Post Vacacional

L'anomenat stress post-vacacional és molt dur. Però més dur és no patir-lo perquè t'has passat tot l'estiu treballant (i, ja posats, dedicant el temps lliure a cercar un nou pis i fer una mudança).

El dilluns 1 de setembre, solidari amb els estressats, i conscient dels perills de la marginalitat, fingiré una gran tristor i abatiment produït per la fi de les vacances.

Quant de temps he d'allargar aquesta mascarada? Una setmana? Un mes? Fins que finalitzi el meu contracte de reforç de temporada?

Una picada a la cresta

El dilluns, a la feina, em van tocar el crostó. Era culpa meua i tenien raó, però em va fotre.
Alguns considerareu que sóc afortunat perquè, en el que va d'any, només he tingut una topada laboral. D'altres em veureu com un privilegiat, ja que només ha d'assumir les culpes pròpies. Però, igualment, em va fotre molt.
En els aspectes personals em va molt malament, i a la feina hi trobava un petit refugi. Tocat anímicament com estic, una petita esbroncada, encara que justificada, fa mal.

Per sort, l'endemà vaig veure al metro una dona que coneixia. Una cap de projectes que vaig patir fa uns sis o set anys. Aquesta tia aconseguia tensionar i fer estar malament fins i tot a la gent que no treballava en el seu equip ni en el seu projecte. Recordo com va enfonsar un bon noi anomenat Joan. També recordo que, quan el Joan va plegar, ho vam passar malament per ell, sí, però també per la certesa de que seríem menys per a suportar la mateixa quantitat de mala llet.

Quant de temps vaig aguantar la tirania d'aquesta tia? Massa, certament.
Ara toca treure'n una conclusió. Bé, n'he tret dues.
Optimista: He passat per coses pitjors i he sobreviscut.
Pessimista: Ja no aguanto tant com abans.

Autoajuda

Després de llegir tres dotzenes de llibres d'autoajuda va concloure que el que realment ajuda no és llegir-los, sinó escriure'ls.

I com que sí que volia ajudar el proïsme, va publicar un llibre titulat Escrigui vostè mateix el seu propi llibre d'autoajuda.

Lògicament no va triomfar.

Dret canònic

A l'Esglèsia Catòlica encara hi ha sacerdots que es neguen a declarar en un judici al·legant el secret de confessió.
Caldrà veure com resol la religió majoritària, el Materialisme Dialèctic Post-Capitalista, el greu cas de revel·lació de secret bancari que han patit a Andorra.

Per què, hores d'ara, tot açò ja és cosa de Fe, oi?

Quinze d'agost

Segons les autoritats competents, el dia 15 d'agost, sobretot pels volts del migdia, ja pots fer qualsevol cosa, que per més extraordinària, bona o dolenta que sigui, a la televisió només donaran programació refrescant i als diaris només hi haurà suplement d'estiu.

Wireless

Els dirigents polítics i econòmics d'eixa ciutat havien apostat per l'avantguarda i la modernor, per això decidiren per fer de la seua una urbs sense fils, wireless, amb connexions inalàmbriques a tot arreu.

I aquella fou una decisió molt encertada: sense fils les titelles es controlen millor.

El Tercer Copríncep

Segons publiquen els mitjans, la fortuna del clan Pujol-Ferrusola a Andorra arriba fins els 1.800 milions d'euros.
Segons les estadístiques oficials, el Producte Interior Brut andorrà és de 2.507 milions d'euros (i un Valor Afegit Brut de 2.203 milions d'euros).

Si les dues xifres són certes, ens trobaríem en que, de facto, Andorra és un triunvirat, amb tres coprínceps: un copríncep imperial (el successor de Carlemany, actualment el President de la República Francesa), un copríncep religiós (el representant del Sant Pare a les valls, el bisbe d'Urgell) i un tercer copríncep financer, que manté econòmicament el país: en Jordi Pujol i els seus hereus.

Mirem-nos-ho pel cantó positiu: els convergents ja han arribat a Ítaca, però no en vaixell.

Procrastrinar

Era capaç de posar-se a procrastrinar fins i tot per a plegar de la feina i anar-se'n de vacances.