cap àpat nadalenc".

Data de caducitat

Cal anar molt en compte amb la data de caducitat dels productes. Per exemple: un aliment, un cop ha passat aquesta data de caducitat, pot esdevenir tòxic, i fins i tot un verí mortal.
El mateix passa quan comprem un verí? Si se'ns passa la data de caducitat, pot convertir-se en quelcom beneficiós per a la salut?

Vocal neutral

No era només una vocal neutra, també era neutral i d'allò més diplomàtica. Gràcies a aquest fonema, hom podia entendre que qui la pronunciava tenia una relació afectiva o una relació efectiva amb una altra persona, segons la disposició de qui l'escoltava.

Una carta d'amor

Remenant el calaix dels mals endreços m'he trobat una carta d'amor, d'una xicota que vaig tindre fa molts anys. He començat a llegir-a, però no he tingut esma d'acabar-la. Bàsicament per tres raons:

1) No m'agrada llegir la correspondència dels altres. Tot i que la carta va adreçada a mi, m'agradaria creure que jo ja no sóc la persona a qui anava destinada eixa carta.
2) Tinc por de sentir melangia. Només em faltava això, posar-me nostàlgic ara.
3) Tinc por de no sentir melangia. Només em faltava això, descobrir ara que no tinc sentiments.

Una cosa bona que té l'obsolescència programada que patim en aquesta era digital: els vells missatges d'amor es perdran en un núvol de portals abandonats i formats no compatibles.

EPI d'esport extrem?

Al tauló d'anuncis del meu gimnàs ha aparegut aquest cartell:

Entenc que el propietari del calçat el vulgui recuperar —Només faltaria!— però llegint la nota hi trobo detalls neguitejants:
Quin és l'esport que practica la persona que ha perdut les sabatilles esportives?
Com sap que qui les ha près no el practica?
Quina altra fi se'ls hi pot donar? I per què és tan perillós?

Són sabatilles amb molles elàstiques per a jugar a bàsket o fer salt d'alçada?
Són per córrer per la jungla, i tenen punxes a l'interior per si hi entra una taràntula?
Són per anar a la neu i tenen una estufa a dins?
Tenen un escànner reconeixedor d'empremtes de peu i una mina antipersona per si se les posa un intrús?

Un autèntic misteri, el d'aquestes Nike.

L'inútil

Aquell individu era un zero a l'esquerra, un perfecte inútil, cosa que el feia sentir-se bé i segur: si no servia per a res, ningú voldria esclavitzar-lo.

Primera persona del plural triomfant

Havia de passar: si les opcions polítiques emergents tenen noms com Construïm, Avancem, Podem i Guanyem, era només qüestió de temps que aparegués una operadora de telefonia anomenada Parlem.

Suposo que els experts en naming i mercadotècnia ja hauran registrat les següents marques:
Tallers Arreglem
Clínica Guarim
Alarmes Avisem
Segurates Protegim
Banc Paguem.... Bé, en aquest cas fóra més escaient Banc Cobrem.

Sopar d'antics alumnes

Aquest estiu un conegut —un antic company de l'escola— em va demanar el número de telèfon per agregar-me a un grup de whatsapp. Vaig dubtar durant un segon, i vaig accedir. El grup de whatsapp no em va decebre: tot era humor, sexe i una mica de política.

Seguint el costum d'aquesta època de l'any, van muntar un petit sopar. A mi no m'anava bé anar-hi i no hi vaig anar. De fet, al sopar, només hi anaren dotze persones.

Enviaren les fotos al grup de whatsapp i vaig comprovar un seguit de coses:

1) A la majoria no els conec. O no els reconec, no sé quin dels dos verbs emprar.
2) Costa de creure que els integrants d'aquell grup de persones tinguessin la mateixa edat. No sé si és la genètica, o són les drogues, o els disgusts...  però hi ha gent que envelleix molt ràpid i gent que sembla que dormi a la nevera.
3) Qualsevol excusa és bona per emborratxar-se.
4) Hi ha molta gent que va als prostíbuls.

No sé quan faran el proper sopar, però si puc hi aniré. Al cap i a la fi, no cada dia tens l'ocasió de desfasar de mala manera, amb gent que no és de la teua família, ni són companys de feina, ni amics íntims. És a dir: pots fer l'animalot tot el que vulguis, que no tindrà cap repercussió ni conseqüència negativa.

Una oportunitat que aquells dotze aprofitaren a fons.

Un milió d'andalusos

Per què un milió d'andalusos deixaren el seu país i vingueren al nostre?

Entre d'altres raons, per a no haver de veure la milers de persones reten homenatge i servitud a una aristòcrata.

Traduttore, traditore

Darrerament és notícia el traductor automàtic de Google. Alguns usuaris critiquen el poc rigor i l'exagerat biaix ideològic de la traducció català-espanyol.
Per curiositat, he fet una prova:

He mirat si aquests errors es donen en d'altres idiomes. He provat primer amb una llengua germana, com l'italià:

I per últim vaig testar el programa amb una llengua universalment coneguda, com l'anglès:

Alguns puristes diran que aquesta eina automàtica de traducció no rutlla gens bé, però jo crec que, en aquest cas, es demostra que l'escriptor Philip K. Dick tenia raó: Les màquines també tenen sentiments.

Els plànols de la presó

Quan el conegut promotor immobiliari, especulador i subornador de funcionaris entrà a la presó, ho feu amb uns plànols.
Però no eren uns plànols de la presó, per a fugir d'allà, sinó els plànols del nou complex residencial resort que volia construir al solar on hi havia el centre penitenciari.

Hil·lel a la masmorra del BDSM

Li preguntaren a Hil·lel el Savi si podia resumir la Torà en una sola frase. El rabí respongué: No facis als altres els que no vulguis que et facin a tu.

És important aclarir que no va dir: fes als altres allò que a tu t'agrada que et facin, cosa que ens porta a pensar que, encara que fos d'oïdes, Hil·lel el Savi coneixia el món del bondage i el sado-masoquisme.

Moments importants

El dia que et vas divorciar.
El dia que vas avortar.
El dia que vas sortir de l'armari.
El dia que vas votar lliurement...

Sí, la teua parròquia era allà tots aquells dia. Allà, just enfront i en contra teu.

Apunts col·laterals del 9N

No entraré en l'anàlisi política de la jornada d'ahir —molta gent porta tota la nit fent anàlisis d'urgència, i ja tindrem temps d'analitzar bé les conseqüències— sinó d'alguns detalls col·laterals de la jornada.

— Voluntaris. Els que hem viscut unes eleccions a una mesa electoral sabem com pot ser de cruel l'atzar a l'hora de fer el sorteig dels membres de la mesa. Jo vaig tindre la sort (l'any 2012) de compartir taula amb dues persones intel·ligents, organitzades i motivades, però és força habitual que hi hagi taules amb persones malaltes, enfeinades, desmotivades, emprenyades o incompetents.
Potser caldria tindre-ho en compte de cara a fer la llei electoral: hi ha molta gent capacitada que està a l'atur i que estaria encantada de treballar un festiu.

— Recompte fàcil. Ja ho vam veure l'any 2005 (referèndum de la Constitució europea) i l'any 2006 (referèndum de l'Estatut català), i ahir ho vam tornar a veure: és molt més fàcil fer el recompte en un referèndum que en unes eleccions parlamentàries.
Potser caldria tindre-ho en compte de cara a pensar en quin model de democràcia volem: a l'espanyola o a la suïssa.

— Estranger. Recordeu els problemes que hem tingut amb el vot per correu en anterior convocatòries? En canvi, malgrat les cues, s'ha votat millor anant a les "ambaixades" de la Generalitat a l'exterior. En tot cas, i tenint en compte les dificultats de la gent que viu fora, caldria allargar un parell de dies el període de votació.
Potser caldria tindre-ho en compte de cara a pensar en la participació quan siguem independents: el model de vot per correu espanyol, o l'habilitació de locals on votar... o el vot per internet.

Petrarca a Catalunya

"Ch´un bel morir tutta una vita onora" Petrarca al segle XIV
"Una buona impugnazione della Corte Costituzionale una merda de legge nobilita" Petrarca a la Catalunya pre-independent.

Un error al diccionari

Quan tinc un dubte de caire ortogràfic, consulto el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana. Consultant la definició de betacisme, vaig trobar-me un petit error, hi diu "Procés de substitució de la fricativa alveolar sonora [v] per la bilabial sonora [b].", però hauria de dir "Procés de substitució de la fricativa labiodental sonora [v] per la bilabial sonora [b]". Ací en teniu la captura de pantalla:

Un error el comet qualsevol, fins i tot els savis que fan el diccionari. Curiosament, jo no m'he indignat amb l'error, ni m'he preocupat... Me n'he alegrat!

Suposo que, per un costat, aquest petit error humanitza els acadèmics (o als pobres becaris que han fet el buidatge de la informació), però per d'altra banda m'enorgulleixo de poder trobar coses com aquesta.

Poder d'atracció

Curiós procés el que vivia eixe país: el principal impulsor de la independència era el centralisme tronat, i el principal detractor era a l'independentisme friki, o sectari, o matusser.

Au nena, posa't nazi

Ja fa temps —massa temps, potser— que als catalans ens titllen de nazis. Tenint en compte que els catalans (i els alemanys, i els austríacs) que es jubilen enguany van nàixer durant els Judicis de Nuremberg; i que la lectura en general, i la lectura d'història en particular, no té gaire tirada en aquest país, caldrà aclarir quina mena de coses feien Hitler i els seus xicots:

— No fumadors: Hitler no fumava, ni tabac ni cànem, i va prohibir a les dependències de la Cancelleria.
— Abstemis: Hitler era abstemi, i les Hitlerjugend només bevien llet i sucs.
— Vegetarians: Hitler i Goebbels eren vegetarians.
— Astrologia i esoterisme: Hitler i Himmler creien en l'astrologia, i el partit nazi estava plagat de neopagans i esotèrics de divers pelatge.
— Desafiaments, canvis i mapes impossibles: Els nazis ho volien canviar tot, sobretot els mapes polítics. Un cas extrem era el de l'almirall hongarès Miklós Horthy, líder de la Hongria nazi... Sí, almirall de la marina hongaresa... Sí, Hongria no tenia, ni té mar.

Potser no van del tot errats: en aquest país no es pot fumar als llocs públics; no som abstemis, però al preu que està el mam, qualsevol dia ho podrem ser;  tampoc som majoritàriament vegetarians, però l'afició que li tenim als calçots i als bolets compensa les botifarres i el fricandó; pel que fa l'astrologia, és una secció fixa a tots els diaris catalans, i a Tv3 sempre han funcionat els programes d'astres i misteris; i pel que fa a coses impossibles... Espanya vol que el Corredor Mediterrani passi pel mig dels Pirineus!

Mirem-nos-ho pel cantó positiu: que ens titllin de nazis té una cosa bona, i és que nazi segueix sent un insult. 

Au va, que qualsevol pot ser nazi!

Recicla't Cerillo

Cada cop són més insistents els rumors que diuen que en Josep Antoni Duran i Lleida plega de la política. Ignoro si debò es retira, es posa en guaret, o tot plegat és una manera de fer-se estimar, però per si la cosa va de debò, no em puc estar de donar-li alguns consells.

Aquest home començà la seua carrera política el 1977, fent de paer a Lleida, l'any següent fou nomenat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya i, poc després, fou escollit diputat per CiU al Congrés dels Diputats. En aquests 37 anys han canviat moltes coses, així que provaré de donar-li uns quants consells amb el burrículum.

— Llicenciat en Dret: quan va acabar la carrera de Dret, encara estava vigent el Codi Penal del 1973 (amb pena de mort inclosa), la Ley de Vagos y Maleantes i tota mena de lleis i normatives franquistes. Fóra bo que es reciclés. Alguns pensareu que, havent passat tants anys a la càmera legislativa, hauria d'estar al cas dels canvis a les lleis. Però jo no posaria la ma al foc.

— Habilitats d'oficina: probablement el jove Duran i Lleida era un crack en mecanografia i taquigrafia, però caldria posar coses noves, com cercar per Google, deixar bé l'empresa a les xarxes socials i fer caure els sucre correcte a la màquina de cafè.

— Idiomes, informàtica i viatges: els ordinadors ja no van amb targetes perforades; el francès ja no és un idioma de prestigi internacional, i el rus ja no és l'idioma dels perillosos comunistes... Tot i que alguna cosa haurà après al Glady's, on una russa li haurà fet un francès. I pel que va als viatges i les estades a l'estranger, ja no es valora la Sorbona de París (en tot cas, que et sobornin a Madrid, que és on viu el poder), ni Oxford, ni Cambridge. Avui en dia es valora saber anar a Andorra, Suïssa, Jersey i les Illes Cayman.

Brumari català

"La revolució ja no és fa a les barricades, sinó que es fa des del Butlletí Oficial de l'Estat". Felipe González.

Si els governants d'aquest país segueixen necessitant mobilitzacions populars, el que es trobaran és amb una autèntica revolució. Pacífica, però revolució.

Agenda apretadeta

Saps que alguna cosa d'especial (i d'inquietant) té la teua vida quan has de triar entre anar a un curs de Captura en viu d'espècies depredadores o anar a les classes d'Strip Dance.

Herois hodierns

La literatura (poc), el cinema, la televisió, internet i els videojocs (molt) els havien preparat per a ser herois disposats a enfrontar-se a qualsevol perill, i a lluitar fins aconseguir la victòria.

Bé, a gairebé qualsevol perill, menys el de posar-se un EPI de nivell 4 i netejar les vomitades i les diarrees hemorràgiques d'un infectat.

Santiago Vidal

Vull expressar la meua solidaritat amb el Jutge Santiago Vidal. Com podem tindre fe en la justícia d'un país on la gent com jo té el certificat de penals en blanc?

És el que sempre s'ha dit: La justícia espanyola és a la Justícia el que el whisky espanyol al whisky (i al fetge).

Exportacions i comerç just

Després d'haver muntat una eficaç xarxa de botigues de comerç just, on els rics occidentals podien comprar per un preu just productes produïts pels pobres a cooperatives del tercer món, aquell parell de cooperants decidiren fer un pas endavant —arriscat i molt dolorós— per a millorar la qualitat de vida (i la pròpia esperança de vida) de la gent d'eixe empobrit país.

Sabedors de que eixa terrible malaltia no trobaria remei fins que no afectés també els rics, decidiren fer el mateix que ja els havia funcionat amb els productes de la cooperativa: exportar.

Fer de traginers els costà la vida a ells, i a alguns innocents més, però en poc temps es trobà guariment per a eixa terrible malaltia.

Ja ho diuen els economistes: l'exportació és la clau del creixement.

Dues hores extres

Invariablement, cada setmana es quedava a fer dues hores extres. Solia fer-ho dimecres o dijous. Les dues hores extres podia cobrar-les o acumular-les per a tindre dies lliures.
Tot i dur la feina bé i al dia —o, segons el seu cap, perquè la duia bé i al dia— es quedava aquelles dues hores. Però ell, en realitat, no es quedava treballant, sinó que estudiava atentament els portals de cerca de feina.

Algú podria considerar que aquest treballador estava cometent un frau, però no era pas el cas: la seua cerca de feina servia per a saber que a qualsevol altra empresa del sector les condicions eren pitjorss o molt pitjors.

Ell, d'això, en deia "treballar la fidelització del treballador amb l'empresa". O, si ho preferriu, team building, qu diuen als cursos de CEO.

Apunts autobiogràfics 14

No és cert que hagi abandonat les begudes estimulants com el te o el cafè, són elles les que m'han abandonat a mi, per ser poc (o gens) estimulable.
No és cert que m'hagi tornat abstemi, el que passa és que només bec alcohol quan tinc alguna cosa bona per a celebrar.



La principal diferència entre el divan del psicoanalista i el sofà de ma casa és que, en aquest darrer, almenys puc canviar de canal.

L'increïble imperi minvant

Espanya segueix espanyolejant.
I mentre espanyoleja, l'Imperi On No Es Ponia El Sol ja no sap ni on pondre's.

Déjà vu

Llegint una prestigiosa revista científica, es va trobar amb un article on es relacionava el déjà vu amb certs problemes amb els neurotransmissors. Atemorit va córrer fins la consulta del millor neuròleg de la ciutat, per tal d'explicar-li el seu problema: ell cada dia patia un bon grapat d'aquestes paramnèsies.

El prestigiós neuròleg estudià detingudament el cas. El seu diagnòstic fou tan tranquil·litzador com desolador: el pacient no patia cap problema als neurotransmissors i, de fet, tampoc patia cap déjà vu, simplement era que la seua vida havia esdevingut monòtona i previsible fins a l'extrem.

Ben comunicat

El comercial mostrava el piset amb aquell entusiasme que només es mostra quan s'ha fet un curs de motivació per a comercials. Tot i que l'apartament era igual que tots els altres, però més car, el venedor s'esforçava en remarcar les virtuts que el feien més preuat:

— Immillorable ubicació! Ací mateix té vostè l'estació de trens, i la d'autobusos, i una parada de tramvia i dues de metro. Està molt ben comunicat!

Però el client potencial no s'estava de dubtar sobre les bondats de l'emplaçament: què té de bon un indret que la seua principal (i pel que semblava, única) virtut era la facilitat amb la que podies fugir d'allà?

Projectar les frustracions

Els psicòlegs avisen que sovint les persones tendeixen a projectar sobre els altres les seues pròpies frustracions. Això passa sobretot en pares i mares que volen que els seus fills facin la carrera (acadèmica, artística o esportiva) que ells no pogueren fer. Els psicòlegs insisteixen en que deixem que els altres facin la seua, aconsellant-los i orientant-los quan cal, però que no esperem que siguin allò que nosaltres hauríem volgut ser.

En política internacional passa quelcom semblant. I d'igual manera que els demòcrates espanyols han hagut d'acceptar que xilens i argentins jutgessin ells solets els seus dictadors —cosa que els espanyols mai han pogut, volgut ni sabut fer— els independentistes catalans haurem d'acceptar que escocesos (i quebequesos) triïn lliurement el seu futur. Ells, si més no, poden triar.

Porra post-independentista 3

Un cop siguem independents hi haurà molta il·lusió en fer el nou estat, però també, en certa gent, hi haurà moltes presses, molt maximalisme i molta intolerància. I és per això que tindrem uns quants decebuts.
La tercera porra que us proposo és saber quins seran els primers decebuts del nou estat?

1) Els irredemptistes. Gent del País Valencià, les Illes Pitiüses i Balears i la Catalunya del Nord. Gent com Josep Guia, Alfons López Tena, Agustí Cerdà o Núria Cadenes.

2) Megarevolucionaris de luxe, com Arcadi Oliveres, Teresa Porcades o David Fernàndez, decebuts perquè la nostra República no sigui com Corea del Nord.

3) Megacarques de luxe, com Salvador Sostres o el bisbe Xavier Novell, decebuts perquè el nou estat no sigui com Aràbia Saudita, o el Vaticà.

4) Egòlatres, com Víctor Alexandre o Pilar Rahola, decebuts perquè el Món no entengui que Catalunya és independent gràcies a ells.

Porra post-independentista 2

De la V del passat dijous ja s'ha dit tot, així que no cal afegir-hi gran cosa. Ara que la independència no només és desitjada sinó que, a més a més, sembla possible, us proposo una altra porra: Quins personatges públics participaran de l'embús al Camí de Damasc?

Alguns possibles candidats:

Josep Antoni Duran i Lleida: Per fi serà ministre... de la República Catalana.
Xavier Sardà: Com que ell no és nacionalista i se sent ciutadà del Món, no tindrà cap inconvenient en exhibir un altre passaport. Per a ser ciutadà del Món ja només li caldran 180 passaports més.
Jordi Cañas: Perquè algú haurà de defensar la minoria espanyolista.
Isidre Fainé, Antoni Brufau, Joan Gaspart, Josep Piqué: Perquè la burgesia sempre sap apuntar-se al carro guanyador.

Fèlix Millet: Perquè segur que troba la manera de convèncer algú que, tot allò que va fer, ho féu per la Llibertat de Catalunya.

Porra post-independentista 1

Més enllà de la V de l'11 de setembre, i de la (probable) consulta del 9 de novembre, hi ha més temes a tractar relacionats amb el nou estat.
Per exemple, quin serà el primer país en reconèixer la República Catalana? Jo proposo fer apostes, ací teniu alguns noms per a la porra:

1) Democràcies consolidades: Països con Finlàndia, Suècia o Suïssa. Per a ells votar és normal, i un  nou estat sorgit democràticament i pacíficament ha de ser reconegut.

2) Puretilles amb nostàlgia: Països com Eslovènia, Estònia, Letònia o Lituània. Polítics, periodistes i bona part de la societat vol reviure el seus anys de joventut.

3) Repúbliques bolivarianes: Països com Veneçuela, Equador o Bolívia. Països amb poca simpatia envers la Madre Patria i la dreta espanyola. I ja posats, amb ganes d'expropiar alguna empresa espanyola.

4) Geoestratègia hard: Potències emergents com Brasil, la Índia o Sud-Àfrica, que aprofiten per a marcar paquet a Europa.

5) Geoestratègia soft: Països que tenen contenciosos amb Espanya. Bàsicament, el Marroc.

Feu les vostres apostes on posa Comentaris.

Post vocacional

Es parla molt de l'estrès post-vacacional, d'aquesta melangia que pateix molta gent quan s'acaben els vacances. En canvi no es parla gens de l'estrès post-vocacional, del malestar, cansament i tristor que tenim quan se'ns en va la vocació, i fem el que fem perquè toca i no pas perquè ens motiva.

Un bitllet de tren

Fer una mudança significa, entre moltes altres coses, retrobar-te amb el teu passat. Hi ha objectes desats i oblidats que, en un moment donat, desperten molts records.

Regirant llibres m'he trobat amb un vell recopilatori de relats de H.P. Lovecraft. I a una pàgina hi havia, a mode de punt de llibre, un bitllet de tren.

El bitllet era per a fer el trajecte de Sants a Girona, pel 30 de juny de 2002. Era només d'anada, això vol dir que, o bé tornava en un altre mitjà de transport, o em quedava allà. No sé per què plantejo aquest dubte: recordo perfectament on anava i què anava a fer. I tenia previst quedar-me a dormir allà.

Al juny del 2002 jo ja havia renunciat a moltes coses, però encara no n'era conscient.

Aquella història durà poc, i acabà malament. Quan va començar jo no tenia ni idea de com acabaria. Ni que em condicionaria durant tampc de temps.

Tampoc sabia que, dotze anys després, i arran d'una història que va durar molt i va acabar malament, em trobaria regirant vells llibres.

Per cert, recordo que el relat que volia llegir al tren era El cas de Charles Dexter Ward, però el bitllet era a un altre relat, A la recerca d'Iranon.

Post Vacacional

L'anomenat stress post-vacacional és molt dur. Però més dur és no patir-lo perquè t'has passat tot l'estiu treballant (i, ja posats, dedicant el temps lliure a cercar un nou pis i fer una mudança).

El dilluns 1 de setembre, solidari amb els estressats, i conscient dels perills de la marginalitat, fingiré una gran tristor i abatiment produït per la fi de les vacances.

Quant de temps he d'allargar aquesta mascarada? Una setmana? Un mes? Fins que finalitzi el meu contracte de reforç de temporada?

Una picada a la cresta

El dilluns, a la feina, em van tocar el crostó. Era culpa meua i tenien raó, però em va fotre.
Alguns considerareu que sóc afortunat perquè, en el que va d'any, només he tingut una topada laboral. D'altres em veureu com un privilegiat, ja que només ha d'assumir les culpes pròpies. Però, igualment, em va fotre molt.
En els aspectes personals em va molt malament, i a la feina hi trobava un petit refugi. Tocat anímicament com estic, una petita esbroncada, encara que justificada, fa mal.

Per sort, l'endemà vaig veure al metro una dona que coneixia. Una cap de projectes que vaig patir fa uns sis o set anys. Aquesta tia aconseguia tensionar i fer estar malament fins i tot a la gent que no treballava en el seu equip ni en el seu projecte. Recordo com va enfonsar un bon noi anomenat Joan. També recordo que, quan el Joan va plegar, ho vam passar malament per ell, sí, però també per la certesa de que seríem menys per a suportar la mateixa quantitat de mala llet.

Quant de temps vaig aguantar la tirania d'aquesta tia? Massa, certament.
Ara toca treure'n una conclusió. Bé, n'he tret dues.
Optimista: He passat per coses pitjors i he sobreviscut.
Pessimista: Ja no aguanto tant com abans.

Autoajuda

Després de llegir tres dotzenes de llibres d'autoajuda va concloure que el que realment ajuda no és llegir-los, sinó escriure'ls.

I com que sí que volia ajudar el proïsme, va publicar un llibre titulat Escrigui vostè mateix el seu propi llibre d'autoajuda.

Lògicament no va triomfar.

Dret canònic

A l'Esglèsia Catòlica encara hi ha sacerdots que es neguen a declarar en un judici al·legant el secret de confessió.
Caldrà veure com resol la religió majoritària, el Materialisme Dialèctic Post-Capitalista, el greu cas de revel·lació de secret bancari que han patit a Andorra.

Per què, hores d'ara, tot açò ja és cosa de Fe, oi?

Quinze d'agost

Segons les autoritats competents, el dia 15 d'agost, sobretot pels volts del migdia, ja pots fer qualsevol cosa, que per més extraordinària, bona o dolenta que sigui, a la televisió només donaran programació refrescant i als diaris només hi haurà suplement d'estiu.

Wireless

Els dirigents polítics i econòmics d'eixa ciutat havien apostat per l'avantguarda i la modernor, per això decidiren per fer de la seua una urbs sense fils, wireless, amb connexions inalàmbriques a tot arreu.

I aquella fou una decisió molt encertada: sense fils les titelles es controlen millor.

El Tercer Copríncep

Segons publiquen els mitjans, la fortuna del clan Pujol-Ferrusola a Andorra arriba fins els 1.800 milions d'euros.
Segons les estadístiques oficials, el Producte Interior Brut andorrà és de 2.507 milions d'euros (i un Valor Afegit Brut de 2.203 milions d'euros).

Si les dues xifres són certes, ens trobaríem en que, de facto, Andorra és un triunvirat, amb tres coprínceps: un copríncep imperial (el successor de Carlemany, actualment el President de la República Francesa), un copríncep religiós (el representant del Sant Pare a les valls, el bisbe d'Urgell) i un tercer copríncep financer, que manté econòmicament el país: en Jordi Pujol i els seus hereus.

Mirem-nos-ho pel cantó positiu: els convergents ja han arribat a Ítaca, però no en vaixell.

Procrastrinar

Era capaç de posar-se a procrastrinar fins i tot per a plegar de la feina i anar-se'n de vacances.

Ionkarres

Com dirien els periodistes esportius, allò era un Fi de Cicle.  Canvi de casa, de feina, de cotxe i d'estat civil, que era una manera de dir divorciat, pobre i de tornada a cals pares.

Volgué desfer-se dignament dels mobles, llibres i electrodomèstics: Donà llibres a biblioteques públiques i lectors particulars; portà els electrodomèstics que ja no necessitava a la botiga d'empenyoraments (o Cash & Converters) i va deixar que els interns d'un centre de rehabilitació de toxicòmans s'enduguessin els mobles vells.

Aquests darrers recollien mobles i electrodomèstics vells, els condicionaven, i després els tornaven a vendre. Era una manera de donar feina a eixa gent. I és clar, per a fer la seua faena visitaren la casa per a examinar el material.

Vingueren tres homes que presentaven diferents proporcions de pena, fàstic i por, però el propietari (futur ex-propietari) mantingué la cara de póker.  Quan marxaren reflexionà sobre els tres individus: Era el primer cop que tenia tres toxicòmans a casa.

Després, amb més calma, s'adonà que allò no era ben bé així. Havia tingut sota el mateix sostre addictes a l'amor (o a algun dels seus succedanis).
I addictes a l'odi.
I addictes al perill.
I addictes al patiment.

Al cap i a la fi, el que feia diferents aquells tres individus era que la seua addicció es podia resumir en una fórmula química.

Males companyies

És cert que anava amb males companyies, però ho feia per a ser sempre el millor de la colla.

És cert que sovintejava les males companyies, però ho feia perquè encara li quedava un  any de permanència.

És cert que anava amb males companyies, però ho feia perquè creia en l'homeopatia, i en el poder de la poma sana per a guarir un cubell ple de pomes podrides.

Nomadisme i retorn

Fa tres anys i mig vaig fer la darrera mudança, amb el convenciment de que m'hi estaria molts anys a la nova llar. Vaig escriure aquesta entrada.
Tres anys (i una separació) després, em torno a mudar. I el que més em trenca és que en uns mesos em tornaré a mudar.

Venc i regalo mobles i llibres (si viviu prop de Barcelona, feu la vostra proposta on posa Comentaris).

A tot això, què he de fer administrativament parlant? M'he d'empadronar a cada nova casa on pernocti? Quantes mudances he de fer per a que se'm consideri nòmada?

Ni sedentarisme ni monogàmia... a veure si resulta que sóc un beduí i no me n'havia adonat!

Gràcies pels serveis prestats

Aquest parell de botes velles acaben de rebre una merescuda jubilació, i ací els vull retre un humil homenatge i donar-los-hi les gràcies pels serveis prestats.

Possibles lectures d'aquesta breu entrada:

A) Poso dues botes velles a l'alçada de segons quines persones, cosa que demostra què penso de segons qui.
B) Comparo anar al contenidor de rebuig amb rebre una merescuda jubilació.
C) He arribat a un punt d'egocentrisme tan gran que ja prefereixo parlar de dues botes velles (meues) abans que fer-ho sobre Ucraïna o Gaza.
D) Estic tan fart d'antaradillus i tertulians que pontifiquen sobre qualsevol cosa, així que parlo de botes velles.

(A les rebaixes me n'he comprat de noves)

Protocols moderns

I quan ja portava quaranta-vuit hores sense donar senyals de vida als whatsapps i les xarxes socials, els seus familiars procediren a denunciar-ne la desaparició a la policia.

Donada la gravetat dels fets, anaren en persona a comissaria.

Perills a la platja

En detectar l'animal marí les autoritats competents aixecaren la bandera vermella, i reforçaren la seguretat a les platges de la zona per tal d'assegurar-se que ningú s'hi banyés, i que ni tant sols s'hi apropés.

Era qüestió de vida o mort i no volien córrer cap risc: no podien permetre que s'extingissin els darrers exemplars d'eixa espècie marina.

Necrofília a Pedralbes

El mític cantant Paul Anka actua al jardins de Pedralbes, i interpretarà el seu gran clàssic Diana, una cançó que comença dient "Jo sóc tan jove i tu ets tan vella" (I'm so young and you're so old).

Quan aquest tema l'interpreta un jovencell de disset anys es pot entendre com una simpàtica invitació al milfeig, però quan qui canta és un senyor de setanta-tres anys, què em de pensar? Tal vegada és vol beneficiar una senyora de noranta-cinc anys? De què estem parlant? De gerontofília? De corrupció de majors?

Bé, igual la Diana de la cançó ja és morta. Necrofília? Potser no, tal vegada és quelcom més espiritual, innocent i pur, com els que fan air-sex (sense ouija).

Àrabs morts

No tots els àrabs són iguals, ni tant sols quan són morts. Per a certa esquerra europea, hi ha quatre categories segons el causant de la mort:

— Quarta categoria (la més baixa i la que no requereix la nostra atenció): Àrabs morts per altres pobles no occidentals. És el cas dels àrabs del Khuzestan, que moren a mans dels perses. De fet, la majoria d'occidentals és incapaç de situar el Khuzestan a un mapa.

— Tercera categoria: Àrabs morts per d'altres àrabs. És el cas, per exemple, dels sirians. En aquest cas el dolent de la pel·lícula serà l'àrab més proper a Occident. I, òbviament, la culpa la té Occident.

— Segona categoria: Àrabs morts a mans d'occidentals. Era el cas dels iraquians fins fa uns anys. No cal recordar que la culpa la té Occident.

— Primera categoria (la més alta i la que requereix la nostra atenció i solidaritat): Àrabs morts per Israel. És el cas dels àrabs de Gaza.

I ara ja em podeu insultar on posa Comentaris

Política d'alta volada

— És un cuiner molt bo, m'encanta com fa els arrosos. Votaré el que ell voti.
— És un dentista molt bo, m'encanta com fa em treu les càries sense provocar dolor. Votaré el que ell voti.
— És un pilot molt bo, m'encanta com enlaira i aterra avions, suau i segur. Votaré el que ell voti.
— És un xapero molt bo, m'encanta com fa les fel·lacions, amb el nivell de salivació i canvi de ritme escaient a cada moment. Votaré el que ell voti.

— És un cantautor molt bo, m'encanta la lletra i la melodia de les seues cançons. Votaré el que ell voti.

Per què la darrera opció és la única que donem per bona?

Assertivament empàtic

El directiu empàtic repassà mentalment el que havia après al curs d' Implementació de l'assertivitat al coaching del management. No és fàcil comunicar-li a un treballador —un bon treballador— que no li renovaran el contracte i que s'anirà a l'atur. No és fàcil, però ell havia de fer-ho.

Condicionà l'entorn, preparà opcions formatives i perspectives de noves contractacions en cas de millora del negoci i convidà a seure al treballador.


— T'he de donar una mala notícia.— Parlant-se de tu, i transmetent que feia seu el problema del seu interlocutor, el directiu empàtic gestionava millor la incidència.
— Dispara.— Respongué tranquil·lament el treballador, prova fefaent del bon feng-shui del despatx.
— Malauradament no et podrem renovar el contracte...— Controlava les pauses, per a que el missatge es digerís bé.
— I quina és la mala notícia?— Respongué el treballador, ràpidament reconvertit en emprenedor.

La recuperació econòmica era quelcom més que un rumor.

Criminologia parmenidiana

Els diferents governs que havia tingut eixe país ho havien intentat tot per a reduir l'elevada taxa de criminalitat que patien: polítiques pro-actives, polítiques reactives, més repressió, menys repressió, més ajudes socials, menys ajudes socials, educació, comunicació... Però tot fracassava!

Per fi un prestigiós jurista i sociòleg trobà la solució: retallar articles del Codi Penal, per a que hi hagueren menys delictes per cometre. Per a que la cosa no quedés massa prima, es farcí el text legal amb delictes impossibles de cometre (volar amb les orelles, caminar amb sis cames les nits de lluna plena, insultar fent anagrames en llengües mortes...).

L'èxit fou rotund, si més no a les estadístiques.

Enllaç blogaire.

Follar-se una lesbiana

A aquestes alçades de la pel·lícula —ja tenim una edat, i dues biografies, o tres— i aprofitant que és vint-i-vuit de juny, em faig —i també us faig— la següent pregunta: Has mantingut relacions sexuals amb una lesbiana?

Aquesta pregunta va adreçada directament a homes heterosexuals, però també hi poden ficar cullerada homes gais, dones heterosexuals i dones lesbianes.

Segons diferents estudis (la credibilitat sempre és discutible) hi ha entre un 10 i un 15% d'homes gais i un 5 i un 10% de dones lesbianes. Ara no és el moment de debatre si les dades són més o menys precises, o de per què hi ha més gais que lesbianes, ni de parlar de quant n'hi ha de biològic, de psicològic o de cultural en tot plegat.
Per a mi, el tema és un altre: Si ets tio, has tingut relacions amb una tia que és lesbiana? Concretant més la pregunta: Si ets tio, has tingut relacions amb una tia que és lesbiana, però que en el moment d'estar amb tu encara no havia eixit de l'armari? En alguns casos, potser encara avui no ha sortit de l'armari.

Algunes pistes que ens poden indicar que una antiga amant era lesbiana:
— No li agradaven els teus pèls al pit.
— Creia que fer-te una fel·lació era fer un sacrifici pel teu bé.
— Fugia del semen com si fóra un fluid abrasiu i tòxic.

En el meu cas estic convençut que sí. I amb la millor de les voluntats i la millor de les intencions voldria dir-li a la xica eixa (a totes les dones que han perdut el temps amb polles) que no passa res, que la seua opció és normal, és legítima, i que no estic ofès en absolut.

Podeu, podeu, que les branques s'acaben

La política prêt-à-porter diu que aquesta temporada primavera-estiu es porten les formacions noves de nom triomfalista (gairebé sortit d'un llibre d'autoajuda, o d'un club de fitness).
Primer ha estat PODEM (PODEMOS a Espanya) i ara és GUANYEM (de moment GUANYEM BARCELONA).
Com que avui en dia no ets ningú si no fundes un moviment social, plataforma pro-quelcom, o un partit polític, us suggereixo alguns noms que us aniran bé per a fer la vostra pròpia formació:

— MOLEM
— TRIOMFEM
— HO PETEM
— HO PETEM BASTANT

Si esteu interessats en el darrer projecte, ací teniu unes imatges inèdites de la presentació d'avui a Barcelona:

Baixant la mitjana

El prestigiós psicòleg havia establer un paràmetre per a mesurar el temps que trigava un home en superar la ruptura amb la seua parella: comptar el temps que trigava en tornar a sortir amb una altra dona.  Quant més temps trigava un home en sortir amb una dona, més li havia costat superar la ruptura amb la seua ex.

Aquell dia es va trobar amb un espècimen especial que li havia fet baixar la mitjana del seu estudi: havia trigat exactament menys tres mesos.

Aprendre a sumar

—Papa, quan jo tingui cinc anys, quants anys tindrà la meua germana?
—Vuit.
—Papa, i quan jo en tingui vuit, quants en tindrà ella?
—Onze.
—I quan jo en tingui onze?
—Catorze.
—Oooh! I quan jo tingui catorze anys, quants anys tindrà ella?
—Disset.
—I quan jo en tingui disset?
—Vint.
—I quan jo en tingui vint?
—Vint-i-tres.
—I quan jo en tingui vint-i-tres?
—Vint-i-sis.
—I quan jo en tingui vint-i-sis?
—Vint-i-nou.
—I quan jo en tingui vint-i-nou?
—Vint-i-nou, igual que tu.
—Igual que jo?
—Sí, més o menys, a eixa edat comencen a treure's anys.

Sinèrgies virtuoses

Saber escoltar els altres és una gran virtut, sempre i quan vagi acompanyada d'una altra gran virtut: passar del que diguin els altres.
Saber perdre és important, sobretot si estàs acostumat a guanyar.

Podeu emprar aquestes cites, però recordeu el que sempre dic: L'home és amo dels seus silencis, esclau de les seues paraules i llogater de les cites que empra.

Nariz sayón y escriba

Ahir una amiga em va dir que jo semblo jueu. Ja m'ho han dit moltes vegades, que tinc pinta de jueu. I molts sud-americans m'han dit també que faig fila de gitano.

Probablement per això em donin la culpa de tot: el meu és un problema de fisonomia.
Al final resultarà que la cirurgia estètica serveix per a garantir la presumpció d'innocència.

Tres a un

Què passa si dos competidors per un mateix objectiu tenen estímuls diferents? Doncs que el que té l'estímul més gran s'esforçarà més. I si és un estímul és molt superior i compensar l'altre, es pot imposar un acord de repartiment.

Posem que tenim un partit en el que hi ha dos jugadors, A i B. I que per guanyar el matx, el jugador A rep un premi de 100 euros i el jugador B rep un premi de 300. Si el jugador A té clar que guanyarà el matx, i B també ho sap, tots dos saben que un guanyarà 100 i l'altre 0. Llavors és quan B li pot oferir a A un pacte: "deixa't guanyar i anem a parts iguals". En tal cas, formalment un guanyarà 0 i l'altre 300, però al fer el repartiment, cadascun guanyarà 150.

Per a A és millor guanyar 150 que 100. I per a B és millor guanyar 150 que 0. Tots dos guanyen, oi?
Doncs bé, ja sabem que passa si la prima més alta és més del doble que la segona prima.

I ara, a gaudir de l'espectacle

Un impuls

Uns acudits que no passarien a la història de l'humor esdevenen símbols de la Llibertat d'Expressió. Només cal que la intolerància i la censura et donin un petit impuls.

Reflexions futboleres de cap de setmana

Les eleccions al Parlament europeu, els aldarulls a Sants, el magistrat borratxo del Tribunal Constitucional, l'abdicació del Rei i les manifestacions a favor de la República, censura a una revista d'humor....  aquell afeccionat al futbol sabia que tot allò era un pla diabòlic per a que no es parlés de la Dècima Xampinyons que havia guanyat el seu club.

.
I quelcom d'això hi havia: la gent voldria guanyar la dècima part del que cobren eixes jugadors.

Senyals i senyors

Els que creuen en els ovnis veuen una nau alienígena qualsevol llum que es veu al cel.
Els que creuen en la telequinèsia veuen poders en qualsevol bri d'herba que mou el vent.

I els que creuen en la Tercera Via veuen una oportunitat de canvi en qualsevol cosa que passi a la Villa y Corte.

Un servidor, després de molt cercar, per fi ha trobat uns borbons que valen la pena.

Reflexions revolucionàries de cap de setmana

Les revolucions són més interessants i simpàtiques quan es fan lluny de casa.

Hammurabi 3.0

Un equip de prestigiosos juristes es reuní amb la intenció de redactar la Constitució del Nou Estat.
Aquell selecte grup volia fer un text jurídic bo, àgil, modern, comprensible, eficaç i modèlic, i així fou com nasqué la primera Constitució redactada amb emoticones.

Resum del 25M al Principat

"Les meves facilitats a ERC", frase de Pere Navarro la nit del 25M.

Jornada de Reflexió

Per sort pels governants —els oficials i els de debò— la població no feia cas dels missatges institucionals.
El pitjor que els podia passar és que el Poble fes ús de la Jornada de Reflexió per a reflexionar.

Eleccions europees

Aquells europeus estaven convocats a les urnes per a triar els representats al seu parlament, el parlament de tot un continent.
Però els buròcrates —i la majoria de candidats— pensaven més en el contingut que no pas en el continent.

Democràcia nova i exemplar

Aquell nou estat estava disposat a ser innovador, trencador, agosarat i participatiu. Per això, quan redactaren la Llei Electoral, decidiren que les urnes no s'ubicarien a les escoles, sinó als prostíbuls.

Reflexions homeopàtiques de cap de setmana

Mai han detingut un narcotraficant per traficar amb medicaments homeopàtics.

Si la memòria de l'aigua funciona pels medicaments, es pot aplicar també a d'altres preparats químics? Per exemple: plaguicides homeopàtics.

El principi homeopàtic de memòria de l'aigua, també funciona en piscines públiques. En cas afirmatiu, això explica l'augment de l'esperança de vida?

L'homeopatia és una medicina molt útil per a guarir malalties com l'homosexualitat.

Fer cas dels experts

Eren els experts de més renom internacional, havien esmerçat temps, diners i tota mena de ginys tecnològics per tal de fer l'enquesta electoral perfecta i encertar el resultat amb matemàtica exactitud.

Els habitants —ciutadans i votants ensems— es reuniren per a tractar el tema. Per un costat estaven honorats d'haver estat objecte d'un estudi tant minuciós, però també es sentien atabalats: i si la predicció fallava i no complien el que els experts havien vaticinat d'ells? Qui eren ells per a dur la contrària als savis?

Organitzats per carrers i cases, es repartiren organitzadament el vots i els dipositaren a l'urna tal i com els experts havien predit.

El resultat fou clavat, i la nit electoral els saberuts digueren: "Ho veieu? Previsibles fins la mil·lèsima"

Document històric

"El problema dels rècords estan fets per a ser superats". Woody Allen

Aquell racó del Món fou notícia durant molts anys. La causa era el conflicte sagnant que patia, considerat crònic per molts experts, i que sempre ocupava algun raconet als mitjans de comunicació.

Però la gent d'aquell racó de Món es cansà de la guerra, i els combatents s'afartaren del perpetu empat a derrotes.  Amb l'ajut d'uns experts internacionals, s'arribà fàcilment a un difícil acord de pau.

Per tal de no perdre la memòria dels fets, sobretot narrada pels seus protagonistes, un equip d'historiadors enregistrà el testimoni de diversos ex-combatents. Per tal de no perjudicar el procés de pau, i per a que els narradors no tinguessin problemes judicials, s'arribà al compromís de mantindre inèdits aquests enregistraments fins que no haguessin passat de anys de la mort dels ex-combatents.

Però vet ací que en aquell racó del Món la gent tenia una elevadíssima longevitat —fenomen poc conegut, a causa del llarg conflicte que escurçava l'esperança de vida dels seus habitants— i els ex-combatents moriren molt vellets.

Deu anys després de la seua mort, els historiadors —joves historiadors que substituïen els que havien endegat la iniciativa i ja feia anys que eren morts— es trobaren en que el format en el que estaven fets aquells enregistraments els eren del tot desconeguts, i per tant incompatibles amb cap giny de reproducció que ells coneguessin.

Però aquells testimonis no caigueren en l'oblit, ans al contrari. Actualment els enregistraments s'exhibeixen a un museu, però no pas pel seu contingut, sinó pel seu continent.  Un mètode d'enregistrament realment rar.

I és que els éssers humans tenim afany de superació, tant per a fer joguines noves com per a millorar els odis de sempre, i eixe conflicte endèmic d'aquell racó de Món esdevingué intranscendent comparat amb les massacres que vingueren durant les dècades posteriors.

Apunts d'ecologia i economia

Una espècie molt especialitzada, ubicada a un nínxol ecològic molt concret i en un espai geogràfic molt petit és una espècie condemnada a estar en perill d'extinció.

Una espècie omnívora, poc especialitzada, adaptada a gairebé qualsevol espai geogràfic i amb gran capacitat de reproducció és una espècie condemnada a ser una plaga.

Per a eixir de la crisi que patim, per una banda ens diuen que hem d'estar molt especialitzats, i per l'altra que hem de ser flexibles i movibles. "Reinventar-se" diuen els economistes, "evolucionar" repliquen els biòlegs.

Drama de post-guerra

Les guerres són dolentes i tenen conseqüències nefastes.
Per exemple: Arturo Pérez-Reverte i Javier Nart foren corresponsals de guerra. I així es van quedar.

Previsiblement decebuts

L'orador pujà a l'estrada, s'escurà la gola, s'acostà al faristol i començà el seu discurs:

— No cauré en els mateixos errors que els meus predecessors...

El públic protestà, xiulà i abandonà visiblement emprenyat la sala. Si alguna cosa tenia clara aquella gent, és que estaven acostumats als errors de sempre, fins i tot els hi tenien una certa estima (allò que "el rosse fa el carinyu") a aquells errors de sempre, i per res del món volien provar els nous errors.

Reconversió industrial

A aquella empresa de restauració de mobles no li calgué canviar de nom per a reinventar-se i convertir-se en una agència matrimonial.

Memòria selectiva

—Aix, t'anava a dir una cosa però me n'he oblidat, m'ha fugit del cap.
—Tranquil, segur que no era important.
—Llàstima, perquè allò que més m'urgeix d'oblidar són les coses importants.

Vacances de Setmana Santa a Can Clos, 2

Algunes veus afirmen que Can Clos és un barri killu. Es basen en elements del paisatge humà com els tatuatges tal·leguerus, els cotxes tunejats, les joies, els gossos perillosos i l'afició als ocells cantaires.

Per tal de contrastar aquesta informació he visitat el Casal de Barri de Can Clos.

D'acord, potser són una mica killus, però si més no són uns killus organitzats.

Intelligent glasses

Allò que feia que aquelles ulleres fossin intel·ligents no era la informació que aportaven, sinó totes les foteses que amagaven.
Enllaç a J.P. Merch

Vacances de Setmana Santa a Can Clos, 1

Feia molt que un servidor no anava a Can Clos.

Crec que ja sé per què.