Orígens

Havia arribat a aquell punt de la vida —i del poder adquisitiu, no ens n'oblidem— en que tocava conèixer les seues arrels.
Va contractar un historiador expert en genealogia i arxivística, i també, científic com era, va contactar amb el Projecte Genogràfic. I totes dues fonts li confirmaren allò que hauria d'haver sospitat. Al cap i a la fi els silencis dels avis pot arribar a dir molt.

Baixà de la sala d'estar, a la segona planta del xalet, on vivia i va agafar el seu descapotable. Baixà al centre, aparcà al costat del restaurant de dues estrelles Michelen on solia anar a fer un àpat i passejà pel carrer. D'una revolada es va treure l'americana d'Armana i la penjà de l'espatlla amb la ma esquerra, mentre amb la mà dreta anava assenyalant la gent que es trobava i amb una barreja de superioritat, orgull i justícia els anava dient: Perluta, paio, goyim!

Perquè, efectivament, la barreja de gens ens fa millors. Sobretot si et toca estar a la banda errònia de la societat.

Un petit instant polític

Diu el clàssic que una setmana pot ser una eternitat en política. Alguns, més agosarats, ho redueixen a 24 hores. No sé si serà que les modes tornen, o que el Pedro Sánchez ho ha entès tot al revés, però el fet és que el Presidente ens ofereix als catalans un nou estatut d'autonomia. La darrera vegada que un dirigent del PSOE es va donar suport a una proposta semblant fou l'any 2003, i fou en José Luis Rodríguez Zapatero.

QUINZE ANYS!!

He intentat recordar què feia fa quinze anys. No tenia parella estable, vivia sol, tenia una feina precària i l'aznarisme tronat m'havia empés a un major nivell de compromís polític.

De quinze anys enrere he trobat dues coses bones: que jo era més jove i que va aparèixer aquesta cançó (i aquest videoclip)

Atenuants, eximents i humiliacions (Murillo's dream)

Segueix sent notícia el presumpte terrorista unionista Miguel Murillo. La primera notícia d'aquest home és que va trigar moltes setmanes en ser notícia. No deixa de ser curiós que, quan qualsevol cosa relacionada amb el Prussés™ és notícia, sobretot si és (o sembla) violència, un terrorista amb declarada voluntat homicida no sigui notícia. "Ho han tapat", que diuen. Probablement perquè, precisament, era unionista. I ni tant sols l'Audiència Nacional el vol processar per terrorisme.

Des del primer dia que aquest cas va eixir a la llum ens hem trobat amb gent que ho vol matisar o, directament, exculpar. Uns parlen del "clima de violència que viu Catalunya per culpa del Procés", uns altres parlen d' "autodefensa" i, per a mi, els millors són els que al·leguen que tenia molt mala punteria. És a dir, volia matar, tenia armes per a matar i s'entrenava per a matar, però com que no semblava gaire destre, doncs el podem anar absolvent.

Com a estratègia de defensa sembla prou interessant, i crec que es podria aplicar a molts més casos. A tall d'exemple:

— Frau fiscal: Sí senyor jutge, el meu client no va declarar a Hisenda la deixa que l'avi els havia donat a Andorra... però pensi que el meu client és molt auster i estalviador. No va fer res de dolent ni immoral amb els diners defraudats!

— Furt: Sí senyor jutge, el meu defensat va robar un cotxe. Però pensi que el meu defensat condueix amb molta precació, i fa pocs kilòmetres perquè la seua muller es mareja. I bé que pagava una plaça d'aparcamet on deixar el cotxe! En el fons, el vehicle furtat, estava millor aparcat a la casa del meu defensat que en mans del seu legítim propietari (que fa pinta de prèmer massa l'accelerador).

— Violació: Sí senyor jutge, el meu client és culpable de violació. Però tingui el jurat en compte que el meu client té un penis molt petit, el que tècnicament s'anomena un "micropenis" i que, per a més desgràcia, és ejaculador precoç. Au va, amb una cosa tan petita, i tan poca estona, la víctima no va tindre temps de notar res! 


Extra point: Ara els seus defensors ens el presenten com un borratxo pagafantes que fa el pena amb les dones. Ací teniu l'enllaç.

L'amenaça Ratelband

Avui és notícia un senyor holandès anomenat Emile Ratelband, i és notícia perquè ha demanat que les autoritats del seu país li reconeguin la seua edat biològica, que pel que sembla és vint-i-escaig anys menys que la legal.
Alguns mitjans apunten que fa això per a triomfar més a les aplicacions mòbils per a lligar, però no sembla gaire creïble ja que en aquestes aplicacions mai et demanen la partida de naixement. I prou decepcions que han patit molts usuaris!
Aquest home —d'un aspecte molt sa i molt més jove, tal i com es veu a la fotografia— exigeix que als documents oficials consti la seua edat biològica. Jo, personalment, ho trobo molt perillós. Veient-me alguns motius:

— Consideracions penals: a la majoria de codis penals les persones menors d'una determinada edat tenen menys condemna (per a un mateix delicte) que les persones majors. Molts països consideren que persones majors d'edat però amb discapacitat intel·lectual o algun transtorn mental poden ser jutjats (i condenmats) com a menors. Però si hem de tindre en compte l'edat mental dels acusats (intel·ligència, maduresa, coneixements...) ens podem trobar que alguns menors d'edat tindrien condemnes pròpies de majors d'edat.

— Carnets i descomptes: seguint el punt anterior, qui té dret a gaudir d'un carnet jove, o de la targeta daurada dels jubilats? Un trentó inmadur pot seguir amb el carnet jove? Un quarentó prematurament envellit pot tindre la targeta daurada?

— Jubilació: aquest ésser humà actualment està jubilat i cobrant una pensió. Si s'efectua aquest canvi passarà a ser una persona en edat laboral, haurà de treballar i cotitzar. Fins ara passava en sentit contrari: si una persona estava molt cardada de salut deixava de treballar i passava a cobrar una pensió. Però si això es generalitza, i s'actua en conseqüència, ens trobarem que les persones més sanes i capacitades es jubilaran a edats molt tardanes.


Apunt autobiogràfic: un servidor té dos besavis que van arribar a centenaris. I no vull estar treballant als 77 anys!

Spin Off: Los Mares del Sur

Aquest cap de setmana ha tingut lloc al TOM de Nova Caledònia un referèndum pactat amb la República Francesa. Als referèndums pactats, a diferència dels unilaterals, no ve la policia de la metròpoli a atonyinar els votats, ni s'empresona els dirigents polítics independentistes.

I mirant a Nova Caledònia ara, i a Escòcia el 2014, i al Québec el 1995, hom veu que, quan es fa un referèndum pactat, guanya el NO a la independència. En canvi, en els referèndums unilaterals, si els convocants en surten sencers, acostuma a guanyar el SÍ (Kossovë, Nagorno Karabakh, Kurdistan).

Així doncs, aplicant una mica de lògica, arribem a la conclusió que els espanyols, en llur negativa a convocar un referèndum pactat, el que fan és insistir en que els catalans han de ser independents. I veient la perseverança d'alguns en fer el referèndum pactat sembla com si no es volgués ser de debò independent.

Però no patiu, que de més verdes en maduren.

Consens interprofessional

Amb la rigorositat i humiltat que el caracteritzaven va consultar els seus professionals de confiança. Cadascun d'ells, en la seua especialitat, era el millor. Si més no, el millor per a un client com ell.
El comptable, l'advocat, el psicòleg i el cirurgià plàstic foren clars, contundents i coincidents. I quan aquests quatre estan d'acord saps que estàs ben cardat i els has de fer cas.