Coherència marxista

Els membres del nou govern revolucionari tenien el ferm compromís d'acabar amb la pobresa que castigava el país (i que els havia portat a ells al poder).
Enmig del brainstorming, el més agosarat i coherent reflexionà en veu alta: si tot allò que s'ha privatitzant ha acabat desapareixent, per què no privatitzem la pobresa?

Els ortodoxos no sabien què pensar.

Sóc bo

— Jo sóc bo. La prova és que mai m'han condemnat per cap crim.

Ho afirmà amb convicció, i a més a més era cert: era molt bo esborrant proves i trobant escletxes legals.

Visita del PRL

El tècnic en Prevenció de Riscos Laborals avançava pel passadís immaculat i concloïa que, si no s'embruta, no cal netejar tant. En tots aquests anys d'exercici havia visitat tota mena d'empreses i llocs de treball, i al netedat era una de les primeres coses que es veien.

Tot i les característiques de l'establiment, els controls de seguretat li semblaren fluixos. Bé, no eren fluixos, simplement que en d'altres llocs eren excessius.

Un cop davant de l'usuari desplegà una tàblet darrer model, així com un full i una ploma de les de tota la vida.Sempre feia la mateixa litúrgia.

— Els riscos derivats de la seua activitat... — Tot i la reiteració parlava amb èmfasi, intentant que l'usuari no s'avorrís. Una hora pot passar volant o fer-se eterna, tot depèn de detalls com aquests.

El tècnic seguí el guió amb professionalitat i un punt d'entusiasme: li explicà què significava cada pictograma, on estaven les sortides d'emergència, i quina funció tenia el detector de fums i el sistema anti-incendis.

— Pel que fa als riscos específics del lloc que vostè ocupa: tenim els riscos ergonòmics, derivats de les característiques pròpies del lloc on vostè es troba...— L'usuari assentia amb interès. Per un moment es va plantejar que, aquella hauria estat una bona carrera.

—.... pel que fa les màquines i eines que vostè empra, tenim les cordes de cànem, que podem provocar reaccions al·lèrgiques (a la revisió mèdica no ens han dit que vostè sigui al·lèrgic a les fibres vegetals), riscos de luxacions quan li posen les manilles i risc de caigudes per ús indegut dels grillons.

Acabà l'explicació en 54 minuts. El reclús repassà la documentació i signà el comprovant. De seguida arribaren els guardes (sempre n'hi ha dos al corredor de la mort) i acompanyaren el condemnat a la cel·la i el tècnic en Prevenció de Riscos Laborals va desfer el camí que havia fet una hora abans pel corredor de la mort.

Passant de nou pel passadís que portava a les cel·les dels condemnats a mort (i al pati de la forca) es refermà en la seua teoria: no cal fregar tant els passadissos, n'hi ha prou amb embrutar-los menys.

Benvingut al 2015, Marty McFly

El futur ja no és el que era. No tenim monopatins voladors, però a alguns llocs veiem segways.
Els cinemes en 3D han tancat. Les videotrucades són, majoritàriament, per a veure porno en directe.
No tenim viatges en el temps, però tenim Cuéntame a TVE, el PP i la FAES al Govern.

Fa 10.000 anys algú va afegir un pal a un ganivet, i d'ací vingué la llança.
Fa 50 anys lgú va afegir un pal a un drap de fregar, i d'aquí vingués el fregall (o motxo).
I com a súmmum de la novetat, li hem posat un pal a la càmera de fer fotos.
El futur ja no és el que era, i el passat tampoc.

Impro con Limón

Aquest diumenge em van dir d'anar a veure un espectacle teatral de taquilla inversa. La idea de pagar en funció del que puc i m'ha agradat em sembla força atractiva, perquè un servidor és pobre, així que hi vaig anar.
L'espectacle el feien a un club del Raval de Barcelona (malament), on calia fer-se soci (un euro, malament) i la parròquia estava plena de mudarnillus (encara pitjor).
El grup s'anomenava Impro con Limón i he de dir que fou una grata sorpresa. Els tres actors que pujaren a l'escenari tenien taules. Cal estar molt entrenat per a poder improvisar bé.
La gràcia dels espectacles d'improvisació no rau tant en el què, sinó en el com. L'argument del que fan sovint no té cap ni peus —cosa lògica i divertida: van agafant frases a l'atzar que el públic ha deixat escrites en un paperet— i la virtut és com ho fan. I aquests ho fan bé.

A part dels tres actors que havia sobre l'escenari, cal destacar la bona tasca del tècnic de so, que va punxant música i efectes especials d'allò més divertits.

Si en teniu ocasió, aneu-hi. Hi són cada diumenge, i sovint fan bolos per altres poblacions.

L'art d'omplir forats

Donades les característiques socio-polítiques del país i el redactat de la llei electoral, era molt més fàcil trobar gent que tanqués les llistes electorals —lloc d'honor on és impossible sortir escollit— que les encapçalés —posicions on pots eixir escollit, i et toca menjar-te els marrons—.

Certament, no calia fixar per llei la limitació de mandats: el cansament físic i mental ja s'encarregava de marcar la fi de les carreres polítiques.

Dotze d'octubre

L'imperi on no s'hi ponia el Sol estava a punt de patir un nou eclipsi.

La Història d'aquell imperi era com l'Astronomia: cíclica i previsible.

Polisèmia, sinonímia i prevenció

Era un reflex força normal: quan discutia amb la seua actual parella, li deia pel nom de la seua ex.
I quan feia l'amor amb la seua muller, no podia evitar pronunciar el nom de la seua amant.
Era prou coneixedor d'aquests lapsus, i alhora prou previngut com per haver decidit que totes les dones de la seua vida s'anomenessin igual.

Analista i candidat

— Doncs m'alegra dir-te que el d'aquest diumenge no és el pitjor de la vostra història electoral.
— Què dius!? Però si ens hem enfonsat! A quines eleccions hem obtingut un resultat pitjor?
— A les properes.