Llista Negra 2019

— José Ortega Cano, torero.
— Manuel Benítez Pérez, El Cordobés, torero.
— Macaulay Culkin, actor.

— Antonio Gala, escriptor.
— José María Carrascal, escriptor.
— Keith Richards, cantant.

— Pau Donés, músic.
— Jacques Chirac, ex-president de la República Francesa.
— Jordi Pujol i Soley, ex-president de la Generalitat de Catalunya.

— Olivia de Havilland, actriu.
— Andrés Pajares, actor.
— Kirk Douglas, actor.

Si ho diu l'algorisme...

Un algorisme és un conjunt finit d'instruccions que serveixen per a executar una tasca o per a resoldre un problema. Els algorismes formen part de la nostra vida de forma natural, i des de fa uns anys també de forma artificial, en això que anomenem Intel·ligència Artificial.

Segons diuen els experts, tot el rastre digital que deixem serveix per a que les grans corporacions ens coneguin, ens controlin, i ens convencin de comprar els productes que ells ens venen. Segons diuen molts analistes, hi ha exèrcits de boots rastrejant les xarxes, manipulant informació i creant opinió.

Aquests dies m'estic mirant més el Facebook i m'he trobat aquesta publicitat al meu mur:

El meu TL és ple d'independentistes, catalans, occitans i corsos, i de gent que ja criticava el Manuel Valls quan aquest era el flamant (de flama incendiària) ministre de l'interior a la República Francesa. Però si la Intel·ligència Artificial diu que l'he de votar, serà perquè tabulant totes les meues dades ha arribat a una sèrie de conclusions que jo encara no tenia gens clares. Per exemple:

— El maig del 2019 encara seguiré viu.
— El maig del 2019 encara no hauré marxat a l'exili, ni estaré tancat a la presó.
— El maig del 2019 encara seguiré visquent al municipi de Barcelona.

D'acord amb aquest darrer punt, entenc que l'Algorisme ja sap que jo renovaré el contracte de lloguer. I això vol dir que, o bé no ens apugen el lloguer, o bé a mi m'apugen molt el sou.

Una cosa em queda clara de l'anunci: el Manuel Valls, contràriament al que diuen, és progressista i d'esquerres. I com a bon fill del Maig del 68, creu que sota les llambordes hi ha una platja. I com a persona amb cultura, està cercant aquesta platja a una ciutat que té mar.

Tradició nadalenca perduda

Per coses del calendari, enguany no he pogut afartar-me de latkes i dolços Hannukà; i en una de les múltiple mudances que arrossego he perdut noséon la meua bàscula i no he pogut complir amb un altre bonica tradició: comptar quants kilos m'aprimo en aquesta època de l'any.

Això sí, el Fèstivus l'he celebrat com toca.

Naming i infraestructures

Per a decepció dels unionistes i els apocalíptics habituals, l'arribada del presidente Pedro Sánchez a Barcelona no va provocar l'allau de mort i destrucció que s'esperava. Tampoc va fer sorgir un allau d'entusiasme.

Especial sorpresa ha provocat la proposta estrella del consejo de ministros: canviar el nom de l'aeroport d'El Prat, que passarà a anomenar-se Josep Tarradellas.

D'entrada cal aclarir que, posar-li un nom propi a un aeroport només té sentit a les àrees metropolitanes on ja hi ha més d'un aeroport (cas de París amb el Charles de Gaulle per a diferenciar-lo del d'Orly, o New York amb el JFK per a no confondre'l amb La Guardia). De moment, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona només hi ha un aeroport, que abarca parcialment els termes municipals d'El Prat, Sant Boi, Castelldefels i Gavà.

Però tornant al naming, ha estat aquesta la decisió més encertada? No hi havia més noms disponibles? Fem un petit brainstorming:

— Aeroport Narcís Monturiol. Si els premis de cinema català porten el nom d'un arquitecte, Antoni Gaudí, que mai va filmar res (i els del cinema espanyol els d'un pintor que va morir molt abans que s'inventés el setè art), bé que un aeroport pot dur el nom d'un dels inventors del submarí.

— Aeroport Josep Irla Girona - Costa Brava. Posats a triar un President de la Generalitat que va viure a l'exili, per què sempre triem el mateix? Per què oblidem el Josep Irla? Com que era empordanès, podria dur el nom d'aquest Molt Honorable laeroport de Girona-Costa Brava (que no és a Girona, ni a la Costa Brava).

— Aeroport de Lleida Antoni Gaudí. Posats a sembrar la confusió, podem utilitzar el nom d'un reusenc internacionalment reconegut, com Antoni Gaudí, per anomenar un aeroport que no sigui a Reus. En lògica reciprocitat, l'aeroport de Reus hauria de dur el nom d'una filla il·lustre d'Alguaire. Proposo el nom de Maria Malla Fàbregas, poetessa anarquista.

— Aeroport Fèlix Millet. Si alguna cosa ha caracteritzat la política de foment dels darrers vint anys és la construcció d'infraestructures poc útils, molt cares i esquitxades per casos de corrupció. Tenint en compte que l'aeroport d'El Prat és el més rendible de l'estat (de fet a tot l'estat espanyol només hi ha tres aeroports que siguin rendibles), podem posar-li el nom d'un dels corruptes més famosos del país.

— Aeroport Pollastre Pota Blava. Si volem reivindicar el producte de kilòmetre aquesta és una bona iniciativa. És cert que el vol gallinaci s'adiu poc amb la realitat del principal aeroport de Catalunya. Però no ens enganyem, si fos pel gobierno central, aquest aeroport només serviria d'aparcament de les disocteques poligoneres del Baix Llobregat.

— Aeroport Internacional Mohammed Atta. No portem dècades dient que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya? No volem que el nom de la persona tingui alguna relació amb la infraestructura? Doncs ja ho tenim! A més a més, un nom com aquest ens esperonarà cap a la independència, i a posar-li a les infraestructures un nom com cal.

D'acord

Estaven d'acord en que allò seu era un gran desacord. I també estaven d'acord en que s'havien de posar d'acord. I tots dos sabien que no es posarien d'acord. Però no ho dirien pas (aquest acord no fou pas verbalitzat).

I, mentrestant, els encarregats d'evitar aldarulls havien arribat on no hi havia cap aldarull. I és clar, si et paguen per fer una feina, la fas.

Emplaçament alternatiu

Com era de preveure, la meua petició ha estat ignorada i el proper divendres 21 de desembre tindrà lloc a Barcelona la reunió del consell de ministres del Regne d'Espanya. La darrera vegada que passà això fou l'any 1966, en temps de Franco.
El lloc triat per a la reunió és l'edifici de la Llotja de Mar, a Ciutat Vella, a un centenar de metres del Fossar de les Moreres, a prop de la Ronda Litoral, i a una zona molt cèntrica. Moltes veus consideren aquest emplaçament molt poc escaient, i és per això que, amb la voluntat de servei que em caracteritza, proposaré algunes ubicacions alternatives.
Ací teniu algunes opcions:

— El Palau de Pedralbres. És on es va reunir Franco el 1966. Com que es porta el vintage, també en política, pot quedar d'allò més bé. Està a prop de la sortida de la Diagonal i envoltada de edificis universitaris, així no cal que els estudiants facin cap desplaçament per protestar.

— Estadi de Cornelprat. Darrerament el RCD Espanyol de Barcelona està patint una davallada de socis i assistents als seus partits. Una manera d'animar la grada seria fer el consell de ministres al mig del camp. L'estadi es podria dividir en dues parts, una per a partidaris i una altra per a detractors (locals i visitants, com a les grans finals). 

— Aeroport d'El Prat. Ideal per a que els senyors ministres no perguin més temps de l'estrictament necessari. Per a que el simbolisme sigui perfecte, poden anar a la sala VIP del Pont Aeri.

— Explanada del Fòrum. Un lloc que va costar un dineral i que s'utilitza més aviat poc sembla que encaixa en el perfil de la trobada.

— CIE Zona Franca. No és on es tanquen els estrangers que no volem i que cal expulsar del país? Doncs això: deixem lliures els manters i hi tanqem els ministres.

Pedro: no vengas, por favor.

A/A Pedro Sánchez, presidente del Gobierno de España:

hace algunos meses usted anunció que celebraría un consejo de ministros en la ciudad de Barcelona el próximo viernes 21 de diciembre. No dudo de sus buenas intenciones, estoy convencido de que para usted esto era un gesto de distensión para con el pueblo catalán, y sus instituciones democráticamente votadas. Pero me temo que el efecto logrado puede ser justo el contrario del deseado.

Como usted ya sabe, hoy en día a cualquier cosa se le llama violencia. Y usted sabe muy bien que el relato de los medios de comunicación y las redes sociales es determinante para la percepción de los hechos. En la vecina República Francesa las protestas de los gilets jaunes ya ha provocado cuatro muertos, cientos de heridos y más de mil detenidos en tan solo seis semanas. Si embargo nadie en Catalunya, ni en España, piensa que el vecino del norte esté a punto de colapsar. El relato mediático de los hechos le quita dramatismo a la cosa.
Por contra, todo lo que acontece en Catalunya se ve magnificado (y hasta falsificado) en los medios de comunicación habituales, y en una parte de las redes sociales. En Catalunya se ha procesado por delitos de odio a personas por lucir una nariz de payaso, y tenemos acusados de terrorismo por el simple hecho de poseer caretas y silbatos.

Señor Presidente, el primer deber de todo gobernante es no generar más problemas. No le pido que usted resuelva el conflicto ente el pueblo catalán y el estado español, pero si que le pido que, por favor, no lo haga usted aun más grande.
Si no hay incidentes violentos en Barcelona, cierta prensa se los inventará. Y si, en efecto, hay incidentes violentos, la represión será dura, y generará más violencia.

Estoy convencido que usted no quiere violencia. Estoy convencido que usted no quiere que este conflicto vaya a más.

No venir no es una derrota, ni una cesión. No venir es un acto responsable que demostraría que usted en un estadista sensato, assenyat que diríamos en catalán. Una retirada a tiempo es una victoria.

Pedro, por favor, no vengas. .

Quan encara fèiem conyes.