Prosòdics i diacrítics

La notícia del dia ha estat la intenció de l'IEC d'eliminar cent trenta-sis (de cent cinquanta) paraules amb accent diacrític (les altres notícies no són del dia, són de la setmana i el mes). Argumenten que no calen perquè no hi ha cap confusió possible. Es nota que no es miren gaire les xarxes socials.

Les catorze que es queden semblen més intocables, com déu/deu. Podríem concloure que, seguint la vella tradició religiosa, a l'IEC s'atreveixen amb les dones, però no amb deu.
Així doncs, dóna deu, dona deu, i dona déu seran la mateixa cosa.

Primer anaren per la fricativa labiodental sonora,  
però jo no vaig dir res, 
perquè igualment ens enteníem.

Després es carregaren els accents diacrítics,
però jo no vaig dir res, 
perquè encara ens enteníem.

Més tard eliminaren els pronoms febles.
però jo no vaig dir res, 
perquè potser eren un xic complicats. 

I quan per fi vingueren a per mi,
no va caldre que digués res,
perquè ningú m'entenia.

 Tres collonades més com esta, i aconseguiran que em faça blavero.

Aclariment: els accents poden ser gràfics o fonètics. Els accents gràfics que es posen per evitar confusions són els diacrítics, mentre que l'accent gràfic prosòdic ens indica on hi ha la major intensitat sonora. 

No cal que digueu "L'accent diacrític no, l'altre", digueu prosòdic i quedeu la mar de bé.

Protocol de seguretat

Per raons de feina em toca visitar una central nuclear. De l'oficina m'han avisat amb antelació, ja que sembla ser que cal una autorització especial, que cal complir un protocol de seguretat i que, potser, m'investiguen una miqueta.

Suposo que, a part de comprovar que l'empresa on treballo ho té tot en regla, repassaran materials, estris i l'historial d'un servidor. I supose que no serà només mirar-se el meu burrículum, sinó que voldran saber quelcom més.

Certament, he tingut tractes amb gent que té un passat inquietant; i he estat a llocs poc recomanables, però.... seran capaços de trobar-m'ho tot?

Sí, he fet birres amb gent que va formar part de Terra Lliure, EPOCA i el FAC, però no és menys cert que també he estat a una tertúlia radiofònica amb gent del PP i Ciutadans? Què és més inquietant?

Sí, és cert que he tingut tractes amb gent que té un passat fosc, però no és menys cert que també els he tingut amb persones que tenen un futur encara més fosc. Quina de les dues coses és pitjor?

He visitat webs de l'extrema dreta, de l'extrema esquerra i de diversos integrismes religiosos, sí, però.... No ho compensa tot això el fet de mirar porno àrab i islàmic, porno nazi o porno anarka?

Dic jo que la decència, avui en dia, es troba ací:

Descobridors i exterminadors

Maria Skłodowska Curie va guanyar dos Premis Nobel (en Química i Física) pels seus descobriments sobre la radioactivitat, i per l'aïllament del radi. Juntament amb ella treballaren Pierre Curie i Henri Becquerel. D'altres brillants científics com Wilhelm Röntgen i Ernest Rutherford també feren importants descobriments en aquesta matèria.

Aquests cinc científics, són responsables dels atacs amb bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki?
Aquests cinc científics, són responsables dels accidents a les centrals nuclears de Three Mile Island, Txernòbil i Fukushima?
Hem de retirar els homenatges que tenen a la via pública? Canviar els noms dels carrers, retirar plaques i enderrocar estàtues?

Bé, qui sí que va participar a la fabricació de bombes atòmiques fou l'Albert Einstein, però de moment a la CUP no li molesta que aquest científic tingui un carrer dedicat a Nou Barris.

Memòria històrica i nomenclàtor: Antonio López y López, marquès de Comillas, era un traficant d'esclaus, i és una vergonya que tingui una estàtua en honor seu a Barcelona.
Ara bé, fa anys a Liverpool l'ajuntament va voler endreçar el nomenclàtor i treure alguns personatges infames de la via pública. Aquesta iniciativa topà amb una forta oposició popular, ja que un dels esclavistes era Penny Lane.

A coisa galega

A minha análise das eleccións galegas:

Thàbit tenia raó

Thàbit ibn Qurra Al-Sabi fou un matemàtic i astrònom que visqué a Bagdad en temps de l'Imperi Abbàssida. Destacà en diferents àmbits, entre d'altres la teoria de nombres.

A partir de l'estudi dels nombres enters, desenvolupà la teoria dels nombres amics. Els nombres amics són dos nombres enters relacionats de manera que la suma dels divisors propis del primer és igual al segon, i la suma dels divisors propis del segon és igual al primer.
Per exemple, 220 i 284 són nombres amics, ja que la suma dels divisors propis de 220, 1 + 2 + 4 + 5 + 10 + 11 + 20 + 22 + 44 + 55 + 110 = 284, i la suma dels divisors propis de 284, 1 + 2 + 4 + 71 + 142 = 220.
D'altres parells de nombres amics són el 1184 amb el 1210, el 2620 amb el 2924 i el 5020 amb el 5564.

A partir dels nombres amics desenvolupà els nombres perfectes. Un nombre perfecte és un nombre enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix. Així, 6 és un nombre perfecte, perquè els seus divisors propis són 1, 2 i 3, i 6 = 1 + 2 + 3.
Els següents nombres perfectes són 28, 496 i 8128.

M'encanta aquesta definició: és perfecte aquell que és amic d'ell mateix.

No sóc capaç de donar-vos cap aplicació pràctica i quotidiana d'aquesta teoria, però el que sí que procuraré fer és, sempre que hagi d'ocupar un lloc numerat, triar un que tingui un nombre perfecte. A veure què.

Tot i que em costarà deixar de banda el número de la sort que he estat fent servir fins ara: el 13.

Fires i mercats de cap de setmana

Aquest cap de setmana Vic tornarà a omplir-se de gent que va a gaudir del Mercat de Música Viva de Vic. Aquesta fira s'adreça als professionals del sector (promotors, productors, compositors, intèrprets...) i també al gran públic. Tots dos sectors tenen llocs i moments separats, cosa que fa que funcioni prou bé.

Al nostre país hi ha fires, mercats i festivals de tota mena: de la construcció, del llibre, del cinema de terror, de l'steam punk, de l'alimentació, de l'ensenyament, de les entitats, medievals.... Només en faltava una: la de les religions.

Aquest dissabte es celebra a Barcelona La Nit de les Religions. Vint-i-quatre comunitats religioses fan una jornada de portes obertes on ens mostraran com són. O, dit d'una altra manera, 24 empreses del sector mostraran els seus productes als visitants (potencials clients).
Friso per veure les hostesses, abillades amb els vestits propis de cada creença, mentre els agents comercials t'expliquen els avantatges de fer-te soci de cada fe: requisits, pregàries, pecats, recompensa al més enllà.

Per acabar-ho de reblar, també es celebra la gala de Miss Trans Star Internacional 2016.

Que cadascú es quadri l'agenda com pugui.

A la victòria, i a la derrota

Diuen que «La victòria té molts pares, i la derrota és òrfena», ves que no sigui per això que els que guanyen acostumen a ser una colla de fills de puta.

Irreversible

La primavera de l'any1945 Adolf Hitler es suïcidava al seu búnker, el Tercer Reich es rendia incondicionalment i Alemanya passava a ser repartida en zones d'ocupació per part de les quatre principals potències guanyadores a Europa.

Fruit d'aquesta divisió de sorgiren tres estats alemanys: la República Democràtica Alemanya (DDR), la República Federal Alemanya (DBR) i el protectorat del Sarre (Saarprotektorat).

D'acord amb la voluntat majoritària (pacífica i democràtica) dels seus habitants, el 1959 el Sarre s'integrà a la República Federal Alemanya. El 1990 ho feia la RDA.

Dividir una nació en dos o tres estats independents no és irreversible, si la gent que hi viu es sent membre d'una mateixa comunitat nacional i té la voluntat democràtica de compartir un mateix estat.

Quan la cheerleader del Procés (aka ministre Margallo) diu que «d'una crisi se'n surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible» en el fons li dóna la raó als independentistes: Catalunya no forma part de la nació espanyola. Fa tres segles que formem part de l'estat espanyol, de la monarquia borbònica espanyola, però no ens integrat ni assimilat a la nació espanyola.

Per això la independència seria irreversible.

Gràcies Margallo!

Estivacions 7

Quan s'acaba l'estiu?

Astronòmicament parlant, l'estiu comença amb el solstici d'estiu i finalitza amb l'equinocci de primavera.
Administrativament parlant, l'estiu és el mes d'agost, declarat inhàbil per les administracions; i els mesos de juliol, agost, part de juny i part de setembre per a les escoles i instituts.
Astronòmicament parlant, l'estiu
Comercialment parlant, l'estiu comença quan s'acaba el Ja és primavera a Elcortinglés, i s'acaba amb la tornada a l'escola a Elcortinglés.
Climàticament parlant, l'estiu dura de quatre a sis mesos a les nostres latituds. En tot cas, el problema és definir l'hivern. Si no vius als Alps o als Pirineus, l'hivern dura mes i mig a tot estirar.

Per a la majoria de catalans, l'estiu s'acaba amb la Diada. A partir de l'u de setembre desitgem que les temperatures baixin, i creiem que després de la Diada ja ha esclatat la tardor i ens vestim com si fóssim a Londres.

Després de tres estius anòmalament plujosos, ens trobem amb que les temperatures no acaben de baixar. I, un cop més, oblidem que ja fa anys que fem la castanyada amb màniga curta. De fet, les darreres nevades que han caigut al litoral mediterrani han estat al març.

Però res, deixem que l'oratge segueixi sent el nostre tema de conversa d'ascensor preferit. L'any que ve, més.

Estivacions 6

Si a l'agost ja posen a la venda la loteria de Nadal, és lògic que també preparin ja les eleccions del 25 de desembre, fum, fum, fum.
No sé de què us queixeu!