Punt de vista

I allà on alguns veien motiu d'escàndol i desesperació per la brutal contaminació, d'altres veien la capacitat d'adaptació dels éssers vius.
Alguns, optimistes pel que fa Gaia i pessimistes pel que fa la Humanitat, parlaven de bestreta de tanatocresi.

La Manada a la televisió

Aquests dies segueix sent notícia La Manada i el seu alliberament. Ara el tema de debat és sobre si han d'anar a la televisió. Per les xarxes social corren missatges en els que se'ns encoratja a boicotejar els anunciants que insereixin falques al programa on apareguin aquests criminals. Ho entenc, i en part hi estic d'acord, ja que aquest xou televisiu no ha de ser gens agradable per a les víctimes (la de La Manada, i les altres).
Però també hi veig dues coses "bones" en l'aparició de La Manada a la televisió:

1) Veure aquests delinqüents per la televisió ens pot ajudar a entendre que el crim no és patrimoni exclusiu de persones rares i llunyanes a nosaltres. La Manada, com el cas dels Maristes, ens pot ensenyar que els monstres poden semblar persones normals.

2) Els diners que cobrin de l'exclusiva haurien d'anar directament a la víctima, en concepte d'indemnització. Òbviament, els 50.000 euros de la sentència no compensen ni de lluny el patiment de la víctima, però ja és prou humiliant que no se'ls consideri violadors i que, com passa massa sovint, es declarin insolvents i la víctima no rebi ni un cèntim d'indemnització.

Insisteixo, no crec que el xou televisiu li faci bé a les víctimes (la de La Manada, i les altres), ni que aprenguem res de nou. Però potser (només potser) en treiem alguna cosa bona.

Un cas complicat

L'inspector, el sots-inspector i el cap de la policia científica entraren a l'escenari del crim. Estava correctament senyalitzat, i els agents de carrer havien fet guàrdia diligentment l’escassa hora i mitja que havia passat des del descobriment del cadàver.

Feren les fotos que calien i més, agafaren mostres de fibres, identificaren petjades, trobaren empremtes dactilars, i restes orgàniques fresques on hi havia abundant ADN. L’interrogatori als testimonis fou ràpida, clarificadora i sense contradiccions. Relativament a prop del lloc dels fets hi havia càmeres de seguretat, i amb la corresponent ordre judicial es podria verificar la declaració dels testimonis.

− Sembla que el cas està clar.− Afirmà el cap de la científica.
− Desgraciadament sí.− Respongueren a l’hora inspector i sots-inspector.

 I és que, tenint en compte qui era la víctima i qui apuntaven les proves que seria el botxí, seria molt complicat trobar la manera d’exculpar-lo.

Reflexions futbolaires de cap de setmana

Cal anar amb un dels dos equips per a poder gaudir d'un partit de futbol? Pel que sembla, això també passa amb tots els altres esports. I ara ve el meu dubte: i si açò passés amb tota mena d'espectacles?

No vull ni imaginar una colla d'amics mirant porno per internet:

— Tu amb qui vas?
— Jo amb la rossa mamelluda, i tu?
— Jo amb la mulata culona.

Imaginem-nos que quan entrem al cinema o al teatre hem de seure allà amb els seguidors d'un protagonista o un altre. El mateix es podria dir en un festival de música o a una exposició d'art de diversos artistes (o, fins i tot, del mateix artista que hagi passat per etapes creatives diferents).

El hooliganisme ha envaït molts espectacles esportius, i també alguns de musicals. La seua generalització ens portaria a veure enfrontaments violents entre seguidors de diferents poetes, pintors o escultors.

Òbviament acabaríem tenint grups violents organitzats: Brigadas Azul-Azules, per a seguidors de l'època blava de Picasso, els Boixos Dalinians, i els Forza Fellini.