Al Principat de Catalunya hi ha dificultats per a decidir qui serà el President de la Generalitat. Tot i que hi ha una candidatura que ha guanyat en vots i escons, aquesta no té majoria absoluta i ha de pactar. A això cal afegir que el cap de llista d'aquesta candidatura no vol (de moment) ser el President.
Tot això ja és prou conegut i està prou analitzat (si més no, prou opinat), així que ja tocaria començar a proposar solucions. Amb la voluntat de servei que em caracteritza, us en proposo algunes:
— Presidència en funcions: si a Holanda han pogut estar 208 dies sense govern, i a Bèlgica 289, els catalans bé que podrem estar-nos el 266 dies que hauria de durar el procés de desconnexió. Estatutàriament diuen que és inviable, però hem vingut a desobeir, oi?
— Triumvirat: reivindiquem el llegat romà i apliquem aquesta fórmula de govern. Qui serien els tres triumvirs? Un de CDC, un d'ERC i un de la CUP. Que cada partit triï el seu.
— Directori: reivindiquem el llegat romà i també l'esperit rupturista de la Revolució Francesa. Cinc persones governant... Si a Suïssa els funciona, per què ací no? Esquí, xocolata, estalvis... i també podem confiar en els helvètics per triar la forma de govern!
— Presidència rotativa: que els setanta-dos diputats de la majoria independentista es vagin passant la presidència mentre dura la desconnexió. Si el procés de ruptura ha de durar nou mesos, toca a tres dies i mig de presidència.
Fóra una solució que generaria entusiasme entre els pintors que retraten els presidents, però provocaria fatiga entre els estudiants que hagin d'aprendre's la llista de presidents.
— Insaculació: no és cap pràctica sexual, sinó la tria a l'atzar del càrrec en qüestió. Així fou escollit
Pau Claris. En el nostre cas només caldria posar el nom dels 72 diputats de la majoria independentista a un bombo, i que surti el que surti. Com surti el Mas, riurem.
— President sense poders: si a les monarquies constitucionals el rei regna però no governa, és un càrrec purament formal, nosaltres també podem nomenar un
President Florero.
Una opció avançada seria el
President Florero Enemic, és a dir fer un president que, com que sabem que no podrà agradar tothom, que no agradi ningú. I com que no tindrà funcions, pots permetre't el luxe de fer President algú que està en contra del Procés.
Us imagineu el
Xavier García Albiol fent de President, sense cap poder, havent de veure com el Govern independentista fa la desconnexió?