30 de febrer

Passa cada quatre anys, i és inevitable: arriba el 29 de febrer. El calendari gregorià és solar i necessita un dia extra per ajustar-se al gir de la Terra al voltant del Sol. Cada quatre anys els informatius ens fan l'explicació pertinent, i ens mostren persones que tenen cinc anys i estudien a la universitat, que tenen vuit anys i es casen, i que tenen deu anys i ja tenen dos fills.

Tothom sap que aritmèticament això no té cap sentit, ja que una persona de 40 anys, independentment del dia del seu natalici, té 14610 dies.

Però ja que la percepció i mesura del temps és també una variable cultural, quants anys tenim amb un altre calendari?

El calendari musulmà és lunar i es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Segons aquest calendari, la persona de 40 anys en tindria quaranta-un i mig.

El calendari jueu és lunisolar, i té tres menes d'anys: L'any fluix o mancant, que compta amb 353 dies. L'any regular de 354 dies. I l'any ple o complet de 355 dies en total. Per acabar d'embolicar la troca, hi ha anys de traspàs (o prenyats) als que se'ls afegeix un mes de 30 dies, quedant anys de traspàs de 383, 384 o 385 dies En aquest cas, la persona de 40 segons el calendari gregorià, també envelliria un anyet més.

El calendari balinès es basa en elements tradicionals i religiosos i té 210 dies. Una persona de quaranta anys occidentals, segons aquest calendari, en tindria 69.

El calendari Tzolk'in (una cultura precolombina) està fixat en 260 dies, cosa que fa que la crisi dels 40' passi a ser la dels 69.

Així doncs la cosa és fàcil: si et sents vell, inventa't un calendari de molts dies, però si ja estàs fart de treballar, fes-te balinès. Serà per això que diuen que és una illa paradisíaca.

Qui paga mana, o s'emprenya

Per alguna estranya llei del classisme, els amos no volen que els seus empleats cobrin més que ells. Per això quan els amos ho som tot, com passa amb les empreses públiques, la clau per a frenar una vaga és publicar el sou dels (nostres) empleats per a que els patrons (nosaltres) ens hi posem en contra.
Ja va passar amb la vaga de Tv3, i passa ara amb la de TMB. Amb un especial agreujant: els principals usuaris del servei, a sobre, són dels que cobren encara menys.

Però no tot està perdut, hi ha un sector empresarial on això no passa: els clubs de futbol. És l'únic lloc on està ben vist que el director cobri menys (o fins i tot res) que els tècnics, i els tècnics menys que els operaris (els futbolistes).

Futbolitzeu-vos!

Campanya d'èxit

Després de fer-li la campanya electoral durant sis anys, encara es van sorprendre quan aquell home va guanyar les eleccions.

Els historiadors, en canvi, no estaven gens sorpresos.

El nom de la cosa

Només un autor de prestigi acadèmic i amb un èxit de vendes (amb adaptació cinematogràfica d'èxit inclosa) és capaç de treure un nou supervendes que requereix una guia de lectura i diccionari de termes.

El cicle de l'escàndol

El cicle de l'escàndol:

1) Primer cas. Titular sorpresa. Estupefacció.
2) Aparició de nous casos. Preocupació.
3) Experts i tertulians opinen sobre el tema. Bé, els experts informen, els tertulians afirmen vehementment.
4) Més casos i notícies col·laterals poc importants.
5) Primeres veus criticant alguna víctima (o, potser, falsa víctima).
6) "Això ja cansa", o "D'això ja fa massa que en parlem" d'algun tertulià.
7) Primer acudit cruel sobre l'escàndol.
8) Deixa de parlar-se de l'escàndol.
9) Relativa pau.
10) Aparició d'un nou escàndol i retorn al punt 1.

escandalós 

Anunciador

— Per què aquest senyor surt per la tele anunciant ulleres graduades, calefactors de gas i complements vitamínics?
— Perquè és xef de cuina.
 — Ah.
— Tots cometem errors: al principi va anunciar unes patates fregides.

Fundat i enfonsat

Primer fou dom Alejo Vidal-Quadras, que va fundar VOX i, després de la patacada electoral, se'va donar de baixa (i demana el vot per a d'altres partits).
Ara és la Rosa Díez, que funda UPyD i, després de la patacada electoral, es dóna de baixa del partit.

Si segueix la moda dels fundadors-enfonsadors, i els refundadors de partits, friso per veure el proper en estripar el carnet.

(I els seus hereus, agraïts)

Mal diagnòstic

El metge mirà les proves, tot i que no calia (ja sabia el resultat), ni servia de res (la màscara del vestit de protecció s'entelava i li impedia llegir bé).

— Lamento dir-li que la contra-anàlisi ha confirmat que té vostè Ebola. Haurà de romandre en aïllament. Amb els nous tractaments la mortalitat ha baixat molt, i vostè és jove i fort, i crec que....

Però el pacient ja no escoltava les paraules del metge. Estava abatut, durament colpit per la notícia. No li preocupava tant la gravetat de la malaltia, sinó el moment en el que la patia: En comptes de patir un virus mainstream com el Zika, l'havia infectat un microbi demodé com aquell.
Era tan del 2014....