Cada cop són més insistents els rumors que diuen que en Josep Antoni Duran i Lleida plega de la política. Ignoro si debò es retira, es posa en guaret, o tot plegat és una manera de fer-se estimar, però per si la cosa va de debò, no em puc estar de donar-li alguns consells.
Aquest home començà la seua carrera política el 1977, fent de paer a Lleida, l'any següent fou nomenat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya i, poc després, fou escollit diputat per CiU al Congrés dels Diputats. En aquests 37 anys han canviat moltes coses, així que provaré de donar-li uns quants consells amb el burrículum.
— Llicenciat en Dret: quan va acabar la carrera de Dret, encara estava vigent el Codi Penal del 1973 (amb pena de mort inclosa), la Ley de Vagos y Maleantes i tota mena de lleis i normatives franquistes. Fóra bo que es reciclés. Alguns pensareu que, havent passat tants anys a la càmera legislativa, hauria d'estar al cas dels canvis a les lleis. Però jo no posaria la ma al foc.
— Habilitats d'oficina: probablement el jove Duran i Lleida era un crack en mecanografia i taquigrafia, però caldria posar coses noves, com cercar per Google, deixar bé l'empresa a les xarxes socials i fer caure els sucre correcte a la màquina de cafè.
— Idiomes, informàtica i viatges: els ordinadors ja no van amb targetes perforades; el francès ja no és un idioma de prestigi internacional, i el rus ja no és l'idioma dels perillosos comunistes... Tot i que alguna cosa haurà après al Glady's, on una russa li haurà fet un francès. I pel que va als viatges i les estades a l'estranger, ja no es valora la Sorbona de París (en tot cas, que et sobornin a Madrid, que és on viu el poder), ni Oxford, ni Cambridge. Avui en dia es valora saber anar a Andorra, Suïssa, Jersey i les Illes Cayman.
