Avui és notícia un senyor holandès anomenat
Emile Ratelband, i és notícia perquè ha demanat que les autoritats del seu país li reconeguin la seua edat biològica, que pel que sembla és vint-i-escaig anys menys que la legal.
Alguns mitjans apunten que fa això
per a triomfar més a les aplicacions mòbils per a lligar, però no sembla gaire creïble ja que en aquestes aplicacions mai et demanen la partida de naixement. I prou decepcions que han patit molts usuaris!
Aquest home —d'un aspecte molt sa i molt més jove, tal i com es veu a la fotografia— exigeix que als documents oficials consti la seua edat biològica. Jo, personalment, ho trobo molt perillós. Veient-me alguns motius:
— Consideracions penals: a la majoria de codis penals les persones menors d'una determinada edat tenen menys condemna (per a un mateix delicte) que les persones majors. Molts països consideren que persones majors d'edat però amb discapacitat intel·lectual o algun transtorn mental poden ser jutjats (i condenmats) com a menors. Però si hem de tindre en compte l'edat mental dels acusats (intel·ligència, maduresa, coneixements...) ens podem trobar que alguns menors d'edat tindrien condemnes pròpies de majors d'edat.
— Carnets i descomptes: seguint el punt anterior, qui té dret a gaudir d'un carnet jove, o de la targeta daurada dels jubilats? Un trentó inmadur pot seguir amb el carnet jove? Un quarentó prematurament envellit pot tindre la targeta daurada?
— Jubilació: aquest ésser humà actualment està jubilat i cobrant una pensió. Si s'efectua aquest canvi passarà a ser una persona en edat laboral, haurà de treballar i cotitzar. Fins ara passava en sentit contrari: si una persona estava molt cardada de salut deixava de treballar i passava a cobrar una pensió. Però si això es generalitza, i s'actua en conseqüència, ens trobarem que les persones més sanes i capacitades es jubilaran a edats molt tardanes.
Apunt autobiogràfic: un servidor té dos besavis que van arribar a centenaris. I no vull estar treballant als 77 anys!