"El problema dels rècords estan fets per a ser superats". Woody Allen
Aquell racó del Món fou notícia durant molts anys. La causa era el conflicte sagnant que patia, considerat crònic per molts experts, i que sempre ocupava algun raconet als mitjans de comunicació.
Però la gent d'aquell racó de Món es cansà de la guerra, i els combatents s'afartaren del perpetu empat a derrotes. Amb l'ajut d'uns experts internacionals, s'arribà fàcilment a un difícil acord de pau.
Per tal de no perdre la memòria dels fets, sobretot narrada pels seus protagonistes, un equip d'historiadors enregistrà el testimoni de diversos ex-combatents. Per tal de no perjudicar el procés de pau, i per a que els narradors no tinguessin problemes judicials, s'arribà al compromís de mantindre inèdits aquests enregistraments fins que no haguessin passat de anys de la mort dels ex-combatents.
Però vet ací que en aquell racó del Món la gent tenia una elevadíssima longevitat —fenomen poc conegut, a causa del llarg conflicte que escurçava l'esperança de vida dels seus habitants— i els ex-combatents moriren molt vellets.
Deu anys després de la seua mort, els historiadors —joves historiadors que substituïen els que havien endegat la iniciativa i ja feia anys que eren morts— es trobaren en que el format en el que estaven fets aquells enregistraments els eren del tot desconeguts, i per tant incompatibles amb cap giny de reproducció que ells coneguessin.
Però aquells testimonis no caigueren en l'oblit, ans al contrari. Actualment els enregistraments s'exhibeixen a un museu, però no pas pel seu contingut, sinó pel seu continent. Un mètode d'enregistrament realment rar.
I és que els éssers humans tenim afany de superació, tant per a fer joguines noves com per a millorar els odis de sempre, i eixe conflicte endèmic d'aquell racó de Món esdevingué intranscendent comparat amb les massacres que vingueren durant les dècades posteriors.