Nou ofici: historiador a mida

Què li diu un historiador a l'atur a un altre que té feina? 
Dues chessburguers i una cocacola gran.

De tota la vida que la carrera d'Història ha estat de les que menys sortides laborals ha tingut. Però en aquests moments de crisi (econòmica, institucional i internacional) que vivim, els historiadors poden trobar un nou nínxol de mercat.
Avui en dia, i davant el ritme frenètic de l'actualitat i la imperiosa necessitat de tindre una opinió formada sobre qualsevol tema, necessitem historiadors que ens donin referents històrics a mida. No es tracta de falsificar la història, cosa poc ètica i fàcilment detectable, sinó de cercar referents històrics a mida. A la mida dels nostres prejudicis, és clar. Un bon historiador trobarà el símil escaient.

Per exemple: volem parlar a favor del vegetarianisme? Doncs recordarem que Gandhi era vegetarià. Que volem parlar en contra del vegetarianisme? Llavors recordarem que Hitler era vegetarià.

Que un grup d'homes armats ha entrat al parlament de Crimea? En podem parlar a favor, recordant com els Black Panthers anaren armats a l'assemblea legislativa de Califòrnia l'any 1967 per a fer valdre els drets dels afroamericans. Si el que volem és posar-nos-hi en contra, llavors podem comparar-lo amb el Putsch de Munic del 1923.

Al cap i a la fi, qui fa cas de les explicacions si hi ha bons exemples?

Increïbles incrèduls

Vint-i-quatre hores després de l'emissió del mockumentary Operación Palace ja s'ha dit gairebé tot. Per part meua només comentar que la versemblança del programa es basa en que tothom sap que no es sap tot. De tota manera, per a mi, hi ha una cosa encara mésfascinant com la conspiranoia, i són les veritats no cregudes.
Hi ha una sèrie de fets certs i demostrables que, per censura o per ocultació informativa (un esdeveniment de gran transcendència li va llevar importància) és desconegut. I quan algú que va participar dels fets en parla, ningú el creu.
Per ordre cronològic us en narro quatre:

—La Guerra d'Ifni: entre novembre del 1957 i juny del 1958, tropes "irregulars" marroquines atacaren la província espanyola d'Ifni. La censura franquista va ocultar aquesta guerra, i els 300 morts i 500 ferits espanyols romanen encara en l'oblit. Quan algun dels 10.000 soldats espanyols que participaren ho explica, queda com un vell xeruc que s'inventa batalletes.

—Espanyols a la Guerra del Vietnam: el règim franquista només podia sobreviure internacionalment sent un fidel lacai dels EUA. Donaren suport a la croada anticomunista i participaren a la Guerra del Vietnam. Però l'exèrcit espanyol era massa feble per a participar en un conflicte com aquell, no tenia tropes preparades, ni material, ni estrategues, així que la col·laboració es limità a allò que podien aportar: metges. Entre 1966 i 1971 més d'un centenar de sanitaris foren enviats a Vietnam del Sud i allà atengueren als ferits que els portaven. La censura del règim ocultà els fets, i els enviats tenien ordre de no parlar-ne. Avui en dia, quan algun d'aquests metges jubilats parla de la seua experiència a la Guerra del Vietnam, la gent se'l mira pensant "aquest ha vist massa pel·lícules".

—Intent colpista del 1985: durant el Dia de les Forces Armades del 1985, un grup reduït (i desesperat, i poc organitzat) de militars franquistes va conspirar per a donar un colp d'estat. A diferència de l'intent de Tejero, aquest sí que volia ser cruent, matant a Felipe González, al Rei i a les principals autoritats, fent creure que havia estat ETA, i creant un buit de poder que facilités l'entrada de l'exèrcit al poder. El CESID estava al cas i el colp fou desarticulat, però sense detindre ni jutjar a cap dels conspiradors. Els geos que participaren foren obligats a romandre en silenci, i fins l'any 1997 Felipe González no va parlar del cas. Avui en dia, quan algun antic geo parla de l'acció (o quan algun testimoni diu que va veure molta policia emportant-se militars) no se'l creuen.

—Vol 587 d'American Airlines: el novembre del 2001, just dos mesos després dels atemptats de l'11S, un Airbus A300B4-605R es va estavellar a Queens, Nova York, causant 265 morts (251 passatgers de l'avió, 9 tripulants i 5 veïns de Queens). Durant les primeres hores es va especular si havia estat un altre atemptat, i per internet van aparèixer falses reivindicacions de l'atemptat. La posterior investigació va demostrar que fou un accident, i la gravetat dels atemptats de dos mesos abans van fer oblidar aquesta tragèdia. Avui en dia ningú recorda aquest accident.

Trading 212

Un grup d'assessors en inversions, anomenats  Trading 212, diuen que deixis que l'or treballi per a tu. Segons la seua lògica, tu compres or a un preu, l'or es revaloritza, tu el vens i treus uns beneficis.

Però això de posar l'or a treballar té un perill: i si l'acomiaden?

... sed lex

"El desconeixement d'una llei no n'eximeix del seu compliment" deia el clàssic del Dret Romà. Però l'estupor generalitzat arribà quan les legisladors anunciaren a bombo i plateret que, a partir d'eixe precís moment, totes les lleis aprovades passaven a ser secret d'estat.

Torna l'ADAP?

En pocs dies han començat a sorgir tota mena de fets sorprenents i/o inquietants: un persona s'amputa dos dits i els deixa en un parc de Girona; apareixen a Barcelona i Sabadell fotocòpies amb la inscripció "64 x 78 = 4992"; apareix un cartell pedòfil a una marquesina d'autobús a Barcelona; es descobreix un peix mutant; un fakir corre una mitja marató amb els ulls embenats i descalç a Terrassa...

Després de mesos —o, més ben dit, d'anys—d'una actualitat farcida de notícies de gran contingut polític i econòmic, després de molt de temps en el que l'opinió pública —i no només l'opinió publicada— ha parlat i debatut en profunditat sobre la monarquia, el sistema capitalista i la independència de Catalunya, entre d'altres temes importants, ens trobem que es comencen a obrir pas en els mitjans notícies d'una altra mena. Coses curioses, inquietants i sovint inexplicables, que tenen el seu què, però que no són especialment transcendents. Notícies interessants, sí, però d'escàs interès.

No és la primera vegada que passa: a principis dels noranta hi havia moltes notícies d'aquesta mena als mitjans russos, i a mitjans dels setanta es multiplicaren les aparicions marianes i els "avistaments" OVNI a l'estat espanyol. Sembla com si aquelles societats que han viscut un període llarg i intens de debat polític (i econòmic, i jurídic) necessitessin després una desconnexió informativa.

Això, o és que hi ha una conxorxa per a desviar l'atenció pública. Algú que no vol que es facin els canvis que la majoria vol fer.
Qui sap? Ves que no tornin els aerolits!

Fídelíssims

Era un grup de fidels activistes, dels poquíssims que defensaven la Causa quan aquesta era rebutjada per la majoria.
Ara que la Causa ja era majoritària havien decidit ser fidels als seus principis i fer tot el possible per a que la Causa tornés a ser marginal.

Ermengol Fitranyes

Envoltat d'una multitud, i acompanyat per les forces vives de la població, el batlle procedí a tallar la cinta inaugural de l'avinguda dedicada a l'arquebisbe Ermengol Fitranyes. S'adreça al públic i digué:

— És per a mi un gran honor inaugurar aquesta via dedicada a tan insigne monsenyor, que tan de bé ha fet pel país en general i per aquesta ciutat en particular.

— Però si Ermengol Fitranyes no va existir mai! He consultat totes les enciclopèdies i registres, tant civils com religiosos, i mai ha existit cap arquebisbe, ni bisbe, ni mossèn, ni tan sols humil laic que s'anomenés "Ermengol Fitranyes". O és un frau, o és un gravíssim error.— Cridà un veí, tan informat com preocupat.

— Doncs per això mateix, estimat conveí: aquest és l'únic porprat que mai ens ha perjudicat.—Respongué el batlle.

L'ordre

L'aritmètica ens recorda que l'ordre dels factors no altera el producte, però la justícia ens recorda que les ordres dels benefactors sí que altera el resultat.

Enyorarem l'Anglada

Aquest dies és notícia la forta crisi que viu la Plataforma per Catalunya: El consell executiu del partit identitari ha cessat Josep Anglada, argumentant "deficiències en la gestió". Molts antifeixistes i antiracistes ho estan celebrant, però jo no compartisc la seua alegria. Crec que és una gran pèrdua, i que el trobarem a faltar.

Al nostre país hi ha més xenofòbia de la que molts es pensen. Al nostre país hi ha més frustració, ressentiment i desconfiança de la que es pot gestionar. Un percentatge important de la població combrega amb la ma dura, i sap molt bé quin és el culpable ideal.

Si hi ha tant d'electorat potencial per aquesta opció política, com és que mai han superat el 2% dels vots? Bé, bàsicament hi ha tres motius:

1) El lideratge de Josep Anglada: té un passat franquista que pesa, i molt. Té un nivell cultural molt baix i no sap debatre. I comença a acumular causes judicials.
2) la mala organització del partit: el procés de selecció dels candidats és pobre i ha deixat perles com aquesta, tampoc tenen un programa comú clar i coherent. I tampoc aprofiten el potencial de la seua gent (no tots són garrulets).
3) La descol·locació de la PxC en el procés sobiranista: no es pot anar a l'homenatge a Heribert Barrera i després a la concentració espanyolista del 12 d'octubre. O pesques entre els decebuts del PP (com farà VOX), o intentes ser la dreta independentista, o intentes defensar la tercera via (una mena d'UDC sense CDC), però les tres coses a la vegada no pot ser.

Què passarà si la PxC tria un nou dirigent, sense passat feixista (o fins i tot amb passat esquerranós, com en Pim Fortuyn), amb una mica de cultura i unes mínimes capacitats dialèctiques? A la que unes sigles una mica més civilitzades (com les del PP)  han posat un candidat més digerible fent les propostes de la PxC (com és el cas d'Albiol a Badalona, o Reyes a Castelldefels), han triomfat. Us imagineu una Marine Le Pen catalana?
Què passarà si els la dreta indentitària millora la seua organització interna? Què passarà si són capaços de trobar el seu nínxol electoral en el procés sobiranista?

El target electoral ja el tenen, ara només els cal oferir un bon producte.

Fins ara en Josep Anglada ha estat el millor aliat que els antifeixistes han tingut a Catalunya. El trobarem a faltar.

Estàtua eqüestre

Envoltat d'una multitud, i acompanyat per les forces vives de la població, el batlle procedí a inaugurar l'estàtua eqüestre dedicada al general.

— És per a mi un gran honor inaugurar aquesta estàtua dedicada a tan insigne militar. Algunes veus han criticat la tria d'aquest monument, tot al·legant la manca de relació entre el general i la nostra ciutat. Però tenint en compte que els militars que sí que han tingut cap relació amb aquesta vila, ha estat per a assetjar-la i bombardejar-la, em sembla una decisió d'allò més encertada.

Conspiranoia

Els fets luctuosos anaren precedits d'unes insuficients mesures de seguretat, i seguits d'una pèssima investigació policial.
Era tan greu el crim, i tan gran la incompetència dels agents encarregats del seu esclariment, que la opinió pública va concloure que tot plegat només podia ser fruit d'una conxorxa.
I així fou com criminals i policies foren condemnats per associació de malfactors i conxorxa criminal.

I és clar, a veure qui diu que és innocent, que no és dolent i només una mica enze.

Primícia

Per un diari electrònic, ser el primer en publicar una notícia és molt important. Per això el digital líder d'audiència havia decidit publicar la notícia de la mort de tots aquells famosos: sense especificar la data, lloc i causa de la defunció, només calia esperar que el temps els donés la raó.

Malauradament el director del digital rival —que també aspirava a ser líder— havia decidit deixar la batalla de la velocitat al publicar una notícia, i centrar-se en la profunditat, tot aportant les dades que calien per a la comprensió i anàlisi dels fets.

I per a disposar de tots els detalls de les defuncions, en comptes de periodistes va contractar els professionals que calia: sicaris.