Sí, és a dir que no

"Calia triar el sí, i no pas el no.
Escòcia ha dit que sí, però serà que no perquè Anglaterra ha dit que no, i no pot ser que vagin separats encara que sigui per anar bé.
Gibraltar ha dit que sí, i farem que no vagi amb els del no, perquè ha dit que sí y es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde"

Y dos huevos duros!!

Els sense nom

Ningú veia eixe programa de televisió tan roí i barroer.
Ningú consumia aquells productes tan insans.
I tampoc ningú votava eixe partit tan criticat, àdhuc odiat.

Els balanços són només xifres, sense cares i sense noms, que ens alliberen de tota responsabilitat.

L'insolidari

"Ho sento, no puc solidaritzar-me amb algú que guanya el triple que jo". Aquest era el seu argument cada cop que esclatava una vaga.
I tant minsos eren els seus ingressos, que només podia solidaritzar-se amb els que dormien als caixers automàtics. I aquests últims no acostumen a fer vaga.

La resta de la societat —millor pagada i més conscienciada— el titllà d'insolidari. I per insolidari, el rebutjaren i no donaren suport a les seues reivindicacions. Pel que sembla, potser eren molt justes, però estaven molt mal explicades.

Acabar d'eixir

I els que portaven quaranta-tres anys amb un peu a fora, decidiren que el més assenyat era acabar d'eixir d'aquell club al que mai havien acabat d'entrar.

Externalitzat

El govern era molt de dretes i volia ser coherent, per això externalitzaren i privatitzaren tots els serveis públics, inclosos l'espionatge i les clavegueres de l'estat.

Però ningú notà la diferència.

Fanàtics

El fanàtic religiós decidí auto-immolar-se allà on els fanàtics d'una altra religió (aquesta sense llibre sagrat, que els seus devots no eren de molta lectura) havien quedat per a complir amb el ritual de l'esbatussada mútua.

La policia decidí actuar per tal d'evitar la tragèdia, però en comptes de limitar-se a aïllar la zona i evitar que hi entressin persones innocents, detingueren al fanàtic de la bomba.

Darwinianament parlant, un error.

Repulsòmetre

—Això és inadmissible!
—És clar que sí.
—Un segon que poso les dades en aquesta app del meu mòbil....
—Dades? Quines dades?
—Dades de l'autor del fet luctuós, i les dades de la víctima.
—Aaah...
—Així ens dirà el nivell exacte d'indignació que hem de mostrar.
—Quan acabis amb els futbolistes presumptament violadors, calcula'm el grau d'indignació que he de mostrar per l'atemptat d'Orlando: a la feina són gayfriendly, però també molt comprensius amb els atemptats jihadistes, i no sé quin grau d'indignació he de mostrar.
—No pateixis, tinc una altra app que et permet generar teories conspiratives. Això va de conya per a sortir del pas.
—Passa-me-la!

Repetició electoral 2

Sociòlegs, politòlegs i analistes comunicatius es mostraren indignats per l'arribada a la reunió d'eixa dona.

— Això és indignant!— Cridà el més veterà. —Som professionals de renom, treballem a les millors consultories i impartim classes a les més prestigioses universitats.

—Ho sé, i us respecto per això— Digué pausadament el responsable.  —Però aquestes eleccions són més previsibles que l'argument d'una pel·lícula porno. I no anem sobrats de diners per a pagar grans estudis demoscòpics cada tres mesos.

I tot seguit acompanyà la zíngara, abillada amb grans arracades, collarets, mocadors i faldilles amples. al seu seient. Ella va treure la bola de vidre, les cartes del tarot, i comença a llegir la bonaventura a les diferents candidatures presentades.

Repetició electoral 1

L'aspirant a líder s'adreçà a la massa televisiva i els etzibà:

—Ho heu fet malament, toca repetir. Esmerceu-vos, o encara us tocarà una tercera vegada. 

I servils com eren, canviaren de canal.