EPI d'esport extrem?

Al tauló d'anuncis del meu gimnàs ha aparegut aquest cartell:

Entenc que el propietari del calçat el vulgui recuperar —Només faltaria!— però llegint la nota hi trobo detalls neguitejants:
Quin és l'esport que practica la persona que ha perdut les sabatilles esportives?
Com sap que qui les ha près no el practica?
Quina altra fi se'ls hi pot donar? I per què és tan perillós?

Són sabatilles amb molles elàstiques per a jugar a bàsket o fer salt d'alçada?
Són per córrer per la jungla, i tenen punxes a l'interior per si hi entra una taràntula?
Són per anar a la neu i tenen una estufa a dins?
Tenen un escànner reconeixedor d'empremtes de peu i una mina antipersona per si se les posa un intrús?

Un autèntic misteri, el d'aquestes Nike.

L'inútil

Aquell individu era un zero a l'esquerra, un perfecte inútil, cosa que el feia sentir-se bé i segur: si no servia per a res, ningú voldria esclavitzar-lo.

Primera persona del plural triomfant

Havia de passar: si les opcions polítiques emergents tenen noms com Construïm, Avancem, Podem i Guanyem, era només qüestió de temps que aparegués una operadora de telefonia anomenada Parlem.

Suposo que els experts en naming i mercadotècnia ja hauran registrat les següents marques:
Tallers Arreglem
Clínica Guarim
Alarmes Avisem
Segurates Protegim
Banc Paguem.... Bé, en aquest cas fóra més escaient Banc Cobrem.

Sopar d'antics alumnes

Aquest estiu un conegut —un antic company de l'escola— em va demanar el número de telèfon per agregar-me a un grup de whatsapp. Vaig dubtar durant un segon, i vaig accedir. El grup de whatsapp no em va decebre: tot era humor, sexe i una mica de política.

Seguint el costum d'aquesta època de l'any, van muntar un petit sopar. A mi no m'anava bé anar-hi i no hi vaig anar. De fet, al sopar, només hi anaren dotze persones.

Enviaren les fotos al grup de whatsapp i vaig comprovar un seguit de coses:

1) A la majoria no els conec. O no els reconec, no sé quin dels dos verbs emprar.
2) Costa de creure que els integrants d'aquell grup de persones tinguessin la mateixa edat. No sé si és la genètica, o són les drogues, o els disgusts...  però hi ha gent que envelleix molt ràpid i gent que sembla que dormi a la nevera.
3) Qualsevol excusa és bona per emborratxar-se.
4) Hi ha molta gent que va als prostíbuls.

No sé quan faran el proper sopar, però si puc hi aniré. Al cap i a la fi, no cada dia tens l'ocasió de desfasar de mala manera, amb gent que no és de la teua família, ni són companys de feina, ni amics íntims. És a dir: pots fer l'animalot tot el que vulguis, que no tindrà cap repercussió ni conseqüència negativa.

Una oportunitat que aquells dotze aprofitaren a fons.

Un milió d'andalusos

Per què un milió d'andalusos deixaren el seu país i vingueren al nostre?

Entre d'altres raons, per a no haver de veure la milers de persones reten homenatge i servitud a una aristòcrata.

Traduttore, traditore

Darrerament és notícia el traductor automàtic de Google. Alguns usuaris critiquen el poc rigor i l'exagerat biaix ideològic de la traducció català-espanyol.
Per curiositat, he fet una prova:

He mirat si aquests errors es donen en d'altres idiomes. He provat primer amb una llengua germana, com l'italià:

I per últim vaig testar el programa amb una llengua universalment coneguda, com l'anglès:

Alguns puristes diran que aquesta eina automàtica de traducció no rutlla gens bé, però jo crec que, en aquest cas, es demostra que l'escriptor Philip K. Dick tenia raó: Les màquines també tenen sentiments.

Els plànols de la presó

Quan el conegut promotor immobiliari, especulador i subornador de funcionaris entrà a la presó, ho feu amb uns plànols.
Però no eren uns plànols de la presó, per a fugir d'allà, sinó els plànols del nou complex residencial resort que volia construir al solar on hi havia el centre penitenciari.

Hil·lel a la masmorra del BDSM

Li preguntaren a Hil·lel el Savi si podia resumir la Torà en una sola frase. El rabí respongué: No facis als altres els que no vulguis que et facin a tu.

És important aclarir que no va dir: fes als altres allò que a tu t'agrada que et facin, cosa que ens porta a pensar que, encara que fos d'oïdes, Hil·lel el Savi coneixia el món del bondage i el sado-masoquisme.

Moments importants

El dia que et vas divorciar.
El dia que vas avortar.
El dia que vas sortir de l'armari.
El dia que vas votar lliurement...

Sí, la teua parròquia era allà tots aquells dia. Allà, just enfront i en contra teu.

Apunts col·laterals del 9N

No entraré en l'anàlisi política de la jornada d'ahir —molta gent porta tota la nit fent anàlisis d'urgència, i ja tindrem temps d'analitzar bé les conseqüències— sinó d'alguns detalls col·laterals de la jornada.

— Voluntaris. Els que hem viscut unes eleccions a una mesa electoral sabem com pot ser de cruel l'atzar a l'hora de fer el sorteig dels membres de la mesa. Jo vaig tindre la sort (l'any 2012) de compartir taula amb dues persones intel·ligents, organitzades i motivades, però és força habitual que hi hagi taules amb persones malaltes, enfeinades, desmotivades, emprenyades o incompetents.
Potser caldria tindre-ho en compte de cara a fer la llei electoral: hi ha molta gent capacitada que està a l'atur i que estaria encantada de treballar un festiu.

— Recompte fàcil. Ja ho vam veure l'any 2005 (referèndum de la Constitució europea) i l'any 2006 (referèndum de l'Estatut català), i ahir ho vam tornar a veure: és molt més fàcil fer el recompte en un referèndum que en unes eleccions parlamentàries.
Potser caldria tindre-ho en compte de cara a pensar en quin model de democràcia volem: a l'espanyola o a la suïssa.

— Estranger. Recordeu els problemes que hem tingut amb el vot per correu en anterior convocatòries? En canvi, malgrat les cues, s'ha votat millor anant a les "ambaixades" de la Generalitat a l'exterior. En tot cas, i tenint en compte les dificultats de la gent que viu fora, caldria allargar un parell de dies el període de votació.
Potser caldria tindre-ho en compte de cara a pensar en la participació quan siguem independents: el model de vot per correu espanyol, o l'habilitació de locals on votar... o el vot per internet.

Petrarca a Catalunya

"Ch´un bel morir tutta una vita onora" Petrarca al segle XIV
"Una buona impugnazione della Corte Costituzionale una merda de legge nobilita" Petrarca a la Catalunya pre-independent.