Ionkarres

Com dirien els periodistes esportius, allò era un Fi de Cicle.  Canvi de casa, de feina, de cotxe i d'estat civil, que era una manera de dir divorciat, pobre i de tornada a cals pares.

Volgué desfer-se dignament dels mobles, llibres i electrodomèstics: Donà llibres a biblioteques públiques i lectors particulars; portà els electrodomèstics que ja no necessitava a la botiga d'empenyoraments (o Cash & Converters) i va deixar que els interns d'un centre de rehabilitació de toxicòmans s'enduguessin els mobles vells.

Aquests darrers recollien mobles i electrodomèstics vells, els condicionaven, i després els tornaven a vendre. Era una manera de donar feina a eixa gent. I és clar, per a fer la seua faena visitaren la casa per a examinar el material.

Vingueren tres homes que presentaven diferents proporcions de pena, fàstic i por, però el propietari (futur ex-propietari) mantingué la cara de póker.  Quan marxaren reflexionà sobre els tres individus: Era el primer cop que tenia tres toxicòmans a casa.

Després, amb més calma, s'adonà que allò no era ben bé així. Havia tingut sota el mateix sostre addictes a l'amor (o a algun dels seus succedanis).
I addictes a l'odi.
I addictes al perill.
I addictes al patiment.

Al cap i a la fi, el que feia diferents aquells tres individus era que la seua addicció es podia resumir en una fórmula química.

Males companyies

És cert que anava amb males companyies, però ho feia per a ser sempre el millor de la colla.

És cert que sovintejava les males companyies, però ho feia perquè encara li quedava un  any de permanència.

És cert que anava amb males companyies, però ho feia perquè creia en l'homeopatia, i en el poder de la poma sana per a guarir un cubell ple de pomes podrides.

Nomadisme i retorn

Fa tres anys i mig vaig fer la darrera mudança, amb el convenciment de que m'hi estaria molts anys a la nova llar. Vaig escriure aquesta entrada.
Tres anys (i una separació) després, em torno a mudar. I el que més em trenca és que en uns mesos em tornaré a mudar.

Venc i regalo mobles i llibres (si viviu prop de Barcelona, feu la vostra proposta on posa Comentaris).

A tot això, què he de fer administrativament parlant? M'he d'empadronar a cada nova casa on pernocti? Quantes mudances he de fer per a que se'm consideri nòmada?

Ni sedentarisme ni monogàmia... a veure si resulta que sóc un beduí i no me n'havia adonat!

Gràcies pels serveis prestats

Aquest parell de botes velles acaben de rebre una merescuda jubilació, i ací els vull retre un humil homenatge i donar-los-hi les gràcies pels serveis prestats.

Possibles lectures d'aquesta breu entrada:

A) Poso dues botes velles a l'alçada de segons quines persones, cosa que demostra què penso de segons qui.
B) Comparo anar al contenidor de rebuig amb rebre una merescuda jubilació.
C) He arribat a un punt d'egocentrisme tan gran que ja prefereixo parlar de dues botes velles (meues) abans que fer-ho sobre Ucraïna o Gaza.
D) Estic tan fart d'antaradillus i tertulians que pontifiquen sobre qualsevol cosa, així que parlo de botes velles.

(A les rebaixes me n'he comprat de noves)

Protocols moderns

I quan ja portava quaranta-vuit hores sense donar senyals de vida als whatsapps i les xarxes socials, els seus familiars procediren a denunciar-ne la desaparició a la policia.

Donada la gravetat dels fets, anaren en persona a comissaria.

Perills a la platja

En detectar l'animal marí les autoritats competents aixecaren la bandera vermella, i reforçaren la seguretat a les platges de la zona per tal d'assegurar-se que ningú s'hi banyés, i que ni tant sols s'hi apropés.

Era qüestió de vida o mort i no volien córrer cap risc: no podien permetre que s'extingissin els darrers exemplars d'eixa espècie marina.

Necrofília a Pedralbes

El mític cantant Paul Anka actua al jardins de Pedralbes, i interpretarà el seu gran clàssic Diana, una cançó que comença dient "Jo sóc tan jove i tu ets tan vella" (I'm so young and you're so old).

Quan aquest tema l'interpreta un jovencell de disset anys es pot entendre com una simpàtica invitació al milfeig, però quan qui canta és un senyor de setanta-tres anys, què em de pensar? Tal vegada és vol beneficiar una senyora de noranta-cinc anys? De què estem parlant? De gerontofília? De corrupció de majors?

Bé, igual la Diana de la cançó ja és morta. Necrofília? Potser no, tal vegada és quelcom més espiritual, innocent i pur, com els que fan air-sex (sense ouija).

Àrabs morts

No tots els àrabs són iguals, ni tant sols quan són morts. Per a certa esquerra europea, hi ha quatre categories segons el causant de la mort:

— Quarta categoria (la més baixa i la que no requereix la nostra atenció): Àrabs morts per altres pobles no occidentals. És el cas dels àrabs del Khuzestan, que moren a mans dels perses. De fet, la majoria d'occidentals és incapaç de situar el Khuzestan a un mapa.

— Tercera categoria: Àrabs morts per d'altres àrabs. És el cas, per exemple, dels sirians. En aquest cas el dolent de la pel·lícula serà l'àrab més proper a Occident. I, òbviament, la culpa la té Occident.

— Segona categoria: Àrabs morts a mans d'occidentals. Era el cas dels iraquians fins fa uns anys. No cal recordar que la culpa la té Occident.

— Primera categoria (la més alta i la que requereix la nostra atenció i solidaritat): Àrabs morts per Israel. És el cas dels àrabs de Gaza.

I ara ja em podeu insultar on posa Comentaris

Política d'alta volada

— És un cuiner molt bo, m'encanta com fa els arrosos. Votaré el que ell voti.
— És un dentista molt bo, m'encanta com fa em treu les càries sense provocar dolor. Votaré el que ell voti.
— És un pilot molt bo, m'encanta com enlaira i aterra avions, suau i segur. Votaré el que ell voti.
— És un xapero molt bo, m'encanta com fa les fel·lacions, amb el nivell de salivació i canvi de ritme escaient a cada moment. Votaré el que ell voti.

— És un cantautor molt bo, m'encanta la lletra i la melodia de les seues cançons. Votaré el que ell voti.

Per què la darrera opció és la única que donem per bona?

Assertivament empàtic

El directiu empàtic repassà mentalment el que havia après al curs d' Implementació de l'assertivitat al coaching del management. No és fàcil comunicar-li a un treballador —un bon treballador— que no li renovaran el contracte i que s'anirà a l'atur. No és fàcil, però ell havia de fer-ho.

Condicionà l'entorn, preparà opcions formatives i perspectives de noves contractacions en cas de millora del negoci i convidà a seure al treballador.


— T'he de donar una mala notícia.— Parlant-se de tu, i transmetent que feia seu el problema del seu interlocutor, el directiu empàtic gestionava millor la incidència.
— Dispara.— Respongué tranquil·lament el treballador, prova fefaent del bon feng-shui del despatx.
— Malauradament no et podrem renovar el contracte...— Controlava les pauses, per a que el missatge es digerís bé.
— I quina és la mala notícia?— Respongué el treballador, ràpidament reconvertit en emprenedor.

La recuperació econòmica era quelcom més que un rumor.

Criminologia parmenidiana

Els diferents governs que havia tingut eixe país ho havien intentat tot per a reduir l'elevada taxa de criminalitat que patien: polítiques pro-actives, polítiques reactives, més repressió, menys repressió, més ajudes socials, menys ajudes socials, educació, comunicació... Però tot fracassava!

Per fi un prestigiós jurista i sociòleg trobà la solució: retallar articles del Codi Penal, per a que hi hagueren menys delictes per cometre. Per a que la cosa no quedés massa prima, es farcí el text legal amb delictes impossibles de cometre (volar amb les orelles, caminar amb sis cames les nits de lluna plena, insultar fent anagrames en llengües mortes...).

L'èxit fou rotund, si més no a les estadístiques.

Enllaç blogaire.