Le mauvais et le pire

Diu el clàssic que a la primera volta es vota amb el cor i a la segona amb el cap. Però enguany, com ja va passar el 2002, sembla ser que una quarta part dels ciutadans amb dret a vot han votat amb un òrgan menys poètic però, pel que sembla, igualment necessari.

Caldrà recuperar el clàssic del bipartidisme que diu: he votat el que em feia fàstic per a que no guanyés la que em fa por.

Reciclatge de Sant Jordi

És habitual que per Sant Jordi es facin recomanacions literàries i rànquings de llibres més venuts, però sempre  es fan amb el mateix criteri: que siguin novetats editorials. Només es parla de llibres antics si són part d'una sèrie (com les d'Stieg Larsson), si tenen molts anys i se n'acaba de fer una adaptació cinematogràfica (les obres de Tolkien), o si hi ha cap efemèride important que justifiqui un recull (l'Any Pla, o els cent anys de la Revolució Bolxevic).  Per què no podem recomanar un llibre que té vint o cinquanta anys? D'acord, potser molts ja estan descatalogats, però es poden intercanviar (als bookcrossing eixos) o editar en digital.

 Jo robot, d'Isaac Asimov. Ara que estem entre il·lusionats i acollonits amb la robotització massiva.

 Històries imprevistes, de Roald Dahl. Ara que tant ens meravellem amb sèries que combinen humor negre, intriga i finals imprevistos.

 L'any de l'embotit, de Ferran Torrent. Ara que la corrupció és l'eix central del debat polític.

Pel que fa les roses i les espigues, si no són de fusta, plàstic o qualsevol altre material, el més aconsellable és que les planteu al vostre minijardí hortet urbà.

Economia col·laborativa

Un amic meu, resident al municipi de Barcelona, té un pis turístic a l'edifici on viu. Fins ara no havia tingut cap problema, però aquesta setmana santa ha estat infernal: soroll i brutícia a dojo.
He consultat el web de l'ajuntament per saber si l'allotjament és legal. I, efectivament, és il·legal. El mateix web t'ofereix l'opció de fer la denúncia, però hi ha un petit problema: la denúncia no pot ser anònima. Cal que donis les teues dades personals, i això tira endarrere molta gent.

IDEA PER UNA APP!  Proposo que un programador faci una app que connecti denunciants i denuncies, per a no patir represàlies.
M'explico: si vols denunciar un pis turístic il·legal has de donar les teues dades, però en cap cas cal que resideixis a l'immoble afectat per l'allotjament turístic il·legal (és més, el teu deure cívic és denunciar les il·legalitats, independentment d'on es cometin). Una altra persona pot denunciar el teu veí molest.
L'algoritme bàsic de l'aplicació és: Una persona A pot donar les seues dades i denunciar el pis turístic il·legal X, una persona B pot donar les seues dades i denunciar el pis turístic il·legal Y,  i una persona C pot donar les seues dades i denunciar el pis turístic il·legal Z. El programa combina les dades, i l'ajuntament rep la denúncia de la persona A contra el pis il·legal Y, la denúncia de la persona B contra el pis il·legal Z, i la denúncia de la persona C contra el pis il·legal X. Tothom pot fer la seua denúncia i no ha de témer represàlies.

Al cap i a la fi l'economia col·laborativa és un model que es fonamenta sobre una xarxa d'individus i comunitats connectades d'igual a igual (P2P, de l'anglès peer-to-peer). Parteix de la compartició de béns comuns —espais i habilitats— a fi d'obtindre un benefici econòmic, monetari o no.

Au programadors, ja teniu un projecte pel Mobile de l'any que ve!

Tradicions pasquals

Un any més arriba la Setmana Santa, i toca seguir alguns dels rituals que practico:

 1. Reflexionar sobre el calendari i les coincidències que provoca. Recordar els anys en que la Setmana Santa ha estat sinònim de neu i els que ha estat sinònim de platja. Reflexionar sobre el calendari solar, el calendari lunar, el calendari luni-solar, i calcular quina edat tinc segons els diferents calendaris.

 2. Fer bromes sobre el Ku Klux Klan,

 3. Rellegir Beach Boys de Ralf König.

 4. Tornar a veure La Vida de Brian

Erromintxela

El calendari ha volgut que coincidissin el mateix dia el desarmament definitiu d'ETA (el famós lliurar les armes) amb del Dia del Poble Gitano.

Ací teniu una cançó que fusiona els dos esdeveniments.

Recomanacions per Sant Jordi

Fidel als meus principis, enguany tampoc trec llibre per Sant Jordi. Per això em permeto fer-vos algunes recomanacions per a tan important setmana en el món editorial


ASSAIG 

 - Homo Deus. Una breu història del demà, de Yuval Noah Harari.  Si et va agradar Immortals, sans i perfectes de Salvador Macip, o Ciència optimista de Josep Maria Mainat, aquest assaig t'agradarà. De fet és més complert (i més llarg) que els dos llibres d'autors catalans.

 - Utopia per a realistes, de Rutger Bregman. Interessant assaig, ideal per a gent amb ganes de pensar diferent (i, qui sap, potser encertadament).


NOVEL·LA

 - La fada negra, de Xavier Theros. Si t'agrada la novel·la històrica, si t'apassiona el segle XIX (com diuen alguns autors, el segle XIX Llarg), aquesta novel·la fa per tu.

Blanco, Carrero Blanco

Quaranta-tres anys després de la seua mort, l'almirall Luis Carrero Blanco torna a ser notícia. Les piulades de Cassandra Vera fent acudits sobre la mort del jerarca franquista han estat castigats amb un any de presó. Com era d'esperar, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'han omplert de comentaris a favor de la Llibertat d'Expressió, en contra dels acudits de mal gust i ficant cullerada en general.

Malauradament encara no he trobat ningú que tractés una vessant interessant d'aquest tema: Què hauria passat si ETA no hagués matat l'almirall? Amb la voluntat de servei que em caracteritza us adjunto un what if sobre un Carrero Blanco viu:

• Estiu del 1981: Durant una nit de calor d'eixes que no et deixa dormir, Carrero Blanco viu un moment de creativitat, agafa uns dacs i dissenya el Naranjito.
• Desembre del 1983: Carrero Blanco fa un doble regat amb l'esquerra i li passa la pilota a Juan Antonio Señor, marcant del definitiu 12 a 1 contra Malta.
• Novembre de 1989: Armat amb un pic, Carrero Blanco enderroca el Mur de Berlín. Com a mostra d'agraïment, Helmut Kohl prima Espanya a l'hora de rebre els fons de cohesió europeus. 
• Febrer del 1990: Amb un ram d'olivera a la ma dreta i un casset d'El Fary a la ma esquerra, Carrero Blanco es dirigeix a la presó de Pollsmoor i allibera Nelson Mandela. 
• Agost del 1990: Carrero Blanco, amb una ampolla de tinto de verano Don Simón i dos barrets mexicans, visita Irak i convenç Saddam Hussein per a que no envaeixi Kuwait. 
• Novembre de 1995: Carrero Blanco visita Washington DC i li regala un paquet de sabó Lagarto (para manchas difíciles) a Monica Lewinsky. 

Ah, si Kiskur, Argala i Atxulo s'ho haguessin repensat!