Habilitats comunicatives

S'apuntà a la jornada de formació en Habilitats Comunicatives Aplicades a la Cerca Activa de Feina que li proposaren a l'oficina de treball. Un cop finalitzat, i amb un gran entusiasme, s'adreçà a una entrevista de treball.

Començà saludant amb energia i un somriure a tothom que es trobava. Escoltava atentament, assentia poc i amb credibilitat. Fou assertiu per explicar la seua formació, pedagògic per resumir i empoderar la seua experiència laboral i empàtic per entendre les necessitats de l'empresa.

El seu burrículum no encaixava en el perfil buscat ni a martellades, així que no el contractaren. Però el community manager de l'empresa l'agregà a totes les xarxes socials, l'entrevistador el convidà a fer unes copes, i la recepcionista li passà el seu telèfon tot fent-li l'ullet.

Crisi de parella, 1

I arribà l'inevitable crisi de parella.
Ella quedà amb les seues amigues, per a criticar els homes, que són molt dolents.
Ell quedà amb les seues amigues, per a entendre una mica millor les dones.

I és clar, ella se'n malfià.

Ferreteria

No és que aquell lladre fos molt hàbil obrint portes, només era que els panys d'aquell poble es deixaven entabanar per la primera clau que els visitava.

Enllaç a Oblit.

Disseny per la Pau

El canvi de règim implicava —gairebé sempre implica— un canvi de símbols. Encarregaren a un equip de dissenyadors el nou himne, escut i bandera del nou estat.
Conscients de la responsabilitat que tenien, triaren uns elements simbòlics que fossin prou simpàtics com per a no voler atacar eixe país, i prou ridícul com perquè cap connacional volgués morir per ell.

Tòpics planetaris

Féu una pausa per encendre una altra vareta d'encens, va mastegar una tsampa per acompanyar el te de rooibos, es va asseure de nou al seu zafu tibetà hi va concloure el seu discurs amb una cita:

—Al cap i a la fi, els homes sou de Mart i les dones som de Venus.

Ell va aclucar els ulls, i per un instant recordà allò que va estudiar anys enrere: Venus, segon planeta del sistema solar, temperatura mitjana de 460ºC, pressió de 90 atmosferes, el més semblant a l'infern. Venus, un planeta on no s'ha trobat mai cap rastre de vida intel·ligent.

Sí, n'estava convençut, eixa dona era de Venus.

Tragèdia menor

S'adonà que aquella tragèdia era menor quan va veure, un mes després dels fets, que no apareixien teories de conspiració.
Corroborà que aquells fets luctuosos no ho eren tant, o fins i tot gens, quan, un any després, comprovà que ningú n'havia fet tampoc cap acudit cruel.

Coherència lletraferida

Era el crític literari més ferotge del país. En coherència amb el seu tarannà, als amics només els recomanava llibres que ell no havia llegit, i per Sant Jordi regalava llibretes en blanc i cactus.

Reconeixement de mèrits

El ministre de cultura s'adreçà a l'auditori, ple a vessar d'un públic entusiasta.

—Per a un ministre de cultura és tot un honor visitar una ciutat com la vostra. Dels moltíssims autors que aquesta noble vila ha donat, avui ens reunim ací per a homenatjar-ne un de molt especial. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, novel·la, teatre, assaig... I en tots deixà la seua emprempta personal.— El públic escoltava i assentia amb el cap, segurament recordant algun vers, o algun passatge de les obres més emblemàtiques de tan distingit autor.

—Una obra literària on deixà una empremta personal marcada pel dolor, l'angoixa i el patiment.—El ministre recitava amb una entonació perfecta.

—Els seus llibres no s'han escrit per a ser impresos en tinta, sinó en llàgrimes, i potser en sang— La cita no era del ministre, però això tant li feia.

—Una obra que és tot un compendi dels mals que pot patir un ésser humà. Els seus lectors, entre els que em compto, no ens podem oblidar de tantes i tantes pàgines plenes de tristor, pena i amargor. Així doncs, i sense més preàmbuls, vull procedir al lliurament de la Medalla al Mèrit Literari.

—Malauradament el nostre insigne autor fa anys que es va suïcidar, però això no és motiu per a no retre-li un merescudíssim homenatge, i lliurar-li aquesta distinció a la persona que dia a dia, any a any, li infringí tot aquest dolor. Sense la plena dedicació d'aquesta persona, el nostre autor s'hagués vist privat del patiment que el marcà durant tota la seua vida, i nosaltres no hauríem pogut fruir de la bellesa de les seues paraules.— Gestos d'aprovació entre els assistents.

—Així doncs, que pugi la persona que tant de mal li feu a l'autor, i sense la qual aquesta obra emblemàtica mai hauria existit.— Puja el premiat enmig d'una gran ovació.

La resta de la teua vida

"Avui és el primer dia de la resta de la teua vida", es podia llegir al rètol. Aquest era un missatge optimista, que et convidava a deixar enrere els problemes del passat, oblidar-te dels mals rotllos i centrar-te en tu mateix i en els nous projectes de futur....
... A no ser, és clar, que aquest rètol estiguera penjat a la presó on has de complir cadena perpètua, com era el cas. 

Estar-se de punyetes

Aquella persona sempre havia cregut que la gent que té problemes de debò no s'està per tonteries, i no s'angoixa per les ximpleries per les que s'angoixa l'altra gent.
Pensava això fins que ell mateix començà a tindre problemes grossos. I a mesura que aquests es feien grans i irresolubles, s'entestà en angoixar-se per collonades cada cop més grans. Així, patint per nimietats, no havia de veure la tragèdia de debò.

On eres quan...?

Hi ha tota una generació d'alemanys que sap molt bé on era i què feia quan va caure el Mur de Berlín. Hi ha tota una generació d'americans que recorda molt bé on era i què feia quan atacaren les Torres Bessones. I hi ha tota una generació de catalans, espanyols i bascos que no no oblida on era i què feia l'11M.

Per a nosaltres és un record trist. I no només per les pèrdues humanes, sinó també perquè, quan ens pregunten on érem i què fèiem, diem coses com "jo estava treballant" o "jo era un estudiant, i volia dedicar-me a...".

Actitud i aptitud

—De tot se n'aprèn!— Exclamà mentre s'adreçava a aquell nou lloc de treball, lleig i llunyà, a treballar en  aquella nova feina desmotivadora, malpagada i pitjor considerada.
 —De tot te n'acabes afartant!— Proclamà mentre s'acomiadava d'aquell indret bonic, proper, motivador, benpagat i millor considerat.

El triomf demoníac

El gran èxit del Dimoni fou comprovar fins a quin punt els seus enemics estaven disposats a dur-li la contrària, i anticipar-s'hi.
En començar a actuar de manera bona, caritativa, pietosa i generosa, els enemics de Satanàs procediren a fer el mal, ser egoistes i promoure l'odi.

Acte de caritat

La persona  —d'edat, sexe i raça no identificables— s'adreçà al grup de senyors elegantment vestits que xerraven a l'entrada del luxós hotel.

Amb una veu més que llastimosa, començà la lletania de mals físics i espirituals que l'afectaven. Entre els molts defectes que patia eixe pobre humà es trobava també l'analfabetisme, raó per la qual no va poder llegir —ni molt menys entendre— el rètol que deia Convenció Anual de la Societat per a la Promoció de l'Eutanàsia Activa.

Quan demanà que es compadissin d'ell (o ella, ves a saber) i que li fessin un acte de caritat, no podia imaginar amb quina velocitat i entusiasme aquells senyors estaven disposats a fer-ho.

Respon l'entrevistat

L'entrevistador preguntà al convidat sobre la darrera notícia de candent actualitat.

—Sobre aquest particular només pense dues coses— respongué l'entrevistat.
—Sí?— s'interessà l'entrevistador.
—Doncs sí. Mire vostè: la primera és que no dispose de prou informació com per a donar una resposta mínimament vàlida sobre aquest tema.
—Entenc.... i la segona?— s'interessà l'entrevistador.
—La segona és que en aquesta televisió sobren tertulians disposats a pontificar sobre qualsevol cosa des d'el més absolut desconeixement— reblà l'entrevistat.