Ara que la Junta Electoral prohibeix publicar enquestes, i amb una fidelitat no gaire diferent de moltes de les que es publiquen, us faig la meua porra electoral. El diumenge em dieu el què.
Segons com van les majories polítiques, l'Aragó pot tindre entre una i cinc llengües oficials. Aquests dies que hi he estat el president Javier Lambán estava esmorteït per la Chunta, Esquerra Unida i Podem, així que les llengües oficials eren tres: Castellà, Català i Aragonès. LAPAO i LAPAPYP ja no tenien cap mena de reconeixement.
Alguns municipis com Osca han iniciat la normalització del rètol, i no sembla que la cosa vagi gaire més enllà. Per més que he remogut el dial radiofònic no he trobat cap emissora en aragonès, i a les televisions de l'hotel no s'hi sintonitzava cap canal en aragonès, ni en català, ni en francès. Tal vegada Osca té una orografia particular que interfereix totes les ones hertzianes que no vinguin de Saragossa o Madrid.
Gràcies a grups com Mallacan he après a dir algunes coses en aragonès, però malauradament ningú ha volgut seguir una conversa en aragonès amb mi. Per cert, fora de les comarques de la Franja també hi ha gent que sap parlar català. Penseu que molta gent ha estudiat i treballat a Catalunya, i que molta gent va passar la seua infantesa veien Bola de Drac i d'altres sèries per Tv3. A Montsó ho vaig comprovar amb un cambrer que tindria uns trenta-i-pocs anys.
Lingüísticament parlant el més interessant que m'he trobat és una recepcionista d'hotel a Osca. Ella era marroquina i parlava francès amb accent marroquí, però castellà amb accent manyo. Jo li vaig parlar en català i ella m'entenia perfectament, i fins i tot em deia algunes coses en català: té familiars i amics a Catalunya. La recepcionista sabia parlar àrab, tamazic (rifeny), francès, castellà, anglès i una mica l'italià. Probablement el multilingüisme ha estat, històricament, més propi dels pobres inconformistes que de les classes mitjanes conformistes.
En aquella època tota tragèdia esdevinia doble. Per una parta estava el fet tràgic en sí, per un altre costat estava l'allau d'opinadors, professionals i amateurs, que pontificaven sobre el tema, ja fóra per a dir com s'hauria d'haver resolt el problema, o per a proposar teories conspiranoiques, o per a recordar-nos que som uns malànimes per no preocupar-nos tant d'altres tragèdies encara més tràgiques.
L'empresa per la qual treballo ha tingut un seguit de problemes administratius i m'ha tocat anar a l'Aragó. Dit així pot semblar que jo desenvolupo alguna mena de tasca administrativa, però no és el cas. Més simple encara: com que no podia atendre els clients que l'empresa té a Catalunya, m'ha tocat anar a atendre els de l'Aragó.
Val a dir que jo a l'Aragó ja hi he anat uns quants cops per a aquesta empresa, però sempre ha estat cosa d'hores, de pujar i baixar el mateix dia. Però en aquesta ocasió el que tocava era (és) estar-s'hi tota una setmana.
Abans de marxar vaig centrar-me en allò pràctic i vaig fer una llista de les coses que necessitaria pels dies que m'hi estaria: mitjons, calçotets, samarreta, diccionari espanyol-català, llaços grocs de recanvi...
Eixir de Barnàpolis fou complicat, ja que una vaga de metro i un seguit d'accidents de trànsit havien complicat la mobilitat a tot l'àrea metropolitana. Afortunadament m'havia oblidat de posar el despertador, i sortint a quarts de deu vaig trigar el mateix que si ho hagués fet a les set.
Apunt comunicatiu: fins a Montsó encara es poden sintonitzar emissores de ràdio catalanes. A Montsó vaig fer la primera feina a terres aragoneses. Encara m'esperaven sorpreses...
Un Indret Qualsevol, Països Catalans, French Southern Territories
Poques coses bones puc dir sobre mi, així que no diré res si no és en presència del meu advocat.
En tot cas confirmar-vos que sí, que jo sóc l'Intel·lectual Punk.
I també recordar-vos la vella dita rossellonenca "només hi ha 10 tipus de persones: els que entenen els binaris i els que no".
I sóc del Barça només quan guanya
