Revisió mèdica 2018

Com cada any he fet la revisió mèdica laboral. Enguany tinc dues novetats: l'oïda s'està ressentint de l'ús d'auriculars, i la vista comença a cansar-se de tant llegir.

Per a fer esport al gimnàs em poso música, i aquesta música l'escolto amb auriculars. Allò que pot ser bo per a les meues articulacions i músculs pot acabar perjudicant els meus timpans. També tinc el costum de llegir, des de ben petit. I allò que és bo per a les meues neurones i el meu esperit, pot acabar perjudicant la meua retina.

Així doncs, què faig? Intento fer esport avorrit sense música? Deixo de llegir (i escriure) per a no castigar la meua vista?

Al final serà cert allò que el que guanyem per un costa ho perdem per l'altra. Però que voleu que us digui, no em ve de gust estar obès, encarcarat i ximple.

Calendari català

Calendari grec clàssic d'Àtrica: 354 dies
Calendari musulmà: 355 dies
Calendari occidental: 365.25 dies
Calendari balinès: 420 dies
Calendari català: de moment 644 dies, per a poder-hi encabir bé tots els Dies Històrics que estem vivint

Benvinguts a la Família

Ja fa anys que vaig tard amb les sèries. Vaig començar a veure Lost a finals de l'any 2008. Quan vaig veure la darrera temporada ja feia més d'un any que tothom sabia que el final era una merda. Crec que vaig començar a veure Dexter quan s'estava emetent la darrera temporada. Entre més casos.

Pel que fa a les sèries catalanes encara faig més tard: fins fa un any no he començat a veure Porca Misèria. He de dir que, 10 anys després, la sèrie està molt bé.  El Crac l'he començat a veure amb tres anys de retard. I encara no he vist (però vull veure) Infidels, ni Merlí.

Suposo que amb aquests antecedents és lògic que, després de saber l'èxit d'audiència del primer episodi de Benvinguts a la Família, m'hagi afanyat a veure de què va la sèrie.

De moment sembla una combinació entre la (relativament) recent pel·lícula francesa Però què t'hem fet, Déu meu!? (Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu?)

I la vuitantaire pel·lícula americana Aquest mort està molt viu (Weekend at Bernie's)

I, tot i que és molt moderada, de moment m'agrada.

Nota sobre les audiències: competir per l'audiència amb Operación Triunfo i Bertín Osborne, avui en dia no és cap inconvenient, sinó que sembla un avantatge.

Elóstegui as herself

La jurista i catedràtica de filosofia María Elósegui Itxaso  és des de dilluns la representant d’Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg.
Aquesta senyora s'ha fet famosa pels seus articles i llibres en contra dels drets de les persones homosexuals i transsexuals. No és la primera vegada que ens trobem algú així als llocs de poder fent afirmacions semblants, així que caldrà fer tres petits aclariments:

1.- Formació acadèmica.  No m'agrada la titulitis, però potser hauríem de recordar que ni al temari de les oposicions a jutge, ni en el del grau de Dret,  hi ha cap assignatura de neurologia, ni de genètica, ni de bioquímica. No han demostrat coneixements en la matèria, però els juristes pontifiquen sobre tot. Recordeu quan van sentenciar que el valencià i el català eren idiomes diferents?
Potser en podríem prendre exemple i reclamar que, quan tinguem un problema judicial, la fiscalia l'exerceixi un mecànic i la sentència la dicti un dentista.

2.- Concepte de malaltia. Hi ha diverses definicions del terme "malaltia", però totes van a parar al mateix lloc: una malaltia és allò que t'escurça l'esperança de vida o que et minva la qualitat de vida. Si ens mirem bé aquesta definició (o semblants) veurem que ser homosexual, en si mateix, no et fa viure menys anys, ni viure'ls pitjor. El que sí que et pot fer minvar la qualitat de vida és l'homofòbia, fins i tot pot matar-te. Així doncs el que realment és una malaltia és l'homofòbia.

3.- Ajuda a la diversitat funcional.I si seguint el criteri María Elósegui (i tota la resta) considerem que les persones transsexuals són tarades i defectuoses? Doncs bé, en tal cas haurien de rebre els mateixos ajuts que rep qualsevol altre persona amb diversitat funcional. Per exemple: exempcions fiscals, fàrmacs i pròtesis subvencionats, quotes per aconseguir un lloc de treball...
Imagineu-vos que, seguint la legislació actual, fem que entre el 2% de places públiques reservades a les persones amb alguna discapacitat hi posem transsexuals. No seria bonic veure entre el personal de l'oficina d'Elósegui un parell de travel·los?

Paciència informàtica

Una de les claus de la mercadotècnia és el nom del producte, això que en diuen naming.Abans del pont de la Puríssima Constitució (o pont de primers de desembre) se'm va espatllar el mòbil i el vaig portar a arreglar a una botiga de Sants (Vallespir 120) anomenada Paciència Informàtica.

L'avaria no era greu: pantalla esquerdada que havia perdut sensibilitat i això impedia que el mòbil pogués ser emprat. Em digueren que l'avaria costava 100€ i que per una mica més (180€) em podia comprar un de nou. Ells em transferirien de franc els arxius del vell mòbil al nou.

Un dia després de comprar el nou mòbil em trucaren i em digueren que no es podien transferir els arxius, ja que amb la pantalla espatllada no podien clicar el botó d'acceptar quan es connectava a un ordinador per a transferir les dades.

Segons ells la solució passava per comprar una pantalla nova... Justament el que havíem descartat!
Els vaig dir que endavant, ja que dins hi havia arxius molt importants per a mi, així que em vaig esperar a que trobessin la pantalla nova. Un mes després encara no l'havien trobat. Un mes i mig després els vaig dir que prou, que me'l tornessin. Ells em van dir que, casualment, el tenien al laboratori i que per només 85€ em podien fer un buidatge de dades al nou mòbil. Els vaig respondre que ni de conya, i casualment trobaren el meu mòbil a la botiga (misteris de la vida: on coi tenen el laboratori?).

El proper que em vingui amb campanyes a favor del comerç de barri ("del barri de tota la vida", no pas de pakistanesos) l'engegaré a pastar fang. A pastar fang per racista i xenòfob (que no són del barri els pakistanesos!?), per proteccionista (què té de dolent l'FNAC, o qualsevol botiga gran del centre?), i, sobretot, per promoure la ineficàcia.

Si heu patit alguna experiència semblant, on posa Comentaris.

Afanya't, que la història surt en breu

Anuncia que tanca aquell restaurant tan conegut on tu mai hi has fet cap mos, i corres abans no sigui massa tard.
Aquell grup de música tan històric anuncia una gira de comiat, i tu et compres una entrada per a veure'ls per primera i última vegada.
Fa temps que està de moda una collonada, presencial o 2.0, tant li fa, i tu per fi t'hi apuntes. I saps què passa quan tu hi vas? Doncs que ja és moment de deixar-la estar i posar-s'hi a la nova cosa.

Així que afanya't: compra bitcoins, tatua't i munta una botiga de cigarretes electròniques.

Envelliment artístic (1)

Saps que et fas gran quan veus que hi ha cançons de la teua adolescència i joventut que avui en dia no podrien sonar enlloc.

A tall d'exemple

En anglès:

O en espanyol:

... i en català?

SMART 2018

Com cada any decidí fer el llistat de (bons) propòsits per a l'any nou. Seguí el vell model SMART, acrònim de:
Specific – Objectius específics.
Measurable – Mesurables, quantificables o, com a mínim, comparables.
Assignable – Que quedi especificat el qui (i segons com el què i l'on).
Realistic – Realista, que toqui de peus a terra.
Time-based – Acotat en el temps, amb data d'assoliment.

La primera decisió SMART fou repassar els objectius SMART de l'any anterior, i de dos anys abans. I també realitzar aquesta llista a partir de la segona quinzena de gener.

Declarant al jutjat

— Menteix com un condemnat— digué en veu baixa un dels membres del jurat
— Això és perquè encara no sap que, digui el que digui, nosaltres ja hem decidit condemnar-lo— respongué un altre membre del jurat que seia just al costat.

I tot seguit aquests dos membres del jurat feren com els altres i es posaren els auriculars. Sempre hi ha coses més interessants per a escoltar.

Els pitjors subversius

Malgrat els insults primer, els escorcolls després, els arrestos més tard, aquell poble seguia sense prendre les armes.
Després vingueren els estomacaments i els empresonaments, i eixa gent seguia dempeus sense atemorir-se ni sense (el pitjor de tot) tornar-s'hi violentament.
Es decidiren a pujar el llistó amb més empresonaments, partits il·legalitzats i mitjans de comunicació tancats.
I si, malgrat l'escalada, seguien sense passar a la lluita armada, els anirien a pelar.
Eixe vell imperi tenia bones raons per a voler-los matar: el seu pacifisme despertava el pitjor dels seus instints.

Rebaixes 2018

Com cada any es disposà a enterrar la carrincloneria nadalenca (amb els bonics valors imposats) amb una bona dosi de consum compulsiu a les rebaixes.
I com cada anys comprovà que no només havien abaixat els preus, sinó també els seus ingressos, estalvis i capacitat de consum.
I com cada any renegà del consumisme i reivindicà els bonics valors nadalencs. Aquest, si més no, no li eixien tan cars (en diners).

Reixos sostenibles

Com que aquell vailet havia comès algunes entremaliadures, Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient decidiren deixar-li una mica de carbó.

Anys després esdevingué ministre d'indústria i féu servir el càrrec per a col·locar-se a una empresa monopolista del sector energètic.

Trenta anys després els Reixos, sabedors dels precedents de son pare, decidiren portar-li plaques fotovoltaiques al fill trapella del ministre. I coses del cognom, ja d'adult imposà un impost al Sol.

Els patges reials —que estan al cas de tot— suggeriren que al nét i fill de pròcers no se'l deixés res en senyal de càstig, que en tot cas ja es trobaria d'adult una lliçó de vida.

I efectivament, d'adult fou enxampat amb les malifetes dels adults (això que en diuen "delictes") i aplicà els coneixements apresos. I fou indultat.