No entenc els que critiquen la política i els polítics, titllant-los de dropos i vividors.
Però si treballen fins i tot a l'agost!
Rendir-se a Bono
Fa 1 dia
dimecres, 31 d’agost de 2016
diumenge, 28 d’agost de 2016
Estivacions 4
L'inevitable contaminació acústica
Molta gent fa vacances per a descansar. Bé, alguns fan vacances per a desfassar a sac, però per més estimulants que prenguis, o redueixes les teues vacances a tres dies, o hauràs de descansar. Però, de debò descansem a l'estiu?
Els joves que viuen amb els pares només descansen si aquests marxen ben lluny i li deixen la casa per a ell sol (cal ser fill únic o tindre els germans emancipats). En cas contrari, no.
Les persones que tenen fills només descansen si les criatures fan colònies, casal d'estiu, campaments escolta o alguna cosa semblant. En cas contrari, no.
Les persones sense càrregues familiars poden tenen problemes per a descansar, i aquests els provoca la contaminació acústica. Anem a pams:
Si et quedes a la costa d'aquest país, patiràs soroll i saturació.
Si et quedes a una ciutat mitjana o gran d'aquest país, patiràs el soroll i les vibracions de les obres que es fan a l'estiu.
Si et quedes a a una ciutat mitjana o gran del litoral, patiràs les dues coses anteriors simultàniament.
Durant l'estiu el nostre país s'omple de festes majors. Si hi ha un indret del Món on es clonen éssers humans, no ho dubteu: és ací. Com si no es pot aconseguir que les mateixes orquestres estiguin tocant les mateixes cançons a diferents poblacions?
A Escòcia clonaren l'ovella Dolly, però a Catalunya clonarem el Georgie Dan. Temps al temps
Però encara que vagis a un llogaret perdut i aïllat, encara així, tampoc podràs descansar. Poca gent va a missa, però com si d'un crit desesperat és tractés, les esglésies cada quart d'hora fan sonar el seu campanar. Algunes, cinc cops a l'hora, ja que repeteixen el toc horari (per si algú s'ha descomptat?)
He dit crit desesperat, però potser caldria dir revenja, ja que gairebé ningú va a missa, i el campanar no sona pas. El que sona és un altaveu connectat a un equip de so, no hi ha cap campaner fent sonar les campanes.
En fi, que si voleu descansar, munteu-vos un búnquer, o llogueu un estudi d'enregistrament.
Molta gent fa vacances per a descansar. Bé, alguns fan vacances per a desfassar a sac, però per més estimulants que prenguis, o redueixes les teues vacances a tres dies, o hauràs de descansar. Però, de debò descansem a l'estiu?
Els joves que viuen amb els pares només descansen si aquests marxen ben lluny i li deixen la casa per a ell sol (cal ser fill únic o tindre els germans emancipats). En cas contrari, no.
Les persones que tenen fills només descansen si les criatures fan colònies, casal d'estiu, campaments escolta o alguna cosa semblant. En cas contrari, no.
Les persones sense càrregues familiars poden tenen problemes per a descansar, i aquests els provoca la contaminació acústica. Anem a pams:
Si et quedes a la costa d'aquest país, patiràs soroll i saturació.
Si et quedes a una ciutat mitjana o gran d'aquest país, patiràs el soroll i les vibracions de les obres que es fan a l'estiu.
Si et quedes a a una ciutat mitjana o gran del litoral, patiràs les dues coses anteriors simultàniament.
Durant l'estiu el nostre país s'omple de festes majors. Si hi ha un indret del Món on es clonen éssers humans, no ho dubteu: és ací. Com si no es pot aconseguir que les mateixes orquestres estiguin tocant les mateixes cançons a diferents poblacions?
A Escòcia clonaren l'ovella Dolly, però a Catalunya clonarem el Georgie Dan. Temps al temps
Però encara que vagis a un llogaret perdut i aïllat, encara així, tampoc podràs descansar. Poca gent va a missa, però com si d'un crit desesperat és tractés, les esglésies cada quart d'hora fan sonar el seu campanar. Algunes, cinc cops a l'hora, ja que repeteixen el toc horari (per si algú s'ha descomptat?)
He dit crit desesperat, però potser caldria dir revenja, ja que gairebé ningú va a missa, i el campanar no sona pas. El que sona és un altaveu connectat a un equip de so, no hi ha cap campaner fent sonar les campanes.
En fi, que si voleu descansar, munteu-vos un búnquer, o llogueu un estudi d'enregistrament.
dijous, 25 d’agost de 2016
Estivacions 3
Llibres de sorra
Un clàssic de l'estiu són les lectures pendents. Sembla ser que hem d'aprofitar el temps lliure per a cultivar-nos llegint. La resta de l'any podem seguir sent uns analfabets funcionals.
Un servidor ja ha omplert de sorra i gespa uns quants llibres aquest estiu. Les lectures triades han estat:
La col·laboradora, d'Empar Moliner. És la història d'una negra literària. La novel·la és interessant pels seus personatges (molts d'ells fàcilment reconeixibles), i per algunes reflexions que va deixant caure. La trama no mata. El llibre és fàcil i agradable de llegir (cosa que ha de fer una negra literària).
Simón no, Saimon, de Jorge Gamero. Novel·la fluixa, destinada a dignificar els professors d'ESO. Probablement agradi molt als professors de secundària, però em temo que ni tan sols ells coneixen l'obra. Tot i ser força diferent, comparteix l'estil queixós de la Petita crònica d'un professor a secundària, que va escriure fa quinze anys Toni Sala. La diferència és que fa quinze anys ens solidaritzàvem amb el col·lectiu, i a dia d'avui ja passem una mica d'ells (tot i que no ho diguem obertament).
Conclusió (probablement involuntària) dels dos llibres: si no els tens ben posats no entris a l'aula.
La reina al palau dels corrents d'aire, d'Stieg Larsson. Per a mi comença a ser un clàssic d'estiu llegir unes poques pàgines d'aquesta ja pesada novel·la. La novel·la Els homes que odiaven les dones (bé, la traducció oficial és Els homes que no estimaven les dones) per a mi va començar bé, després va perdre força i al final va millorar. La segona, La noia que jugava amb el foc (bé, la traducció oficial és La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina) començava bé, però després anava perdent i no millorava. Aquesta tercera novel·la comença fluixa i no vaig tindre esma d'acabar-me-la.
Com a lectura inconclusa està força bé: vas a la platja i tens la sensació de ser a l'any 2009. Ideal per a tindre una conversa nostàlgica amb la teua veïna de tovallola.
Apunt col·lateral: tenint en compte el preu d'una tàblet, probablement el llibre en format paper sobrevisqui a la platja. No ens sabrà tant de greu si ens el furten. Tot i que no conec ningú a qui li hagin robat el llibre de platja.
Un clàssic de l'estiu són les lectures pendents. Sembla ser que hem d'aprofitar el temps lliure per a cultivar-nos llegint. La resta de l'any podem seguir sent uns analfabets funcionals.
Un servidor ja ha omplert de sorra i gespa uns quants llibres aquest estiu. Les lectures triades han estat:
La col·laboradora, d'Empar Moliner. És la història d'una negra literària. La novel·la és interessant pels seus personatges (molts d'ells fàcilment reconeixibles), i per algunes reflexions que va deixant caure. La trama no mata. El llibre és fàcil i agradable de llegir (cosa que ha de fer una negra literària).
Simón no, Saimon, de Jorge Gamero. Novel·la fluixa, destinada a dignificar els professors d'ESO. Probablement agradi molt als professors de secundària, però em temo que ni tan sols ells coneixen l'obra. Tot i ser força diferent, comparteix l'estil queixós de la Petita crònica d'un professor a secundària, que va escriure fa quinze anys Toni Sala. La diferència és que fa quinze anys ens solidaritzàvem amb el col·lectiu, i a dia d'avui ja passem una mica d'ells (tot i que no ho diguem obertament).
Conclusió (probablement involuntària) dels dos llibres: si no els tens ben posats no entris a l'aula.
La reina al palau dels corrents d'aire, d'Stieg Larsson. Per a mi comença a ser un clàssic d'estiu llegir unes poques pàgines d'aquesta ja pesada novel·la. La novel·la Els homes que odiaven les dones (bé, la traducció oficial és Els homes que no estimaven les dones) per a mi va començar bé, després va perdre força i al final va millorar. La segona, La noia que jugava amb el foc (bé, la traducció oficial és La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina) començava bé, però després anava perdent i no millorava. Aquesta tercera novel·la comença fluixa i no vaig tindre esma d'acabar-me-la.
Com a lectura inconclusa està força bé: vas a la platja i tens la sensació de ser a l'any 2009. Ideal per a tindre una conversa nostàlgica amb la teua veïna de tovallola.
Apunt col·lateral: tenint en compte el preu d'una tàblet, probablement el llibre en format paper sobrevisqui a la platja. No ens sabrà tant de greu si ens el furten. Tot i que no conec ningú a qui li hagin robat el llibre de platja.
dilluns, 8 d’agost de 2016
Estivacions 2
Treballar a l'agost
Un clàssic de l'estiu és el de treballar a l'agost. Per un costat tenim las dades d'ocupació, que augmenten ja al mes de juny. Per una altra banda tenim la clàssica queixa de que tot està tancat per vacances. I per últim, tenim el que diu que treballar a l'agost és una meravella. I per últim estan els que es queixen de les obres públiques a l'estiu, que ho empastifen tot.
Totes quatre coses no lliguen gaire, oi?
Portem quatre dècades vivint del turisme, així que la nostra estructura productiva ja hauria d'haver-se adaptat a aquest sector econòmic i les seues particularitats (com l'estacionalitat).
Cada vegada consumim més per internet, així que tampoc ens hauria d'afectar gaire que alguns comerços tanquin.
I pel que fa el plaer de treballar a l'agost, és cert si vius a una ciutat de la costa, en un lloc amb aire condicionat, i no tens fills en edat escolar. Jo he viscut els meus millors estius agafant-me dies sueltus, dilluns i divendres, destinant tres dies a treballar (de dimarts a dijous) i quatre a descansar (de divendres a dilluns). I sí, és un plaer que pot durar onze setmanes.
Jornada intensiva
Una darrera reflexió: moltes oficines fan jornada intensiva a l'estiu, i jornada partida la resta de l'any. Per què ho fan? Si la jornada intensiva funciona a l'estiu, no es pot allargar la resta de l'any? Cal aturar-se dues hores per a dinar i fer el ronso, i fer que el lleure comenci a les set de la tarda?
Per cert, aquest agost treballo només mig mes. Gaudiu de la calor asfixiant.
Un clàssic de l'estiu és el de treballar a l'agost. Per un costat tenim las dades d'ocupació, que augmenten ja al mes de juny. Per una altra banda tenim la clàssica queixa de que tot està tancat per vacances. I per últim, tenim el que diu que treballar a l'agost és una meravella. I per últim estan els que es queixen de les obres públiques a l'estiu, que ho empastifen tot.
Totes quatre coses no lliguen gaire, oi?
Portem quatre dècades vivint del turisme, així que la nostra estructura productiva ja hauria d'haver-se adaptat a aquest sector econòmic i les seues particularitats (com l'estacionalitat).
Cada vegada consumim més per internet, així que tampoc ens hauria d'afectar gaire que alguns comerços tanquin.
I pel que fa el plaer de treballar a l'agost, és cert si vius a una ciutat de la costa, en un lloc amb aire condicionat, i no tens fills en edat escolar. Jo he viscut els meus millors estius agafant-me dies sueltus, dilluns i divendres, destinant tres dies a treballar (de dimarts a dijous) i quatre a descansar (de divendres a dilluns). I sí, és un plaer que pot durar onze setmanes.
Jornada intensiva
Una darrera reflexió: moltes oficines fan jornada intensiva a l'estiu, i jornada partida la resta de l'any. Per què ho fan? Si la jornada intensiva funciona a l'estiu, no es pot allargar la resta de l'any? Cal aturar-se dues hores per a dinar i fer el ronso, i fer que el lleure comenci a les set de la tarda?
Per cert, aquest agost treballo només mig mes. Gaudiu de la calor asfixiant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
