En cas de dubte, proveu amb aquest criteri: el que fou fotografiat en blanc-i-negre, o no va conèixer la televisió o internet, acostuma a ser el bo.
Vapor negre: presentació avui
Fa 1 dia
dissabte, 26 de desembre de 2015
Passar-se de frenada
Quina diferència hi ha entre el feminisme i el feminazisme? Bé, l'explicació més senzilla la podem trobar en aquesta fotografia.
En cas de dubte, proveu amb aquest criteri: el que fou fotografiat en blanc-i-negre, o no va conèixer la televisió o internet, acostuma a ser el bo.
En cas de dubte, proveu amb aquest criteri: el que fou fotografiat en blanc-i-negre, o no va conèixer la televisió o internet, acostuma a ser el bo.
dimecres, 23 de desembre de 2015
Nadal i canvi climàtic
Si les previsions més pessimistes es compleixen, aquest videoclip deixarà de tindre sentit. O no...
Feliç Festivus a tothom!
dilluns, 21 de desembre de 2015
L'art de trobar fàcilment (i ràpidament) els errors
Amb motiu de les eleccions d'ahir diumenge, un servidor va fer una anàlisi prèvia i una juguesca (porra) sobre els resultats. Avui mateix ja sé quins han estat els encerts i quins els errors.
Com cada any, el 31 de desembre vaig fer un vaticini sobre els famosos que moririen durant aquest 2015. En deu dies sabré quins han estat els encerts i quins els errors.
Tant de bo fos tan fàcil, i tan ràpid, saber quins han estat els meus encerts i els meus errors!
Com cada any, el 31 de desembre vaig fer un vaticini sobre els famosos que moririen durant aquest 2015. En deu dies sabré quins han estat els encerts i quins els errors.
Tant de bo fos tan fàcil, i tan ràpid, saber quins han estat els meus encerts i els meus errors!
dissabte, 19 de desembre de 2015
Jornada de reflexió (i porres)
Avui és jornada de reflexió, i demà hi ha eleccions. Hi ha països on no existeix aquest dia, i es fa campanya (i es publiquen enquestes) fins el darrer moment. Potser el més encertat fóra anomenar-la Jornada de Descans, per a candidats, militants i periodistes que segueixen la campanya.
La primera reflexió és que, per primera vegada a la democràcia espanyola, hi haurà un rang de diputats nou. M'explico: fins ara les candidatures obtenien entre 1 i 21 escons, o més de 105. Entre 22 i 104 mai. Demà al vespre, molt probablement, ens trobem amb partits que obtinguin cinquanta-i-tants o vuitanta-i-tants escons.
La segona reflexió, i lligada amb la primera, és la derrota del bipartidisme a Espanya. A Catalunya mai n'hem tingut, i la pluralitat del nostre Parlament el fa més semblant a l'italià, l'holandès i l'israelià, que no pas al nord-americà, el britànic o (malgrat les minories nacionals) l'espanyol.
La tercera reflexió és el triomf dels sondatges i les perspectives. Hi ha dues formacions extraparlamentàries, PODEMOS i CIUDADANOS que demà no es compararan amb el seu resultat anterior, sinó amb les previsions i esperances. Totes dues tenen zero escons, així que només que n'obtinguessin un ja haurien triomfat, però sabem que no serà així: si Cs queda per sota dels 50 diputats haurà fracassat, i si PODEMOS queda per sota dels 40 també.
Curiosament, hi ha dos partits que tot i tindre representació parlamentària, hauran triomfat si la conserven: Esquerra Unida i UPyD. Si els primers baixen fins a tres escons, i els segons en conserven un, ho celebraran com una gran victòria.
La quarta reflexió, i lligada amb la tercera, és com les alternatives tenen com a primer objectiu acabar amb les altres alternatives, abans que no pas vèncer a als dos grans. Així doncs, PODEM ha de cruspir-se a Esquerra Unida, abans de plantejar-se guanyar al PSOE; així com Cs ha de petar-se UPyD abans de voler guanyar al PP.
La cinquena reflexió, és que un partit pot quedar segon en vots i tercer en escons. No seria el primer cop que passa una cosa semblant, però ara pot ser motiu per a força una reforma (en clau centralista) de la llei electoral.
La porra. La primera força en vots i en escons serà el PP. La segona força en escons pot ser el PSOE, però no té perquè ser la segona força en vots. En tot cas, Cs serà la tercera força i superarà a PODEMOS. A casa nostra la porra queda així:
Illes Balears (8 escons):
PP 2
Cs 1
PSOE 2
PODEMOS 1
MÉS 1
Proposta per les Illes: 1
País Valencià (32 escons)
PP: 12
Cs: 6
PSOE: 9
Compromís-Podem 5
Catalunya (47 escons), participació inferior a la del 27S
ERC: 14
Cs: 9
DiL: 9
ECP: 8
PSC: 4
PP: 3
dijous, 17 de desembre de 2015
Fiscal especial
Nomenaren un fiscal dur, treballador i inflexible per a que portes la Fiscalia de Crims d'Odi,
Per a la categoria de Delictes d'Amor preferiren triar a una persona sensible, alegre, romàntica i riallera. I optaren per pintar de rosa els murs de la presó.
Per a la categoria de Delictes d'Amor preferiren triar a una persona sensible, alegre, romàntica i riallera. I optaren per pintar de rosa els murs de la presó.
dilluns, 14 de desembre de 2015
Camí del Paradís
El viatger convençut inicià el camí vers el Paradís. Amb el pas dels dies es trobà un grup de viatjants que venien en direcció contrària, i venien mostrant una cara flamant, plena d'alegria i satisfacció.
Pensà que havien trobat el Paradís, i tornaven a sa casa amb els béns allà guanyats.
Uns dies més tard es va trobar amb un altre grup de viatgers, Aquests també venien en direcció contrària, del mateix lloc, i tenien un posat trist i cap cot, ben diferent de l'alegria dels altres. Això el feu reflexionar: era inaccessible el tresor? No era el tresor del paradís allò que alguns buscaven? Algú havia fet malbé aquell indret meravellós, i havia destruït els tresors i les coses bones? I era açò, qui ho havia fet? Qui s'havia atrevit a perpetrar aquell execrable crim!? No gosà preguntar qua havia passat als viatgers que venien de tornada.
En part per port a ferir, i en part perquè desconeixia els idiomes que parlaven aqueixos viatgers.
Dos dies després es troba una parell de viatgers, provinent dels mateixos indrets, i amb un aspecte entre alegre i seré. Va provat de comunicar-se amb ells en la seua llengua i digué:
— Bon dia viatgers, sou al camí del paradís, oi?
— Cert, viatger solitari. I vostè també.
— I què esperàveu trobar?
— Felicitat, amor, saviesa, salut i molts bens materials.
— I per què no feu tots la mateixa fila? Uns alegres, d'altres trists....
— Perquè tenim origens, anhels i motivacions diferents. Per això posem cares diferents quan anem cap al Paradís.
Agraí la resposta. La mastegà lentament. Com un remugant la feu eixir i entrar uns quants cops, I quant ja estava prou tova se l'empassà: en el seu camí cap a la felicitat prengué el camí correcte, i el sentit errat. Caminant en contra-direcció dóna un missatge d'ànims a tots els que cercaven aquell jardí. El veient com un ésser que havia pogut arribar al Cel promès. I a jutjar pel seu aspecte, qualsevol hi podria arribar, i a la porta hi deixarien enterrar qualsevol.
Bones notícies, doncs.
Pensà que havien trobat el Paradís, i tornaven a sa casa amb els béns allà guanyats.
Uns dies més tard es va trobar amb un altre grup de viatgers, Aquests també venien en direcció contrària, del mateix lloc, i tenien un posat trist i cap cot, ben diferent de l'alegria dels altres. Això el feu reflexionar: era inaccessible el tresor? No era el tresor del paradís allò que alguns buscaven? Algú havia fet malbé aquell indret meravellós, i havia destruït els tresors i les coses bones? I era açò, qui ho havia fet? Qui s'havia atrevit a perpetrar aquell execrable crim!? No gosà preguntar qua havia passat als viatgers que venien de tornada.
En part per port a ferir, i en part perquè desconeixia els idiomes que parlaven aqueixos viatgers.
Dos dies després es troba una parell de viatgers, provinent dels mateixos indrets, i amb un aspecte entre alegre i seré. Va provat de comunicar-se amb ells en la seua llengua i digué:
— Bon dia viatgers, sou al camí del paradís, oi?
— Cert, viatger solitari. I vostè també.
— I què esperàveu trobar?
— Felicitat, amor, saviesa, salut i molts bens materials.
— I per què no feu tots la mateixa fila? Uns alegres, d'altres trists....
— Perquè tenim origens, anhels i motivacions diferents. Per això posem cares diferents quan anem cap al Paradís.
Agraí la resposta. La mastegà lentament. Com un remugant la feu eixir i entrar uns quants cops, I quant ja estava prou tova se l'empassà: en el seu camí cap a la felicitat prengué el camí correcte, i el sentit errat. Caminant en contra-direcció dóna un missatge d'ànims a tots els que cercaven aquell jardí. El veient com un ésser que havia pogut arribar al Cel promès. I a jutjar pel seu aspecte, qualsevol hi podria arribar, i a la porta hi deixarien enterrar qualsevol.
Bones notícies, doncs.
dissabte, 12 de desembre de 2015
Autor, autors
L'escriptor publicà una novel·la que fou un èxit de vendes. La productora cinematogràfica hi veié una oportunitat: comprà els drets del best-seller i encarregà a un guionista fer-ne l'adaptació cinematogràfica.
El guionista adaptà la història, els diàlegs i els personatges al llenguatge cinematogràfic.
El productor retallà modificà algunes parts per massa cares, i poc interessants pel gran públic.
El director modificà alguna part del text, per adaptar-lo al ritme del rodatge i a les incidències que es donaven en decorats, maquillatge i localitzacions.
Els actors consagrats, gent d'ofici i prestigi, objectaren fer alguna escena, i feren petites aportacions en alguna altra.
En el moment de fer el muntatge s'escurçà alguna escena i se n'eliminà alguna altra.
I el dia de l'estrena, als cartells hi sortia el títol de la novel·la, el nom de l'escriptor i la frase "Adaptació de l'èxit literari".
A tot això, qui era realment l'autor?
Amb els texts legals passa quelcom semblant. Sobretot si tenen set pares, cap mare, i són engendrats amb el romàntic so dels sabres de fons.
El guionista adaptà la història, els diàlegs i els personatges al llenguatge cinematogràfic.
El productor retallà modificà algunes parts per massa cares, i poc interessants pel gran públic.
El director modificà alguna part del text, per adaptar-lo al ritme del rodatge i a les incidències que es donaven en decorats, maquillatge i localitzacions.
Els actors consagrats, gent d'ofici i prestigi, objectaren fer alguna escena, i feren petites aportacions en alguna altra.
En el moment de fer el muntatge s'escurçà alguna escena i se n'eliminà alguna altra.
I el dia de l'estrena, als cartells hi sortia el títol de la novel·la, el nom de l'escriptor i la frase "Adaptació de l'èxit literari".
A tot això, qui era realment l'autor?
Amb els texts legals passa quelcom semblant. Sobretot si tenen set pares, cap mare, i són engendrats amb el romàntic so dels sabres de fons.
dimecres, 9 de desembre de 2015
Tres errors
He re-iniciat el mòbil i he errat tres cops el codi PIN. Ara hauré de cercar la capsa (fa un any que el vaig comprar, ves a saber on para) i trobar el codi PUK.
Mentre no trobo el PUK, o mentre no vaig a l'FNAC (on el vaig comprar) i em resolen el problema.... Estaré lleugerament incomunicat.
No sé si és una sort o una desgràcia.
Mentre no trobo el PUK, o mentre no vaig a l'FNAC (on el vaig comprar) i em resolen el problema.... Estaré lleugerament incomunicat.
No sé si és una sort o una desgràcia.
dimarts, 8 de desembre de 2015
Dones ben equipades
L'empresa anomenada L'Escurçó afirmava estar "equipada amb dones els quals participen en la tasca de fer censos i per a vigilància amb les autoritzacions corresponents".
De tots es conegut el tòpic (de vegades, cert) que diu que les dones poden ser molt tafaneres, però d'ací a formar part de l'equipament d'una empresa de vigilància ambiental.... No sé què dir-vos! A mi em sembla exagerat.
La imatge era més aclaridora, amb l'avionet teledirigit,
De tota manera, quan hom parla d'una dona ben equipada, sovint es refereix a una sirena. És a dir: a una dona amb cua.
De tots es conegut el tòpic (de vegades, cert) que diu que les dones poden ser molt tafaneres, però d'ací a formar part de l'equipament d'una empresa de vigilància ambiental.... No sé què dir-vos! A mi em sembla exagerat.
La imatge era més aclaridora, amb l'avionet teledirigit,
De tota manera, quan hom parla d'una dona ben equipada, sovint es refereix a una sirena. És a dir: a una dona amb cua.
Dones ben equipades escorcollant un sospitós.
dilluns, 30 de novembre de 2015
Panteó
Venen panteó nou, a perpetuïtat. És bo saber que cap altre cadàver l'ha usat anteriorment (mai havia pensat que es desvirguessin també aquesta mena de forats, tot són gustos).
És tot un detall que sigui a perpetuïtat: no t'has de buscar una tomba nova quan ja portes cinc anys mort al mateix lloc. Ja se sap que les persones som sedentàries, sobretot si estem mortes, i ens fa molta mandra fer una mudança.
Una tomba per a tota la vida. O més ben dit: per a tota la mort, que dura més que la vida.
És interessant: vius de lloguer i provisional. Però mors propietari i a perpetuïtat.
Apunt lateral: si us fixeu bé, veureu que aquest anunci de sepultures i nínxols està al costat dels anuncis de relax.
diumenge, 29 de novembre de 2015
Teràpia
Dues persones m'han felicitat per portar set anys escrivint aquest blog. Consideren molt meritori haver penjat 1269 entrades (1271, comptant dues que vaig haver de retirar).
No sé què li veuen de meritori, per a mi el blog és una manera de desfogar-me:
Més sa que anar a la taverna.
Més barat que anar al prostíbul.
Més eficaç que anar a un psicòleg.
Els que són dignes d'admirar són les persones que llegeixen aquest blog.
No sé què li veuen de meritori, per a mi el blog és una manera de desfogar-me:
Més sa que anar a la taverna.
Més barat que anar al prostíbul.
Més eficaç que anar a un psicòleg.
Els que són dignes d'admirar són les persones que llegeixen aquest blog.
dijous, 26 de novembre de 2015
Criminals execrables
Les imatges donaren la volta al món: uns terroristes assassinant —executant, segons la seua terminologia— un pobre i indefens hostatge —presoner, segons els encaputxats—.
El govern del país de la persona assassinada es mostrà públicament indignat, i prengué la decisió de castigar tant intolerable agosarament: als seus conciutadans no els assassinava ningú, tret del propi govern.
El govern del país de la persona assassinada es mostrà públicament indignat, i prengué la decisió de castigar tant intolerable agosarament: als seus conciutadans no els assassinava ningú, tret del propi govern.
Nota: on diu conciutadans, heu de llegir súbdits.
dilluns, 23 de novembre de 2015
Equip de rescat
L'equip de rescat sortí a buscar la persona perduda al bosc. Portaven potents llanternes, per a poder-lo veure, i cridaven ben fort el seu nom, per a que els pogués sentir.
Però aquelles llanternes enlluernaren els seus ulls, ja adaptats a la foscor.
I els crits dels auxiliadors no deixaven sentir el fil de veu de l'auxiliat, que deia "Sóc ací".
Però aquelles llanternes enlluernaren els seus ulls, ja adaptats a la foscor.
I els crits dels auxiliadors no deixaven sentir el fil de veu de l'auxiliat, que deia "Sóc ací".
dijous, 19 de novembre de 2015
70, 40, 0
Avui celebrem que fa 70 anys que van començar els Judicis de Nuremberg.
I avui recordem que fa 40 anys que aquests judicis no arribaren ací.
diumenge, 15 de novembre de 2015
I want you so hard
I want you so hard
I want you so good
But can you trust me?
Yes, you know you could
My friends are talkin'
And they're tellin' you
Posats a triar, entre els que prometen una bona vida matant primer en aquesta, i els que volen que gaudim d'aquesta sense fer mal els altres, jo em quedo amb els segons.
divendres, 13 de novembre de 2015
Solucions de mobilitat
Reunits els experts, els que reclamen i els que manen, decidiren posar fil a l'agulla per resoldre els greus problemes de mobilitat que patia la ciutat.
— Que no emeti gasos contaminants— Reclamava un.
— Que no superi els límits de velocitat— Demanava l'altre.
— Que ajudi a conservar les espècies en perill d'extinció— Aportava un tercer.
— Que no sigui racista i defensi la igualtat de gènere— Reblà un/a quart/a
No sempre la solució de consens és la solució que agrada.
No sempre allò que fan entre tots serveix a tots els que la fan.
No sempre allò que és urgent és important, ni tot el que és important és urgent.
— Que no emeti gasos contaminants— Reclamava un.
— Que no superi els límits de velocitat— Demanava l'altre.
— Que ajudi a conservar les espècies en perill d'extinció— Aportava un tercer.
— Que no sigui racista i defensi la igualtat de gènere— Reblà un/a quart/a
No sempre la solució de consens és la solució que agrada.
No sempre allò que fan entre tots serveix a tots els que la fan.
No sempre allò que és urgent és important, ni tot el que és important és urgent.
dimecres, 11 de novembre de 2015
L'art de triar, remenar i escollir
Al Principat de Catalunya hi ha dificultats per a decidir qui serà el President de la Generalitat. Tot i que hi ha una candidatura que ha guanyat en vots i escons, aquesta no té majoria absoluta i ha de pactar. A això cal afegir que el cap de llista d'aquesta candidatura no vol (de moment) ser el President.
Tot això ja és prou conegut i està prou analitzat (si més no, prou opinat), així que ja tocaria començar a proposar solucions. Amb la voluntat de servei que em caracteritza, us en proposo algunes:
— Presidència en funcions: si a Holanda han pogut estar 208 dies sense govern, i a Bèlgica 289, els catalans bé que podrem estar-nos el 266 dies que hauria de durar el procés de desconnexió. Estatutàriament diuen que és inviable, però hem vingut a desobeir, oi?
— Triumvirat: reivindiquem el llegat romà i apliquem aquesta fórmula de govern. Qui serien els tres triumvirs? Un de CDC, un d'ERC i un de la CUP. Que cada partit triï el seu.
— Directori: reivindiquem el llegat romà i també l'esperit rupturista de la Revolució Francesa. Cinc persones governant... Si a Suïssa els funciona, per què ací no? Esquí, xocolata, estalvis... i també podem confiar en els helvètics per triar la forma de govern!
— Presidència rotativa: que els setanta-dos diputats de la majoria independentista es vagin passant la presidència mentre dura la desconnexió. Si el procés de ruptura ha de durar nou mesos, toca a tres dies i mig de presidència.
Fóra una solució que generaria entusiasme entre els pintors que retraten els presidents, però provocaria fatiga entre els estudiants que hagin d'aprendre's la llista de presidents.
— Insaculació: no és cap pràctica sexual, sinó la tria a l'atzar del càrrec en qüestió. Així fou escollit Pau Claris. En el nostre cas només caldria posar el nom dels 72 diputats de la majoria independentista a un bombo, i que surti el que surti. Com surti el Mas, riurem.
— President sense poders: si a les monarquies constitucionals el rei regna però no governa, és un càrrec purament formal, nosaltres també podem nomenar un President Florero.
Una opció avançada seria el President Florero Enemic, és a dir fer un president que, com que sabem que no podrà agradar tothom, que no agradi ningú. I com que no tindrà funcions, pots permetre't el luxe de fer President algú que està en contra del Procés.
Us imagineu el Xavier García Albiol fent de President, sense cap poder, havent de veure com el Govern independentista fa la desconnexió?
dilluns, 9 de novembre de 2015
Calendari català
Calendari Tonalpohualli asteca: 260 dies.
Calendari atenenc: 354 dies (amb un mes extra cada tretze anys).
Calendari hebreu: entre 353 dies (any mancat simple) i 385 dies (any complet embolismal).
Calendari xinès: 354 dies.
Calendari musulmà: 354 o 355 dies.
Calendari babí de Pèrsia: 361 dies (dinou mesos de dinou dies).
Calendaris solars (gregorià, persa...): 365 o 366 dies.
Calendari Saka de Bali: 420 dies (dotze mesos de 35 dies).
Calendari català; 755 dies, per a poder-hi encabir totes les jornades històriques que vivim.
Calendari atenenc: 354 dies (amb un mes extra cada tretze anys).
Calendari hebreu: entre 353 dies (any mancat simple) i 385 dies (any complet embolismal).
Calendari xinès: 354 dies.
Calendari musulmà: 354 o 355 dies.
Calendari babí de Pèrsia: 361 dies (dinou mesos de dinou dies).
Calendaris solars (gregorià, persa...): 365 o 366 dies.
Calendari Saka de Bali: 420 dies (dotze mesos de 35 dies).
Calendari català; 755 dies, per a poder-hi encabir totes les jornades històriques que vivim.
divendres, 6 de novembre de 2015
Temps passats
Es confirma la màxima de que qualsevol temps passat fou pretèrit.
Això, i que hi ha gent que està molt malament.
Nota: he d'anar a buidar el magatzem
Nota: he d'anar a buidar el magatzem
dilluns, 2 de novembre de 2015
El mal caçador
L'agent forestal prengués declaració del pobre caçador que, atemorit i indefens, es veié obligat a disparar contra aquell terrible ós bru que estava a punt d'atacar-lo.
Ja se sap que, quan hivernen, aquests úrsids ronquen molt fort.
Font: El mal caçador.
dissabte, 31 d’octubre de 2015
Coherència marxista
Els membres del nou govern revolucionari tenien el ferm compromís d'acabar amb la pobresa que castigava el país (i que els havia portat a ells al poder).
Enmig del brainstorming, el més agosarat i coherent reflexionà en veu alta: si tot allò que s'ha privatitzant ha acabat desapareixent, per què no privatitzem la pobresa?
Els ortodoxos no sabien què pensar.
Enmig del brainstorming, el més agosarat i coherent reflexionà en veu alta: si tot allò que s'ha privatitzant ha acabat desapareixent, per què no privatitzem la pobresa?
Els ortodoxos no sabien què pensar.
dimecres, 28 d’octubre de 2015
Sóc bo
— Jo sóc bo. La prova és que mai m'han condemnat per cap crim.
Ho afirmà amb convicció, i a més a més era cert: era molt bo esborrant proves i trobant escletxes legals.
Ho afirmà amb convicció, i a més a més era cert: era molt bo esborrant proves i trobant escletxes legals.
dilluns, 26 d’octubre de 2015
Visita del PRL
El tècnic en Prevenció de Riscos Laborals avançava pel passadís immaculat i concloïa que, si no s'embruta, no cal netejar tant. En tots aquests anys d'exercici havia visitat tota mena d'empreses i llocs de treball, i al netedat era una de les primeres coses que es veien.
Tot i les característiques de l'establiment, els controls de seguretat li semblaren fluixos. Bé, no eren fluixos, simplement que en d'altres llocs eren excessius.
Un cop davant de l'usuari desplegà una tàblet darrer model, així com un full i una ploma de les de tota la vida.Sempre feia la mateixa litúrgia.
— Els riscos derivats de la seua activitat... — Tot i la reiteració parlava amb èmfasi, intentant que l'usuari no s'avorrís. Una hora pot passar volant o fer-se eterna, tot depèn de detalls com aquests.
El tècnic seguí el guió amb professionalitat i un punt d'entusiasme: li explicà què significava cada pictograma, on estaven les sortides d'emergència, i quina funció tenia el detector de fums i el sistema anti-incendis.
— Pel que fa als riscos específics del lloc que vostè ocupa: tenim els riscos ergonòmics, derivats de les característiques pròpies del lloc on vostè es troba...— L'usuari assentia amb interès. Per un moment es va plantejar que, aquella hauria estat una bona carrera.
—.... pel que fa les màquines i eines que vostè empra, tenim les cordes de cànem, que podem provocar reaccions al·lèrgiques (a la revisió mèdica no ens han dit que vostè sigui al·lèrgic a les fibres vegetals), riscos de luxacions quan li posen les manilles i risc de caigudes per ús indegut dels grillons.
Acabà l'explicació en 54 minuts. El reclús repassà la documentació i signà el comprovant. De seguida arribaren els guardes (sempre n'hi ha dos al corredor de la mort) i acompanyaren el condemnat a la cel·la i el tècnic en Prevenció de Riscos Laborals va desfer el camí que havia fet una hora abans pel corredor de la mort.
Passant de nou pel passadís que portava a les cel·les dels condemnats a mort (i al pati de la forca) es refermà en la seua teoria: no cal fregar tant els passadissos, n'hi ha prou amb embrutar-los menys.
Tot i les característiques de l'establiment, els controls de seguretat li semblaren fluixos. Bé, no eren fluixos, simplement que en d'altres llocs eren excessius.
Un cop davant de l'usuari desplegà una tàblet darrer model, així com un full i una ploma de les de tota la vida.Sempre feia la mateixa litúrgia.
— Els riscos derivats de la seua activitat... — Tot i la reiteració parlava amb èmfasi, intentant que l'usuari no s'avorrís. Una hora pot passar volant o fer-se eterna, tot depèn de detalls com aquests.
El tècnic seguí el guió amb professionalitat i un punt d'entusiasme: li explicà què significava cada pictograma, on estaven les sortides d'emergència, i quina funció tenia el detector de fums i el sistema anti-incendis.
— Pel que fa als riscos específics del lloc que vostè ocupa: tenim els riscos ergonòmics, derivats de les característiques pròpies del lloc on vostè es troba...— L'usuari assentia amb interès. Per un moment es va plantejar que, aquella hauria estat una bona carrera.
—.... pel que fa les màquines i eines que vostè empra, tenim les cordes de cànem, que podem provocar reaccions al·lèrgiques (a la revisió mèdica no ens han dit que vostè sigui al·lèrgic a les fibres vegetals), riscos de luxacions quan li posen les manilles i risc de caigudes per ús indegut dels grillons.
Acabà l'explicació en 54 minuts. El reclús repassà la documentació i signà el comprovant. De seguida arribaren els guardes (sempre n'hi ha dos al corredor de la mort) i acompanyaren el condemnat a la cel·la i el tècnic en Prevenció de Riscos Laborals va desfer el camí que havia fet una hora abans pel corredor de la mort.
Passant de nou pel passadís que portava a les cel·les dels condemnats a mort (i al pati de la forca) es refermà en la seua teoria: no cal fregar tant els passadissos, n'hi ha prou amb embrutar-los menys.
dimecres, 21 d’octubre de 2015
Benvingut al 2015, Marty McFly
El futur ja no és el que era. No tenim monopatins voladors, però a alguns llocs veiem segways.
Els cinemes en 3D han tancat. Les videotrucades són, majoritàriament, per a veure porno en directe.
No tenim viatges en el temps, però tenim Cuéntame a TVE, el PP i la FAES al Govern.
Fa 10.000 anys algú va afegir un pal a un ganivet, i d'ací vingué la llança.
Fa 50 anys lgú va afegir un pal a un drap de fregar, i d'aquí vingués el fregall (o motxo).
I com a súmmum de la novetat, li hem posat un pal a la càmera de fer fotos.
El futur ja no és el que era, i el passat tampoc.
Els cinemes en 3D han tancat. Les videotrucades són, majoritàriament, per a veure porno en directe.
No tenim viatges en el temps, però tenim Cuéntame a TVE, el PP i la FAES al Govern.
Fa 10.000 anys algú va afegir un pal a un ganivet, i d'ací vingué la llança.
Fa 50 anys lgú va afegir un pal a un drap de fregar, i d'aquí vingués el fregall (o motxo).
I com a súmmum de la novetat, li hem posat un pal a la càmera de fer fotos.
El futur ja no és el que era, i el passat tampoc.
dilluns, 19 d’octubre de 2015
Impro con Limón
Aquest diumenge em van dir d'anar a veure un espectacle teatral de taquilla inversa. La idea de pagar en funció del que puc i m'ha agradat em sembla força atractiva, perquè un servidor és pobre, així que hi vaig anar.
L'espectacle el feien a un club del Raval de Barcelona (malament), on calia fer-se soci (un euro, malament) i la parròquia estava plena de mudarnillus (encara pitjor).
El grup s'anomenava Impro con Limón i he de dir que fou una grata sorpresa. Els tres actors que pujaren a l'escenari tenien taules. Cal estar molt entrenat per a poder improvisar bé.
La gràcia dels espectacles d'improvisació no rau tant en el què, sinó en el com. L'argument del que fan sovint no té cap ni peus —cosa lògica i divertida: van agafant frases a l'atzar que el públic ha deixat escrites en un paperet— i la virtut és com ho fan. I aquests ho fan bé.
A part dels tres actors que havia sobre l'escenari, cal destacar la bona tasca del tècnic de so, que va punxant música i efectes especials d'allò més divertits.
Si en teniu ocasió, aneu-hi. Hi són cada diumenge, i sovint fan bolos per altres poblacions.
L'espectacle el feien a un club del Raval de Barcelona (malament), on calia fer-se soci (un euro, malament) i la parròquia estava plena de mudarnillus (encara pitjor).
El grup s'anomenava Impro con Limón i he de dir que fou una grata sorpresa. Els tres actors que pujaren a l'escenari tenien taules. Cal estar molt entrenat per a poder improvisar bé.
La gràcia dels espectacles d'improvisació no rau tant en el què, sinó en el com. L'argument del que fan sovint no té cap ni peus —cosa lògica i divertida: van agafant frases a l'atzar que el públic ha deixat escrites en un paperet— i la virtut és com ho fan. I aquests ho fan bé.
A part dels tres actors que havia sobre l'escenari, cal destacar la bona tasca del tècnic de so, que va punxant música i efectes especials d'allò més divertits.
Si en teniu ocasió, aneu-hi. Hi són cada diumenge, i sovint fan bolos per altres poblacions.
dimarts, 13 d’octubre de 2015
L'art d'omplir forats
Donades les característiques socio-polítiques del país i el redactat de la llei electoral, era molt més fàcil trobar gent que tanqués les llistes electorals —lloc d'honor on és impossible sortir escollit— que les encapçalés —posicions on pots eixir escollit, i et toca menjar-te els marrons—.
Certament, no calia fixar per llei la limitació de mandats: el cansament físic i mental ja s'encarregava de marcar la fi de les carreres polítiques.
Certament, no calia fixar per llei la limitació de mandats: el cansament físic i mental ja s'encarregava de marcar la fi de les carreres polítiques.
dilluns, 12 d’octubre de 2015
Dotze d'octubre
L'imperi on no s'hi ponia el Sol estava a punt de patir un nou eclipsi.
La Història d'aquell imperi era com l'Astronomia: cíclica i previsible.
La Història d'aquell imperi era com l'Astronomia: cíclica i previsible.
dilluns, 5 d’octubre de 2015
Polisèmia, sinonímia i prevenció
Era un reflex força normal: quan discutia amb la seua actual parella, li deia pel nom de la seua ex.
I quan feia l'amor amb la seua muller, no podia evitar pronunciar el nom de la seua amant.
Era prou coneixedor d'aquests lapsus, i alhora prou previngut com per haver decidit que totes les dones de la seua vida s'anomenessin igual.
I quan feia l'amor amb la seua muller, no podia evitar pronunciar el nom de la seua amant.
Era prou coneixedor d'aquests lapsus, i alhora prou previngut com per haver decidit que totes les dones de la seua vida s'anomenessin igual.
dijous, 1 d’octubre de 2015
Analista i candidat
— Doncs m'alegra dir-te que el d'aquest diumenge no és el pitjor de la vostra història electoral.
— Què dius!? Però si ens hem enfonsat! A quines eleccions hem obtingut un resultat pitjor?
— A les properes.
dimecres, 30 de setembre de 2015
El numeròleg 2.0
Abillat amb la toga de llunes i estels, es trobava el numeròleg a la seua cova, mirant explicar misteris i d'efectuar prediccions del futur mitjançant símbols i propietats numèriques.
Ja no es fixava en les dates de naixement, ni en el valor numèric atribuïble a les lletres de cada nom. El numeròleg es dedicava a mirar números, fer gràfiques i mapes, per mirar de demostrar que el seu client (un polític en hores baixes) havia guanyat les darreres eleccions.
Ja no es fixava en les dates de naixement, ni en el valor numèric atribuïble a les lletres de cada nom. El numeròleg es dedicava a mirar números, fer gràfiques i mapes, per mirar de demostrar que el seu client (un polític en hores baixes) havia guanyat les darreres eleccions.
divendres, 25 de setembre de 2015
Porra electoral i espais gratuïts
Quan jo era petit, quan hi havia eleccions el televisor s'omplia d'anuncis rars. Bé, el món de la publicitat sempre ha estat ple d'anuncis rars, però aquests, en comptes de voler-me vendre un producte (que en la majoria de casos no consumia un nen), volien convèncer-me de votar una determinada candidatura (cosa que tampoc podia fer, pel fet de ser menor).
Amb el temps van començar a espaiar els espais gratuïts de propaganda electoral. Després, amb l'excusa de la crueltat de les imatges, emeteren alguns espots electorals en horari nocturn (cas del PACMA). I ara, amb les eleccions plebiscitàries, les candidatures electorals s'han reduït dràsticament. I amb la reducció de candidatures, reducció d'anuncis.
No sé vosaltres, però jo enyoro aquests espais.
Per sort, alguns han sabut adaptar-se als nous temps.
La porra electoral
Junts pel Sí: 68
CUP: 10
Cs: 20
PP: 9
PSC: 12
CSQEP: 14
UDC: 2
Participació: superior al 70%
Amb el temps van començar a espaiar els espais gratuïts de propaganda electoral. Després, amb l'excusa de la crueltat de les imatges, emeteren alguns espots electorals en horari nocturn (cas del PACMA). I ara, amb les eleccions plebiscitàries, les candidatures electorals s'han reduït dràsticament. I amb la reducció de candidatures, reducció d'anuncis.
No sé vosaltres, però jo enyoro aquests espais.
Per sort, alguns han sabut adaptar-se als nous temps.
La porra electoral
Junts pel Sí: 68
CUP: 10
Cs: 20
PP: 9
PSC: 12
CSQEP: 14
UDC: 2
Participació: superior al 70%
dijous, 24 de setembre de 2015
Apunts electorals: paperetes i desitjos
Desitjos i neguits.
Hi ha cupaires que volen la independència, però que no volen el Mas. No els agrada, i no se'n refien. Aquests cupaires, paradoxalment, desitgen que Junts pel Sí tregui majoria absoluta. Així s'estalvien embrutar-se les mans investint el Mas de President.
Hi ha republicans que volen la independència, però que no volen el Mas. No els agrada, i no se'n refien. Aquests republicans, paradoxalment, desitgen que Junts pel Sí no tregui majoria absoluta. Així poden pactar amb la CUP un candidat "apartidista i de consens". Ço és: Raül Romeva.
Els dos sobres.
Hi ha veterans militants independentistes que dubten entre Junts pel Sí i la CUP. Han cavil·lat i saben que totes dues opcions tenen avantatges i inconvenients. Per a ells tinc una solució, només cal seguir els següents passos:
1) Agafa dues paperetes, una de la CUP i una altra de Junts pel Sí.
2) Agafa dos sobres de votació.
3) Fica una papereta a cada sobre.
4) Tria a l'atzar un sobre, aquest serà el que ficaràs a l'urna.
5) L'altre sobre el guardes a casa.
6) Quan hagi passat un any, obre el sobre i sabràs quina opció no vas descartar (i, lògicament, quina sí vas votar).
Si ha estat un encert, felicitats. Si ha estat un error, no pateixis: no haurà estat culpa teua.
dimarts, 22 de setembre de 2015
Apunts electorals: amb el Mas, no
— És que jo no vull una Catalunya independent amb Mas de President.
— I amb un altre?
— Si no és de Convergència, sí.
— Romeva?
— Ui! Deixem el tema del Romeva que és més que delicat.
Fragment de l'entrevista a Laura Campos, d'ICV.
Entenc que Artur Mas genera rebuig — a mi mateix no m'agrada gens— i que molta gent no vulgui fer el mateix que fa ell. És per això que, després de consultar-ho amb experts, he el·laborat un petit llistat de coses que fa el Molt Honorable President (MHP) Mas i que, per pura coherència, els anti-massistes mai haurien de fer:
— Dutxa diària. Sembla ser que el MHP cada dia (normalment al matí) es fa una dutxeta. Alguns experts apunten que de tant en tant es fa un bany, però no n'han pogut establir amb precisió la periodicitat. Tampoc sabem amb certesa quines marques de sabó i xampú fa servir.
Així doncs un bon anti-massista mai s'ha de dutxar. Neteja en sec i esperar a que vingui la pluja semblen les millors opcions.
— Raspallar-se les dents. Tal i com el seu somriure ens feia sospitar, el Mas blanqueja alguna cosa més que milions d'euros a Suïssa. Els experts no han pogut determinar quina marca de dentífric utilitza, ni si fa servir un raspall de dents manual o un d'elèctric. En qualsevol cas, la consigna és clara: no us raspalleu les dents, o fareu el mateix que fa ell.
— Vida familiar. Malgrat les múltiples obligacions que porta el seu càrrec (conxorxar-se amb poders ocults, planificar conspiracions, obrir comptes a paradisos fiscals, privatitzar la roba interior de la Moreneta...), el MHP sempre procura trobar algun moment per sopar amb la seua dona i veure els seus fills.
Els experts consultats no han pogut determinar cada quan veu els seus fills, ni amb quina freqüència manté relacions sexuals amb la seua muller, però això no hauria de ser obstacle per a un bon anti-massista: deixeu de fer vida social i familiar: Mengeu sols! Dormiu sols! No folleu mai!
— Votar. Segons l'arxiu de la Junta Electoral, des de l'any 1977 el MHP no s'ha perdut cap elecció i ha votat sempre. Malauradament el vot és secret, així que no podem afirmar al 100% que sempre hagi votat CiU. De fet, al seu col·legi electoral des de fa trenta-vuit anys que hi apareixen vots de tota mena. No sabem si és ell qui va votar el PACMA el 2012, o el Partit Humanista el 2003. Al seu col·legi electoral (i mira que el paio viu a un barri pijo) fins i tot s'hi han recomptat paperetes d' ICV i PODEMOS.
No sabem a qui vota (maleït vot lliure i secret!), però sabem que vota. Així que el bon anti-massista ha de ser clar, coherent i contundent i no anar a votar aquest 27S.
Salut i fins dilluns.
diumenge, 20 de setembre de 2015
Apunts electorals: coherència entre els candidats
Els dos partits que afirmen defensar amb més fermesa l'empresa privada són UDC i el PP. I tots dos partits presenten com a caps de llista a uns homes que mai han treballat a l'empresa privada: l'Espadaler i l'Albiol.
Una de les llistes que més aposta pel sector públic, Catalunya Sí Que Es Pot, presenta com a cap de llista un home que mai ha treballat a cap empresa pública: Lluís Rabell.
Són incoherents aquestes formacions polítiques? Gens ni mica! Els dos candidats de dretes han fet tot el possible per retallar i enfonsar el sector públic quan n'han tingut ocasió, i el Rabell va dirigir amb ma ferma una empresa privada (i, al principi, solvent) fins que la va portar a fer fallida.
Serà que hi ha edificis que s'enfonsen millor des de dins.
Una de les llistes que més aposta pel sector públic, Catalunya Sí Que Es Pot, presenta com a cap de llista un home que mai ha treballat a cap empresa pública: Lluís Rabell.
Són incoherents aquestes formacions polítiques? Gens ni mica! Els dos candidats de dretes han fet tot el possible per retallar i enfonsar el sector públic quan n'han tingut ocasió, i el Rabell va dirigir amb ma ferma una empresa privada (i, al principi, solvent) fins que la va portar a fer fallida.
Serà que hi ha edificis que s'enfonsen millor des de dins.
dissabte, 19 de setembre de 2015
Apunts electorals: La graella judicial
Ja Junta Electoral Central ha decidit que la graella de la televisió pública catalana no és prou plural, que la retransmissió de la Via Lliure ha estat electoralista, i que cal compensar els partits unionistes.
Per un costat cal destacar com candidatures com Catalunya Sí Que Es Pot i Unió Democràtica de Catalunya accepten ser titllades d'unionistes, encabides a la banda del PP, i aprofiten els minuts de televisió (que, en aquest cas, potser no són ben bé minuts de publicitat).
Per un altre costat veiem com, sistemàticament, les candidatures extraparlamentàries són silenciades: Recortes Cero - Els Verds, Guanyem Catalunya, Partit Pirata i el PACMA no tindran ni un segon de pantalla.
Ja per acabar, i amb la voluntat de servei que em caracteritza, ofereixo a la CCMA el format més escaient per a emetre aquesta programació forçada. Un aire vintage, per a recuperar vells programes.
Bojos pel ball, per Iceta i el PSC.
Klaatu, barada, niktó, per l'Albiol i el PP.
Curs de bilingüisme total Digui - Oiga, pel Rivera i Ciutadans.
Per un costat cal destacar com candidatures com Catalunya Sí Que Es Pot i Unió Democràtica de Catalunya accepten ser titllades d'unionistes, encabides a la banda del PP, i aprofiten els minuts de televisió (que, en aquest cas, potser no són ben bé minuts de publicitat).
Per un altre costat veiem com, sistemàticament, les candidatures extraparlamentàries són silenciades: Recortes Cero - Els Verds, Guanyem Catalunya, Partit Pirata i el PACMA no tindran ni un segon de pantalla.
Ja per acabar, i amb la voluntat de servei que em caracteritza, ofereixo a la CCMA el format més escaient per a emetre aquesta programació forçada. Un aire vintage, per a recuperar vells programes.
Bojos pel ball, per Iceta i el PSC.
Klaatu, barada, niktó, per l'Albiol i el PP.
Curs de bilingüisme total Digui - Oiga, pel Rivera i Ciutadans.
dimarts, 15 de setembre de 2015
Fem un 69?
La parella de joves, de recent estrenada majoria d'edat, es trobà al mirador sobre el mar on solien quedar per a beure i xerrar.
Enjogassada i riallera, la noia d'aspecte innocent s'acostà al noi d'aspecte més dolentot i li digué somrient:
—Fem un 69?
El noi dolent —pura façana, en el fons era un bon jan— digué que sí.
Aprofitaren la seua joventut i innocència per a fer un delicte tipificat a l'article 69 del Codi Penal.
Al major de divuit anys i menor de vint-i-un que cometi un fet delictiu, se li poden aplicar les disposicions de la llei que reguli la responsabilitat penal del menor en els casos i amb els requisits que aquesta disposi.
Concurs 69.
Enjogassada i riallera, la noia d'aspecte innocent s'acostà al noi d'aspecte més dolentot i li digué somrient:
—Fem un 69?
El noi dolent —pura façana, en el fons era un bon jan— digué que sí.
Aprofitaren la seua joventut i innocència per a fer un delicte tipificat a l'article 69 del Codi Penal.
Al major de divuit anys i menor de vint-i-un que cometi un fet delictiu, se li poden aplicar les disposicions de la llei que reguli la responsabilitat penal del menor en els casos i amb els requisits que aquesta disposi.
Concurs 69.
dijous, 10 de setembre de 2015
Nou concurs: Bandera a la Meridiana
Un servidor de vostès té previst anar a la Meridiana el proper Onze de Setembre, i a les mobilitzacions que vindran després.
Com que la causa catalana no prosperarà sense un mínim suport internacional, crec que cal donar mostres de simpatia envers d'altres països. És per això que he decidit anar a la Meridiana amb la bandera d'un estat independent que, arribat el cas, ens pugui ajudar (o, com a mínim, no ens vulgui perjudicar).
Ara cal triar quina bandera dur. Tinc vuit opcions:
Unió Índia. La democràcia més gran del món, i un dels BRICS.
República Sud-Africana. La democràcia més consolidada d'Àfrica, i un dels BRICS.
Namíbia. Una de les altres democràcies que funcionen a l'Àfrica.
Estats Units d'Amèrica. Ens agradi o no, són el gendarme d'Occident.
Marroc. Una de les comunitats immigrants més nombroses a Catalunya, i un aliat geoestratègic de la causa catalana.
Brasil. La democràcia més gran de Llatinoamèrica, i un dels BRICS.
Rússia. Una gran potència disposada a marcar paquet a Europa. I donar suport a la independència de Catalunya pot ser una bona manera.
Podeu deixar els vostres suggeriments on posa Comentaris.
diumenge, 30 d’agost de 2015
Sense comentaris
Penjà la fotografia a les xarxes socials i hi afegí Sense comentaris.
Durant les següents hores rebé un bon grapat de comentaris criticant la seua observació. Ignorava si era el subtext o el metallenguatge, però no deixar cap comentari no fou vist com una mostra de sincera ignorància, innocent manca d'opinió o simple falta de temps. Per a molta gent, sense comentaris era la més desagradable i feridora de les opinions (doncs deixava que fos la imaginació del lector la que posés els qualificatius).
Durant les següents hores rebé un bon grapat de comentaris criticant la seua observació. Ignorava si era el subtext o el metallenguatge, però no deixar cap comentari no fou vist com una mostra de sincera ignorància, innocent manca d'opinió o simple falta de temps. Per a molta gent, sense comentaris era la més desagradable i feridora de les opinions (doncs deixava que fos la imaginació del lector la que posés els qualificatius).
divendres, 28 d’agost de 2015
Pura feromona
Veient —ensumant i palpant— com les dones s'abraonaven a sobre seu, aquell home estava convençut d'haver-se convertit en un autèntic imant de feromones, una mena d'irresistible bomba sexual.
No s'adonava que, en realitat, ja havia esdevingut invisible per a l'altre gènere. Com que no el veien, ensopegaven.
No s'adonava que, en realitat, ja havia esdevingut invisible per a l'altre gènere. Com que no el veien, ensopegaven.
dimecres, 19 d’agost de 2015
Melodia d'odi
El típic discurs d'una persona carregada d'odi:
Un videoclip ple de violència:
all my life I've been waiting for
I've been praying for
for the people to say
that we don't wanna fight no more
they'll be no more wars
and our children will play.
Un videoclip ple de violència:
dimecres, 12 d’agost de 2015
Tres fracassos a Salou
No sé què és el que ha passat a Salou. No ho sé jo, ni ho sap cap dels que estan opinant sobre el tema, però si la versió oficial és certa, ens trobem amb tres fracassos:
1) Versió oficial. Alguna cosa no rutlla quan, ja d'entrada, desconfiem de la versió policial. Costa molts anys guanyar-se un bon nom, i és molt fàcil perdre'l. Una minoria de policies corruptes i violents ha aconseguit que una majoria de policies honrats tingui mala fama.
Els responsables polítics (PSC, ICV, UDC i CDC) no tenen la culpa dels crims comesos per alguns policies, però sí que són responsables de no haver fet net, i de no haver treballat per a millorar la imatge del cos.
2) Pànic. Si la versió policial és certa, és molt preocupant que la gent fugi així des Mossos. Que per un delicte menor (el top manta) algú posi en risc la seua vida ens hauria de fer reflexionar: quin concepte tenen de la nostra policia?
Això no és un problema català, sinó europeu, perquè ja ha passat en d'altres països.
3) L'espurna. Durant massa temps els immigrants subsaharians han estat massa putejats. Ningú es fa ric venent al top manta, i cap gran marca de moda s'arruïnarà per aquesta pràctica (qui vol i pot pagar 100€ per una marca de qualitat a una botiga de luxe no comprarà una imitació barata al carrer). Aquesta gent guanyaria millor més diners robant carteres; que es dediquin al top manta demostra que volen treballar honradament.
Estan decebuts i emprenyats, i amb raó.
diumenge, 2 d’agost de 2015
Bon consol
—Ningú plorarà al teu funeral.
Quan escoltà aquesta frase es quedà d'allò més alleugerit: no volia, de cap de les maneres, provocar la tristor a ningú.
Quan escoltà aquesta frase es quedà d'allò més alleugerit: no volia, de cap de les maneres, provocar la tristor a ningú.
divendres, 31 de juliol de 2015
Apunts autobiogràfics 15
Si d'alguna cosa em penedeixo és de la meua mala relació amb les drogues.
Hi ha persones que poden culpar a les drogues de les coses dolentes que han fet, o de les coses que haurien d'haver fet.
Jo en canvi, al no drogar-me, no puc culpar les drogues dels meus errors.
Si d'alguna cosa em penedeixo és de la meua nul·la relació amb les drogues.Una pena, xiquets.
Hi ha persones que poden culpar a les drogues de les coses dolentes que han fet, o de les coses que haurien d'haver fet.
Jo en canvi, al no drogar-me, no puc culpar les drogues dels meus errors.
Si d'alguna cosa em penedeixo és de la meua nul·la relació amb les drogues.Una pena, xiquets.
dimarts, 28 de juliol de 2015
Vocació i futur
—Però tu què t'has cregut!?— El professor s'exclamava
—Jo?
—Sí, tu. Et penses que pots anar pel món criticant-ho tot? Creus que arribaràs gaire lluny a la vida buscant-li defectes als altres? Quina mena de futur et penses que tindràs?
Vint anys després l'alumne havia esdevingut consultor i certificador de les normes ISO.
—Jo?
—Sí, tu. Et penses que pots anar pel món criticant-ho tot? Creus que arribaràs gaire lluny a la vida buscant-li defectes als altres? Quina mena de futur et penses que tindràs?
Vint anys després l'alumne havia esdevingut consultor i certificador de les normes ISO.
dilluns, 27 de juliol de 2015
In fraganti
L'acusaren de viatjar en el temps per a manipular els esdeveniments, però mai l'enxamparen in fraganti.
dijous, 23 de juliol de 2015
Dissort
Abromat per la dissort recordà es sàvies paraules de son avi: "Quan les coses et van bé sembla que tinguis molts amics, però quan realment vagin maldades és quan trobaràs la veritable amistat".
I així fou com enmig de la tragèdia, alçà els braços i rebré els voltors amb un sincer somriure d'amic.
I així fou com enmig de la tragèdia, alçà els braços i rebré els voltors amb un sincer somriure d'amic.
dilluns, 20 de juliol de 2015
Sota control
El cap de bombers informà que l'incendi que devastava la comarca ja es trobava sota control: només estava socarrimant les hectàrees que havien previst requalificar.
dimarts, 14 de juliol de 2015
L'arrel dels problemes
Escoltà amb atenció el que deia el pacient, afectat d’insomni, ansietat i depressió.
Aquella especialista no era partidària de les solucions químiques. Per a ella empastillar el pacient no era bo: calia anar a l’arrel dels problemes i resoldre’ls.
Per això, un cop havia entès les causes del profund malestar del seu pacient, procedí a donar-li les claus d’un piset i ingressar-li 100.000 eurets al compte corrent.
Abans de deixar-lo marxar, i per tal d'assegurar-se que la solució era integral, procedí a fer-li una fel·lació.
divendres, 10 de juliol de 2015
Embús
Cada matí sortia de casa, agafava el cotxe i es desplaçava cap a la feina. I cada matí, invariablement, avançava solitari per la carretera mentre veia que, en sentit contrari, es feien les típiques retencions matinals.
Cada tarda, al tornar cap a casa, veia el mateix espectacle als carrils oposats.
Conduint sol tenia el mateix dubte: havia de sentir-se egoista per gaudir d'allò que els altres no tenien? O potser havia d'adonar-se que anava errat? Al cap i a la fi, si tothom feia la ruta en sentit contrari, per algun motiu devia ser.
Cada tarda, al tornar cap a casa, veia el mateix espectacle als carrils oposats.
Conduint sol tenia el mateix dubte: havia de sentir-se egoista per gaudir d'allò que els altres no tenien? O potser havia d'adonar-se que anava errat? Al cap i a la fi, si tothom feia la ruta en sentit contrari, per algun motiu devia ser.
dimarts, 7 de juliol de 2015
Efímers
«Viu de presa, mor jove i deixa un bonic cadàver»
«Governa ràpid, dimiteix de seguida (encara que guanyis el referèndum) i deixa un bonic exemple»
divendres, 3 de juliol de 2015
Tractament mèdic posposat
Agafà la recepta, anà a la farmàcia i adquirí els medicaments.
Els posà ben endreçats a la farmaciola, llegí detingudament les instruccions d'ús i repassà la pauta de medicació que li havia donat el metge.
Com que no contravenia les indicacions, decidí posposar uns quants dies l'inici del tractament: havia començat a escriure una tragèdia teatral, i no volia que aquells ansiolítics i antidepressius li estabornissin les muses.
Els posà ben endreçats a la farmaciola, llegí detingudament les instruccions d'ús i repassà la pauta de medicació que li havia donat el metge.
Com que no contravenia les indicacions, decidí posposar uns quants dies l'inici del tractament: havia començat a escriure una tragèdia teatral, i no volia que aquells ansiolítics i antidepressius li estabornissin les muses.
dimarts, 30 de juny de 2015
El funeral del suïcida
A la sala de vetlles hi havia dues menes de cretins: els que no s'esperaven que allò passés, i els que afirmaven que allò ja es veia a venir.
dissabte, 27 de juny de 2015
Mas i els transversals
Si el Mas fos independentista i valent, hauria proclamat la independència l'endemà del #9N.
Si el Mas fos independentista i pragmàtic, hauria convocat eleccions constituents l'endemà del #9N. I no li calia cap llista unitària per a guanyar-les, amb l'embranzida de la consulta anava sobrat.
Potser l'Artur Mas és independentista, però el que no és —o no li deixen ser— és valent, ni pragmàtic. Ha perdut temps i embranzida, ha permès que UDC i el Club del Pont Aeri li marquessin l'agenda, ha deixat que una colla de frikis ataquessin obsessivament ERC (agradi o no, l'únic partit que porta trenta anys defensant la independència a les institucions) i ara, amb una visió estratègica nefasta, està plantejant com a conceptes antagònics «independència» i «esquerra» (sí, el mateix President que l'any 2010 pactà i fou investit amb els vots del PP). Malgrat, el PSAN, l'MDT, ERC o la CUP, ens vol fer creure que hem de triar entre una cosa i l'altra.
Artur Mas podria haver estat el President que proclamés la independència, però ja podrà donar les gràcies si no passa a la història com el president que no va saber (voler o poder) assolir la República Catalana.
Ens veiem el #27S.
Si el Mas fos independentista i pragmàtic, hauria convocat eleccions constituents l'endemà del #9N. I no li calia cap llista unitària per a guanyar-les, amb l'embranzida de la consulta anava sobrat.
Potser l'Artur Mas és independentista, però el que no és —o no li deixen ser— és valent, ni pragmàtic. Ha perdut temps i embranzida, ha permès que UDC i el Club del Pont Aeri li marquessin l'agenda, ha deixat que una colla de frikis ataquessin obsessivament ERC (agradi o no, l'únic partit que porta trenta anys defensant la independència a les institucions) i ara, amb una visió estratègica nefasta, està plantejant com a conceptes antagònics «independència» i «esquerra» (sí, el mateix President que l'any 2010 pactà i fou investit amb els vots del PP). Malgrat, el PSAN, l'MDT, ERC o la CUP, ens vol fer creure que hem de triar entre una cosa i l'altra.
Artur Mas podria haver estat el President que proclamés la independència, però ja podrà donar les gràcies si no passa a la història com el president que no va saber (voler o poder) assolir la República Catalana.
Ens veiem el #27S.
dilluns, 22 de juny de 2015
Conseller en potència
Lamente informar-vos que no he estat nomenat Conseller del nou govern del Mas.
I és una llàstima, perquè entre prendre possessió del càrrec, saludar tots els funcionaris del Departament, les vacances d'agost... arriba la convocatòria de les eleccions —estant en funcions no es pot fer gairebé res— i... No sé vosaltres, però jo era el candidat idoni per a estar-se quatre mesos sense fotre ni brot.
I és una llàstima, perquè entre prendre possessió del càrrec, saludar tots els funcionaris del Departament, les vacances d'agost... arriba la convocatòria de les eleccions —estant en funcions no es pot fer gairebé res— i... No sé vosaltres, però jo era el candidat idoni per a estar-se quatre mesos sense fotre ni brot.
diumenge, 21 de juny de 2015
Innovació geofísica
La comunitat científica es mostrà d'allò més sorpresa, corpresa i esmaperduda quan comprovà que aquell iceberg no tenia punta.
dimecres, 17 de juny de 2015
Taxonomia políticament correcta
Els primers zoòlegs els descrivien com "un rinoceront amanerat i anorèctic", però com que no quedava políticament correcte, optaren per anomenar-lo Unicorn.
Avui en dia diuen que és mitològic.
Avui en dia diuen que és mitològic.
dilluns, 15 de juny de 2015
Primavera del 5
Primavera del 1985.
Es funda l'associació Lesbians and Gays Support the Miners que dóna suport moral i econòmic a la vaga dels miners britànics.
La casa Sega treu al mercat el vídeojoc I'm sorry, dedicat al corrupte primer ministre japonès Kakuei Tanaka. Un vídeojoc on el protagonista —el primer ministre nipó— ha de furtar el màxim de doblers possibles. S'enfronta amb homes de negre, que quan el capturen l'atonyinen en sostenidors; també amb negres catxes, Michael Jackson i Madonna. La música és un tecno-folk molt aconseguit.
Ací en teniu tres minuts:
Primavera del 1995.
Entra en funcionament el sistema operatiu Windows 95.
A Puerto Rico una senyora que acabava de visionar la pel·lícula Species va afirmar que un animal com el del film havia atacat el bestiar de la casa. Probablement es tractava d'un cànid amb una malaltia a la pell, molta gana i, probablement, sota els efectes d'alguna droga. Sí, el gos d'un rastaflauta, (segurament després de menjar-se el tripi del seu amo). Però la llegenda encara dura.
Primavera del 2005.
Catalunya li diu que SÍ a la Constitució europea. Poc després, França i els Països Baixos diuen que NO i el text se'n va en orris. Un servidor va participar de la campanya pel NO a Catalunya.
Primavera del 2015.
Primàries de PODEM-Catalunya, el candidat animalista carlí Jesús Martin Mejía no aconsegueix vèncer al candidat oficialista, Albano-Dante Fachín Pozzí que guanya amb 1534 vots (el 64.3% dels 2448 vots emesos).
Es vota la consulta interna d'Unió Democràtica de Catalunya. Guanya el SÍ a la Llarga Pregunta. Han votat 2654 militants.
Catalunya; un país on 5102 persones determinen com faran la Puta i la Ramoneta dos partits minoritaris (però condicionants).
dijous, 11 de juny de 2015
Reunió amb el senyor Smith
Quan va trucar al senyor Smith, aquest no es va sorprendre gens, i ni tan sols va preguntar qui era. No calia, el senyor Smith ja sabia qui el trucava, i intuïa quin era el motiu de la seua trucada. La conversa telefònica fou breu i quedaren per parlar a un lloc discret.
— Bon dia.— Fou el senyor Smith qui va adreçar-se.
— El Senyor Smith, suposo.— No hi havia cap to de befa, sabia prou bé que el seu nom autèntic era Oriol Smith, fill de mare catalana, pare americà i detectiu de professió.
— Jo mateix.
— Suposo que molta gent voldrà parlar amb vostè.
— La llista és llarga i pública, malauradament, però jo, a diferència del delinqüent que ha filtrat la llista de persones investigades, guardaré el secret professional— Emfatitzà les paraules delinqüent i investigades (és a dir: espiades).
— Ja...
— No diré qui va contractar els meus serveis, tampoc diré què vaig descobrir de les altres persones investigades, només aclariré per enèsima vegada que només tenim obligació de informar a la policia si detectem alguna il·legalitat.— To de veu pausat i professional.
— Ho sé.
— Llavors, si no vol saber qui va encarregar que l'investiguessin, i no vol saber res més de les altres persones investigades, quin és l'objectiu d'aquesta trobada?
— Vostè m'ha espiat, o investigat com diu vostè, durant quant de temps?
— Sis mesos— Clar i concís
— Hores d'ara vostè és qui millor em coneix, qui ha estat més atent al que jo faig. I no té cap vincle amb mi— Allò semblava important —Necessito que em digui en què coi estic fent amb la meua vida, i saber en què estic perdent el temps.
Feia cara de necessita els seus serveis. El desori que havia estat la seua vida necessitava un observador extern que posés les coses al seu lloc.
— Bon dia.— Fou el senyor Smith qui va adreçar-se.
— El Senyor Smith, suposo.— No hi havia cap to de befa, sabia prou bé que el seu nom autèntic era Oriol Smith, fill de mare catalana, pare americà i detectiu de professió.
— Jo mateix.
— Suposo que molta gent voldrà parlar amb vostè.
— La llista és llarga i pública, malauradament, però jo, a diferència del delinqüent que ha filtrat la llista de persones investigades, guardaré el secret professional— Emfatitzà les paraules delinqüent i investigades (és a dir: espiades).
— Ja...
— No diré qui va contractar els meus serveis, tampoc diré què vaig descobrir de les altres persones investigades, només aclariré per enèsima vegada que només tenim obligació de informar a la policia si detectem alguna il·legalitat.— To de veu pausat i professional.
— Ho sé.
— Llavors, si no vol saber qui va encarregar que l'investiguessin, i no vol saber res més de les altres persones investigades, quin és l'objectiu d'aquesta trobada?
— Vostè m'ha espiat, o investigat com diu vostè, durant quant de temps?
— Sis mesos— Clar i concís
— Hores d'ara vostè és qui millor em coneix, qui ha estat més atent al que jo faig. I no té cap vincle amb mi— Allò semblava important —Necessito que em digui en què coi estic fent amb la meua vida, i saber en què estic perdent el temps.
Feia cara de necessita els seus serveis. El desori que havia estat la seua vida necessitava un observador extern que posés les coses al seu lloc.
dimarts, 2 de juny de 2015
La Pregunta i la Ramoneta (setè criteri)
Voleu que Unió Democràtica de Catalunya continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?
7. Plena ocupació: Que els endollats d'UDC conservin els seus sous públics.
8. Paritat: Que es conservi la paritat entre CDC i UDC. CDC aporta els vots i UDC els càrrecs.
9. Ubicació: Que el nostre líder conservi la seua suite al Palace de Madrid.
7. Plena ocupació: Que els endollats d'UDC conservin els seus sous públics.
8. Paritat: Que es conservi la paritat entre CDC i UDC. CDC aporta els vots i UDC els càrrecs.
9. Ubicació: Que el nostre líder conservi la seua suite al Palace de Madrid.
dilluns, 1 de juny de 2015
Maig del 2015
Aquest és un blog personal i, en conseqüència, hom escriu sobre el què li rota (i quan li rota). He parlat de religió, de sexe, de ciència, d'esports, de cinema ... i de política.
No considere que aquest siga un blog polític, jo no tinc (ni he tingut) cap càrrec polític, però per alguna estranya raó, quan venen eleccions, al meu blog se li multipliquen les visites.
Vaig tindre un pic el novembre del 2012 (eleccions catalanes), un altre al novembre del 2014 (referèndum sobre la independència) i un altre aquest mes de maig (eleccions valencianes, i municipals).
Potser que em prepare pel setembre, que la cosa pot ser espectacular.
No considere que aquest siga un blog polític, jo no tinc (ni he tingut) cap càrrec polític, però per alguna estranya raó, quan venen eleccions, al meu blog se li multipliquen les visites.
Vaig tindre un pic el novembre del 2012 (eleccions catalanes), un altre al novembre del 2014 (referèndum sobre la independència) i un altre aquest mes de maig (eleccions valencianes, i municipals).
Potser que em prepare pel setembre, que la cosa pot ser espectacular.
dimecres, 27 de maig de 2015
El pinxo, el panxo, la punxa i el punxó
Els uns havien quedat malament i volien merder, perquè la violència ajuda a superar les frustracions dels pinxos.
Els altres eren més previsibles que l'argument d'una pel·lícula porno, i massa hiperventilats, i hi caigueren de quatre grapes.
Tot i l'argument, això no va passar a l'aparcament d'una discoteca makinera a les sis del matí, sinó als despatxos municipals i metropolitans, i als carrers de Sants.
Els altres eren més previsibles que l'argument d'una pel·lícula porno, i massa hiperventilats, i hi caigueren de quatre grapes.
Tot i l'argument, això no va passar a l'aparcament d'una discoteca makinera a les sis del matí, sinó als despatxos municipals i metropolitans, i als carrers de Sants.
Foto de Jordi Borràs.
dimarts, 26 de maig de 2015
El Premiat
En justícia es mereixia el primer premi del Concurs Internacional de Camuflatge i Mimetització, però els membres del jurat no foren capaços de trobar-lo, i ni tan sols el veieren.
El canvi
El primer que calia fer per aconseguir el canvi era carregar-se als que portaven tants anys intentant el canvi.
Coses de l'eficiència i l'eficàcia.
Coses de l'eficiència i l'eficàcia.
dissabte, 23 de maig de 2015
La porra electoral del #24M
Seguint fidel a la tradició, la porra electoral (algun dia l'encertaré).
CORTS VALENCIANES
UPyD: 0 escons
EU-EV-ER-AC: 5 escons
PODEM: 14 escons
COMPROMÍS: 16 escons
C's: 20 escons
PSPV-PSOE: 20 escons
PP: 24 escons
PARLAMENT DE LES ILLES PITIÜSES I BALEARS
PP: 14 escons
PSIB-PSOE: 12 escons
MÉS: 9 escons
C's: 9 escons
PODEM: 8 escons
PI: 6 escons
GxF: 1 escó
UPyD: 0 escons
AJUNTAMENT DE BADALONA
PP: 10 regidors
PSC: 5 regidors
ERC: 4 regidors
CiU: 4 regidors
Capgirem Badalona en Comú (CUP): 3 regidors
ICV-EUiA: 1 regidor
AJUNTAMENT DE BARCELONA
Barcelona en Comú: 10 regidors
ERC: 10 regidors
CiU: 9 regidors
C's: 4 regidors
PSC: 3 regidors
PP: 3 regidors
CUP: 2 regidores
AJUNTAMENT DE CASTELLÓ DE LA PLANA
AJUNTAMENT D'ELX
PP: 10 regidors
PSPV-PSOE: 8 regidors
CORTS VALENCIANES
UPyD: 0 escons
EU-EV-ER-AC: 5 escons
PODEM: 14 escons
COMPROMÍS: 16 escons
C's: 20 escons
PSPV-PSOE: 20 escons
PP: 24 escons
PP: 14 escons
PSIB-PSOE: 12 escons
MÉS: 9 escons
C's: 9 escons
PODEM: 8 escons
PI: 6 escons
GxF: 1 escó
UPyD: 0 escons
AJUNTAMENT DE BADALONA
PP: 10 regidors
PSC: 5 regidors
ERC: 4 regidors
CiU: 4 regidors
Capgirem Badalona en Comú (CUP): 3 regidors
ICV-EUiA: 1 regidor
AJUNTAMENT DE BARCELONA
Barcelona en Comú: 10 regidors
ERC: 10 regidors
CiU: 9 regidors
C's: 4 regidors
PSC: 3 regidors
PP: 3 regidors
CUP: 2 regidores
AJUNTAMENT DE CASTELLÓ DE LA PLANA
PP: 9 regidors
PSPV-PSOE: 6 regidors
PSPV-PSOE: 6 regidors
Casteló en Moviment: 4 regidors
COMPROMÍS: 4 regidors
C's: 2 regidors
EU-ER-EV: 2 regidors
PP: 10 regidors
PSPV-PSOE: 8 regidors
Partit d'Elx: 3 regidors
COMPROMÍS: 3 regidors
C's: 2 regidors
EU-ER-EV: 1 regidor
Guanyem: candidatura retiradadivendres, 22 de maig de 2015
Espais gratuïts de propaganda electoral, 4
Qui ho diu que a la política ja no hi ha èpica?
Guatemala
Argentina
Espanya
Catalunya
Guatemala
Espais gratuïts de propaganda electoral, 3
Tots heu vist ja aquest vídeo
Però com hem arribat fins aquí? Potser va començar a Mèxic, alegrement
O a El Salvador (viva Honduras!), més contundentment
O a Nicaragua, de bon rotller
O a Veneçuela
El que queda clar és que MTV Latino i el Festival Viña del Mar (anteriorment Festival de la OTI) han fet molt de mal a la política d'aquest país.
Epic fail en tota regla.
O a El Salvador (viva Honduras!), més contundentment
O a Nicaragua, de bon rotller
O a Veneçuela
El que queda clar és que MTV Latino i el Festival Viña del Mar (anteriorment Festival de la OTI) han fet molt de mal a la política d'aquest país.
dimecres, 20 de maig de 2015
Espais gratuïts de propaganda electoral, 2
Avui en dia cal que els imputs arribin als votants. Missatges curts i clars. Les dues coses: perquè si no se senten, no se sap què diuen:
El PP a Salt:
La qualitat del so recorda a la del vell Partit Carlí:
Alguns han resolt el problema del so, però fallen en la concreció i fan l'anunci per entregues. Premi per qui aguanti fins el final. I doble premi per qui entengui el missatge que vol donar el Partit Proverista.
El PP a Salt:
La qualitat del so recorda a la del vell Partit Carlí:
Alguns han resolt el problema del so, però fallen en la concreció i fan l'anunci per entregues. Premi per qui aguanti fins el final. I doble premi per qui entengui el missatge que vol donar el Partit Proverista.
dimarts, 19 de maig de 2015
Espais gratuïts de propaganda electoral, 1
Una mica de ballaruca —si pot ser rumbera, molt millor— la campanya entra millor.
Primer fou l'Alfred Bosch:
Després l'Ada Colau:
Ara els de la CUP:
Però els primers, i més desvergonyits, foren els del Partit Humanista, ara fa 9 anys:
Primer fou l'Alfred Bosch:
Després l'Ada Colau:
Ara els de la CUP:
Però els primers, i més desvergonyits, foren els del Partit Humanista, ara fa 9 anys:
diumenge, 17 de maig de 2015
Més que un club
Eren més que un club, concretament eren una Acadèmia de la Llengua:
Com digué l'escriptora mileurada, la llengua catalana és de goma.
Com digué l'escriptora mileurada, la llengua catalana és de goma.
divendres, 15 de maig de 2015
Tres urnes pel 27S
Cada vegada hi ha més espanyols que s'apunten al carro de fer coincidir el 27 de setembre del 2015 les eleccions espanyoles amb les catalanes. No seria la primera vegada que unes eleccions autonòmiques es convoquen juntament amb les generals: ja va passar amb les andaluses del 2008, 2004, 2000 i 1996. Les eleccions andaluses del 1994 coincidiren amb les eleccions al Parlament europeu.
Hi ha un vell argument pujolista que alguns opinadors convergents ja estan esgrimint: les eleccions catalanes no poden coincidir amb cap altra elecció, per a no ser condicionades. Això podia ser vàlid fa 30 anys, però avui en dia ja no.
I quin seria el gran inconvenient? Doncs que les eleccions les guanyessin els espanyolistes. Però bé, abans de ser independentistes som demòcrates, oi? Si el resultat de les urnes no ens és favorable l'haurem d'acatar, mal que ens pesi.
Des d'Espanya ho presenten com una manera de desactivar el caràcter plebiscitari i constituent de les eleccions catalanes. Tot i que ningú concreta com es pot produir aquesta desactivació.
A mi em sembla una bona idea, per quatre raons:
1) Assolir la màxima participació. Ens agradi o no, les eleccions espanyoles són les que obtenen la més alta participació. Cosa lògica: a l'estat espanyol, el poder de debò el té el govern central. I la gent vota preferentment allà on es remenen les cireres.
Fent coincidir les catalanes i espanyoles podem aconseguir el màxim de participació.
2) Desactivar l'argument estrella de l'espanyolisme. Els unionistes afirmen que molta gent no vota a les eleccions al Parlament de Catalunya perquè "no se sent identificat amb la institució". Si coincideixen ambdues convocatòries aquest argument deixarà de ser vàlid.
3) Fer simultàniament eleccions plebiscitàries i constituents. Les eleccions plebiscitàries —o, si ho preferiu, la revàlida del plebiscit del passat 9 de novembre— serien les del Congrés i el Senat, i les constituents —per a fer la DUI, redactar la Constitució de la República Catalana, gestionar el reconeixement internacional i fer les lleis bàsiques del nou estat— serien les eleccions al Parlament de Catalunya.
4) Fer llista única i llistes separades simultàniament. D'acord amb el punt anterior, podria haver llistes unitàries independentistes liderades per persones de la societat civil al Congrés i al Senat, i llistes separades de partits al Parlament de Catalunya. Al cap i a la fi, si triomfen els independentistes, a Espanya només hi hem d'anar a demanar el compte, mentre que al Parlament de Catalunya hi haurà molta feina a fer.
Inconvenients i arguments inconsistents
Hi ha un vell argument pujolista que alguns opinadors convergents ja estan esgrimint: les eleccions catalanes no poden coincidir amb cap altra elecció, per a no ser condicionades. Això podia ser vàlid fa 30 anys, però avui en dia ja no.
I quin seria el gran inconvenient? Doncs que les eleccions les guanyessin els espanyolistes. Però bé, abans de ser independentistes som demòcrates, oi? Si el resultat de les urnes no ens és favorable l'haurem d'acatar, mal que ens pesi.
dilluns, 11 de maig de 2015
Escoltant els murs, 2
Funcionaris, polítics i empresaris d'eixa ciutat decidiren escoltar el que clamaven els murs i, amb la
determinació que dóna fer la feina que t'agrada, edificaren fins el darrer racó buit de l'urbs.
Blocs electorals
El candidat d'eixa formació seminova i extrapaparlamentària pujava molt a les enquestes. Era lògic: al ser extraparlamentari, no podia anar als debats electorals.
dilluns, 4 de maig de 2015
Escoltant els murs, 1
Els dirigents d'eixe país —els polítics i els de debò— decidiren escoltar el clam escrit als murs i indultaren a tots els ex-diputats condemnats per corrupció.
dijous, 30 d’abril de 2015
Dia del treball
Durant els anys de la bonança estava a l'atur, i era mal vist pels altres, que el titllaven de dropo.
Durant els anys de la brutal crisi tenia feina, i era mal vist pels altres, que el veien com un privilegiat (i, per tant, sospitós d'insolidaritat).
Durant els anys de la brutal crisi tenia feina, i era mal vist pels altres, que el veien com un privilegiat (i, per tant, sospitós d'insolidaritat).
dimarts, 28 d’abril de 2015
Escorcoll al Departament de Cultura
Mentre els agents de la policia judicial procedien a escorcollar el Departament de Cultura i a detindre els seus responsables, els imputats clamaven davant les càmeres:
— Cui prodest?— Bramava un imputat, tot volent senyalar el caràcter polític (i electoralista) de l'actuació judicial.
— Lapsus calami!— Suplicava un altre emmanillat, que com a bon humà, errava. I com a bona persona amb poder, errava a favor seu.
— Animus iocandi— xiuxiuejava un que ja no sabia com defensar la seua innocència.
Xoriços? Presumptament. Cultes? Indubtablement.
— Cui prodest?— Bramava un imputat, tot volent senyalar el caràcter polític (i electoralista) de l'actuació judicial.
— Lapsus calami!— Suplicava un altre emmanillat, que com a bon humà, errava. I com a bona persona amb poder, errava a favor seu.
— Animus iocandi— xiuxiuejava un que ja no sabia com defensar la seua innocència.
Xoriços? Presumptament. Cultes? Indubtablement.
dilluns, 27 d’abril de 2015
Desenvolupament sostenible
Els governants d'eixe país —els polítics i els de debò— decidiren apostar fermament pel desenvolupament sostenible.
Seriosos i professionals, s'aferraren a la definició del terme: "Desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a tal que puguin atendre les seves pròpies necessitats".
Conscients del que tenien, volien i podien, decidiren que calia convèncer a les generacions futures de no tindre les mateixes necessitats de les generacions presents.
"Fixeu-vos en el que fem, perquè som el model a no seguir" deixaren gravat a les portes de la festa.
Seriosos i professionals, s'aferraren a la definició del terme: "Desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a tal que puguin atendre les seves pròpies necessitats".
Conscients del que tenien, volien i podien, decidiren que calia convèncer a les generacions futures de no tindre les mateixes necessitats de les generacions presents.
"Fixeu-vos en el que fem, perquè som el model a no seguir" deixaren gravat a les portes de la festa.
dijous, 23 d’abril de 2015
Recomanacions per Sant Jordi
Algunes recomanacions per aquest Sant Jordi:
Todo por la fama de Coto Matamoros
Triunfar en MySpace d'Horacio Bilbao
Efecto 2000 de Terry Cunningham
I un record especial en el seu vintè aniversari: PERSÉFONE de Ricardo Bofill.
Todo por la fama de Coto Matamoros
Triunfar en MySpace d'Horacio Bilbao
Efecto 2000 de Terry Cunningham
I un record especial en el seu vintè aniversari: PERSÉFONE de Ricardo Bofill.
dilluns, 20 d’abril de 2015
Jocs florals
Aprofitant la proximitat de Sant Jordi, el responsable de promoció empresarial de la companyia ferroviària decidí convocar un concurs literari, de microrelats, entre els usuaris de la línia fèrria.
Gràcies als responsables tècnics, i als retards que provocaven, es creà una gran col·lecció de sagues narratives, que salvà el mercat editorial del país (i, de retruc, ensorrà una mica més el patrimoni forestal).
dimecres, 15 d’abril de 2015
Correctors de titani
A la biblioteca tenen exposades uns llibres amb l'etiqueta "L'ALTERNATIVA A GREY". Aquesta etiqueta la porten novel·les i reculls de contes eròtics. Entre el títols seleccionats hi trobem Mugrons de titani.
L'obra de Sebastià Roig i Salvador Macip fou guardonada amb el Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida. Tot just he començat a llegir-la i he de dir que es troba a una curiosa cruïlla de gèneres entre la ciència ficció, l'erotisme i l'humor.
Al llibre hi he trobat alguns petits errors, però n'hi ha un que em sembla greu, sobretot perquè un dels dos co-autors de la novel·la és un científic de prestigi. Ací el teniu, a la pàgina 56:
Anem a vore, en els humans (com a la resta de mamífers, i a la gran majoria d'animals) elgènere sexe es determina per la parella de cromosomes XX/XY (a la vint-i-tresena parella en el cas dels humans), fent que la dotació XX donés lloc a una femella i la dotació XY a un mascle.
En les properes pàgines explicaran aquest canvi cromosòmic? O és un simple error? I si es tracta d'un error, de qui és l'error: dels autors o dels correctors?
Pel poc que conec el món editorial, em temo el pitjor.
L'obra de Sebastià Roig i Salvador Macip fou guardonada amb el Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida. Tot just he començat a llegir-la i he de dir que es troba a una curiosa cruïlla de gèneres entre la ciència ficció, l'erotisme i l'humor.
Al llibre hi he trobat alguns petits errors, però n'hi ha un que em sembla greu, sobretot perquè un dels dos co-autors de la novel·la és un científic de prestigi. Ací el teniu, a la pàgina 56:
Anem a vore, en els humans (com a la resta de mamífers, i a la gran majoria d'animals) el
En les properes pàgines explicaran aquest canvi cromosòmic? O és un simple error? I si es tracta d'un error, de qui és l'error: dels autors o dels correctors?
Pel poc que conec el món editorial, em temo el pitjor.
dimarts, 14 d’abril de 2015
Tradicions de Sant Jordi
Seguint la vella i bella tradició, aquest Sant Jordi tampoc trauré cap llibre.
Si voleu estaré signant llibres al lloc habitual.
Si voleu estaré signant llibres al lloc habitual.
dilluns, 13 d’abril de 2015
El gen pragmàtic
Amb els diners que va guanyar fent donacions de semen es va pagar una vasectomia. Així perpetuava els bons gens i deixava fora el mal entorn.
dissabte, 11 d’abril de 2015
dijous, 9 d’abril de 2015
Pagar la publicitat
Hi ha gent que cobra per fer publicitat d'una marca, i gent que paga per a fer publicitat d'aquesta marca (perquè portar una samarreta de grans dimensions amb el logo de la marca, és fer-ne publicitat).
N'hi ha que, per a fer publicitat d'uns grans magatzems o una emissora de ràdio, en comptes de pagar en diners paguen en espècies.
N'hi ha que, per a fer publicitat d'uns grans magatzems o una emissora de ràdio, en comptes de pagar en diners paguen en espècies.
diumenge, 5 d’abril de 2015
Aberri Eguna 2015
Un dels molts avantatges de la independència és que —per fi!— podrem ignorar una gent que fa la seua Diada Nacional seguint la Setmana Santa.
En temps dels tsars, els finesos també eren molt solidaris amb els kazakhs; i quan el soldà otomà manava, búlgars i sirians compartien una mateixa lluita.
dilluns, 30 de març de 2015
Criptoantropologia
Cada any hi ha intrèpids investigadors que es desplacen fins a un inaccessible racó de món a la recerca d'uns éssers excepcionals.
Segona la llegenda que pretenen corroborar, a aquest indret remot hi viu un grup humà excepcional: es tracta de l'únic que no ha estat mai insultat.
A dia d'avui però, ningú els ha trobat.
Segona la llegenda que pretenen corroborar, a aquest indret remot hi viu un grup humà excepcional: es tracta de l'únic que no ha estat mai insultat.
A dia d'avui però, ningú els ha trobat.
diumenge, 29 de març de 2015
Versió oficial
Era tan gran el nivell de desprestigi assolit per aquell govern, que per a difondre una mentida només havia de dir la veritat en els comunicats oficials.
dimarts, 24 de març de 2015
Paleontologia
S'anomena Paleontologia a la ciència que estudia els fòssils, i a partir d'aquest registre fòssil reconstrueix el passat.
Coneguts des de fa segles, els fòssils han despertat la curiositat i estimulat la imaginació. Després de molts anys d'estudi han anat apareixent diverses especialitats: Paleoclimatoliga, que estudia els climes antics i llur evolució; Paleobotànica, que estudia els vegetals antics i llur evolució; Paleoecologia, que estudia els ecosistemes antics i llur evolució; Paleoicnologia, que estudia les empremtes deixades pels organismes antics i conservades a les roques; Paleommicologia, Paleoedafologia, Paleozoologia....
Magrat tot, trobo a faltar una nova especialitat: Paleopaleontologia. La Palepaleontologia hauria de ser la ciència que estudia els paleontòlegs antics i llur evolució. Segur que, després de segles d'estudi, podem trobar els óssos d'algun paleontòleg perdut en acte de servei.
Coneguts des de fa segles, els fòssils han despertat la curiositat i estimulat la imaginació. Després de molts anys d'estudi han anat apareixent diverses especialitats: Paleoclimatoliga, que estudia els climes antics i llur evolució; Paleobotànica, que estudia els vegetals antics i llur evolució; Paleoecologia, que estudia els ecosistemes antics i llur evolució; Paleoicnologia, que estudia les empremtes deixades pels organismes antics i conservades a les roques; Paleommicologia, Paleoedafologia, Paleozoologia....
Magrat tot, trobo a faltar una nova especialitat: Paleopaleontologia. La Palepaleontologia hauria de ser la ciència que estudia els paleontòlegs antics i llur evolució. Segur que, després de segles d'estudi, podem trobar els óssos d'algun paleontòleg perdut en acte de servei.
diumenge, 22 de març de 2015
El clàssic
El partit de futbol anomenat Clàssic tingué el mateix resultat de sempre: dues dotzenes de milionaris sortiren guanyant diners, i milers de mil·leurats acabaren pagant mitja mesada per l'entrada i les begudes.
divendres, 20 de març de 2015
Dura solidaritat
Et vas empassar les 678 pàgines de Els versicles satànis?
Et vas estar dues hores al cinema veient això?
I ara aniràs a mirar aquesta obra, oi?
Sí, és molt dura la vida del Solidari amb la Llibertat d' Expressió.
Et vas estar dues hores al cinema veient això?
Sí, és molt dura la vida del Solidari amb la Llibertat d' Expressió.
dijous, 19 de març de 2015
Homenatge i paròdia
Hi ha pel·lícules a les que hi apareix una escena que és clavada a una altra escena d'una altra pel·lícula. En aquests casos l'autor no parla pas de plagi, sinó d'homenatge. Hi ha cineastes que omplen els seus films d'homenatges a les obres que més els han influït... i n'hi ha algun que sap fer-ho bé.
També hi ha un gènere cinematogràfic dedicat a fer imitacions burlesques d'obres serioses. D'aquest gènere en diem paròdia i se'n fan a totes les arts.
Si encara no l'heu fet, aneu a veure Kingsman. És un divertit homenatge (entès com a respecte, i no pas com a plagi) del gènere d'espies.
Per a paròdia del gènere d'espies, ací en teniu una:
Totes dues obres tenen el seu mèrit. No és gens fàcil fer paròdies ni divertits homenatges:
Si encara no l'heu fet, aneu a veure Kingsman. És un divertit homenatge (entès com a respecte, i no pas com a plagi) del gènere d'espies.
Per a paròdia del gènere d'espies, ací en teniu una:
Totes dues obres tenen el seu mèrit. No és gens fàcil fer paròdies ni divertits homenatges:
diumenge, 15 de març de 2015
Bons, dolents i pitjors (cinquè aniversari)
Fa cinc anys esclatava la revolució a Síria. Milers de persones es manifestaven pacíficament contra el govern, i el dictador —que és tan criminal com intel·ligent— decidí reprimir durament els manifestants.
L'oposició no era homogènia ni estava coordinada, així que ràpidament sorgiren les divergències estratègiques i ideològiques. De les manifestacions es passà a les armes. Els grups actuaven dividits, però el règim seguia perdent força, a l'hora que els diferents grups rebels anaven avançant, i un d'ells, de caràcter laic i democràtic, l'Exèrcit Sirià Lliure, anava guanyant terreny i suports internacionals.
El dictador —que és tan intel·ligent com criminal, i que ha estudiat a Occident— sabia el que havia de fer per guanyar la guerra: atacar durament els opositors laics i democràtics (ben vistos per Occident), i deixar que els jihadistes (Al-Qaida primer, l'Estat Islàmic després) guanyessin terreny i esdevinguessin una greu amenaça.
Cinc anys després, Al-Àssad ha guanyat: Occident no intervindrà per a fer caure el seu règim criminal, i no podrà donar suport a uns rebels demòcrates delmats.
Al-Àssad rebrà el suport dels EUA i se'n sortirà: Occident no podrà confiar en la victòria dels bons, així que haurà de pactar amb els dolents per evitar que guanyin els pitjors.
Dedicat als furibundament anti-americans que fa un any i mig deien meravelles d'Al-Àssad i criticaven durament una possible intervenció a Síria per afavorir l'Exèrcit Sirià Lliure.
dimarts, 10 de març de 2015
Balanç oficial
El director de l'Organisme Públic Destinat a Resoldre Tal Cosa es disposà a fer el balanç anual. Com que només feia balanç anual un cop l'any —cosa que agreujava la seua poca traça— decidí consultar el que deia el Manual del Director d'Organismes Públics. Comprovà alleujat que el manual només ocupava tres línies:
"Si el balanç és positiu, reclama que et mantinguin el pressupost, per així poder seguir fent bé la teua feina. Si el balanç és negatiu, exigeix que t'augmentin el pressupost, per així poder fer bé la teua feina".
"Si el balanç és positiu, reclama que et mantinguin el pressupost, per així poder seguir fent bé la teua feina. Si el balanç és negatiu, exigeix que t'augmentin el pressupost, per així poder fer bé la teua feina".
dimecres, 4 de març de 2015
Exercici de càlcul
He rebut un spam força interessant: m'ofereixen un estudi genealògic i escuts heràldics familiars. L'heràldica aparegué a tota Europa sense grans diferències cronològiques vers el segon quart del segle XII (1125-1150), així doncs aquests escuts, poden tindre més de vuit segles d'història.
És clar que molts escuts (ja no eren escuts d'armes) tenen un origen posterior, als segles XIII i XIV, i també al XV i XVI.
El nombre d'avantpassats que té cada persona és de 2n, sent n cada generació que tirem enrere (pare i mare, 4 avis i àvies, 8 besavis i besàvies, 16 rebesàvies i rebesavis...). Avui en dia d'una generació a l'altra hi ha 34 anys, però fins fa un segle aquesta distància era només de 20 anys.
Si volem tirar cinc segles enrere ens trobem que han passat vint-i-cinc generacions. Això vol dir 225, és a dir 33554432 avantpassats. Què hi podem trobar entre aquests trenta-tres milions de persones?
— Aristòcrates, és clar.
— Artesans, més que aristòcrates.
— Pagesos i ramaders, molts més que artesans i aristòcrates.
— Monges i sacerdots.
— Putes (molt més respectables que els anteriors).
— Leprosos.
— Infidels i heretges de tota mena.
— Bruixes i bruixots.
— Xoriços i lladregots.
— Analfabets de classe baixa, de classe mitjana i de classe alta.
I si filem ben prim, segurament no seran trenta-tres milions, ja que l'endogàmia era molta i els avantpassats es repetien.
dilluns, 2 de març de 2015
Cuota, amb C
Els visionaris d'eixa formació política emergent insistiren molt en que eixe home anés a les llistes electorals, i en un lloc destacat.
No tenia un currículum brillant, ni acadèmic, ni professional, ni cívic, però el necessitaven a les llistes.
Ell sabia el perquè, i per açò se'n resistia: el volien només per a fer baixar la mitjana quan es publiqués la declaració de béns.
I no estava dolgut per pudor o vergonya de pobre, sinó perquè era conscient que, quan es aparegués la primera sospita de corrupció, ell seria el primer en ser senyalat amb el dit. Un dit amb anells cars, és clar.
No tenia un currículum brillant, ni acadèmic, ni professional, ni cívic, però el necessitaven a les llistes.
Ell sabia el perquè, i per açò se'n resistia: el volien només per a fer baixar la mitjana quan es publiqués la declaració de béns.
I no estava dolgut per pudor o vergonya de pobre, sinó perquè era conscient que, quan es aparegués la primera sospita de corrupció, ell seria el primer en ser senyalat amb el dit. Un dit amb anells cars, és clar.
dissabte, 28 de febrer de 2015
Malalties rares
Avui dissabte 28 de febrer és el Dia Internacional de les Malalties Rares. Rares i oblidades.
Suposo que és per benevolència, o per manca de coherència, però aquesta commemoració no s'hauria de fer el 29 de febrer?
Suposo que és per benevolència, o per manca de coherència, però aquesta commemoració no s'hauria de fer el 29 de febrer?
dijous, 26 de febrer de 2015
Home de principis 1
Considerava trist i penós haver de pagar per tindre relacions sexuals. Era un home de principis, i tenia clar que mai pagaria per llitar-se amb una dona. Per això, quan anava a un prostíbul, deixava que un amic el convidés.
dimarts, 24 de febrer de 2015
Pare de la Pàtria
Molts el consideraven, i ell així es considerava, el Pare de la Pàtria. I ja se sap que tenen els pares quan arriben a vells: es tornen egoistes i exigeixen als seus fills que els mantinguin.
diumenge, 22 de febrer de 2015
Ombres al desert
Per les seues opinions crítiques amb el règim, el blogaire saudita fou condemnat a rebre cinquanta fuetades.
A les democràcies occidentals només hi hagueren dues menes de reaccions: els que ignoraren el que passava a eixes terres salvatges, i les que envejaren la sessió de BDSM que rebria el xicot (tot desitjant ser elles l'Anastàsia que rebria les càstig del Grey del Desert)
A les democràcies occidentals només hi hagueren dues menes de reaccions: els que ignoraren el que passava a eixes terres salvatges, i les que envejaren la sessió de BDSM que rebria el xicot (tot desitjant ser elles l'Anastàsia que rebria les càstig del Grey del Desert)
divendres, 20 de febrer de 2015
diumenge, 15 de febrer de 2015
Teoria de Conjunts (aplicació bàsica per a ments limitades)
Quan un servidor era petit, a l'escola ens ensenyaren Teoria de Conjunts. Alguns no entenen la utilitat d'aquesta branca matemàtica.
Per exemple: el conjunt C és un subconjunt del conjunt A, mentre que el conjunt B no té res a veure amb els conjunts A i C. Tot el conjunt C forma part del conjunt A? Sí. Tot el conjunt A forma part del conjunt C? No.
Aplicacions pràctiques:
Tots els insectes són artròpodes, però no tots els artròpodes són insectes.
Tots els falangistes eren espanyols, però no tots els espanyols eren de Falage Española.
Tots els terroristes islàmics són musulmans, però no tots els musulmans són terroristes.
Bé, segons com diguis el tercer exemple, i segons com t'escoltin els altres, o bé et titllen de bonista, o bé d'islamòfob.
Són els temps que ens ha tocat viure.
Per exemple: el conjunt C és un subconjunt del conjunt A, mentre que el conjunt B no té res a veure amb els conjunts A i C. Tot el conjunt C forma part del conjunt A? Sí. Tot el conjunt A forma part del conjunt C? No.
Aplicacions pràctiques:
Tots els insectes són artròpodes, però no tots els artròpodes són insectes.
Tots els falangistes eren espanyols, però no tots els espanyols eren de Falage Española.
Tots els terroristes islàmics són musulmans, però no tots els musulmans són terroristes.
Bé, segons com diguis el tercer exemple, i segons com t'escoltin els altres, o bé et titllen de bonista, o bé d'islamòfob.
Són els temps que ens ha tocat viure.
divendres, 13 de febrer de 2015
Divendres d'estrenes
— Mare marxo, que vaig al cine.
— Molt bé filla. Té, no et compris res allà, que és molt car i tot està refregit. T'he fet un entrepà.
— Gràcies mare! De què és?
— L'he fet amb la mantega que em va sobrar d'El darrer tango a París.
— Molt bé filla. Té, no et compris res allà, que és molt car i tot està refregit. T'he fet un entrepà.
— Gràcies mare! De què és?
— L'he fet amb la mantega que em va sobrar d'El darrer tango a París.
dimarts, 10 de febrer de 2015
Redefinint els conceptes jurídics
El ministre de Justícia d'eixe país decidí engegar algunes reformes. Una d'elles tenia a vore amb el la terminologia jurídica.
Per exemple: la paraula imputat sonava malament i no s'ajustava a la realitat, així que decidiren canviar-la per impunitat, mot més fi i precís.
Per exemple: la paraula imputat sonava malament i no s'ajustava a la realitat, així que decidiren canviar-la per impunitat, mot més fi i precís.
diumenge, 8 de febrer de 2015
El poder del llenguatge
Quan els experts començaren a emprar termes com hematodependència i fotosensibilitat, poc a poc la gent deixà de tindre por dels vampirs. Alguns, sentiren una mica de pena i tot.
Quan afegiren conceptes com al·lèrgia a les liliàcies no trigaren en arribar les organitzacions de solidaritat, les mesures de discriminació positiva i la proliferació de locals lliures de miralls.
Lògicament, fou la ruïna dels fabricants d'estaques.
Quan afegiren conceptes com al·lèrgia a les liliàcies no trigaren en arribar les organitzacions de solidaritat, les mesures de discriminació positiva i la proliferació de locals lliures de miralls.
Lògicament, fou la ruïna dels fabricants d'estaques.
dijous, 5 de febrer de 2015
Segona Transició
Alguna cosa anòmala havia de tindre eixe sistema —o potser eixe país— per a que estigueren a punt de començar per tercera vegada una segona transició.
— Aquesta és la bona!— Proclamà l'optimista patològic, amb molta il·lusió i poc coneixement.
— Segundas partes nunca fueron buenas.— Replicà el nostàlgic
—A vore si el problema el teniu vosaltres, que no sabeu ni comptar fins a tres.— Va concloure el tercer, tot fent via.— És clar que a nosaltres ens ho hauríem de fer mirar, tot aquest temps sense adonar-nos-en.
— Aquesta és la bona!— Proclamà l'optimista patològic, amb molta il·lusió i poc coneixement.
— Segundas partes nunca fueron buenas.— Replicà el nostàlgic
—A vore si el problema el teniu vosaltres, que no sabeu ni comptar fins a tres.— Va concloure el tercer, tot fent via.— És clar que a nosaltres ens ho hauríem de fer mirar, tot aquest temps sense adonar-nos-en.
dimecres, 4 de febrer de 2015
Carrera professional
Tingueu en compte açò quan actualitzeu el vostre currículum:
Totes les carreres professionals arriben a la mateixa meta, la jubilació.
Totes les carreres professionals arriben a la mateixa meta, la jubilació.
dimarts, 3 de febrer de 2015
Greu perill imminent
S'ha activat en fase d’alerta el Pla EleccionsCat. Es preveu un allau d'obres i inauguracions als municipis amb l'alcaldia més disputada.
diumenge, 1 de febrer de 2015
Premis Patí 2015
Pitjor actriu protagonista: Aina Clotet, per Rastres de Sàndal.
Pitjor actor protagonista: Naby Dakhli, per Rastres de Sàndal.
Pitjor documental: L'Endemà, d'Isona Passola
Pitjor direcció: Isona Passola, per L'Endemà.
Pitjor actor de doblatge: Marc Clotet, per Stand by me Doraemon.
Pitjor banda sonora: Rastres de Sàndal.
Pitjor pel·lícula: L'Endemà.
Premi especial del jurat a la pitjor productora: VERKAMI, la plataforma de micromecenatge.
dijous, 29 de gener de 2015
Quarantena
Les autoritats competents li explicaren els motius de la quarantena. Li ho explicaren amb educació i vocació didàctica:
— És pel seu bé, i pel bé de tots. Tant bon punt haja passat el període de quarantena i estiguem segurs de que no està infectat, podrà eixir tranquil·lament.
Ell només féu una pregunta:
— I quant dura aquesta quarantena?
—Set anys i un dia— respongué sol·lícit el funcionari.
I és que amb el virus de la corrupció campa, tota precaució és poca.
— És pel seu bé, i pel bé de tots. Tant bon punt haja passat el període de quarantena i estiguem segurs de que no està infectat, podrà eixir tranquil·lament.
Ell només féu una pregunta:
— I quant dura aquesta quarantena?
—Set anys i un dia— respongué sol·lícit el funcionari.
I és que amb el virus de la corrupció campa, tota precaució és poca.
diumenge, 25 de gener de 2015
Un cas pelut
Experts juristes no eren capaços de saber què fou primer: si l'expressió se't caurà el pèl, o l'ús de perruques als tribunals.
Enllaç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
