El numeròleg 2.0

Abillat amb la toga de llunes i estels, es trobava el numeròleg a la seua cova, mirant explicar misteris i d'efectuar prediccions del futur mitjançant símbols i propietats numèriques.

Ja no es fixava en les dates de naixement, ni en el valor numèric atribuïble a les lletres de cada nom. El numeròleg es dedicava a mirar números, fer gràfiques i mapes, per mirar de demostrar que el seu client (un polític en hores baixes) havia guanyat les darreres eleccions.

Porra electoral i espais gratuïts

Quan jo era petit, quan hi havia eleccions el televisor s'omplia d'anuncis rars. Bé, el món de la publicitat sempre ha estat ple d'anuncis rars, però aquests, en comptes de voler-me vendre un producte (que en la majoria de casos no consumia un nen), volien convèncer-me de votar una determinada candidatura (cosa que tampoc podia fer, pel fet de ser menor).

Amb el temps van començar a espaiar els espais gratuïts de propaganda electoral. Després, amb l'excusa de la crueltat de les imatges, emeteren alguns espots electorals en horari nocturn (cas del PACMA). I ara, amb les eleccions plebiscitàries, les candidatures electorals s'han reduït dràsticament. I amb la reducció de candidatures, reducció d'anuncis.

No sé vosaltres, però jo enyoro aquests espais.

Per sort, alguns han sabut adaptar-se als nous temps.

 

La porra electoral
Junts pel Sí: 68
CUP: 10
Cs: 20
PP: 9
PSC: 12
CSQEP: 14
UDC: 2
Participació: superior al 70%

Apunts electorals: paperetes i desitjos

Desitjos i neguits.

Hi ha cupaires que volen la independència, però que no volen el Mas. No els agrada, i no se'n refien. Aquests cupaires, paradoxalment, desitgen que Junts pel Sí tregui majoria absoluta. Així s'estalvien embrutar-se les mans investint el Mas de President.

Hi ha republicans que volen la independència, però que no volen el Mas. No els agrada, i no se'n refien. Aquests republicans, paradoxalment, desitgen que Junts pel Sí no tregui majoria absoluta. Així poden pactar amb la CUP un candidat "apartidista i de consens". Ço és: Raül Romeva.

Els dos sobres.

Hi ha veterans militants independentistes que dubten entre Junts pel Sí i la CUP. Han cavil·lat i saben que totes dues opcions tenen avantatges i inconvenients. Per a ells tinc una solució, només cal seguir els següents passos:

1) Agafa dues paperetes, una de la CUP i una altra de Junts pel Sí.

2) Agafa dos sobres de votació.

3) Fica una papereta a cada sobre.

4) Tria a l'atzar un sobre, aquest serà el que ficaràs a l'urna.

5) L'altre sobre el guardes a casa.

6) Quan hagi passat un any, obre el sobre i sabràs quina opció no vas descartar (i, lògicament, quina sí vas votar). 

Si ha estat un encert, felicitats. Si ha estat un error, no pateixis: no haurà estat culpa teua.

Apunts electorals: amb el Mas, no

— És que jo no vull una Catalunya independent amb Mas de President.
— I amb un altre?
— Si no és de Convergència, sí.
— Romeva?
— Ui! Deixem el tema del Romeva que és més que delicat.

Fragment de l'entrevista a Laura Campos, d'ICV.

Entenc que Artur Mas genera rebuig — a mi mateix no m'agrada gens— i que molta gent no vulgui fer el mateix que fa ell. És per això que, després de consultar-ho amb experts, he el·laborat un petit llistat de coses que fa el Molt Honorable President (MHP) Mas i que, per pura coherència, els anti-massistes mai haurien de fer:

— Dutxa diària. Sembla ser que el MHP cada dia (normalment al matí) es fa una dutxeta. Alguns experts apunten que de tant en tant es fa un bany, però no n'han pogut establir amb precisió la periodicitat. Tampoc sabem amb certesa quines marques de sabó i xampú fa servir.
Així doncs un bon anti-massista mai s'ha de dutxar. Neteja en sec i esperar a que vingui la pluja semblen les millors opcions.

— Raspallar-se les dents. Tal i com el seu somriure ens feia sospitar, el Mas blanqueja alguna cosa més que milions d'euros a Suïssa. Els experts no han pogut determinar quina marca de dentífric utilitza, ni si fa servir un raspall de dents manual o un d'elèctric. En qualsevol cas, la consigna és clara: no us raspalleu les dents, o fareu el mateix que fa ell.

— Vida familiar. Malgrat les múltiples obligacions que porta el seu càrrec (conxorxar-se amb poders ocults,  planificar conspiracions, obrir comptes a paradisos fiscals, privatitzar la roba interior de la Moreneta...), el MHP sempre procura trobar algun moment per sopar amb la seua dona i veure els seus fills.
Els experts consultats no han pogut determinar cada quan veu els seus fills, ni amb quina freqüència manté relacions sexuals amb la seua muller, però això no hauria de ser obstacle per a un bon anti-massista: deixeu de fer vida social i familiar: Mengeu sols! Dormiu sols! No folleu mai!

— Votar. Segons l'arxiu de la Junta Electoral, des de l'any 1977 el MHP no s'ha perdut cap elecció i ha votat sempre. Malauradament el vot és secret, així que no podem afirmar al 100% que sempre hagi votat CiU. De fet, al seu col·legi electoral des de fa trenta-vuit anys que hi apareixen vots de tota mena. No sabem si és ell qui va votar el PACMA el 2012, o el Partit Humanista el 2003. Al seu col·legi electoral (i mira que el paio viu a un barri pijo) fins i tot s'hi han recomptat paperetes d' ICV i PODEMOS.
No sabem a qui vota (maleït vot lliure i secret!), però sabem que vota. Així que el bon anti-massista ha de ser clar, coherent i contundent i no anar a votar aquest 27S.

Salut i fins dilluns.

Apunts electorals: coherència entre els candidats

Els dos partits que afirmen defensar amb més fermesa l'empresa privada són UDC i el PP. I tots dos partits presenten com a caps de llista a uns homes que mai han treballat a l'empresa privada: l'Espadaler i l'Albiol.
Una de les llistes que més aposta pel sector públic, Catalunya Sí Que Es Pot, presenta com a cap de llista un home que mai ha treballat a cap empresa pública: Lluís Rabell.

Són incoherents aquestes formacions polítiques? Gens ni mica! Els dos candidats de dretes han fet tot el possible per retallar i enfonsar el sector públic quan n'han tingut ocasió, i el Rabell va dirigir amb ma ferma una empresa privada (i, al principi, solvent) fins que la va portar a fer fallida.

Serà que hi ha edificis que s'enfonsen millor des de dins.

Apunts electorals: La graella judicial

Ja Junta Electoral Central ha decidit que la graella de la televisió pública catalana no és prou plural, que la retransmissió de la Via Lliure ha estat electoralista, i que cal compensar els partits unionistes.

Per un costat cal destacar com candidatures com Catalunya Sí Que Es Pot i Unió Democràtica de Catalunya accepten ser titllades d'unionistes, encabides a la banda del PP, i aprofiten els minuts de televisió (que, en aquest cas, potser no són ben bé minuts de publicitat).

Per un altre costat veiem com, sistemàticament, les candidatures extraparlamentàries són silenciades: Recortes Cero - Els Verds, Guanyem Catalunya, Partit Pirata i el PACMA no tindran ni un segon de pantalla.

Ja per acabar, i amb la voluntat de servei que em caracteritza, ofereixo a la CCMA el format més escaient per a emetre aquesta programació forçada. Un aire vintage, per a recuperar vells programes.


Bojos pel ball, per Iceta i el PSC.

Klaatu, barada, niktó, per l'Albiol i el PP.

Curs de bilingüisme total Digui - Oiga, pel Rivera i Ciutadans.

Fem un 69?

La parella de joves, de recent estrenada majoria d'edat, es trobà al mirador sobre el mar on solien quedar per a beure i xerrar.
Enjogassada i riallera, la noia d'aspecte innocent s'acostà al noi d'aspecte més dolentot i li digué somrient:

—Fem un 69?

El noi dolent —pura façana, en el fons era un bon jan— digué que sí.

Aprofitaren la seua joventut i innocència per a fer un delicte tipificat a l'article 69 del Codi Penal.


Al major de divuit anys i menor de vint-i-un que cometi un fet delictiu, se li poden aplicar les disposicions de la llei que reguli la responsabilitat penal del menor en els casos i amb els requisits que aquesta disposi.

Concurs 69.

Nou concurs: Bandera a la Meridiana

Un servidor de vostès té previst anar a la Meridiana el proper Onze de Setembre, i a les mobilitzacions que vindran després.
Com que la causa catalana no prosperarà sense un mínim suport internacional, crec que cal donar mostres de simpatia envers d'altres països. És per això que he decidit anar a la Meridiana amb la bandera d'un estat independent que, arribat el cas, ens pugui ajudar (o, com a mínim, no ens vulgui perjudicar).

Ara cal triar quina bandera dur. Tinc vuit opcions:

Unió Índia. La democràcia més gran del món, i un dels BRICS.
República Sud-Africana. La democràcia més consolidada d'Àfrica, i un dels BRICS.
Namíbia. Una de les altres democràcies que funcionen a l'Àfrica.
Estats Units d'Amèrica. Ens agradi o no, són el gendarme d'Occident.
Marroc. Una de les comunitats immigrants més nombroses a Catalunya, i un aliat geoestratègic de la causa catalana.
Brasil. La democràcia més gran de Llatinoamèrica, i un dels BRICS.
Rússia. Una gran potència disposada a marcar paquet a Europa. I donar suport a la independència de Catalunya pot ser una bona manera.

Podeu deixar els vostres suggeriments on posa Comentaris.