Els Nens d'El Ferrol

Avui ha tornat a passar. Aquest cop ha estat al gimnàs on fa anys que hi vaig. Un individu desconegut s'ha adreçat a mi i m'ha dit que em coneixia, que em tenia vist de Gràcia. Que em veia molt al gimnàs UBAE de Gràcia.  Aquest noi, anomenat Eduard, ha estat un més de la llarga llista de persones que s'han trobat amb un doble meu.

La primera sospita sobre un doble meu fou fa molts anys, quan jo feia la secundària (en eixa època BUP i COU). Uns amics i jo anàvem sovint a una sala de concerts anomenada La Bàscula. Un divendres vam veure un anunci d'un concert d'un grup que em venia de gust veure: Código Neurótico.  El divendres següent jo havia oblidat el compromís del concert i els amics que volien anar amb mi al concert trucaren insistentment a ma casa, hi anaren en persona i fins i tot deixaren l'encàrrec a ma mare de veure'm en un determinat punt (en eixa època els telèfons mòbils eren un objecte caríssim i voluminós que només disposaven els alts executius). Vaig arribar tard a ma casa i em vaig perdre el concert de Código Neurótico.

L'endemà els meus amics afirmaren que havien vist un tio igual que jo. Amb els cabells més llargs, una mica més gran, potser uns kilos més gras. Però la mateixa cara, el mateix aspecte, les mateixes ulleres i, fins i tot, la mateixa gesticulació. Jo ho vaig atribuir a la fixació de buscar-me, i la frustració de no trobar-me.

Mesos després em vaig trobar un conegut. Em saludà cordialment i em digué: "Ostres Josep, quant de temps sense veure't. No et veia des de el concert de Código Neurótico".
Amb el temps es multiplicaren els avisos de dobles. Només començar la universitat un noi em va dir que em coneixia, de la zona d'Horta i Nou Barris, ja que jo havia anat al seu institut de Vilapicina. No sé si era el mateix doble, anomenat Jaume, que va fer que em saludés molta gent desconeguda. També n'hi ha un de Cerdanyola, que estudiava a la UAB (crec que hi he estat tres cops en tota la meua vida). Han aparegut dobles meus a Cervera i Girona, entre d'altres indrets.
En tot cas puc estar tranquil: fins ara no m'ha detingut la policia acusant-me d'algun delicte comès per un doble meu.

I ara la pregunta: Per què tinc tants dobles? Bé, posats a plantejar hipòtesis, jo en tinc una: Els Nens del Ferrol.
Segons aquesta teoria, a les acaballes del franquisme un grup de feixistes fanàtics decidiren salvar el règim de la millor manera possible: clonant el Caudillo. Per a fer-ho es van introduir a la cambra del dictador al Palacio de El Pardo i agafaren unes restes orgàniques que havien al llit. I d'ací clonaren al Generalísimo.
Malauradament les restes orgàniques no eren les del Caudillo gallec, sinó d'un soldat de la Guàrdia Mora. Per això els clons em sortit morenets i amb els cabells ondulats. Què hi feien les restes d'un soldat moro a la cambra conjugal de Franco? Això ja no és assumpte nostre.

Val a dir que, si bé l'operació d'enginyeria genètica fou un fracàs, l'operació de salvaguarda dels valors del règim va anar prou bé. Com es pot comprovar actualment.