Llista Negra 2015

La bonica tradició de cada any, els 12 noms:

— Andrés Pajares, actor
— Gérard Depardieu, actor
— Kirk Douglas, actor.
— Joaquín Sabina, cantant i poeta.
— María Jiménez, cantant.
— David Bowie, cantant i actor.
— George HW Bush, 41è president dels EUA.
— Jordi Pujol. polític.
— Fidel Castro, polític.
— João Havelange, expresident de la FIFA.
— Rama IX Bhumibol Adulyadej, rei de Tailàndia
— Olivia de Havilland, actriu

Expre

En un rampell d'optimisme, i fart de la gent que s'autodefinia com a ex (ex-marit, ex-treballador de tal cosa, ex-veí de qual lloc...), decidí definir-se com a pre: pre-doctorat, pre-marit, pre-pare, pre-autor d'èxit...

Malauradament la vida el posà a lloc, inaugurant la categoria de EXPRE. Li va saber greu, els triomfadors de debò só PREEX.

Èxit polític

No deixa de ser meritori que el mateix partit a Castella és titllat de pro-etarra, a Catalunya sigui acusat de neo-lerrouxista.

Què seran de debò? Ja ho veurem... si és que els deixen!

Partit Acèfal

Després d'analitzar detalladament els resultats de les enquestes, els spin doctors decidiren fer l'aposta/proposta guanyadora: un partit sense candidats i sense programa.

Del "més val dolent conegut que bo per conèixer" al "més val anònim desconegut que els desconeixedors de sempre".

Irrompre

"En España, resistir es vencer" Camilo José Cela, segle XX
"A Catalunya, irrompre és vèncer", La Crua Realitat, segle XXI.

Tot a punt

Friso per celebrar el Fèstivus d'enguany!

Solidaritat asimètrica?

Casualitats de la vida, ahir estava llegint sobre la Banda Bonnot i els il·legalistes durant la Belle Epoque, i avui em trobo amb l'Espadaler detenint "terroristes anarquistes" a Barcelona.
 Després de mirar el mapa i el calendari i comprovar que, efectivament, som a la Catalunya del 2014, no he pogut evitar encardar-me de l'Operació Pandora (o és Operació Pandereta?). Com tothom per les xarxes socials.

El problema ha vingut quan més tard també he criticat els anarquistes de saló, i quan he recordat a la gent de l'esquerra independentista (majoritàriament cupaires), que si els escorcollats i detinguts fossin ells, els anarkes no es solidaritzarien pas. I ací és quan ha començat el sidral i m'han dit de tot.

Fins ara he pogut veure i viure (i participar) de nombroses mostres de solidaritat de l'independentisme català amb el basc, però fins aquest any no he vist la primera mostra de solidaritat de l'independentisme basc amb el català.
He vist centenars de mostres de solidaritat de l'esquerra independentista catalana envers els anarquistes, però mai he vist cap mostra de solidaritat dels anarkes envers els indepes.
I fins i tot he vist mostres de simpatia dels anarquistes amb els islamistes, però mai he llegit enlloc cap mostra de solidaritat o simpatia de l'integrisme islàmic envers l'anarquisme.

Sembla com si la solidaritat fos un fenomen asimètric. Les possibles causes són tres:

1) Incapacitat material. Jo puc solidaritzar-me amb algú que està empresonat i en règim d'aïllament, però difícilment aquesta persona empresonada podrà solidaritzar-se amb mi.

2) Diferent gravetat. Els catalans podem mostrar-nos solidaris amb els saharians, però els saharians consideraran que els catalans ja estem prou bé i que no cal que es solidaritzin amb nosaltres.

3) Superioritat moral. Quan hom creu que la seua causa és millor i superior a la dels altres. O que ells lluiten de debò. Pel que sembla, açò és el que passa amb els anarquistes catalans, que són els primers a exigir solidaritat cap a ells, però que després no en mostren gaire envers els altres.

En fi, felicitem un cop més el Conseller Espadaler, que ha aconseguit crear un problema allà on no hi havia. Catòlic com és, segur que li ha posat una espelma a la seua verge preferida per a que les mostres de solidaritat acabin amb aldarulls.
Fa temps que ho dic: el pal més gros a la roda és UDC.

Temeritat

Erròniament el titllaven de temerari. Tenia molta por de morir, però encara tenia més por de deixar de viure.

Àpats nadalencs

El restaurant estava ben ubicat, tenia una carta bona i variada, uns preus més que raonables i salons per a banquets, motius pels quals sempre hi havia grups que anaven a fer els inevitables àpats nadalencs.

El cambrer, observador i perspicaç, era capaç de saber quina mena de persones integraven cada grup.

— Els grups d'empresa gran es caracteritzaven per l'alt nombre d'assistents, la formació de grupets i els intents de dissimular la jerarquia i el piloteig.
— Els grups d'empresa petita tenien menys comensals, i la sobretaula acostumava a ser més curta.
— Els antics companys d'escola es caracteritzaven per tindre tots la mateixa edat, comentar com els havia canviat el pas del temps i fer broma sobre els vells professors.
— Els amics de la universitat vestien exageradament informals, parlaven de perspectives laborals i malparlaven d'altres col·lectius professionals.
— Els jugadors d'un equip esportiu comentaven els resultats de la temporada i parlaven de com millorar-los.
— Els seguidors d'un equip esportiu comentaven els resultats de la temporada i criticaven els directius del seu club.
— Els creatius 2.0 (tuitaires, blogaires, instagramers, youtubers...) exhibien enginy i, discretament, anotaven les bones idees que tenien els altres assistents.

I tots els grups tenien un tret en comú : criticar els que no havien assistit.

Però aquell grup era diferent, i no encaixava en cap grup dels anteriorment descrits. A l'hora de pagar i marxar, el cambrer holmesià no va poder més, s'adreçà al membre del grup que havia fet la reserva i li preguntà quina meda de grup eren.
L'organitzador no semblà sorprès per la pregunta i respongué: "Els he recollit pel carrer, som tots els que no hem estat convidats a cap àpat nadalenc".

Data de caducitat

Cal anar molt en compte amb la data de caducitat dels productes. Per exemple: un aliment, un cop ha passat aquesta data de caducitat, pot esdevenir tòxic, i fins i tot un verí mortal.
El mateix passa quan comprem un verí? Si se'ns passa la data de caducitat, pot convertir-se en quelcom beneficiós per a la salut?

Vocal neutral

No era només una vocal neutra, també era neutral i d'allò més diplomàtica. Gràcies a aquest fonema, hom podia entendre que qui la pronunciava tenia una relació afectiva o una relació efectiva amb una altra persona, segons la disposició de qui l'escoltava.

Una carta d'amor

Remenant el calaix dels mals endreços m'he trobat una carta d'amor, d'una xicota que vaig tindre fa molts anys. He començat a llegir-a, però no he tingut esma d'acabar-la. Bàsicament per tres raons:

1) No m'agrada llegir la correspondència dels altres. Tot i que la carta va adreçada a mi, m'agradaria creure que jo ja no sóc la persona a qui anava destinada eixa carta.
2) Tinc por de sentir melangia. Només em faltava això, posar-me nostàlgic ara.
3) Tinc por de no sentir melangia. Només em faltava això, descobrir ara que no tinc sentiments.

Una cosa bona que té l'obsolescència programada que patim en aquesta era digital: els vells missatges d'amor es perdran en un núvol de portals abandonats i formats no compatibles.