Casualitats de la vida, ahir estava llegint sobre la
Banda Bonnot i els il·legalistes durant la
Belle Epoque, i avui em trobo amb l'Espadaler detenint "
terroristes anarquistes" a Barcelona.
Després de mirar el mapa i el calendari i comprovar que, efectivament, som a la Catalunya del 2014, no he pogut evitar encardar-me de l'
Operació Pandora (o és
Operació Pandereta?). Com tothom per les xarxes socials.
El problema ha vingut quan més tard també he criticat els anarquistes de saló, i quan he recordat a la gent de l'esquerra independentista (majoritàriament cupaires), que si els escorcollats i detinguts fossin ells, els anarkes no es solidaritzarien pas. I ací és quan ha començat el sidral i m'han dit de tot.
Fins ara he pogut veure i viure (i participar) de nombroses mostres de solidaritat de l'independentisme català amb el basc, però fins aquest any no he vist la primera mostra de solidaritat de l'independentisme basc amb el català.
He vist centenars de mostres de solidaritat de l'esquerra independentista catalana envers els anarquistes, però mai he vist cap mostra de solidaritat dels anarkes envers els indepes.
I fins i tot he vist mostres de simpatia dels anarquistes amb els islamistes, però mai he llegit enlloc cap mostra de solidaritat o simpatia de l'integrisme islàmic envers l'anarquisme.
Sembla com si la solidaritat fos un fenomen asimètric. Les possibles causes són tres:
1) Incapacitat material. Jo puc solidaritzar-me amb algú que està empresonat i en règim d'aïllament, però difícilment aquesta persona empresonada podrà solidaritzar-se amb mi.
2) Diferent gravetat. Els catalans podem mostrar-nos solidaris amb els saharians, però els saharians consideraran que els catalans ja estem prou bé i que no cal que es solidaritzin amb nosaltres.
3) Superioritat moral. Quan hom creu que la seua causa és millor i superior a la dels altres. O que ells lluiten de debò. Pel que sembla, açò és el que passa amb els anarquistes catalans, que són els primers a exigir solidaritat cap a ells, però que després no en mostren gaire envers els altres.
En fi, felicitem un cop més el
Conseller Espadaler, que ha aconseguit crear un problema allà on no hi havia. Catòlic com és, segur que li ha posat una espelma a la seua verge preferida per a que les mostres de solidaritat acabin amb aldarulls.
Fa temps que ho dic: el pal més gros a la roda és
UDC.