En cas de dubte, proveu amb aquest criteri: el que fou fotografiat en blanc-i-negre, o no va conèixer la televisió o internet, acostuma a ser el bo.
And last... Tubular Bells!
Fa 3 dies
dissabte, 26 de desembre de 2015
Passar-se de frenada
Quina diferència hi ha entre el feminisme i el feminazisme? Bé, l'explicació més senzilla la podem trobar en aquesta fotografia.
En cas de dubte, proveu amb aquest criteri: el que fou fotografiat en blanc-i-negre, o no va conèixer la televisió o internet, acostuma a ser el bo.
En cas de dubte, proveu amb aquest criteri: el que fou fotografiat en blanc-i-negre, o no va conèixer la televisió o internet, acostuma a ser el bo.
dimecres, 23 de desembre de 2015
Nadal i canvi climàtic
Si les previsions més pessimistes es compleixen, aquest videoclip deixarà de tindre sentit. O no...
Feliç Festivus a tothom!
dilluns, 21 de desembre de 2015
L'art de trobar fàcilment (i ràpidament) els errors
Amb motiu de les eleccions d'ahir diumenge, un servidor va fer una anàlisi prèvia i una juguesca (porra) sobre els resultats. Avui mateix ja sé quins han estat els encerts i quins els errors.
Com cada any, el 31 de desembre vaig fer un vaticini sobre els famosos que moririen durant aquest 2015. En deu dies sabré quins han estat els encerts i quins els errors.
Tant de bo fos tan fàcil, i tan ràpid, saber quins han estat els meus encerts i els meus errors!
Com cada any, el 31 de desembre vaig fer un vaticini sobre els famosos que moririen durant aquest 2015. En deu dies sabré quins han estat els encerts i quins els errors.
Tant de bo fos tan fàcil, i tan ràpid, saber quins han estat els meus encerts i els meus errors!
dissabte, 19 de desembre de 2015
Jornada de reflexió (i porres)
Avui és jornada de reflexió, i demà hi ha eleccions. Hi ha països on no existeix aquest dia, i es fa campanya (i es publiquen enquestes) fins el darrer moment. Potser el més encertat fóra anomenar-la Jornada de Descans, per a candidats, militants i periodistes que segueixen la campanya.
La primera reflexió és que, per primera vegada a la democràcia espanyola, hi haurà un rang de diputats nou. M'explico: fins ara les candidatures obtenien entre 1 i 21 escons, o més de 105. Entre 22 i 104 mai. Demà al vespre, molt probablement, ens trobem amb partits que obtinguin cinquanta-i-tants o vuitanta-i-tants escons.
La segona reflexió, i lligada amb la primera, és la derrota del bipartidisme a Espanya. A Catalunya mai n'hem tingut, i la pluralitat del nostre Parlament el fa més semblant a l'italià, l'holandès i l'israelià, que no pas al nord-americà, el britànic o (malgrat les minories nacionals) l'espanyol.
La tercera reflexió és el triomf dels sondatges i les perspectives. Hi ha dues formacions extraparlamentàries, PODEMOS i CIUDADANOS que demà no es compararan amb el seu resultat anterior, sinó amb les previsions i esperances. Totes dues tenen zero escons, així que només que n'obtinguessin un ja haurien triomfat, però sabem que no serà així: si Cs queda per sota dels 50 diputats haurà fracassat, i si PODEMOS queda per sota dels 40 també.
Curiosament, hi ha dos partits que tot i tindre representació parlamentària, hauran triomfat si la conserven: Esquerra Unida i UPyD. Si els primers baixen fins a tres escons, i els segons en conserven un, ho celebraran com una gran victòria.
La quarta reflexió, i lligada amb la tercera, és com les alternatives tenen com a primer objectiu acabar amb les altres alternatives, abans que no pas vèncer a als dos grans. Així doncs, PODEM ha de cruspir-se a Esquerra Unida, abans de plantejar-se guanyar al PSOE; així com Cs ha de petar-se UPyD abans de voler guanyar al PP.
La cinquena reflexió, és que un partit pot quedar segon en vots i tercer en escons. No seria el primer cop que passa una cosa semblant, però ara pot ser motiu per a força una reforma (en clau centralista) de la llei electoral.
La porra. La primera força en vots i en escons serà el PP. La segona força en escons pot ser el PSOE, però no té perquè ser la segona força en vots. En tot cas, Cs serà la tercera força i superarà a PODEMOS. A casa nostra la porra queda així:
Illes Balears (8 escons):
PP 2
Cs 1
PSOE 2
PODEMOS 1
MÉS 1
Proposta per les Illes: 1
País Valencià (32 escons)
PP: 12
Cs: 6
PSOE: 9
Compromís-Podem 5
Catalunya (47 escons), participació inferior a la del 27S
ERC: 14
Cs: 9
DiL: 9
ECP: 8
PSC: 4
PP: 3
dijous, 17 de desembre de 2015
Fiscal especial
Nomenaren un fiscal dur, treballador i inflexible per a que portes la Fiscalia de Crims d'Odi,
Per a la categoria de Delictes d'Amor preferiren triar a una persona sensible, alegre, romàntica i riallera. I optaren per pintar de rosa els murs de la presó.
Per a la categoria de Delictes d'Amor preferiren triar a una persona sensible, alegre, romàntica i riallera. I optaren per pintar de rosa els murs de la presó.
dilluns, 14 de desembre de 2015
Camí del Paradís
El viatger convençut inicià el camí vers el Paradís. Amb el pas dels dies es trobà un grup de viatjants que venien en direcció contrària, i venien mostrant una cara flamant, plena d'alegria i satisfacció.
Pensà que havien trobat el Paradís, i tornaven a sa casa amb els béns allà guanyats.
Uns dies més tard es va trobar amb un altre grup de viatgers, Aquests també venien en direcció contrària, del mateix lloc, i tenien un posat trist i cap cot, ben diferent de l'alegria dels altres. Això el feu reflexionar: era inaccessible el tresor? No era el tresor del paradís allò que alguns buscaven? Algú havia fet malbé aquell indret meravellós, i havia destruït els tresors i les coses bones? I era açò, qui ho havia fet? Qui s'havia atrevit a perpetrar aquell execrable crim!? No gosà preguntar qua havia passat als viatgers que venien de tornada.
En part per port a ferir, i en part perquè desconeixia els idiomes que parlaven aqueixos viatgers.
Dos dies després es troba una parell de viatgers, provinent dels mateixos indrets, i amb un aspecte entre alegre i seré. Va provat de comunicar-se amb ells en la seua llengua i digué:
— Bon dia viatgers, sou al camí del paradís, oi?
— Cert, viatger solitari. I vostè també.
— I què esperàveu trobar?
— Felicitat, amor, saviesa, salut i molts bens materials.
— I per què no feu tots la mateixa fila? Uns alegres, d'altres trists....
— Perquè tenim origens, anhels i motivacions diferents. Per això posem cares diferents quan anem cap al Paradís.
Agraí la resposta. La mastegà lentament. Com un remugant la feu eixir i entrar uns quants cops, I quant ja estava prou tova se l'empassà: en el seu camí cap a la felicitat prengué el camí correcte, i el sentit errat. Caminant en contra-direcció dóna un missatge d'ànims a tots els que cercaven aquell jardí. El veient com un ésser que havia pogut arribar al Cel promès. I a jutjar pel seu aspecte, qualsevol hi podria arribar, i a la porta hi deixarien enterrar qualsevol.
Bones notícies, doncs.
Pensà que havien trobat el Paradís, i tornaven a sa casa amb els béns allà guanyats.
Uns dies més tard es va trobar amb un altre grup de viatgers, Aquests també venien en direcció contrària, del mateix lloc, i tenien un posat trist i cap cot, ben diferent de l'alegria dels altres. Això el feu reflexionar: era inaccessible el tresor? No era el tresor del paradís allò que alguns buscaven? Algú havia fet malbé aquell indret meravellós, i havia destruït els tresors i les coses bones? I era açò, qui ho havia fet? Qui s'havia atrevit a perpetrar aquell execrable crim!? No gosà preguntar qua havia passat als viatgers que venien de tornada.
En part per port a ferir, i en part perquè desconeixia els idiomes que parlaven aqueixos viatgers.
Dos dies després es troba una parell de viatgers, provinent dels mateixos indrets, i amb un aspecte entre alegre i seré. Va provat de comunicar-se amb ells en la seua llengua i digué:
— Bon dia viatgers, sou al camí del paradís, oi?
— Cert, viatger solitari. I vostè també.
— I què esperàveu trobar?
— Felicitat, amor, saviesa, salut i molts bens materials.
— I per què no feu tots la mateixa fila? Uns alegres, d'altres trists....
— Perquè tenim origens, anhels i motivacions diferents. Per això posem cares diferents quan anem cap al Paradís.
Agraí la resposta. La mastegà lentament. Com un remugant la feu eixir i entrar uns quants cops, I quant ja estava prou tova se l'empassà: en el seu camí cap a la felicitat prengué el camí correcte, i el sentit errat. Caminant en contra-direcció dóna un missatge d'ànims a tots els que cercaven aquell jardí. El veient com un ésser que havia pogut arribar al Cel promès. I a jutjar pel seu aspecte, qualsevol hi podria arribar, i a la porta hi deixarien enterrar qualsevol.
Bones notícies, doncs.
dissabte, 12 de desembre de 2015
Autor, autors
L'escriptor publicà una novel·la que fou un èxit de vendes. La productora cinematogràfica hi veié una oportunitat: comprà els drets del best-seller i encarregà a un guionista fer-ne l'adaptació cinematogràfica.
El guionista adaptà la història, els diàlegs i els personatges al llenguatge cinematogràfic.
El productor retallà modificà algunes parts per massa cares, i poc interessants pel gran públic.
El director modificà alguna part del text, per adaptar-lo al ritme del rodatge i a les incidències que es donaven en decorats, maquillatge i localitzacions.
Els actors consagrats, gent d'ofici i prestigi, objectaren fer alguna escena, i feren petites aportacions en alguna altra.
En el moment de fer el muntatge s'escurçà alguna escena i se n'eliminà alguna altra.
I el dia de l'estrena, als cartells hi sortia el títol de la novel·la, el nom de l'escriptor i la frase "Adaptació de l'èxit literari".
A tot això, qui era realment l'autor?
Amb els texts legals passa quelcom semblant. Sobretot si tenen set pares, cap mare, i són engendrats amb el romàntic so dels sabres de fons.
El guionista adaptà la història, els diàlegs i els personatges al llenguatge cinematogràfic.
El productor retallà modificà algunes parts per massa cares, i poc interessants pel gran públic.
El director modificà alguna part del text, per adaptar-lo al ritme del rodatge i a les incidències que es donaven en decorats, maquillatge i localitzacions.
Els actors consagrats, gent d'ofici i prestigi, objectaren fer alguna escena, i feren petites aportacions en alguna altra.
En el moment de fer el muntatge s'escurçà alguna escena i se n'eliminà alguna altra.
I el dia de l'estrena, als cartells hi sortia el títol de la novel·la, el nom de l'escriptor i la frase "Adaptació de l'èxit literari".
A tot això, qui era realment l'autor?
Amb els texts legals passa quelcom semblant. Sobretot si tenen set pares, cap mare, i són engendrats amb el romàntic so dels sabres de fons.
dimecres, 9 de desembre de 2015
Tres errors
He re-iniciat el mòbil i he errat tres cops el codi PIN. Ara hauré de cercar la capsa (fa un any que el vaig comprar, ves a saber on para) i trobar el codi PUK.
Mentre no trobo el PUK, o mentre no vaig a l'FNAC (on el vaig comprar) i em resolen el problema.... Estaré lleugerament incomunicat.
No sé si és una sort o una desgràcia.
Mentre no trobo el PUK, o mentre no vaig a l'FNAC (on el vaig comprar) i em resolen el problema.... Estaré lleugerament incomunicat.
No sé si és una sort o una desgràcia.
dimarts, 8 de desembre de 2015
Dones ben equipades
L'empresa anomenada L'Escurçó afirmava estar "equipada amb dones els quals participen en la tasca de fer censos i per a vigilància amb les autoritzacions corresponents".
De tots es conegut el tòpic (de vegades, cert) que diu que les dones poden ser molt tafaneres, però d'ací a formar part de l'equipament d'una empresa de vigilància ambiental.... No sé què dir-vos! A mi em sembla exagerat.
La imatge era més aclaridora, amb l'avionet teledirigit,
De tota manera, quan hom parla d'una dona ben equipada, sovint es refereix a una sirena. És a dir: a una dona amb cua.
De tots es conegut el tòpic (de vegades, cert) que diu que les dones poden ser molt tafaneres, però d'ací a formar part de l'equipament d'una empresa de vigilància ambiental.... No sé què dir-vos! A mi em sembla exagerat.
La imatge era més aclaridora, amb l'avionet teledirigit,
De tota manera, quan hom parla d'una dona ben equipada, sovint es refereix a una sirena. És a dir: a una dona amb cua.
Dones ben equipades escorcollant un sospitós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
