Un famós

Jo no sóc famós, i mai ho he estat. Això no és cap sorpresa, ja que la immensa majoria de la població tampoc ho és. No tinc cap familiar, ni amic que sigui famós, ni que ho hagi estat. Això potser és menys habitual, però sospito que igualment la majoria de la població comparteix aquesta circumstància. Tampoc crec que sigui un problema.

Avui acabo de llegir que una persona relativament famosa va estudiar al meu institut, que ens portem un any i que tenia els mateixos gustos musicals que jo. Si us he de dir la veritat, no recordo de res aquesta persona, però em temo que, per alguna estranya raó, aquesta persona sí que em recordi a mi. No sé què li passa a la meua memòria, però tendeixo a oblidar les persones.

Potser és el moment de recordar el cas de Els Nens del Ferrol.

Passar de llarg

Avui recordem que fa 75 anys que aquells que vingueren a alliberar Europa, passaren de llarg. És la lliçó que ens va deixar la història: quan un enemic és prou petit, i en tens un de nou i més gran, amb poca cosa pots convertir el petit enemic en un petit aliat.

Al cap i a la fi, aquell petit enemic era fàcilment derrotable, sí, però hi havia d'altres prioritats. I, amb ben poca cosa es podia aconseguir que fos un petit aliat fidel. Fidel com un gos.