Panteó

Venen panteó nou, a perpetuïtat. És bo saber que cap altre cadàver l'ha usat anteriorment (mai havia pensat que es desvirguessin també aquesta mena de forats, tot són gustos).
És tot un detall que sigui a perpetuïtat: no t'has de buscar una tomba nova quan ja portes cinc anys mort al mateix lloc. Ja se sap que les persones som sedentàries, sobretot si estem mortes, i ens fa molta mandra fer una mudança.
Una tomba per a tota la vida. O més ben dit: per a tota la mort, que dura més que la vida.

És interessant: vius de lloguer i provisional. Però mors propietari i a perpetuïtat.

Apunt lateral: si us fixeu bé, veureu que aquest anunci de sepultures i nínxols està al costat dels anuncis de relax.

Teràpia

Dues persones m'han felicitat per portar set anys escrivint aquest blog. Consideren molt meritori haver penjat 1269 entrades (1271, comptant dues que vaig haver de retirar).

No sé què li veuen de meritori, per a mi el blog és una manera de desfogar-me:

Més sa que anar a la taverna.
Més barat que anar al prostíbul.
Més eficaç que anar a un psicòleg.

Els que són dignes d'admirar són les persones que llegeixen aquest blog.

Criminals execrables

Les imatges donaren la volta al món: uns terroristes assassinant —executant, segons la seua terminologia— un pobre i indefens hostatge —presoner, segons els encaputxats—.

El govern del país de la persona assassinada es mostrà públicament indignat, i prengué la decisió de castigar tant intolerable agosarament: als seus conciutadans no els assassinava ningú, tret del propi govern.

Nota: on diu conciutadans, heu de llegir súbdits. 

Equip de rescat

L'equip de rescat sortí a buscar la persona perduda al bosc. Portaven potents llanternes, per a poder-lo veure, i cridaven ben fort el seu nom, per a que els pogués sentir.
Però aquelles llanternes enlluernaren els seus ulls, ja adaptats a la foscor.
I els crits dels auxiliadors no deixaven sentir el fil de veu de l'auxiliat, que deia "Sóc ací".

70, 40, 0

Avui celebrem que fa 70 anys que van començar els Judicis de Nuremberg.
I avui recordem que fa 40 anys que aquests judicis no arribaren ací.

I want you so hard

I want you so hard
I want you so good
But can you trust me?
Yes, you know you could
My friends are talkin'
And they're tellin' you

Posats a triar, entre els que prometen una bona vida matant primer en aquesta, i els que volen que gaudim d'aquesta sense fer mal els altres, jo em quedo amb els segons.

Solucions de mobilitat

Reunits els experts, els que reclamen i els que manen, decidiren posar fil a l'agulla per resoldre els greus problemes de mobilitat que patia la ciutat.

— Que no emeti gasos contaminants— Reclamava un.
— Que no superi els límits de velocitat— Demanava l'altre.
— Que ajudi a conservar les espècies en perill d'extinció— Aportava un tercer.
— Que no sigui racista i defensi la igualtat de gènere— Reblà un/a quart/a

No sempre la solució de consens és la solució que agrada.
No sempre allò que fan entre tots serveix a tots els que la fan.
No sempre allò que és urgent és important, ni tot el que és important és urgent.

L'art de triar, remenar i escollir

Al Principat de Catalunya hi ha dificultats per a decidir qui serà el President de la Generalitat. Tot i que hi ha una candidatura que ha guanyat en vots i escons, aquesta no té majoria absoluta i ha de pactar. A això cal afegir que el cap de llista d'aquesta candidatura no vol (de moment) ser el President.
Tot això ja és prou conegut i està prou analitzat (si més no, prou opinat), així que ja tocaria començar a proposar solucions. Amb la voluntat de servei que em caracteritza, us en proposo algunes:

— Presidència en funcions: si a Holanda han pogut estar 208 dies sense govern, i a Bèlgica 289, els catalans bé que podrem estar-nos el 266 dies que hauria de durar el procés de desconnexió. Estatutàriament diuen que és inviable, però hem vingut a desobeir, oi?

— Triumvirat: reivindiquem el llegat romà i apliquem aquesta fórmula de govern. Qui serien els tres triumvirs? Un de CDC, un d'ERC i un de la CUP. Que cada partit triï el seu.

— Directori: reivindiquem el llegat romà i també l'esperit rupturista de la Revolució Francesa. Cinc persones governant... Si a Suïssa els funciona, per què ací no? Esquí, xocolata, estalvis... i també podem confiar en els helvètics per triar la forma de govern!

— Presidència rotativa: que els setanta-dos diputats de la majoria independentista es vagin passant la presidència mentre dura la desconnexió. Si el procés de ruptura ha de durar nou mesos, toca a tres dies i mig de presidència.
Fóra una solució que generaria entusiasme entre els pintors que retraten els presidents, però provocaria fatiga entre els estudiants que hagin d'aprendre's la llista de presidents.

— Insaculació: no és cap pràctica sexual, sinó la tria a l'atzar del càrrec en qüestió. Així fou escollit Pau Claris. En el nostre cas només caldria posar el nom dels 72 diputats de la majoria independentista a un bombo, i que surti el que surti. Com surti el Mas, riurem.

— President sense poders: si a les monarquies constitucionals el rei regna però no governa, és un càrrec purament formal, nosaltres també podem nomenar un President Florero.
Una opció avançada seria el President Florero Enemic, és a dir fer un president que, com que sabem que no podrà agradar tothom, que no agradi ningú. I com que no tindrà funcions, pots permetre't el luxe de fer President algú que està en contra del Procés.
Us imagineu el Xavier García Albiol fent de President, sense cap poder, havent de veure com el Govern independentista fa la desconnexió?

Calendari català

Calendari Tonalpohualli asteca: 260 dies.
Calendari atenenc: 354 dies  (amb un mes extra cada tretze anys).
Calendari hebreu: entre 353 dies (any mancat simple) i 385 dies (any complet embolismal).
Calendari xinès: 354 dies.
Calendari musulmà: 354 o 355 dies.
Calendari babí de Pèrsia: 361 dies (dinou mesos de dinou dies).
Calendaris solars (gregorià, persa...): 365 o 366 dies.
Calendari Saka de Bali: 420 dies (dotze mesos de 35 dies).

Calendari català; 755 dies, per a poder-hi encabir totes les jornades històriques que vivim.

Temps passats

Es confirma la màxima de que qualsevol temps passat fou pretèrit.

Això, i que hi ha gent que està molt malament.

Nota: he d'anar a buidar el magatzem

El mal caçador

L'agent forestal prengués declaració del pobre caçador que, atemorit i indefens, es veié obligat a disparar contra aquell terrible ós bru que estava a punt d'atacar-lo. 

Ja se sap que, quan hivernen, aquests úrsids ronquen molt fort.

Font: El mal caçador.