Com dirien els periodistes esportius, allò era un Fi de Cicle. Canvi de casa, de feina, de cotxe i d'estat civil, que era una manera de dir divorciat, pobre i de tornada a cals pares.
Volgué desfer-se dignament dels mobles, llibres i electrodomèstics: Donà llibres a biblioteques públiques i lectors particulars; portà els electrodomèstics que ja no necessitava a la botiga d'empenyoraments (o Cash & Converters) i va deixar que els interns d'un centre de rehabilitació de toxicòmans s'enduguessin els mobles vells.
Aquests darrers recollien mobles i electrodomèstics vells, els condicionaven, i després els tornaven a vendre. Era una manera de donar feina a eixa gent. I és clar, per a fer la seua faena visitaren la casa per a examinar el material.
Vingueren tres homes que presentaven diferents proporcions de pena, fàstic i por, però el propietari (futur ex-propietari) mantingué la cara de póker. Quan marxaren reflexionà sobre els tres individus: Era el primer cop que tenia tres toxicòmans a casa.
Després, amb més calma, s'adonà que allò no era ben bé així. Havia tingut sota el mateix sostre addictes a l'amor (o a algun dels seus succedanis).
I addictes a l'odi.
I addictes al perill.
I addictes al patiment.
Al cap i a la fi, el que feia diferents aquells tres individus era que la seua addicció es podia resumir en una fórmula química.
Rendir-se a Bono
Fa 1 dia