Sobre l'afer del
Banc Expropiat de Gràcia s'estan dient moltes coses, un servidor només voldria fer uns comentaris col·laterals.
On era l'oposició? Els pressupostos d'un ajuntament són públics, i que jo sàpiga no hi ha cap apartat de
fons reservats. Si en temps de Trias es va pagar el lloguer d'una casa okupada, com és que l'oposició, tan indignada com es mostra, no ho va veure ni denunciar?
Entenc que Ciutadans i CUP, a l'anterior mandat, eren extraparlamentàries, i poc podien fer. ERC només tenia un regidor, el Jordi Portabella, i tot sol poca cosa podia fiscalitzar. Però, els altres partits? Per a què li servien al PP els 8 regidors? I el PSC, quina feina d'oposició feien els seus 11? O cap dels dos era ben bé oposició del tot!?
«
Tot a punt per a una nova nit d'incidents» Això és un titular periodístic, una profecia, o l'expressió d'un desig?
Ménage à trois impossible. Els manifestants acusen a la policia de violenta, i als mitjans (sobretot la televisió) d'encobrir els Mossos. "La premsa apunta, els Mossos disparen" i "Televisió, manipulació". La policia acusa els mitjans de no oferir totes les imatges, i de mostrar només aquelles on queden malament. I, és clar, acusen als manifestants violents de provocar els aldarulls. I la premsa? Doncs lògicament, es queixa de tots dos, tot i que no amb la mateixa intensitat.
«
Ayer no hubo incidentes en Rentería» Durant els anys de la transició, el diari Tele/eXpres va publicar aquest titular. Una cosa semblant van fer el dijous amb els no incidents a Gràcia. I, dos anys abans, amb la nit de no incidents a Sants.
Programa d'actes. Sabem que les festes majors de Sants i Gràcia s'assemblen molt, tot i que els segons tenen més diners que els primers, i la parròquia que hi va és més hippy i pikha, mentre que a Sants hi ha més killus. Els fets de Can Vies i el Banc Expropiat tenen algunes semblances (comencen en dilluns, tres dies d'aldarulls, dijous de descans, cap de setmana mogut amb gent vinguda de fora...), ara només cal veure si, tal i com ja passa amb les festes majors, a Gràcia veurem uns aldarulls més
bobus (de
bohemi
burgès)