Season Finale: Desembarcament

Ja hem proclamat la República Catalana com estat independent, i Espanya ja ha aprovat el famós article 155. I ara què? Molts esperen que els piolins desembarquin, al cap i a la fi tenen tres vaixells llogats des de fa més d'un mes. Però on desembarcaran?

Alguns estem rastrejant el litoral, a veure si venen.

Season Finale: cortines

Durant anys el debat polític català, el debat sobre el model d'estat per a Catalunya, es movia exclusivament en el terreny de les idees i les propostes. En aquest terreny hi havia espai per a tota mena de propostes, per a terceres vies i per a equidistàncies.

Des de fa unes poques setmanes la cosa ha canviat. Ara tenim més de mil ferits i dos presos polítics, i pel que sembla la cosa podria anar a pitjor. Ara ja no hi ha espai per a les equidistàncies. Aquests que s'autoproclamen equidistants, a quina distància es troben de la porra policial i de la iaia atonyinada?

Com que molts equidistants tenen recança a solidaritzar-se amb els independentistes, quan l'Espanya Eterna en fa una de les seues, ells tenen dues eines per a escapolir-se de fer la condemna  a les xarxes socials.
La primera eina consisteix en romandre en silenci unes hores, per a que la cosa baixi una mica.
La segona, complement perfecte de la primera, consisteix en treure de l'armari qualsevol tragèdia que hi hagi al món i fer-se'n ressò. És una manera de dir: "Dos presos polítics catalans? Au va, al Tibet n'hi ha vint mil".

L'actualitat ens brinda desgràcies cada dia. I si aquell dia no trobem res de fresc per internet, sempre podem tirar de Wikipèdia i cercar una efemèride prou colpidora.

De tota manera, si la cosa s'allarga i s'esgoten els temes —segons els llibre Homo deus de Yuval Harari, això de les guerres va a menys— sempre poden triar altres motius de tristor i d'indignació:

— Memòria històrica profunda: S'ha parlat i escrit molt sobre l'Holocaust, la Guerra del 36, l'esclavatge i la inquisició, molt bé... Però per què no recordem el que va passar amb els neandertals? Per què ens oculten la seua tràgica fi? Exigim que tot surti a la llum!

— Malalties oblidades: Les vacunes han fet desaparèixer moltes malalties (només la pobresa en els països pobres, i la imbecil·litat en els rics evita que això vagi millor). El mateix podem dir del càncer, on la diagnosi precoç i les millores (sobretot) en quimioteràpia estan fent-ne baixar la mortalitat. O la sida, gràcies a la profilaxi s'han reduït els contagis, i els retrovirals han fet que passi a ser una malaltia crònica (als països rics, als pobres segueix sent mortal).
Però els nostres equidistants no poden defallir. Encara que la Humanitat millori, ells trobaran noves malalties greus i oblidades per les quals patir. Per exemple, per què ningú es preocupa dels alopècics? L'ésser humà pot anar a la Lluna, però no pot trobar un remei per a la calvície!?

— Conflicte social latent: La societat catalana està malalta. No es tracta de racisme, ni de sexisme, ni de classisme. Es tracta d'una cosa més greu i preocupant: ELS CATALANS SOM UNA COLLA DE RANCUNIOSOS.
No us ho creieu? Fixeu-vos-hi bé: Què passa si a un lloc li donem. sense voler, un copet a algú? De seguida diem "Perdoni, perdoni". I què ens contesta la persona interpel·lada? "No, no". Ho veieu? Una societat marcada per l'odi, alimentada per la rancúnia, i abocada al conflicte sagnant.

Season Finale: Porra 155

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola està al caure. La Generalitat de Catalunya serà intervinguda, l'autonomia suspesa i Espanya salvada. Arribats a aquest punt ens hem de preguntar qui seran les persones encarregades de gestionar la cosa catalana. Hi ha diferents àmbits a gestionar, així que farem una petita llista de candidats:

Presidència de la Generalitat:

- Enric Millo

- Josep Piqué

- Aleix Vidal-Quadras

- Eduardo Zaplana (ja té experiència en generalitats)

- Paco Camps (ja té experiència en generalitats)

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals:

- Jorge Javier Vázquez 

-  Susana Griso

- Paco Marhuenda

- César Vidal

- Federico Jiménez-Losantos

Departament d'Interior i Cos dels Mossos d'Esquadra:
- Angel Acebes

- José Luis Corcuera

- José Barrionuevo
- Luis Roldán
- Antonio Tejero Molina

Podeu proposar més candidats on posa Comentaris

Season Finale: Profecies

Si alguna cosa està tenint la Season Finale del Procés és que té acció constant, girs inesperats i sorpreses per a l'espectador. Jo mateix, ens els moments en que exerceixo de pitonisso, ho he pogut comprovar. Heus ací algunes de les meues profecies errades:

1) El govern espanyol farà una oferta llaminera. Una reforma constitucional, més competències, més inversions, concert econòmic... alguna cosa, que encara que no es compleixi, li faci il·lusió als vells convergents i als vells sociat·tes.

2) No hi haurà violència policial l'u d'octubre. Un servidor pensava que això hauria estat un error, i que el govern espanyol no ho faria.

3) No empresonaran ningú. L'Audiència Nacional no pot tancar a la garjola els activistes de l'ANC i ÒC. No es poden permetre donar al món la imatge de presos polítics.

En desgreuge de la meua persona he de confessar una cosa... Jo em pensava que Espanya actuaria de forma racional, seguint una estratègia.
Pel que sembla, els moviments ràndom també funcionen, de moment si més no.

Season Finale: Adoctrinament

Ho diuen els mitjans de comunicació, els polítics i els cunyats de tota Espanya, així que ha de ser cert: a les escoles i instituts de Catalunya s'adoctrina les criatures.

Amb la voluntat de servei que em caracteritza he fet una mica de periodisme d'investigació, i he aconseguit l'horari lectiu i un resum del temari d'un centre educatiu públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ací el teniu:

Matemàtiques. Estadística: com es calcula l'espoli fiscal. Geometria aplicada: càlcul de manifestants a les concentracions independentistes. 
Medi Social. Economia: Espanya ens roba. Història: els Països Catalans eren una gran potència. Sociologia: els espanyols són púrria.
Medi Natural. Geologia: Catalunya és el centre del Món. Astronomia: Catalunya és el centre de l'univers. Química: el còctel molotov. Biologia evolutiva: tots els éssers vius provenen del burro català.
Música. Els grans èxits de Kortatu, Negu Gorriak, Inadaptats i Txarango.
Dansa. El ball de bastons.
Projectes: Taller d'estampació de samarretes reivindicatives. Taller de fabricació d'artefactes explosius amb una bombona de càmping gas.
Educació Física: Karate anti-antidisturbis.
Biblioteca: Com cremar llibres escrits en espanyol.
Racons: Enviem al racó de pensar al que es senti espanyol. En cas de reincidència, anirà al racó de patir. Si persisteix, al racó de les execucions sumaríssimes.

Season Finale: Unionistes per la Independència

La temporada final del Procés es posa cada dia més interessant. Tothom vol que passin coses, encara que siguin coses que no volen. Perquè, al cap i a la fi, uns volen veure una pel·lícula de terror i uns altres una comèdia romàntica.

Avui us porto un cas extrem de fascinació pel Procés: Unionistes per la Independència. Ací teniu dues noies que, tot i no voler la independència, volen que es declari la independència. I és que noia hi ha prou crispetes per a tanta emoció.

Hi havia més gent esperant la DUI del Puigdemont que el concert de Justin Bieber?

Season Finale: Invasió sostenible

Portem anys sentint a parlar dels tancs entrant per la Diagonal. Però, és això possible? És això viable? I, sobretot, és això sostenible?

A una ciutat com Barcelona, una urb que aposta per la mobilitat sostenible i segura, no pot admetre els tancs. Un tanc funciona amb motor dièsel, consumeix molt, fa molt soroll i ocupa molt d'espai pels passatgers que porta. És a dir: contaminació atmosfèrica, contaminació acústica, alentiment de la circulació i ocupació excessiva de la via pública.

Mentre no es fabriquin tancs elèctrics o bicicletes blindades, els rojigualdos hauran d'entrar per la Diagonal a peu.

Ada Colau, yo te maldigo!

Season Finale: Camí de l'exili

Diuen que la independència provoca la fuga de capitals, empreses i persones. Ens hem desplaçat fins La Jonquera per veure què està passant.
I les imatges de desesperació són realment colpidores. Sort que tenim les oenagés.

Season Finale: Votació

Com tothom sap, el passat diumenge 1 d'octubre tingué lloc el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Malgrat tot, s'esdevingué.
Molta gent, dins i fora de Catalunya, critiquen els referèndums. Diuen que són massa binaris, que no admeten matisos. Segons quina sigui la pregunta, algunes persones opten pel Sí Crític, o pel No Tranquil o fins i tot pel Vot Nul Polític.

En aquesta ocasió, i donades les circumstàncies, un servidor va optar pel Sí Convençut. Ací el teniu:

  Ja us el podeu quedar, a mi ja no em cal.

Season Finale: Reflexió

Si el referèndum és il·legal, i la campanya electoral és il·legal, i els interventors i apoderats són una colla de delinqüents, i les urnes s'han de requisar i destruir.... Si tot això és il·legal i prohibit, la jornada de reflexió també és il·legal?
Quina part és més delictiva, la de la jornada o la de reflexió? Si reflexionem dos dies seguits, estem reincidint en el delicte?

Una setmana després segueixo sense respostes.

Un cap de setmana de tardor

Aquest cap de setmana coincideixen tres activitats interessants: el Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges, el Festival Eròtic de Barcelona i el Cavatast de Sant Sadurní d'Anoia.

Sé que molts de vosaltres no podreu estar a tres llocs a la vegada, així que si voleu combinar terror, exhibicionisme pornogràfic i borratxera.

A mi, ja us ho dic ara, no m'hi veureu

No menteixen: són minoria. Malauradament no són gens silenciosos.

Season Finale: Tumulto

Allò que tens una estona lliure i comences a mirar les televisions hispano-espanyoles. I veus el què hi diuen, als informatius i a les tertúlies. I surts al carrer i esperes veure el caos i destrucció que anuncien.

I l'acabes veient:

Vídeo enregistrat el divendres 29 de setembre

El Procés: Season Finale

L'activitat professional i política d'aquestes darreres setmanes m'ha fet difícil dedicar-li temps a una de les meues teràpies més re-eixides: escriure. Tinc el blog abandonat (bé, per a ser algú que hi escrivia cada dos dies, sí).  Molt de temps fent propaganda i activisme.

Una de les coses que he recuperat ha estat el meu canal de Youtube, i la realització de vídeos casolans.

Aquests dies us aniré penjant alguns dels que he anat parint.  Ja em direu el què.