Rato, el biopic

Avui molta gent està sorpresa i contenta perquè Rodrigo Rato (ex-vicepresident i ex-director de l'FMI) ha entrat a presó. Molts no s'esperaven que fos condemnat. Un cop condemnat molts no s'esperaven que entrés a presó. I ara que és a presó molts auguren que en sortirà aviat.

No es pot negar que el sistema judicial espanyol genera desconfiança, i tampoc es pot negar que la figura de Rodrigo Rato genera rebuig. La primera cosa està justificada i sembla impossible de canviar, la segona també està justificada però pot canviar en poc de temps. Com? Amb una pel·lícula o sèrie biogràfica. Allò que en diem biopic.

Què tenen en comú Frank Lucas, Pablo Escobar o Jordan Belfort? Doncs que són persones que en el seu moment foren motiu de rebuig i odi (per estafar, robar, intoxicar i assassinar) i que avui en dia generen simpatia i són motiu de samarreta i fins i tot tatuatges. Pel·lícules com The Wolf of Wall Street o American Gangster, o sèries com Narcos han convertit en icones aquests personatges. I, a sobre, ho han fet sense ensucrar la seua vida, ni sense amagar la seua maldat.

No sé si la indústria cinematogràfica espanyola (o europea) està preparada, però aquest personatge ho pot petar a sac.

Vampirismes

Ja som a la quinzena del Halloween i toca parlar de vampirs. Bé, no toca parlar de vampirs, però em ve de gust esmentar algunes tipologies de vampir, més enllà de l'hematòfag habitual.

— Vampir Temporal. El més estès i desacomplexat de tots. No és pas la sang el que et xucla, sinó el temps. Un Vampir Temporal no és una persona que et fa perdre el temps —involuntàriament qualsevol de nosaltres li pot fer perdre el temps al proïsme— sinó algú que necessita prendre't el temps per a seguir visquent.
Aquestes persones necessiten fer perdre el temps als altres per a sentir-se vives i importants, i no els importa el preu. En l'àmbit laboral són aquests quefonets que et fan quedar-te una hora més no pas per necessitats de la producció, ni per necessitats seues (ells fins i tot en poden eixir perjudicats), sinó per a satisfer el seu ego. En les relacions d'amistat i parella també n'hi ha. Potser la imatge és típica i clara és la de la núvia que, per tradició, ha d'arribar tard i fer esperar el nuvi i els convidats.


— Vampir Biogràfic. És una mena de vampir que va apareixent i actuant a mesura que et vas fent gran. Bàsicament el que fa és explicar com a pròpies vivències que, en realitat, són teues. És el germà, o cosí, o antic company d'escola que narrarà en primera persona coses (normalment divertides) que has viscut tu.
Ignoro si aquest vampir actua així per falta de memòria o per manca de repertori.

— Vampir de les Males Emocions. És una mena de vampir emocional que es nodreix només de les coses dolentes que et passen. Fa seu el teu dolor, i l'exhibeix a tort i a dret. No et resol cap problema i te'n genera un de nou: consolar-lo. Sí, has llegit bé: tu l'has de consolar a ell pel patiment que li provoquen les coses dolentes que et passen a tu.
 

— Vampir de les Dades. És una mena de vampir digital que necessita xuclar les dades del teu wifi o del teu mòbil. Al principi ho fa per pura necessitat (un correu urgent, demanar hora al metge..) però després s'acaba viciant i te'l trobes descarregant-se vídeos amb els himnes nacionals de tots els països d'Oceania (anècdota real).

Per últim recordeu: la freqüència és el que marca la diferència entre la donació de sang i el vampirisme.

Tutorial de Youtube

Després de passar hores de cerca infructuosa per tota mena de llibreries, decidí provar sort 2.0 i es submergí per l'apassionant món dels youtubers, influencers i d'altres fars del segle XXI.

Però no servia de res: cap manual d'instrucció ni cap tutorial vàlid de com funciona la vida.

I en apagar la pantalla es quedà del tot satisfet.

Spin Off: independentistes per la unitat

Fa un any vam poder descobrir un interessant fenòmen, els dels unionistes per la independència. Enguany sembla que hem aconseguit superar aquest rècord. Anem a pams.

Ahir 12 d'octubre es celebrava el Día de la Hispanidad (i de la Guàrdia Civil, i del Pilar), i diversos partits i entitats unionistes van organitzar un cercavila per Sarrià (Los de Artós, es fan dir), una manifestació al passeig de Gràcia (VOX, PP, Ciutadans i d'altres moderats) i una concentració a la plaça de Catalunya (Hablamos Español, que es pot traduir com "no volem parlar català"). Per animar l'acte projectaren vídeos de connotacions patriòtiques i van cloure l'acte amb una actuació folklòrica llatinoamericana. Com que el nacioalisme espanyol té poca tirada entre els llatinoamericans residents a Catalunya, només van poder fitxar una entitat cultural. Aquesta entitat fou presentada com "del oriente boliviano", però lluïen pas la bandera de Bolívia, i sí la de Santa Cruz. Pel que he pogut saber, alguns dels integrants d'aquesta entitat són furibundament contraris a Evo Morales (com la gent de VOX, PP i Ciutadans) i partidaris de la independència de Santa Cruz.

No sé com acabarà tot plegat, però de moment ja hem aconseguit que els unionistes exigeixin la independència, i que els independentistes actuïn a les concentracions unionistes.

Adéu FNAC

Anys enrere un servidor era client habitual de l'FNAC. Hi anava a comprar tot sovint, i era dels pocs establiments comercials on hi anava només a passejar i mirar (allò que les tietes fan a les botigues de roba, calçat i complements). No cal dir que tenia el carnet del Club FNAC, i que en treia bon profit dels descomptes. Potser, en algun moment, el carnet del Club FNAC era una mena de DNI per a hipsters, culturetes, mudarnillus i frikis.

Però vingueren les crisis (les meues i les de tothom) i vaig deixar de comprar, i d'anar-hi a tafanejar, i ja no em vaig renovar el carnet. Hi vaig passar a anar-hi un o dos cops a l'any, per a comprar regals pels altres, i prou.

Diuen que regalant llibres es fan amics, i que deixant-los se'n perden, així que vaig pensar en obsequiar una amiga mexicana amb l'obra d'un autor català exiliat a Mèxic. Vaig pensar en Avel·lí Artís Gener Tísner, i en Pere Calders, però esperava que a l'FNAC m'assessorarien bé. Quan jo n'era client sempre em trobava amb depenents experts en la seua matèria (música, cinema, literatura...) i sempre m'havien aconsellat bé.
Quina fou la meua decepció quan vaig demanar ajuda a dues dependentes! No sabien qui era Pere Calders, ni Tísner, ni sabien que hi havia hagut catalans exiliats a Mèxic. Tampoc coneixien escriptors i cineastes mexicans (i això que Octavio Paz va guanyar el Premi Nobel de Literatura). En un moment d'inspiració una de les dependentes va parlar de Mèxic dient "bueno, es que no se mucho de Sudamérica".

Vaig deixar les dues noies, molt modernes i ben abillades, al basar de gadgets i electrodomèstics en que s'havia convertit aquella antiga llibreria i em vaig adreçar a La Inexplicable, una nova llibreria d'allò que abans havia estat el meu barri. Allà m'assessoraren i m'oferiren llibres bons. I el preu era més baix!

Per cert, vaig arrodonir l'obsequi amb un vi català, comprat a un celler on saben què venen. I també em va sortir bé de preu.