Consultant el
cens de població de la Gubèrnia de Livònia (Imperi Rus, actualment República de Letònia) de l'any 1897 m'he trobat amb aquestes estadístiques lingüístiques:
No em puc estar de fer tres observacions:
1) Llengua de mascles. Es normal que el percentatge de població femenina sigui superior a la masculina (guerres, epidèmies, malalties congènites...). Demogràficament parlant, és ridícul dir que la dona és el "
sexe feble".
Com que hi ha més dones que homes (48.4% d'homes a Livònia el 1897, entre el 46% i el 49% a la resta de territoris de l'Imperi Rus), és lògic que hi hagi més parlants femenins d'un idioma que no pas de masculins. Però fixem-nos en alguns idiomes, com el rus, el jíddix, el polonès i, sobretot, el lituà: hi ha més dones parlants que no pas homes. En el cas del lituà el
62.6% dels parlants eren homes!
Havia sentit alguns cretins dir que hi ha llengües que sonen
femení i
amariconat (com el francès), mentre que d'altres sonen més
fort i
viril (com l'alemany, o l'espanyol). Serà cert!? Serà que hi ha llengües que només són cosa d'homes? Jo, fins ara, si sentia a dir que
una llengua és només per a homes, pensava en la sala fosca d'una discoteca de Sitges...
No sembla que els lituans fossin (l'any 1897) gaire més masclistes que els russos o els alemanys, així que no ens podem imaginar que, a l'hora d'omplir el cens, ignoressin les dones de la casa.
Una cosa sembla clara: l'any 1897 les encarregades de tindre cura de les criatures eren, en l'immensa majoria de cases, les dones. Així que, en una generació, els parlants de lituà a Livònia estaven condemants a ser molts menys. Per això en diem "
llengua materna", oi?
2) 154 livonians. Aquells idiomes que tenien menys de 1000 parlants a Livònia el 1897 queden encabits amb el grup d'
Altres. Però hi ha una altra categoria prou interessant: els 154 habitants de Livònia que es negaren a dir quina era la seua llengua materna.
Les autoritats zaristes no destacaven per ser amables i comprensives, així que no sembla gaire probable que la gent es negués a fer un simple tràmit administratiu (respondre un cens) només per plantar-li cara a l'estat (i a la seua capacitat de ficar-se en la vida privada de la gent). Així doncs, per què es negaren a respondre? Només hi veig unes poques opcions:
- Problemes de comunicació. I si els parlants d'eixes llengües (probablement molt minoritàries) eren monolingües i ni tan sols entenien el que els deia l'enquestador? Probablement l'enquestador era un funcionari que parlava rus, i dos o tres llengües de la zona. I els enquestats, majoritàriament, parlarien la seua llengua materna i rus (i potser alguna més). Arribats a aquest punt, com s'ho feia l'enquestador per a complimentar tots els camps del qüestionari? Pots saber el sexe de l'enquestat, intuir-ne l'edat, i sospitar la professió... Però com s'ho feia per a les altres preguntes?
Potser provava amb la mímica: Li oferia un pernil i, si el rebutjava, és que era jueu?
- Blaverisme bàltic. I si a Livònia passava el mateix que passava a la ciutat de València fa algunes dècades? No m'imagine la cara que feia el pobre enquestador quan l'enquestat li etzibava "No mos fareu estonians!"
- Linguagènesi. Hi ha llengües que s'extingeixen, i n'hi ha d'altres de noves que apareixen. I si en aquests cas ens trobàvem amb els primers parlants d'una nova llengua?
- Vergonya. Els parlants s'avergonyeixen de dir quin idioma parlen. Si és així, quin idioma provoca tant de rebuig social? Als censos russos hi surten reflectits fins a dos centenars de llengües, algunes associades a tota mena de minories ètniques acostumades a ser l'ase dels cops (gitanos, jueus...). Vist el panorama, només conec una llengua que avergonyeixi els seus parlants i que no aparegui al cens imperial rus: el català! Au Jordi Bilbeny, que se t'acumula feina! Ara toca demostrar que Lenin i Dostoievski eren catalans.
3) Cens de Livònia del 1897. Algú em pot dir què carai fa una persona decent com jo mirant coses com aquesta!? A qui li interessa el cens livonià del 1897!? Si us plau, que internet és ple de porno i violència, i no podem perdre el temps consultant arxius històrics!